Elena de Francesco Cavalli segons la producció de Jean-Yves Ruf per el Festival d’Aix en Provence 2013

Seguint el magnífic Festival d’Aix-en-Provence i abans de la imponent Elektra que espero tenir enllestida ben aviat, avui us porto una obra de Francesco Cavalli amb llibret de Giovanni Faustini, acabat per Nicolò Minato, estrenada al Teatro San Cassiano de Venècia el 26 de desembre de 1659.

El Teatro San Cassiano està considerat el primer teatre d’òpera públic. Es va inaugurar l’any 1637 i estava situat prop del pont de Rialto de la capital del Veneto. Era propietat de la família Tron i es considera públic ja que estava dirigit per un empresari o director general i hi tenia accés tothom, previ pagament d’una entrada, i per tant no era exclusiu per a la noblesa. Va romandre actiu fins l’any 1807 i 5 anys més tard va ser enderrocat.

L’edifici original, destinat només per a teatre era de fusta i va ser dissenyat per Andrea Palladio a l’any 1565, però un incendi a l’any 1629 va donar peu a l’edifici de pedra que va ser adquirit per la família Tron que el destinaria a les representacions públiques d’òpera. Les primeres òperes que es varen representar en aquest teatre van ser  L’Andromeda de Benedetto Ferrari (1637) i La Maga Fulminata de Francesco Manelli (1638).

Pel que fa a Pietro Francesco Caletti-Bruni, mundialment conegut com a Francesco Cavalli, sabem que va escriure 41 òperes, la major part per als teatres públics de Venècia, per tant i a diferència dels compositors com Monteverdi que escrivien per a la Cort, les seves orquestres són de petites dimensions, habitualment per a cordes i baix continu. Com que estem a l’inici del gènere operístic l’evolució que Cavalli fa en les seves òperes és admirable, des de Le nozze di Teti e di Peleo, estrenada l’any 1639 fins suposem que a Masenzio, la seva darrera òpera, mai estrenada i perduda. La majoria d’òperes de Cavalli es van estrenar al teatre San Cassiano, moltes s’han perdut i altres s’han atribuït a ell, en totes les conegudes s’aprecia un sentit dramàtic molt desenvolupat i en els seus llibrets es barreja l’habitual humor grotesc que caracteritzà el teatre musical fins a la mort de Scarlatti, amb la sensualitat, el divertiment esbojarrat i la profunditat dels sentiments.

Elena és un drama per musica en un pròleg i tres actes, fruit de la col·laboració entre Francesco Cavalli i el llibretista i empresari Giovanni Faustini. D’aquesta col·laboració en van sorgir 10 òperes, entre elles una de les òperes cabdals i més conegudes del compositor, La Calisto, i la darrera va ser Elena, que Faustini no va poder acabar, sent Niccolo Minato qui va enllestir la feina.

L’òpera sembla ser que va esdevenir tot un èxit, però no es coneixen més representacions d’aquelles que es van fer al segle XVII, ja que després de l’estrena es coneixen unes representacions a Palermo a l’any 1661, però després no hi ha constància que es representés en lloc més, per tant el Festival d’Aix-en-Provence proposa en l’edició del 2013 de les primeres representacions després de 350 anys de la seva estrena. Als Estats Units i en forma de concert es va fer una sel·lecció a la Cornell University l’any 2006.

La Elena del títol no és altra que la Elena de Troia, per tant entre equívocs, enganys, molt transvestisme i una comicitat molt accentuada que divergeix de les òperes de l’època, també podrem trobar-hi moments per els cèlebres lamenti, que ens transmeten als moments dramàtics, més profunds i expressius de la partitura.

Sorprèn positivament que la partitura estigui formada per molts números de conjunt, allunyant-nos de les àries en solitari que fan tant sovint monòtones les representacions. Vocalment hi ha un predomini de les veus agudes, ja que cal tenir en compte que en aquest període els castrats eren els reis de l’òpera.

Un conjunt de musics i cantants molt homogeni us proporcionarà als amants del barroc primerenc, tres hores de gaudi garantit.

FRANCESCO CAVALLI (1602-1676)
ELENA
Dramma per musica en un prologue et trois actes

Llibret de Nicolò Minato i Giovanni Faustini
Estrenada el 26 de desembre de 1659 al Teatro San Cassiano de Venèzia

Direcció musical Leonardo García Alarcón
Direcció escènica Jean-Yves Ruf
Escenografia Laure Pichat
Vestuari Claudia Jenatsch
Disseny de llums Christian Dubet
Maquillatge i perruques Cécile Kretschmar
 
Elena, Venere Emöke Baráth
Menelao Valer Barna-Sabadus
Teseo Fernando Guimarães
Ippolita, Pallade Solenn’ Lavanant Linke 
Peritoo Rodrigo Ferreira
Iro Emiliano Gonzalez Toro
Menesteo, La Pace Anna Reinhold
Tindaro, Nettuno Scott Conner
Astianassa, Giunone, Castore Mariana Flores
Eurite, La Verita Majdouline Zerari 
Diomede, Creonte Brendan Tuohy
Euripilo, La Discordia, Polluce Christopher Lowrey
Antiloco Job Tomé
Chœur des Chasseurs Christopher Lowrey, Fernando Guimaraes, Job Tomé,
Scott Conner
Chœur des Argonautes et des Esclaves Brendan Tuohy, Job Tomé, Scott Conner
Chœur de Divinités Mariana Flores, Christopher Lowrey, Job Tomé

Orchestre Cappella Mediterranea

ENLLAÇOS Vídeo

http://rapidshare.com/files/4154468307/Elena_Cavalli_Aix_2013.flv.001

http://rapidshare.com/files/2656338974/Elena_Cavalli_Aix_2013.flv.002

http://rapidshare.com/files/3713312856/Elena_Cavalli_Aix_2013.flv.003

I demà l’Elektra