IN FERNEM LAND

L’ÀUDIO DE LA DARRERE SONNAMBULA AL LICEU (Ciofi-Flórez-Ulivieri-Buratto;Oren)


Patrizia Ciofi i Juan Diego Flórez a La sonnambula al Gran Teatre del Liceu 2014. Fotografia Bofill

Patrizia Ciofi i Juan Diego Flórez a La sonnambula al Gran Teatre del Liceu 2014. Fotografia Bofill

Ahir va tenir lloc la darrera representació al Gran Teatre del Liceu de la dotzena de funcions programades en la temporada 2013/2014 de l’òpera de Vincenzo Bellini, “La sonnambula“.

El repartiment va ser el mateix que el de la primera nit, és a dir, Patrizia Ciofi, Juan Diego Flórez, Nicila Ulivieri i Eleonora Buratto en el quartet protagonista.

Avui us porto l’àudio de la representació d’ahir, procedent de la retransmissió de Catalunya Música i del que no us podria dir si és o no el millor dia, ja que com sabeu les representacions han passat per diferents fases i estadis de crisis produïdes per refredats impertinents, prudències aconsellables i recuperacions espectaculars.

Ciofi no ho pot fer millor, el que no vol dir que la seva versió sigui immillorable. Canta al límit, donant tot el que pot donar i fent, malgrat la veu gastada i afona, una versió ajustadament belcantista del rol d’Amina. Si es veu en el teatre es gaudeix i emociona molt més, però Déu n’hi do tot el que transmet a la gravació.

Ell, Juan Diego Flórez, en una recuperació evident del seu inoportú refredat, fa i desfà a plaer, ordena i construeix al seu lliure albir, tota una classe de cant, musical i elegant, d’admirable perfeccionament i d’envejable referencia. És un autentic privilegi gaudir de Flórez en els millors anys de la seva carrera, ho recordarem durant molts anys.

La resta del cast acompanyen bé, tasca no gaire fàcil quan hi ha un nivell tan alt, però i malgrat Daniel Oren que m’ha continuat semblant un atemptat al discurs musical fluid, expressiu i dramàtic que aquesta òpera necessita per no caure en una letàrgica successió de boniques melodies.

No em vull allargar més, però si deixar-vos una miqueta de mel a la boca:

Tutto è sciolto…Ah! perchè non posso odiarti

I ara tota l’escena final amb Patrizia Ciofi

*

Vincenzo Bellini
LA SONNAMBULA
Melodrama en dos actes amb llibret de Felice Romani
Amina: Patrizia Ciofi
Elvino:  Juan Diego Flórez
Rodolfo:  Nicola Ulivieri
Lisa:  Eleonora Buratto
Teresa:  Gemma Coma-Alabert
Alessio: Àlex Sanmartí
Notario:  Jordi Casanova
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del cor: José Luis Basso
 Direcció musical: Daniel Oren
Gran Teatre del Liceu, 17-02-2014
*
ENLLAÇ mp3 (2 arxius mp3)
http://rapidshare.com/share/60B6AD5EA3DB34636C37D39AD52EDA8A
*
Jo crec que és per gaudir-ho.
La gravació no hagués estat possible sense l’inestimable col·laboració de Colbran que té un equip de gravació d’altíssima qualitat.

Un comentari

  2. Robert

    JDF is absolutely wonderful vocal. But … But he is in his singing so narcissistic … Ciofi is Amina, she creates music, and Florez gives the show: “You hear what I’m marvelous and wonderful” …
    I’m sorry “Florezidos”, this is my subjective opinion.

    M'agrada

    Respon
  4. alex

    Gracias Joaquim!
    Ayer solo pude escuchar por Catalunya Musica, a partir del final del primer acto.
    Eso sí, estuve en el Liceu en las funciones del pasado martes y viernes
    donde tuve la fortuna de encontrarme vocalmente al mejor Flórez posible y a una muy recuperada Ciofi; para mi gusto, ésta última incluso con la voz menos áfona, tuvo su función más brillante o completa la del pasado viernes día 14.
    Una pena que como siempre entregada y cantando al límite, la Ciofi llegara agotada vocalmente y con agudos entre chillados y o desafinados no pudiera con la cabaletta…ah non giunge… Todo lo anterior, más que notable.
    En estas últimas tres funciones, no me convenció del todo Ulivieri buena voz de Bajo cantábile pero monocorde y aburrido su línea de canto ( muy inferior, a la clase que mostró Pertusi), ni tampoco Buratto que más que cantar la Lisa la casi chilló con agudos crispados

    M'agrada

    Respon
  5. Alicia G.

    ¡Muchas gracias por la grabación! Tuve problemas con la mía en el primer acto así que me viene como agua de Mayo. Magnífica función, ojalá hubiera podido repetir y estar ayer ahí.

    M'agrada

    Respon
  7. Glòria

    Jo vaig ser l’afortunada guanyadora de les dues entrades que el Liceu va sortejar a través de la seva pàgina web per assistir a la darrera representació de la Sonnambula. Quan em van avisar, no m’ho podia creure !!!!!!. Vaig poder convèncer una bona amiga de València per a que fes uns quants quilòmetres i poder gaudir juntes d’aquesta última funció.

    Vam ser una nit brillant, la Ciofi va estar esplèndida, amb la veu molt recuperada després de l’entrebanc del refredat, entregadíssima com sempre, i va transmetre una gran emoció amb el seu cant i amb la seva interpretació.

    El Juan Diego Flórez va estar senzillament espectacular!. Superades també les conseqüències del refredat, va donar-ho tot, va cantar amb les facultats, l’elegància i el bon gust que el caracteritzen.

    Va ser una nit rodona, només un o més d’un però… el mòbil que va sonar en mig de la representació, els estossecs, els esternuts, el mocar-se sorollosament en un pianíssim, el parlar en veu no alta, no, altíssima… En fi, és allò que ja hem comentat moltes vegades i que no entendré mai, la falta de respecte d’uns quants cap als cantants mateixos i a la resta de públic.

    I com a colofó de la nit d’ahir, aquest regal, per tornar a escoltar i tornar-me a emocionar amb el que vam poder escoltar en directe. Gràcies Fede, gràcies Joaquim!.

    M'agrada

    Respon
    • Cristina

      I tant que varem gaudir anit… moltíssim!! Gràcies de nou als dos, I ara també, gràcies al Joaquim, per aquest àudio que ens permetrà repassar-la i emocionar-nos de nou. Tot un luxe.
      Una forta abraçada a tots els que ho han fet possible!!

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Caram, segur que varen ser les influències de l’antic director general que ens té en gran estima 👿 Deu tenir aquella fotografia del dia de les signatures, a la tauleta de nit 😆
      Me n¡alegro moltíssim que dues florides tan amigues meves ho gaudíssiu i ara em satisfà més que tingueu l’àudio, potser fins i tot us reconeixereu els bravos i floretes que li vareu llençar 😆

      M'agrada

      Respon
  9. Jan

    Tan ahir com divendres van ser dues funcions inoblidables pels que hi vam ser. Llàstima que el públic d’ahir fos tan maleducat, no pot ser que la gent estossegués tant…!!! Totes les altres funcions d’aquesta sonnambula havia pensat que que bé que la gent es portés tan bé. Ahir fins al tutto é sciolto va ser estossec rere estossec, molt vergonyós!
    Però musicalment va ser una funció fabulosa! El Juan Diego Flórez ja poden dir el que vulguin, però el rol d’Elvino cantant per ell per a mí és molt superior a qualsevol Elvino tant d’ara com de fa bastants anys. D’aquí a uns any en parlarem d’ell, és un cantant que ja ha passat a la història, com Bartoli, Netrebko o Kaufmann. UN FORA DE SÈRIE.

    Ciofi també, molt musical i entregadíssima. Ja tinc ganes d’escoltar el seu “Addio nel passato” la pròxima temporada 😉

    M'agrada

    Respon
    • SANTI

      Jo he vist a la Ciofi intentant fer Violeta i com a soprano no funciona, és altament insuficient. En aquell moment feia bé el primer acte com a soprano lírica-lleugera, però ara ja no pot fer-ho d’aquella manera. Em temo que tindrem Ciofi per a masses coses i l’acabarem protestant, temps al temps.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      D’ara et dono la raó, ara si anem una miqueta enrere no sé que dir-te…L’Elvino de Pavarotti era majúscul, i el de Kraus, el de Blake…
      Jo crec que Flórez està per sobre de Netrebko i Kaufmann, no pas de Bartoli, que és un veritable fenomen que no té cap altre possible comparació, els altres no, almenys per a mi.

      M'agrada

      Respon
      • Jan

        Potser sí que està per sobre, però vull dir que són cantants que per les grabacions, dvd’s i altres coses, passaran a la història sí o sí. Bé, aquesta és la meva visió.

        M'agrada

        Respon
  13. Oriol

    Jo també vaig anar-hi el 17 al Liceu. I una passada, la millor de les que he escoltat aquests dies. Ara que han acabat ja totes les representacions em sento satisfet de la soprano que va substituïr a la Damrau i que tanta ràbia em va fer al principi. Després de totes aquestes funcions i tot i el refredat d’ella dels primers dies, ha estat molt i molt bé en general. I les últimes funcions han estat fantàstica, sobretot la última.
    El Flórez no cal dir-ho, també he vist un crescendo d’ell vocalment, i l’últim dia va ser sublim.

    Estic absolutament d’acord amb el Jan sobre el tema dels estosecs, això és una vergonya, una part del públic són uns maleducats.
    Ara bé, vaig disfrutar molt de totes maneres 🙂 Moltíssimes gràcies per la grabació Colbran, i a tu Joaquim per penjar-la al blog 😉

    M'agrada

    Respon
  14. dandini

    Estic d’acord amb el Santi.M’agrada molt la Ciofi pero no és un fenòmen belcantista ni la seva coloratura té el poder de fascinació de Joan Sutherland,Beverly Sills o Edita Gruberova.
    Respecte a La traviata a mí les Violetes que més m’interessan de la actualitat són Diana Damrau,Ermonela Jaho i Sonya Yoncheva.
    Per els qui vulguin comparar podeu sentir el “Ah non giunge” que Enedina Lloris va cantar al Liceu l’any 1987.
    Es evident (perdó evidentíssim)que és moooolt millor que el de Patrizia Ciofi.La coloratura i l’ús del trinat són gairebe perfectes i el color de la veu és preciós.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Sempre l’havies classificat com una gran belcantista, ara m’estranya que li perdonis la vida.
      Per a mi la Lloris va ser una flor d’estiu, malaguanyada per una elecció poc adequada del repertori que va fer. mai va ser una lleugera i es va destrossar fent pinyols.

      M'agrada

      Respon
  15. Robert

    For me: Maria Callas et Renata Scotto as Amina,
    Ciofi for me is absolutely wonderful and touching Violetta. I heard it at La Fenice and Orange. I do not agree that Yoncheva or Damrau are better.

    M'agrada

    Respon
  16. Lluís

    L’actuació de Flórez va ser bestial. Un luxe que hem pogut gaudir força a Barcelona els darrers anys. Serà una llàstima si no torna en molt de temps… Cantants com ell justifiquen l’elevat preu de les entrades, aporten una luïssor única i posen al teatre en els focus internacionals.

    A banda, potser és una impressió de mitòman, però jo que l’he sentit sovint a Barcelona em fa l’efecte que l’home s’hi troba especialment còmode. Recordo els bisos de la fille du régiment (18 dos de pit en total!) i en aquesta el final de perchè non posso odiarti, també amb do de pit extraordinari. No tinc clar que es regali igual a tots els teatres…

    Moltes gràcies per penjar aquest magnífic enregistrament!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Benvingut a IFL, Lluís.
      Ningú ha dit que no torni en molts temps, més aviat crec que si es troba bé entre nosaltres,m com dius, continuarà fent-ho, no veig motius per aquesta perllongada absència que pronostiques.
      Torna a comentar tantes vegades vulguis, serà un plaer conèixer les teves opinions

      M'agrada

      Respon
      • Lluís

        Gràcies!
        De fet expressava una temença més que una informació…és que les coses estàn tant malament a nivell econòmic que un es tem el pitjor!
        Miraré d’opinar de tant en tant, tot i que no tinc cap coneixement específic musical, i la meva aproximació a l’òpera és la d’un profà amb moltes ganes d’aprendre. IFL em sembla un espai magnífic en aquest sentit!

        M'agrada

        Respon

Deixa un comentari