IN FERNEM LAND

PROMS 2013: Der Ring des Nibelungen (I/II) Staatskapelle Berlin i Barenboim


Daniel Barenboim PROMS 2013 Foto:Chris Christodoulou)

Daniel Barenboim PROMS 2013 Foto:Chris Christodoulou)

Sense cap mena de dubte els PROMS londinencs han robat protagonisme a la tradicional cita bayreuthina de final de juliol i principis d’agost, en programar la versió concertant de tot el Ring sencer, amb la Staatskapelle Berlin i el seu director titular, Daniel Barenboim, i un equip de cantants que sobre el paper superen el cast de Bayreuth.

Els PROMS juguen amb l’avantatge de prescindir de les sempre enutjoses polèmiques escèniques, com d eben segur aquest any succeirà al turó verd, amb l’estrena de la nova producció de Frank Castorf i direcció molt més estimulant de Kirill Petrenko.

A Londres ens podem centrar en la música i les veus i aquí teniu la primera entrega de les dos que tinc previstes fer, alternant-la amb els apunts bayreuthians i les cròniques liceistes que encara tinc pendents de veure.

Els PROMS no havien programat mai el Ring sencer i Daniel Barenboim mai fins ara havia dirigit a la Gran Bretanya una òpera de Richard Wagner. El bicentenari ha trencat ambdues carències i de quina manera.

A L’apunt us deixo el pròleg i la primera jornada

Gubanova (Fricka) Paterson (Wotan) i barenboim a Das Rheingold, PROMS 14 2013 Foto:  BBC/Chris Christodoulou

Gubanova (Fricka) Paterson (Wotan) i barenboim a Das Rheingold, PROMS 14 2013 Foto: BBC/Chris Christodoulou

Barenboim i la Staaskapelle, molt més que amb l’orquestra de la Scala, ofereix un dels Wagners més reeixits que es puguin escoltar avui, i després de l’experiència a Bayreuth, ara ha madurat encara més la versió, que sense diferir gaire en els temps emprats, jo diria que és més serena i meditada, més equilibrada i dramàticament intensa.

Potser la Staatskapelle no va tenir la millor nit, però el so és riquíssim, dens i imponent.

Dels cantants Ekaterina Gubanova s’erigeix com una Fricka referencial i Anna Larsson una Erda senyorívola i profonda. Per part dels homes, Johannes Martin Kränzle atorga a Alberich molta personalitat vocal i interpretativa. No m’ha acabat d’agradar Iain Paterson com a un Wotan massa tou, mentre el Fasolt de Stephen Milling m’ha semblat imponent en el seu romanticisme i el Fafner d’Eric Halfvarson mostra un desgast radiofònicament poc sostenible.

Richard Wagner
DAS RHEINGOLD

Wotan ………… Iain Paterson (baix-baríton)
Loge ………….. Stephan Rügamer (tenor)
Donner ……….. Jan Buchwald (baix-baríton)
Froh ………….. Marius Vlad (tenor)
Fricka …………. Ekaterina Gubanova (mezzo-soprano)
Freia ………….. Anna Samuil (soprano)
Erda ………….. Anna Larsson (contralt)
Alberich ………. Johannes Martin Kränzle (baríton)
Mime ………….. Peter Bronder (tenor)
Fasolt …………. Stephen Milling (baix)
Fafner ………… Eric Halfvarson (baix)
Woglinde ……… Aga Mikolaj (soprano)
Wellgunde ……. Maria Gortsevskaya (mezzo-soprano)
Flosshilde …….. Anna Lapkovskaja (mezzo-soprano)

Staatskapelle Berlin
Dircetor musical: Daniel Barenboim 
Royal Albert Hall, Londres 22 de juliol de 2013

Enllaços mp3

http://rapidshare.com/files/1960710017/01%20Das%20Rheingold%20PROMS14_1.mp3

http://rapidshare.com/files/3195779926/02%20Das%20Rheingold%20PROMS14_2.mp3

PROMS 15: Die Walküre- daniel Barenboim Nina Stemme (Brünnhilde) i Bryn Terfel (Wotan) Foto Chris Christodoulou/BBC

PROMS 15: Die Walküre- daniel Barenboim Nina Stemme (Brünnhilde) i Bryn Terfel (Wotan)
Foto Chris Christodoulou/BBC

A Die Walküre del l’endemà, 23 de juliol em va agradar més, si això és possible, l’orquestra i direcció de Daniel Barenboim. El seu Wagner és intens, molt sòlid i amb un so luxós, arrodonit en les meravelloses cordes i els metalls refulgents, capaços tots ells de una gamma expressiva amplíssima, tant en els tuttis desbordats com en els moments més pianos i de dolcíssim lirisme, hi ha alguna errada, però no importa, o no m’importa, tan sols penso en la meravellosa experiència de viure aquesta interpretació allà, en directa. La progressió dramàtica del discurs musical és admirable i Barenboim ho controla tot amb destresa i un sentit teatral absolut.

Desconec, tenint els micròfons al davant, si les veus, amb una acústica tan problemàtica com la del RAH, arribaven amb nitidesa a tot el públic, però en la retransmissió radiofònica sense aquest handicap, però per altra part amb unes evidències vocals de cadascun dels cantants molt més nítides que qualsevol dels espectadors de la sala he apreciat que Simon O’Neil, una vegada més és un cantant que m’interessa poc i un Siegmund avorrit i mancat de qualsevol atractiu interpretatiu. És un cantant pla, monolític i  insensible, tot el contrari que Anja Kampe una Sieglinde intensa, al límit vocal si es vol, però en un rol que li escau molt millor que  Senta i de la que ja ha deixat constància en la gravació amb Gergiev que ja va ser motiu d’un apunt. Com també ho era Nina Stemma la gran Brünnhilde de centra i greu portentós, de maduresa interpretativa aclaparadora i registre agut perillós, no de manera alarmant, però si amb indicis d’oscil·lació.

Gubanova repeteix l’autoritat ingrata d’una Fricka que domina com poques mezzosopranos actuals i Halvarson  fa de dolent dolent, sense tantes evidències caduques com a Das Rheingold però perfectament notòries.

Terfel és el gran Wotan, amb la veu més gastada que Paterson a Rheingold, però infinitament més artista, i més interessant en la seva interpretació, delineada fins al més mínim detall, amb la cura que caracteritza la seva dicció. No té rival avui per avui, tot i que el moment vocal ja no és tan esplendorós com fa uns anys, l’emotivitat del comiat és molt intensa.

El grup de valquíries és molt millorable.

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Wotan …………. Bryn Terfel (baix-baríton)
Fricka ………….. Ekaterina Gubanova (mezzo-soprano)
Siegmund ……… Simon O’Neill (tenor)
Sieglinde ………. Anja Kampe (soprano)
Hunding ……….. Eric Halfvarson (baix)
Brünnhilde …….. Nina Stemme (soprano)
Gerhilde ……….. Sonja Mühleck (soprano)
Ortlinde ……….. Carola Höhn (soprano)
Waltraute ……… Ivonne Fuchs (mezzo-soprano)
Schwertleite …… Anaïk Morel (contralt)
Helmwige ……… Susan Foster (soprano)
Siegrune ………. Leann Sandel-Pantaleo (mezzo-soprano)
Grimgerde …….. Anna Lapkovskaja (mezzo-soprano)
Rossweisse ……. Simone Schröder (mezzo-soprano)

Staatskapelle Berlin
Direcció musical: Daniel Barenboim

Royal Albert Hall, Londres 23 de juliol de 2013

ENLLAÇOS mp3

http://rapidshare.com/files/1671685114/01%20DIE%20WALK%C3%9CRE%20PROMS%2015_1.mp3

http://rapidshare.com/files/1733722699/02%20DIE%20WALK%C3%9CRE%20PROMS%2015_2.mp3

http://rapidshare.com/files/241064898/03%20DIE%20WALK%C3%9CRE%20PROMS%2015_3.mp3

Us deixo per escoltar el final de Die Walküre, amb l’emotiva interpretació de Terfel i Barenboim.

Hem iniciat unes tandes intenses d’activitat que m’obligaran a fer jocs de mans per portar-la de manera puntual a IFL  l’actualitat musical, espero sortir-ne il·lès.

APUNT COMPLEMENTARI:

Un comentari

    • Bayreuth in Kino? 😯
      La producció m’interessa malgrat que em costa entendre com es pot fer un Ring amb aquestes premisses, aquí rau el gran repte i el gran dubte d’una producció amb ganes de provocar, però potser amb moltes més idees, tant de bo sigui així.

      M'agrada

  1. Carlos R.

    Muchísimas gracias Joaquim, no veía la manera de ser fiel a las dos citas imprescindibles.
    Desde luego los PROMS se han apuntado un tanto espectacular y por lo que se ha visto de momento en fotografías y lo poco que ha trascendido de los herméticos ensayos, en Bayreuth habrá jaleo.
    Hubiera sido bueno contar con Terfel para los tres Wotan y el Siegfrieg del Ocaso es una incógnita, pero Barenboim siempre es una garantía y con la Staatskapelle aun más.
    A la espera del resultado musical con Petrenko y un plantel de voces bastante renovado, el Anillod de Londres es, salvo algunas excepciones en la cuerda de tenor, lo mejor de lo mejor.

    M'agrada

  2. Isolda

    Una vegada més moltes gràcies. He escoltat Das Rheingold, m’ha gradat molt, sobretot Baremboim,ha dirigit l’orquestra amb una força impressionant, sense oblidar els paissatges més lírics interpretant-los amb la mateixa auteritat.
    Les veus destacaria la Fricka d’Ekaterina Gubanova, l’Erda d’Anna Larson.
    Estic impacient per escoltar Die Walküre.

    M'agrada

  3. Isolda

    Una magnífica Walkiria. L’orquestra i el seu director Daniel Baremboim, tant o millor que en Das Rheingold, (possiblement perquè l’òpera juntament amb el Tristan són les que més m’agraden de Wagner).Discutible el Siegmund de Simon O’Neil, la veu no és bonica i el seu cant no és seductor però és segur. Molt ben cantada la Siegflinde d’Anja Kampe, amb algun problema en els moments més aguts, però que jo li dono una relativa imporància quan esta tant ben cantat, el mateix dic de la Nina Stemme, però noi, quina Brünhilde!!, per treure’s el barret!!. Que puc dir de Bryn Terfel…per mi el millor Wotan no actual, sino d’anys. Han hagut veus més boniques, m’atraveixo a dir un cant més wagnerià, però la interpretació que ell li dóna al personatge, on expressa una serie de sentiments al llarg de tota l’òpera i, sobretot al final, posant-te la pell de gallina, -particularment si no s’escolta en directe i al teatre- això és un do que només ho tenen els fora de serie, i BRYN TERFEL HO ÉS.

    M'agrada

    • A veure que passa aquesta tarda a Bayreuth, però l’oportunitat que tenim aquest any és maratoniana i única.
      No crec que el Wotan de Bayreuth li arribi a fer ombra a Terfel, ni amb un miracle d’última hora.

      M'agrada

Deixa un comentari