El proper diumenge, 27 d’octubre, el contratenor francès Philippe Jaroussky torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per oferir-nos un concert amb àries de Nicola Porpora, acompanyat per l’Orquestra Barroca de Venècia, sota la direcció d’Andrea Marcon, que ens oferirà obertures i concerts barrocs, per amenitzar l’espera en els moments que Jaroussky no ens canti.
Atenent al concert de presentació que ens va fer Jaroussky fa un parell de temporades (2 de desembre de 2011), la festa està més que garantida, però si l’escoltem com va fer el mateix concert que ens farà al Liceu, abans d’ahir a Àmsterdam, aleshores ja us certifico que serà un concert de traca i mocador i que us dono l’oportunitat d’anar a comprar un pitet per les babes i d’aquesta manera no mullar i tacar res.
Aquí teniu el concert idèntic, i tan sols caldrà veure si la propina serà la mateixa, o si nosaltres serem capaços de generar-ne més d’una. Com que em sembla que no hi haurà cap emissora que el transmeti i ni tan sols el gravi, estic segur que encara agraireu més l’enllaç d’avui.
El grau de virtuosisme vocal, musicalitat i sensibilitat és extrem, i com a mostra us deixo un parell d’àries, les que clouran oficialment el concert
La primera «Alto Giove», ària de Polifemo (1735)
I ara «Nell’atendere il mio bene», ària de Polifemo (1735)
Programa
I
Nicola Porpora (1686-1768)
Obertura de Germanico in Germania (1732) [Allegro – Adagio – Allegro]
«Mira in cielo», ària d’Arianna in Nasso (1733)
«Si pietoso il tuo labro», ària de Semiramide riconosciuta (1729)
Leonardo Leo (1694-1744)
Obertura de L’Olimpiade (1737) [Con spirito – Adante – Allegro assai]
Nicola Porpora
«Nel già bramoso petto», ària d’Ifigenia in Aulide (1735)
«Come nave in ria tempesta», ària de Semiramide regina dell’Assiria (1724)
II
Giuseppe Sarti (1729-1802)
«La tempesta» [in tempo di ciaccona], d’Armida e Rinaldo (1786)
Nicola Porpora
«Dall’amor più sventurato», ària d’Orfeo (pasticcio, 1736)
«Le limpid’onde», ària d’Ifigenia in Aulide (1735)
Francesco Geminiani (1687–1762)
Concerto grosso en Re menor, «la Folia» (1726-27)
(basat en A. Corelli, op. 5, núm 12)
[Adagio – Allegro – Adagio – Vivace – Allegro – Adagio – Allegro – Adagio – Allegro – Adagio – Allegro]
Nicola Porpora
«Alto Giove», ària de Polifemo (1735)
«Nell’atendere il mio bene», ària de Polifemo (1735)
Propina
Geminiano Giacomelli: Sposa, non mi conosci de La Merope (1734)
Orquestra Barroca de Venècia
Director: Andrea Marcon
Concertgebouw d’Àmsterdam
20 d’octubre de 2013
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/share/2297D1BD9C50BAFC8443238A00356522
I com que m’ha agradat molt i a voslatres segurament també, us deixo la propina
A Àmsterdam Jaroussky se’l nota en algun moment una mica fatigat, esperem que abans de Barcelona pugui reposar una mica i oferir-nos el màxim del que és capaç, que és molt més que molt.
L’apunt el dedico, com no podia ser d’altra manera, a l’enyorat Félix Hangelini.
IN FERNEM LAND 
Ay,Félix… Feliz me has hecho ¡GRACIAS! Así da gusto levantarse ¡Buenos días, infernems!
M'agradaM'agrada
A Félix y su tozudez jarousskyana le debo mi reconocimiento para este contratenor. Recuerdo que en el 2011 cuando después del concierto tuvimos un cruce de correos, no los últimos pero casi, él estaba feliz con mi entusiasmo.
Es inevitable asociarle a Jaroussky y es doloroso que ahora no podamos seguir debatiendo y disfrutando con el arte en mayúsculas.
En cualquier caso hacerte feliz es un gran consuelo.
M'agradaM'agrada
Después de este comentario, sólo se me ocurre esto (¡ups!):
En verdad, se me había ocurrido “otra cosa”, pero no he querido romper con el estilo y el arte del “divino Philippe”. Si no gusta…Pues hay algo escondido en el mismo enlace. 😀
M'agradaM'agrada
Es magnífico, no es de Monteverdi 👿
M'agradaM'agrada
Lo sé. Por eso (además, no he puesto el título yo al yutú). No se me enfade usted 😀
M'agradaM'agrada
Nooooooooooooooo, no me enfadaré por eso y menos si eres tu quien me lo regala, pero es que es un …. piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 😉
M'agradaM'agrada
El que són les coses: tinc un conegut que és pastat i em cau de malament… I en canvi aquest…
M'agradaM'agrada
Ho tens fàcil, cada vegada que vegis el conegut, pensa en aquest 😉
M'agradaM'agrada
Tot i no ser un “fan” del baroc, quan aquest està ben interpretat, ho gaudeixo i molt. Per tant n’estic convençut que el diumenge xalarem d’allò més ja que tindrem dalt de l’escenari una de les figures indiscutibles d’aquest tipus de música, amb l’acompanyament d’una de les millors formacions de l’actualitat. Per tant, a gaudir-ho, que no cada dia tenim un cartell com aquest.
M'agradaM'agrada
Serà, com ja ho va ser el 2011, un moment gloriós de la temporada. Al 2011 l’endemà, encara amb la sala escalfada després de la catarsi amb Jaroussky, en JDF va fer aquell recital també memorable. Estàvem en crisi però no ho semblava.
M'agradaM'agrada
L’espero amb candeletes, tot i que ja he escoltat el CD un munt de vegades. I el pitet… ja el tinc a punt!!
M'agradaM'agrada
Mercè, entre un disc i el directe hi ha un abisme. Pitet i recavis, no te’ls deixis 🙂
M'agradaM'agrada
Este chico lo tiene todo. Es de suponer que a la orquesta, con el nombre que porta, hay que exigirla el máximo.
M'agradaM'agrada
Será un festival vocal pero también orquestal- Pura belleza barroca italiana, lo más (o casi)
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies!!
M'agradaM'agrada
No hi ha de què, ja ho saps.
M'agradaM'agrada
Un concert per socar-hi pa!!
M'agradaM'agrada
En comprarem un de pagès abans d’entrar 🙂
M'agradaM'agrada
Concert esperat amb candeletes, i ara, un cop llegit el post, l’espera va “in crescendo”. Del concert de fa dos anys recordo lo formidable que va ser, però tambè el fet de que mai havia vist, al sortir del Liceu, una cua tan llarga de gent esperant-lo a la sortida. Ni Editas, ni Dieguitos, ni Rolanditos, ni Annitas, ni Angelitas, ni…que són, ara per ara, els artistes més sol.licitats. No he anomenat al Jonasito perquè al final va cancel.lar però aviat tindrem oportunitat de constatar-ho. Però renoi, vull dir que el fet de que sigui un contratenor el que aixequi aquestes “passions” ja és veritablement curiós i digne d’estudi. Podría dir-se, amb exegegeració, que és un retorn a la època més esplendorosa del barroc. Ja dic, amb exegegeració.
M'agradaM'agrada
REcordo aquella cua, però si hem de ser sincers del tot, mai havia vist que es fes una cua, sempre la gent s’espera apilonada a la sortida de Les rambles, però en aquella i no en cap altra ocasió, van fer com si allò fossin les taquilles, només faltava la maquineta de “El seu torn”. 🙂
És un retorn al barroc, en molts sentits, no només en el musical 😉 El 1714 podríem dir que era el final del barroc, oi? de fet el barroc tardà va durar fins la meitat del segle XVIII, doncs ja és això, ja. 🙂
M'agradaM'agrada
Bip, bip, bip…Noticia exprés: ¡gran éxito de Kaufmann en La Scala!
M'agradaM'agrada
A ver si IFL obtiene los derechos de “re difusión” 😉
M'agradaM'agrada
Afanya’t! 😀
M'agradaM'agrada
aiiiiiiiiiiiiiiiiins quin estressssssssssssssssssssss 😥
M'agradaM'agrada
El domingo a las 5 de la tarde, Philippe Jaroussky probablemente nos vuelva a deslumbrar, con un programa que ni pintado para poder lucir su voz cristalina, llena de matices y contrastes.
Buen proemio para entrar en repertorio y esperar con más ansias, la Agrippina que nos espera en noviembre, que va a ser, de facto, el inicio de la temporada de ópera de este año, después de 4 recitales Verdi, los 2 primeros para olvidar y unos bailes polacos que nos amenizaran este fin de semana, con una la Suite para orquesta núm. 3 en re mayor de J.S. Bach interpretada por la orquesta, que a ver como sonará.
Estamos tremendamente barrocos este año….
M'agradaM'agrada
Empezamos barrocos, ya vendrá “el seny”
M'agradaM'agrada
A on puc sentir tot el que cantara Philippe..? he comprat la millor entrada però vull escoltar abans el que cantarà… aquí dalt heu posat dues…
M'agradaM'agrada
Hola Xesca, benvinguda a IFL.
Si tens un compte obert a RapidShare, tan sols has de prémer l’enllaç que us he deixat, obtindràs tot el concert d’Àmsterdam, que és el mateix (esperem) que farà diumenge aquí.
Dues no, tres (la propina també l’he posat.
M'agradaM'agrada
Wau gràcies!!! vaig a veure com ho faig per escoltar-lo sençer abans de diumenge..! 🙂
M'agradaM'agrada
Hola de nou.. perdona que et distorbi.. pero mhe donat d´alta al Rapid Share…. i no soc capaç, em diu que tinc 10GB és suficient oi?
File not found – 404
2297D1BD9C50BAFC8443238A00356522?t=1382433728&l=es
M'agradaM'agrada
Et continua sortint l’error?, Ho he provat i no he tingut cap problema
M'agradaM'agrada
Por finnn!!! bufff
ya esta fet gracies!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro, espero que ho hagis gaudit.
M'agradaM'agrada
si pogués saber a on..a Youtube no ho trobo…. o les trobo però no cantades per ell..
aquesta cançó m´enamora.. i d´altres..
Philippe Jaroussky – Ária “Vedro con mio diletto” de Vivaldi
M'agradaM'agrada
Aquesta no està previst que la canti
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Jaroussky en el Liceo | Ancha es mi casa
Diumenge és el gran dia.
M'agradaM'agrada
Ho serà.
M'agradaM'agrada
Hola, Rosa,
Si vas a YouTube i poses Philippe Jarousssky Versailles 2012 també trobaràs les àries que cantarà el diumenge. El YouTube n’és ple de videos d’en PHJY, fins i tot dels més antics, com ara un de 2001 quan va cantar (molt, molt jove) “Sedecia, Re di Jerusaleme” amb en Lesne.
Espero que t’agradi aquest link, perquè una part no, que no la veurem al Liceu.
http://philippejaroussky.fr/Videos/EPK/Farinelli#player?utm_source=CRMCampaign&utm_medium=NL_video&utm_campaign=B2C%20-%20Newsletter-200813
Salut!
Mercè
M'agradaM'agrada
Gràcies Mercè per l’enllaç i per comentar. Sé que Jaroussky és per a tu una debilitat
M'agradaM'agrada
Havia de passar que la recuperació del repertori barroc tornés a provocar l’entusiasme que tants i tants cronistes de l’època ens han transmès en els seus escrits. El públic d’una època tant farcida de genis musicals com va ser la primera meitat del segle XVIII, inevitablement havia d’embogir fins al deliri amb les meravelles que s’han anat desvetllant mica a mica des de fa unes dècades gràcies a artistes com Jaroussky i a grups com el que comanda Andrea Marcon. Crec que en això som molt afortunats, i serà un privilegi sentir les àries de Porpora qui, a banda de haver estat un gran compositor, va ser considerat el millor mestre de cant de la seva època. A veure si el diumenge ens oblidem de totes les misèries que recentment han envoltat el Liceu.
Per cert, sembla que darrerament programadors i discogràfiques s’estan adonant dels tresors que es poden trobar a les obres de compositors napolitans del XVIII, com Pergolesi, Vinci, Leo, o el propi Porpora. No paren de sortir CDs amb aquest repertori. En aquest sentit em permeto recomanar el CD “Lava” de Simone Kermes , una soprano coloratura impressionant, malgrat en ocasions em sembla un puntet massa xiscladora.
M'agradaM'agrada
Ai Jordi!, la Kermes? quina mandra de soprano!. Ho sento, eh?, però no en sóc gaire fan.
El repertori barroc està ple d’especialistes i sembla que sigui la gran font de recerca actual. No és que em sembli malament, però potser com que no hi ha grans veus per altres repertoris, tothom s’ha anat adaptant al barroc, alguns amb un magisteri i una especialització admirables, però altres sembla que es dediquin al barroc com a últim recurs, això si, cal fer agilitats vertiginoses.
Penso que tenir al Liceu a Jaroussky i Marcon és un luxe que cal que assaborim segon a segon, compàs a compàs, ves a saber el que ens espera en aquest futur Liceu.
M'agradaM'agrada