IN FERNEM LAND

PROMS 2013: TANNHÄUSER


Donald Runnicles al RAH el 4 d'agost de 2013 Fotografia Chris Christodoulou

Donald Runnicles al RAH el 4 d’agost de 2013 Fotografia Chris Christodoulou

Fa dos dies us portava la transmissió del Festival de Bayreuth de la primera representació de Tannhäuser i encara que no serà una versió que es recordarà en un futur, supera en quasi tots els aspectes a la que va tenir lloc tres dies després a Londres.

No es tracta de comparar, i menys si ha de ser amb el Cor i l’Orquestra del Festival de Bayreuth, les dues joies més preuades de la corona i que acaben per marcar les diferències, sinó també de l’equip de cantants i de la mateixa direcció musical.

Als PROMS es va reunir aquest equip:

Richard Wagner
TANNHÄUSER

Robert Dean Smith tenor (Tannhäuser)
Heidi Melton soprano (Elisabeth)
Daniela Sindram mezzo-soprano (Venus)
Ain Anger baix (Landgraf)
Christoph Pohl baríton (Wolfram)
Thomas Blondelle tenor (Walther)
Andrew Rees tenor (Heinrich)
Brian Bannatyne-Scott baix (Reinmar)
Ashley Holland baríton (Biterolf)
Hila Fahima soprano, (pastor)

Concert Association of the Chorus of the Deutsche Oper Berlin
BBC Scottish Symphony Orchestra
Dircetor musical, Donald Runnicles

Si un Tristan al RAH ja deu ser excessiu, amb un Tannhäuser afegit (aquest si que estava previst, l’altre va ser una substitució d’última hora), el tenor Robert Dean Smith ha demostrat que no és ni poruc, ni que l’importa gaire que en un auditori gegantí com aquell i amb problemes d’acústica, se l’escolti més aviat poc. Va acceptar ambdós encàrrecs i no sé si se n’ha sortit airós, per ràdio com a mínim, sí. Jo dubto que la seva veu omplís l’immens auditori i per tant si hagués assistit com a públic, segurament no estaria gens content, ara bé per ràdio no puc més que acceptar que el tenor nord-americà resisteix, amb una veu poc adequada, però amb musicalitat i un cert bon gust, els dos reptes. Fa anys vaig poder veure el seu Tannhäuser a Berlín, és clar que el teatre de la Staatsoper és petit, però no em va semblar gens menyspreable la seva interpretació i és clar, el vaig sentir sempre, i posats a triar, me l’estimo més que altres tenors actuals amb una veu de tro mal utilitzada i feridora.

Poc interessant m’ha semblat la Elisabeth de Heidi Melton (tercera Norna al Götterdämmerung del MET). La veu i el cant no tenen cap atractiu especial per a mi, m’ha semblat una més, cap distinció.

Daniela Sindram, Venus al Tannhäuser dels PROMS del 4 d'agost de 2013. Fotografia: Chris Christodoulou

Daniela Sindram, Venus al Tannhäuser dels PROMS del 4 d’agost de 2013. Fotografia: Chris Christodoulou

M’ha agradat més la Venus de Daniela Sindram i més encara Christoph Pohl cantant un Wolfram que supera al de Bayreuth, de fet l’únic del cast que en comparació en surt clarament triomfador.

També és un bon Landgraf el baix Ain Anger i potser és fàcil treure la conclusió que sense una orquestra que pugui competir amb la de Bayreuth, i un Cor que encara que comptava amb membres del de la Deutsche Oper berlinesa tampoc és comparable, Donald Runnicles, un director bo però no genial, no podria ser capaç d’enlairar aquesta versió de concert a la categoria d’excepcionalitat.

És un Tannhäuser digne amb moments bons, però us enganyaria si us digués que és millor que el de Bayreuth, i aquest tampoc em va semblar excepcional, si bé venint de on veníem amb l’edició del Festival 2013, semblava millor del que realment és.

Signes del temps?, no ben bé, però el llistó deixant per Barenboim no feia ni una setmana era inabastable.

Us deixo a Christoph Pohl cantant a l’inici del tercer acte

I els enllaços per si voleu baixar-vos la versió sencera.

Heidi Melton (Elisabeth) i Ain Anger (Landgraf) al Tannhäuser dels Proms 2013. Foto Chris Christodoulou

Heidi Melton (Elisabeth) i Ain Anger (Landgraf) al Tannhäuser dels Proms 2013. Foto Chris Christodoulou

ENLLAÇOS mp3:

Demà és diumenge, i per tant, a part de l’apunt diari rebrem la segona carta del concurs del mes d’agost, serà la de Ricky, a veure que ens diu.

Bon cap de setmana

Un comentari

  1. Carlos R.

    Runnicles nunca me ha parecido un director profundo, lo hace sonar todo bien pero nunca dice nada.
    El timbre de Robert Dean Smith es más agradable que el de Kerl, pero prefiero al alemán y en cuanto al resto prefiero Pohl a Nagy y por supuesto me quedo con Nylund y Breecht.
    Era imposible alcanzar el clímax de Barenboim pero ya me gustaría pillar unos Proms así por aquí.
    Gracias por todo el valioso material que nos ofreces.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Efectivament després de la Tretralogia dirigida per Barenboim, qualsevol altre interpretació wagneriana als PROMS d’enguany era molt difícil. Aquest Tannhäuser sense aquells quatre meravellosos dies de juliol hauria estat més ben valorat, tot i que tampoc supera el de Bayreuth que us vaig deixar.
      Al Royal Albert Hall he llegit que no s’escoltava quasi gens a Robert Dean-Smith, m’ho imaginava, allò és immens i depenent del lloc que s’ocupa la reverberació juga una mala passada.

      M'agrada

      Respon
      • Regí

        Joaquim:

        Jo t’agraisc molt aquesta wagneritis que ens has donat. Entre els PROMS i Bayreuth ha estat una meravella. T’ho curres tot molt i no pare de recomanar aquesta web a tothom: des de Puerto Rico i els USA fins a Suècia, passant per ací, clar.

        Una cosa a agraïr és el fet d’estar obert i permetre intervencions no solament en català, sinó en castellà, anglés, rus, italià i alguna altra llengua més. També tens els traductors google.

        Perquè després diguen que si els catalans són allò o allò altre.

        T’ho dic perque jo participe en una web wagneriana en castellà. De vegades m’ha tocat fer alguna cita en anglés francés o alemany, perquè així estava en la meua font. No passa res. Però, si per una d’aquelles, transcric una frase en català, perquè en aquesta llengua tinc la font, de seguid se’m tiren a la jugular, encara que la traduisca.

        És curiosa aquesta intransigència. Posa cites en la llengua que vulgues, peò mai en català. Odi visceral.

        Saps que et dic? Que a mi m’encisa llegir els teus comentaris wagnerians en català.

        Moltes gràcies.

        Rex.

        M'agrada

        Respon

Deixa un comentari