Ja us vaig comentar la setmana passada, arran del magnífic concert al Teatre Principal de Sabadell que us parlaria d’aquesta gravació que jo qualifico d’esdeveniment, ja que actualment qualsevol nova gravació ho és, però si ets capaç de reunir  a la Orquestra Sinfónica de Galicia, el Ludwig Trio i a Víctor Pablo Pérez, per a gravar el meravellós, poc gravat i molt menys programat, Triple concert de Ludwig van Beethoven, l’esdeveniment està garantit i quasi us diria que és una proesa, una feliç bogeria que cal celebrar.

Hi ha gravacions magnífiques del Triple concert, amb solistes enlluernadors i direccions del més gran i referencial prestigi, potser per això encara em fa més feliç que el Ludwig Trio hagi estat l’escollit per gravar-lo al costat de l’orquestra gallega, que sembla que darrerament hagi perdut aquella empenta mediàtica que la situava, al costat de la de Tenerife, com les dues millors orquestrals espanyoles del repertori simfònic, i és clar Víctor Pablo Pérez no n’era aliè ja que era el director d’ambdues i durant un temps molts crítics el situaven cm el millor director espanyol.

Ara que aquell esclat mediàtic sembla que hagi deixat pas a un preocupant silenci, que no voldria que fos motivat per la maleïda crisi que tot ho empobreix, aquesta gravació torna a posar a la magnífica formació i al seu director fins la passada temporada, en el primer nivell.

El CD s’inicia amb el triple concert, però es complerta amb el concert número 4 per a piano i orquestra de Beethoven amb Hyo-Sun Lim, la pianista coreana que també integra el Ludwig Trio, i per tant la durada sobrepassa els 70 minuts, quelcom que sempre és d’agrair.

Artísticament el CD m’ha semblat magnífic, ja sigui per la qualitat tècnica de la gravació, efectuada al Teatro de la Opera de A Coruña els dies 22,23,25 i 26 de març de 2013, com per la qualitat musical de la interpretació, magníficament equilibrada en aquest mestrívol diàleg entre els tres solistes, sempre en total sintonia i entesa, quelcom que potser en altres interpretacions on s’han reunit solistes que no han treballat tan estretament com és en aquest cas, es nota a faltar.

No crec que sigui bo, ni tan sols convenient comparar aquesta versió amb les grans versions que fa anys que són referents, aquí crec que cal valorar per sobre de tot el magnífic treball de conjunt, lluny dels duels amistosament musicals que es deixen entreveure en algunes d’aquestes versions que tots tenim presents.

El Beethoven del Ludwig Trio és molt romàntic en els moments de mes arravatada passió, però s’equilibren amb refinat i elegant classicisme quan la partitura ho requereix. Són virtuosos sense aclaparar, tenen talent, gust i elegància en l’exposició i també resolen els nombrosos esculls dels passatges més compromesos, amb aparent  i tranquil·litzadora facilitat.

Jo si hagués de destacar algú per sobre dels altres, us diria que la deliciosa seguretat que desborda el piano de Hyo-Sun Lim és quasi magnètica, però seria injust no mencionar la calidesa del meravellós so d’Arnau Tomàs al violoncel expressiu fins al calfred, en perfecta comunió amb el lirisme del violí del seu germà Abel, en el sensacional Largo que us deixo escoltar

L’acompanyament de Víctor Pablo Pérez, amb una magnífica OSG arrodoneix una interpretació molt curosa en el so i en la sobrietat, amb temps que mai decauen i estilísticament contundents, sense caure en concessions als solistes, ni tampoc dificultar el lliure discurs d’una interpretació creativa i personal.

Pel que fa al concert número 4 per a piano i orquestra en sol major, interpretat per Hyo-Sun Lim segurament es trobarà amb grandioses versions amb les que haurà de lluitar i competir. Més val escoltar-la com si estiguéssim a la sala de concert i de ben segur la gaudireu molt més que si cerqueu la referència discogràfica, ja que si en el Triple concert la competència és òbvia, però menys nombrosa, en els concerts per a piano i orquestra crec que no hi ha cap pianista eminent que no els hagi gravat. El que m’agrada de la pianista coreana és la deliciosa netedat i honestedat de la seva interpretació, el delicat lirisme i la transparència del fraseig, així com la manera tan etèria que té de desgranar les notes, sigui quina sigui la dinàmica sotmesa.

És un complement compromès, per a un disc que encara hagués pogut incloure una altra obra beethoveniana.

Jo potser m’hagués estimat més que a el Triple concert l’hagués acompanyat una obra de cambra amb el Ludwig Trio , però estic segur que els patrocinis de la pròpia OSG deuen haver estat determinants per la formula finalment emprada, alhora que comercialment tal i com s’ha gravat  deu ser un producte molt més vendible, en aquest moment que costa tant vendre un disc.

En qualsevol cas benvingut sigui aquest CD que una vegada més situa a la formació cambrística en una ascendent i constant progressió cap a l’excel·lencia, alhora que recuperem una orquestra i un director sempre a considerar.

El disc l’ha editat el segell aglae que al 2010 ja va editar el primer i excel·lent enregistrament del Ludwig Trio amb els Trios de Beethoven. El que avui ens ocupa ja està  a la venda des d’aquest mes de febrer.

Enllaços relacionats:

• http://ludwigtrio.com/
• http://www.aglaemusica.com/web/ca/