IN FERNEM LAND

LA NEBBIE ESCOLLIDA: ANNA CATERINA ANTONACCI


Anna Caterina Antonacci

Anna Caterina Antonacci

Aquesta edició de la tria no ha estat gaire participada, no sé si és que la cançó de Respighi no us ha motivat massa o qui sap si han estat els cantants escollits els que no us han semblat prou engrescadors, o potser és la formula que ja us cansa i hauré de fer un altre “The Turn of the Screw”, m’hauré de inventar alguna altra cosa?.

En total han estat 77 vots, que deuen ser uns 26 infernemlandaires. Hauré de tornar a posar a Kaufmann per animar la propera tria? 😉

D’un bon principi la Nebbie 3 ja semblava destinada a guanyar o a disputar, si més no, el primer lloc amb la 5, si bé després la sorprenent Nebbie 2 va anar agafant embranzida.

Al final la tria ha quedat així: 

Nebbie 3 16 20%
Nebbie 5 13 16%
Nebbie 2 12 16%
Nebbie 8 10 14%
Nebbie 7   9 12%
Nebbie 9   6   8%
Nebbie 1   5   5%
Nebbie 6   4   5%
Nebbie 4   2   3%

i a part de la guanyadora que ja he dit de qui es tractava en l’encapçalament, la cantant italiana (difícil esbrinar si és una soprano curta o una mezzo aguda) Anna Caterina Antonacci amb 16 vots, 

la resta “d’emboirats” són:

Nebbie 5 Eileen Farrell            13 17%
Nebbie 2 Miguel Fleta              12 16%
Nebbie 8 Teresa Berganza      10 13%
Nebbie 7 Tito Gobbi                  9 12%
Nebbie 9 Giuseppe Filianotti      6   8%
Nebbie 1 Pilar Lorengar            5   6%
Nebbie 6 Maria Vitale                4   5%
Nebbie 4 Giuseppe Valdengo    2   3%

Si premeu sobre el nom de cadascun dels cantants anireu als Youtube de on vaig treure l’àudio.

Espero que els que heu participat hageu gaudit de la tria i de la cançó, a mi em sembla com tota l’obra de Respighi, molt interessant.

El proper mes de març hi tornarà a haver una tria amb un lied com a protagonista, i com no podia ser d’altre manera, agraeixo moltíssim la vostra participació, fins i tot la de tots els que no heu votat però heu passat per aquí i heu escoltat alguna de les versions i qui sap si heu triat només per a vosaltres, voldrà dir que l’apunt ja ha acomplert el seu objectiu.

Un comentari

  1. Ha ganado la mejor interpretación, según mi parecer, y lo celebro. Eileen Farrell, no obstante, ha seguido a Antonacci muy de cerca todo el tiempo -qué extraordinaria soprano era la Farrell!-. Tito Gobbi ha quedado algo desplazado, pero fue mi tercera elección. Y mi cuarta era el gran Giuseppe Valdengo, al que casi nadie ha prestado atención.

    A pesar del reducido quorum yo creo -como Santi- que no debes desanimarte y seguir con este “dí quién te gusta más”.

    M'agrada

  2. Raúl

    Jo també penso que has de seguir amb les tries, és molt interessant i és un exercici que va molt bé per aprendre a ser crític.
    Per altra banda, i encara que no sigui el tema del post, volia comentar que ahir vaig enviar la solicitud d’abonament, i em sembla molt malament que els abonaments populars siguin cada vegada més cars. Et diuen que el descompte és fins al 50% i és cert, però enganyós, ja que només a la zona 1 és del 50%. Si passes a la zona 2 el descompte és només del 34% i si vas baixant, a la zona 5 ja no arriba, per ben poc, ni al 30%. Ha empitjorat respecte l’any passat, on per exemple a la zona 2 el descompte era del 42%, per tant , cada cop van sent menys populars.

    M'agrada

    • Seguiran, no t’amoïnis, i gràcies per participar.
      M’estan arribant moltes queixes, rumors i estranyes històries del Liceu actual, potser acabaré fent un apunt d’aquells que “agraden” tant a la direcció… 👿

      M'agrada

  3. Leonor

    La mía era de las minoritarias, estaba claro: una siempre será lorengariana hasta la médula. Así que a seguir con estas elecciones “a oscuras” (bueno, a much@s sí se les reconocía) ¡Buenos días, infernems!

    M'agrada

  4. demo

    Jo ho trovo molt educatiu i molt divertit,continua aixi , a molts ens faras contents.A mi també m´han arribat rumors no massa engrescadors del nou Liceu.Sort que l´esperança és últim que hem deperdre

    M'agrada

  5. Elio

    Coincideixo amb la teva valoració de l’obra de Respighi, Joaquim. Permet-me que deixi aquí una obra que m’agrada molt, i que crec que no és tant coneguda com mereix. Es tracta del concert per a piano en mode mixolidi:

    M'agrada

Deixa un comentari