IN FERNEM LAND

LA FENICE: CONCERT DE CAP D’ANY (Giannattasio-Brownlee;Matheuz) vídeo


Concert de Cap d'ANy a La Fenice de Venècia 2014 Carmen Giannattasio-Lawrence Brownlee i Diego Matheuz

Concert de Cap d’Any a La Fenice de Venècia 2014
Carmen Giannattasio-Lawrence Brownlee i Diego Matheuz

Si ahir vam passar el dia amb el concert de Sant Silvestre, és a dir, el darrer dia de l’any, avui ens apropem a Venècia per assistir des de el meravellós teatre de La Fenice, al concert de Cap d’Any que aquest any ha tingut com a protagonistes a la soprano italiana Carmen Giannattasio i al tenor nord-americà Lawrence Brownlee, i que van oferir un concert acompanyats per l’orquestra del teatre sota la direcció del jove mestre veneçolà Diego Matheuz.

Per la televisió només van oferir la segona part i podreu comprovar, a part dels aspectes que més ens interessen a IFL, com la realització televisiva,  abusa del “marc incomparable” de la ciutat i el teatre, per farcir el concert de imatges i ballets interposats a la música, en una copia del que es fa cada any al tradicional concert vienès i que deixeu-me dir que jo sempre he detestat. Sembla com si amb la música no n’hi hagués prou per gaudir i necessitin, si o si, omplir d’imatges sovint molt ensucrades, la pantalla per tal de fer-ho més assequible a tothom.

El programa és molt popular i tot ell sembla tenir la pretensió de ser sobretot molt assequible i amb por d’avorrir als teleespectadors. No són capaços ni de fer tota l’obertura de Guglielmo Tell, i només ens deixen escoltar l’allegro vivace final, no fos cas que tota la meravellosa primera part avorrís a algú.

Malgrat aquestes particularitats i les recurrències al “Va pensiero” i el Brindis de La Traviata, que volen esdevenir el Danubi blau i la marxa Radetzky del concert anual (ja porten 20 anys fent-lo) venecià, estic segur que trobareu en aquest programa, prou al·licients per gaudir de les veus i la bellesa de les imatges.

Us deixo escoltar a la interessant Carmen Giannattasio cantant el Visi d’arte de Tosca

I ara a Lawrence Brownlee tal i com va cantar la Mattinata de Leoncavallo.

Aquí teniu la segona part del concert, a la primera es va interpretar la setena simfonia de Beethoven.

Gioachino Rossini
allegro vivace dall’Ouverture Guglielmo Tell
Giuseppe Verdi – Nino Rota
Grande valzer brillante da Il Gattopardo
Vincenzo Bellini
Casta Diva da Norma
Gaetano Donizetti
Una furtiva lagrima da L’elisir d’amore
Nikolaj Rimskij-Korsakov
Canzone napoletana op. 63, da Funiculì funiculà di Luigi Denza
Giacomo Puccini
Vissi d’arte da Tosca
Ruggero Leoncavallo
Mattinata
Pietro Mascagni
Intermezzo da Cavalleria rusticana
Giuseppe Verdi
Amami, Alfredo da La traviata
Va’ pensiero sull’ali dorate da Nabucco
Libiam ne’ lieti calici da La traviata

Lawrence Brownlee – tenore
Carmen Giannattasio – soprano

Orchestra e Coro del Teatro La Fenice
Direttore: Diego Matheu
Maestro del Coro Claudio Marino Moretti

ENLLAÇ vídeo (2 arxius)

http://rapidshare.com/share/A9188D1E2A677A2042DFEB6594BA1D48

Avui un concert molt popular, potser massa, però és un bombó farcit en plenes rebaixes.

Un comentari

      • Xavier C.

        Exactament és això el què no acabo d´entendre: què redimonis li passa a aquest xicot que tenint una veu sana i maca i despertant-nos totes les simpaties possibles, sentim el seu nom i no ens fa venir la trempera que tenim amb altres que potser no tenen tantes condicions com ell.

        M'agrada

        Respon
  3. Isolda

    M’ha agradat la soprano. Si és jove jo diria que promet, ara bé, si fa temps que canta alguna cosa deu tenir, ja que la veu és interessant per no ser més coneguda.

    M'agrada

    Respon
  5. dandini

    Carmen Giannatasio és una bona cantant que té una veu bastant impersonal,que apunta a un vibrato ampla que si progressa de forma negativa es convertirà amb quelcom semblant a la Barbara Frittoli actual.Per fer una gran Tosca s’ha de tenir una veu spinto,rodona i carnosa tipus Tebaldi,Price,Marton,etc o un sentit del fraseig verista que trasbalsi a l’oient com per exemple Magda Olivero malgrat la seva veu “horrible”.Si es tenen les dues qüalitats i en abundància doncs perfecta.
    De les actuals la que més s’apropa a l’ideal és Sondra Radvanovsky.

    Lawrence Brownlee és un dels millors tenors lírics-lleugers de l’actualitat.El color de la seva veu recorda lleugerament al de Pavarotti (no sóc l’únic que ho diu)pero no té la projecció de l’italià(of course).Només l’he sentit un cop en directa al Palau fent l’Idreno de Tancredi sota la batuta de Rene Jacobs i em va semblar molt difícil de superar.El centre és més interessant que el de Juan Diego Flórez i pot permetre imaginar una evolució cap al repertori líric de forma natural.L’únic retret que li faria és que hauria d’aprofundir l’utilització del pianíssim i del regulador com fan tant i tant bé Flórez,Villazón,Castronovo,etc.

    Us deixo un enllaç de com va cantar l’aria “Pour me rapprocher de Marie”al Met.Tot i no haver-hi regulador va encendre de forma justificada una resposta molt entusiasta del públic.

    M'agrada

    Respon
    • colbran

      Amigo Dandini, si hablas de vibrato cómo mencionas a Magda Olivero como paradigma de “Tosca”, siendo una de las cantantes con más vibrato que yo haya escuchado? Cosa que a mí no me molesta, si las otras cualidades de expresión, dicción e intención dramática son de la calidad de la Olivero, aunque no sea una cantante de mi predilección, pues su voz me parecía efectivamente “horrible”, pero sé reconocer sus otras indiscutibles virtudes.

      Giannattasio en sus grabaciones rossinianas para Opera Rara -grabadas en directo- ha demostrado unas cualidades bastante adecuadas para los personajes de Ermione y Elena (“La donna del lago”), pero creo que ha diversificado demasiado los roles yendo de lírica pura a spinto, dramática y mezzo aguda y eso no la beneficia nada. Ha de decidirse por una tesitura, de lo contrario acabará dando gritos en lugar de agudos. Con Rossini en esos roles Colbran no tendría que tener problemas, pues no ha de sobrepasar el Si 4, la nota más alta escrita por Rossini para los títulos citados, ya que era el tope en la zona aguda de su mujer, desde que le compuso la primera ópera para ella: “Elisabetta, regina d’Inghilterra”. Yo la tengo en DVD en “Maometto Secondo” -otro rol Colbran- y está muy convincente. Dispone de buen centro y graves -en Rossini ha de llegar al La 2 e incluso más abajo-, se mueve bien en escena y es muy expresiva. Yo creo que es una cantante que hay que escuchar en directo. Ha sido muy bien recibida en cuantos teatros ha cantado (Met, Covent Garden, Colón, La Scala, San Carlo, Los Angeles, Verona, Turín, Valencia, La Fenice, Berlín…) y su “schedule” para 2014 abarca teatros como La Fenice, Berlín, Covent Garden, Tokyo, Verona, La Scala,…con roles muy comprometidos (de “Maria Stuarda” a “Turandot”) lo cual no creo que esté mal. Me parece que debemos esperar a verla en vivo para juzgarla correctamente.

      Ya veremos si Brownlee en directo da la talla, pues tengo la impresión de que su voz es muy adecuada para grabaciones por su volumen no muy importante -lo contrario de Giannatasio-. pero no sé si en vivo su voz convence tanto .

      En este “Vissi dárte” Giannatassio me ha parecido un poco crispada en el agudo, pero gran parte de las sopranos dramáticas o lírico-dramáticas que se han aproximado a este rol disponían también de un agudo crispado y no por ello han dejado de ser grandes. Tu mencionas alguna.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Normal, jo dic que es interessant la senyora i tu la ventiles amb un vibrato per aquí i un vibrato per allà.
      Jo dic que el Sr Brownlww està perdent “pistonada” i tu em poses un Youtube que res té a veure amb el que canta aquest Sr a La Fenice, on no està, sota el meu punt de vista, gaire brillant.
      A Brownlee per a mi li falta emoció i carisma, en el món d el’òpera no n’hi ha prou amb tenir una veu fenomenal.

      M'agrada

      Respon
  6. demo

    Aquest vissi darte m´ha agradat força.Encara que avui estic una mica satarada.He anat a la primera eliminatoria del concurs Viñas ,i cuatre hores de concursants són moltes hores.

    M'agrada

    Respon
  8. SANTI

    Un programa molt suat i dos cantants desaprofitats.
    Per ser popular no cal anar a parar a una exigència tan banal
    Són el efectes col·laterals del concert vienès mal entès

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Los de Rapidshare ponen impedimentos parea que acabes comprando abonos, lo siento mucho pero no tengo otra opción, por el momento. A no ser que cambie de servidor, pero en cualquier caso siempre sucederá lo mismo porqué en los otros también acabaran pidiendo que paguéis para poder bajar de manera más ágil lo que os dejo. Los servidores gratuitos, que los hay, tiene limitado el espacio y yo con todo lo que cuelgo en el blog es imposible que los utilice.
      Lo siento de veras…

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari