Concert de presentació de I Vivaldini, església de Sant Gaietà (Barcelona), 20 d’octubre de 2013

Ahir diumenge va tenir lloc el concert de presentació del cor de cambra del Cor Vivaldi, I Vivaldini, un cor format per 20 joves integrants del Vivaldi i alguna ex cantaire que ja ha sobrepassat el límit d’edat, i que com era d’esperar, ja en el concert de presentació va mostrar la mateixa línia d’excel·lència que caracteritza el Vivaldi.

El concert va tenir lloc a l’Esglèsia de Sant Gaietà (al bell mig  del Gai Eixample, i no és un acudit fàcil) de Barcelona i va quasi omplir l’aforament. És clar que era un concert gratuït amb aportació voluntària al final, destinada a un casal del Raval, però que hi hagués tant públic no deixa de ser quelcom engrescador.

I Vivaldini està format per 11 sopranos (6 primeres i 5 segones) i 8 altos (4 primeres i 4 segones), més la Pilar Paredes, l’adjunta a la direcció i mestre de cant.

Van oferir un concert variat amb moltes obres de caire religiós, que sempre són molt escaients en la problemàtica acústica de les esglésies,

Precisament l’acústica va jugar a favor i en contra d’aquesta fantàstica presentació. A favor perquè la sonoritat embolcallant d’una reverberació excessiva va donar cos  i un cert “atrezzo” d’espiritualitat a les peces de caire religiós, especialment en la extraordinàriament exigent “Laudi alla vergine Maria”, una de les quatre peces sacres de Giuseppe Verdi, però en contra perquè una de les moltes virtuts del cor no es van poder apreciar amb la nitidesa que precisa. La claredat de l’emissió vocal, la nitidesa i transparència de les diferents cordes i la bellesa i equilibri harmònic que I Vivaldini han “heretat” del Cor VIvaldi, van quedar “gràcies” a l’acústica, una mica barrejades i caldrà seguir a la formació en altres escenaris més propicis, per gaudir del preciós i precís treball que hi ha al darrere.

I Vivaldini també van incorporar en alguna de les seves cançons més lleugeres, el mariner, Embreaceable you i l’espectacular propina, “I Could Write a Book” de Pal Joye (Rodgers & Hart), unes coreografies lleugeres, fresques i simpatiquíssimes, que potser no s’adeien gaire en mig de l’altar pre-conciliar de Sant Gaietà, però que atorgaran a les actuacions de la formació un  aire nou, que espero que ningú atribueixi al Happy day televisiu, ja que el Vivaldi fa anys i panys que ho té incorporat al seu ADN.

De tot l’excel·lent repertori que passava de Tomás Luis de Vitoria a Claude Debussy, no oblidant els musics contemporanis (Eva Ugalde, Xabier Sarasola, Javier Busto) o al mateix George Gershwin , deixeu-me que torni a fer esment de la sorprenent versió que van fer de l’obra verdiana.

En principi es tracta d’una obra per a gran cor femení, i veure-la anunciada em va semblar una temeritat, tot i que els reptes vivaldians acaben sempre superats. Aquesta vegada i tractant-se d’un cor de cambra, diguem infantil/juvenil, em semblava un repte temerari, tot i que com he dit sempre, la impostació i projecció del Vivaldi és absolutament adulta, i suposa un tret característic , admirable i sorprenent. Bé doncs, amb I Vivaldini encara s’accentua més, ja que l’edat dels seus membres és la de la franja alta dels membres del Vivaldi, i per tant les veus ja estan perfectament educades i tenen la consistència de l’experiència i el treball de diversos anys al darrere, i el resultat, com no podia ser d’altre manera, és excepcional. Tot i així, que 20 noies puguin enlairar l’imponent edificació harmònica a cappella,  a partir del contrapunt renaixentista en que Verdi va fonamentar aquesta deliciosa i exigent partitura, és la verificació del grau altíssim d’exigència d’aquesta formació que ahir va debutar amb un excel·lent de sortida. N’esperem molt i elles i només elles, amb tot el grau de màxima exigència que hi ha al seu darrere (el mestre Òscar Boada, és clar i  Pilar Paredes, la mestra de cant) en tenen la culpa, ens han acostumat tan bé, que no podem perdonar una mitjania.

El proper repte l’han anat a buscar a Tolosa on tant el Cor Vivaldi, com I Vivaldini, participaran en el prestigiós  Certamen Coral que es celebra a la ciutat basca. No hi ha cap dubte que les altres formacions que hi participaran tenen un difícil repte, i els Vivadi’s, així en plural també.  El desitjo tota la sort que en aquests casos es desitja, si bé, sense un treball de tanta exigència com la que es traspua al darrere d’una actuació com la d’ahir, és impossible deixar-ho tot en mans de la sort.

Us recomano que no us perdeu les futures actuacions de I VIvaldini, i del Cor Vivaldi tampoc. Aquí teniu les properes, anoteu-le a l’agenda:

• 24 octubre / Auditori SGAE Barcelona / 19 hores. Aportació voluntària.
• 26 octubre / Teatre Plaza Castelldefels / 19 hores. Preu entrada 6€
• 1, 2 i 3 novembre / Concurs 49 Certament de Canto de Tolosa.
• 9 novembre, primer concert del cicle: “Les quatre estacions del Cor Vivaldi” a L’Auditori AXA de l’Illa Diagonal. 19 hores

Aquest és el programa que van interpretar ahir:

Ave maris stella Eva Ugalde
Judas mercator pessimus Tomás Luis de Victoria
Xulufraia Xabier Sarasola
Gizon on bat Javier Busto
Cançó de finestra Josep Vila
El mariner Pop. Catalana ( Arr. Kirby Shaw)
My true love hath my heart John Rutter
Laudi alla vergine Maria Giuseppe Verdi
Les Angelus Claude Debussy ( Arr. Klytus Gottwald) 

propina: I Could Write a Book (Rodgers & Hart)

Direcció: Òscar Boada

Us deixo amb un enllaç que us deixarà veure i escoltar (so millorable) “My true love hath my heart” de John Rutter. Premeu AQUÍ (pàgina de Facebook Cor Vivaldi més que un cor)