IN FERNEM LAND

A PARTIR DE SETEMBRE DE 2015, KAZUSHI ONO SERÀ EL TITULAR DE L’OBC


kazushi_ono_1

Com ja s’intuïa després de que La Vanguardia llencés la noticia, o li fessin llençar, s’ha acomplert el nomenament del substitut de Pablo González, que ha recaigut, és clar, en Kazushi Ono sense que sabéssim prèviament que al mestre González no se li renovava el contracte.

Ahir en roda de premsa es va anunciar la contractació per a tres anys, prorrogables a cinc, del director japonès com a titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Estic content.

Dues decisions magnífiques i una errada formal. Les decisions magnífiques són, i perdoneu que ho digui sense embuts, que no s’hagi renovat a Pablo González que haurà de seguir el seu camí de progressió i aprenentatge amb una altra orquestra, després d’aquest llarg i generós període de formació a càrrec de l’OBC, i també ho estic perquè el mestre triat finalment (és un eufemisme) ha estat el mestre Ono, amb una clara aposta per créixer, la qualitat i el posicionament internacional d’una OBC, fins ara massa tancada en el provincianisme ben entès (no sé si això és possible), que no s’ofengui ningú.

Ja he argumentat prou els motius per els qual crec que ja era hora que es busqués un substitut, i l’únic que puc lamentar, com ja vaig dir, és que l’estada del mestre González hagi estat tan llaga, de fet com deia el poeta “es fa llarg esperar“.

L’errada formal és la manera de fer pública aquesta magnífica decisió. És una bona noticia que ben gestionada i malgrat la mala maror que hi pot haver de fons, o que hi ha, podia ser ben prevista, millor venuda i més ben anunciada del que s’ha fet. Un fitxatge d’aquest pes hagués hagut de presentar-lo el Sr. François Bou a la Sra Maricel Chavarria, que alhora ens ho havia de fer saber, com han fet avui tots els diaris. Algú dirà que això són collonades i que el que importa és que ja tenim substitut, però jo penso que les formes de vendre les coses prestigien al venedor.

El mestre González hauria de sortir molt agraït i no sé si es repetirà la historia de Decker, Foster i Oue, per citar-ne tres prou coneguts, que quan van deixar la titularitat van trigar a relacionar-se amb certa fluïdesa amb l’orquestra, i el que és pitjor si no es gestiona bé, encara sortirà com la víctima i més faltaria això!

Segurament hi ha moltes coses que no sabem o potser intuïm però no es  podem dir, per ara, però les formes i la imatge que la institució dóna sempre ha de ser la millor i no estic segur que aquesta manera d’anunciar el relleu hagi acomplert aquesta màxima senyorívola que prestigia la institució.

Ens queda un any i mig de titularitat del mestre González, estaria molt bé que la temprada 2014/2015, és a dir la propera, el mestre Ono ja dirigís més d’un concert i m’agradaria molt que el mestre González pogués treballar bé, tot i que sabent que no continues quan tu vols continuar (sembla que ell estava interessat en la renovació, no m’estranya!), no sé si l’ambient serà el més propici, a més a més també s’ha pogut llegir que els musics volien a Ono, ai! no costa gaire imaginar que els propers concerts amb el mestre González puguin ser una mica més… tensos?, si és que ja no ho eren i l’ambient pot acabar sent una mica… enrarit? i tots sabem que en els ambients enrarits es fa difícil respirar, i si no respires bé no treballes bé.

Ja ho sé que la professionalitat i tot allò que se’m pugui dir i que jo no dubto per part de ningú, està fora de tot dubte, però tots hem viscut situacions similars durant la nostra vida professional, o no? i tela!

Tant de bo m’erri una vegada més i tot això sigui una basa d’oli i l’ambient sigui l’idoni per fer bona música, que és el que tots desitgem.

Per altre part i centrant-nos ja en el nou director que es farà càrrec de l’OBC a partir de setembre de 2015, no cal dir gaire cosa més del que ja vaig dir.

És un director constructor d’orquestres i la nostra encara està en aquest procés de construcció, i per allà on ha passat amb el mateix encàrrec ha deixat una obra ben feta i tothom la lloa i el lloa, que més podem demanar?.

Ell també ha fet unes declaracions extra musicals, i com els jugadors de futbol que en el moment de la presentació ja diuen VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA, encara que no coneguin res de res, que no crec que sigui el cas del mestre Ono, ell ja ha tocat la fibra patriòtica dient que la primera vegada que va tenir noció de Catalunya va ser quan va escoltar o veure el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides. Això supera qualsevol de les presentacions dels millors cracks de la pilota i ara només faltaria que el setembre del 2015, emmirallant-se amb el nostre Pep que en un futur no gaire llunyà serà el President del Barça (no sé per què m’ha vingut això al cap), ja que ara està aprenent d’un club gestionat en la seva totalitat per exs, farà de la mateixa manera que Guardiola amb l’alemany, la primera roda de premsa en un perfecte nivell C de català, no us hauria d’estranyar ja que els japonesos tenen un cervell privilegiat (recordeu la memòria del mestre Oue dirigint-ho tot sense partitura?, doncs això del nivell C és més senzill que la tercera de Mahler) i no dic que ens parli del Born i del 1714 ( i perdoneu-me la dolenteria),  perquè ja haurà passat la celebració i en Calçada ja estarà buscant feina en un afer exterior.

Me n’adono que l’apunt està derivant i jo desvariejant una mica, i per tant acabo, Però abans deixeu-me dir que el millor que podem fer tots plegats és apropar-nos aquest cap de setmana a l’Auditori i veure dirigir per tercera vegada a Barcelona i segona amb l’OBC, al mestre Ono, i gaudir del programa japonès i straussià que ens han preparat (sushi i kartoffelsalat no sé si és un maridatge apropiat), i per a tots aquells que els resulti impossible apropar-se a qualsevol dels tres concerts, d’avui, demà i diumenge matí (per a més detalls premeu AQUÍ) us quedarà la transmissió de Catalunya Música i no sé si de Radio Clásica.

A tots i per a tots, us deixo el poema simfònic Schéhérazade de Rimski Kórsakov en la versió de l’OBC dirigida per Kazushi Ono i amb Roberto González (extraordinari primer violí) en la part solista, corresponent al concert de presentació amb l’OBC, del mes de maig de 2012.

Mentre va baixant l’arxiu podeu escoltar el Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. Allegro molto – Vivo – Allegro non troppo maestoso. mi major

ENLLAÇ mp3

http://rapidshare.com/share/F70F6BE8CCB5052DF88E1DC270DC55EC

Haureu notat que estic content, oi?, doncs si, el mestre Ono en té part de  culpa, també que el cap de setmana tingui un caire molt musical (assaig general sonambulesc, liederabend a Sabadell, OBC/Ono…) i que els divendres, perquè enganyar-nos, sempre he cregut que era el millor dia de la setmana i què caram només faltaria que el nou pla estratègic que aquesta tarda es presenta al Liceu (n’haurem de parlar també), fos tan bo com el fitxatge de l’OBC, és un desig i ja que tothom veu brots verds per tot arreu…

Que ho passeu bé  i si voleu us deixo un enllaç a un article molt interessant de Rosa Massagué a El Periodico, sobre el tema que ens ocupa (el central)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/pons-obc-ono-liceu-solo-una-idea-3037749

Ara sí i sí (torna-hi), bon divendres!

 

Un comentari

  1. Joan

    Podries aprofitar per passar revista I deixar.nos votar de més a menys els directors titulars que ha anat tenint l’ OBC I presentar una estadística en diagrama de barres, formatge…

    M'agrada

    Respon
  2. Xavier C.

    Estic d´acord amb tu que quan aquestes es desencadenen l´ambient es torna irrespirable. El millor que es pot fer és tallar d´arrel: González hauria de deixar-ho estar aquest mateix juny. Com diria aquell (però sense cara de pomes agres), váyase, señor González.

    M'agrada

    Respon
      • Xavier C.

        Quedi clar que no tinc res contra el xicot, eh! Deu me´n guard de valorar jo la seva feina, que doctores tiene la Iglesia i ja ho feu molt millor els que enteneu més que jo de tot això. Jo ho deia en el sentit que apunta Joaquim, que no és gens fàcil treballar en aquestes condicions, quan qui mana ja té posada la data de caducitat i a la vista de tothom (no recordo ara on vaig sentir dir que en realitat el second term curse dels presidents americans pot reduir-se una mica a això: que com tothom ja sap que plega, no li fan ni punyetero cas). Treballar així és dolent per tots, fins i tot per ell. Així que un cop han arribat les coses a aquest punt, penso que el millor que pot fer és plegar quan abans millor i tan amics.

        M'agrada

        Respon
  4. bocachete

    D’entrada, bona notícia. La transició pot anar bé.Des de fora, no es veu tampoc que PG estigui a males amb ningú i, simplement, no ha funcionat tan bé com s’esperava i no se li renova contracte. Tampoc no s’ha de llegir com un drama o com un tèrbol ajustament de comptes que no es vol explicar. Com diu el José Luis, no cal fer sang amb el director: ha estat correcte, probablement benintencionat i dirigeix amb pulcritud, però no omple i no és el director que l’OBC necessitava en el seu moment ni necessita ara. Així de fàcil. Que el gerent o qui sigui se n’adoni, ja és alguna cosa positiva. Que ho comuniquin tan malament com ho han fet, és el factor negatiu que taca la que, d’una altra manera, es podria qualificar d’excel·lent gestió per aconseguir un nou titular.

    I si haguéssim de fer l’estadística… Dels que jo he conegut com a titulars, potser l’ordre seria: Oue, Foster (més com a dinamitzador de l’orquestra, per la contractació de solistes, pels programes…, però va arribar un punt que, dirigint, no podia fer millorar l’orquestra), Decker (li reconec el canvi encetat, però a mi, com dirigia alguns autors no m’agradava), González, i García Navarro i Martínez-Izquierdo.

    M'agrada

    Respon
  5. Rosa

    Bona notícia per l’orquestra i per nosaltres. Aquest diumenge vaig a escoltar l’orquestra amb el mestre Ono.
    El que dius de les formes ho trobo molt bé. S’han de guardar sempre i en aquest cas no s¡han sabut o no s’han volgut guardar.
    Sublim el que dius sobre el comissari del Tricantenari.

    M'agrada

    Respon
  7. Jordi

    Divertit anàlisi i també engrescador.
    Saps si a la presentació que es va fer ahir van parlar de números?.
    Suposo que ens costarà més diners el Sr. Ono, doncs si ens costa el mateix se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya, no per ara, però si per aquests darrers cinc anys.
    També seria interessant saber si es va parlar de cobrir les places vacants, nomenar un primer violí i totes aquestes coses que arrosseguem de fa molt temps, ja que em costa imaginar que Ono vingui aquí amb tot això pendent de resoldre.
    Una darrera cosa i última, tu creus que amb Ono com a director és suficient per incrementar la pèrdua de públic i abonats dels darrers anys?
    Perdona pel pressing

    M'agrada

    Respon
  9. Joan

    Sembla ser – Chavarria escrivit- que el primer any assumirà 5 programes amb l’orquestra (a tres concerts cada un) que després seran deu. El que ja no diu és si en posteriors temporades es passarà de tres a dos concerts per programa que tal i com està el pati (de butaques) no semblaria tan mal idea.

    M'agrada

    Respon
    • Xavier C.

      Aquest tema de perfet, Joan, que qualsevol diria que encara se la tens jurada a la professora de llatí i vols que pateixi un cobriment de cor, la pobra… Scripsit, home, scripsit… 😉

      Amb les assistències actuals, veig lògic això que dius de passar de tres a dos concerts per programa, però fa de mal triar. El divendres es perfecte per la gent que no viu a Barcelona o passa el cap de setmana fora (ja veus el que diu en Pere infra), els diumenges es nodreix molt bé dels que diem a les mares que anem a missa (elles ja saben que en realitat marxem de concert, però per un moment es fan la il·lusió i són tan felices que… 🙂 ), i el dissabte sembla el dia que en cap cas s´hauria de tocar, no creus?

      M'agrada

      Respon
      • Joan

        😀 Pos va a ser scripsit. 😀 Només sabia que dixit no era. A diferencia del barberillo que sap llatí I sap francès jo només la 2a. Però em sembla que no trobaras massa rigor ni als articles de la Maricel ni a cap comentari meu. Jo posats a demanar ja m.anava bé un dia entre setmana per tenir lliure el finde però el van treure. En deixaria només 2 (els que siguin) per a mi divendres I diumenge. Quasibé mai hi vaig en dissabte. L’opció lògica seria però dissabte I diumenge.

        M'agrada

        Respon
  10. Pere

    Content per la notícia. La Simfonia Alpina d’ahir va ser fantàstica. És una tria encertada.
    No m’agradaria, però, passar de tres a dos concerts. Si desapareixen els divendres del calendari potser hauré de deixar l’abonament. Crec que el que s’hauria de fer és afavorir l’assistència amb una bona “política” de preus. La resta sempre serà una pèrdua. Ahir l’Auditori no era ple a vessar però feia força goig.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari