IN FERNEM LAND

LICEU: A LA RECERCA DE LA RENDIBILITAT


El cartell de Les Miserables, que es representarà l juliol/agost de 2014 ja llueix a la façana del Liceu (març de 2014) Foto BV

El cartell de Les Miserables, que es representarà l juliol/agost de 2014 ja llueix a la façana del Liceu (març de 2014) Foto BV

Els que em coneixeu bé sabeu de la meva estima cap al gènere del teatre musical, per tant aquest no és un apunt en contra, ni a favor del gènere, ni contra Les Miserables, un musical que he vist en tres ocasions i com tants d’altres motiu dels sovintejats viatges a Londres en temps de bonança, per nodrir-me dels millors espectacles del West End. Avui l’apunt no tracta de això, ni voldria que s’aprofités aquest preàmbul per divagar sobre la conveniència o no de presentar musicals al Liceu, un tema ja tractat a IFL, ni molt menys  per parlar del teatre musical, la seva vàlua i la crisi creativa que l’envolta.

Avui, 12 de març el Liceu ja llueix a la seva façana (no sé si posterior ¡o anterior) el cartell de “Los Miserables” (versió castellana del musical ) que es representarà del 25 de juliol al 3 d’agost. També llueix un altre cartell amb un concert de la sorprenent “The Original Glenn Miller Orchestra” que tindrà lloc el proper 16 de març, aquesta proposta tindria la seva lògica, si no fos que em fa envermellir de vergonya i encara no me’n sé avenir que el Liceu sigui un contenidor de segons quin tipus d’entreteniments, però com que aquí qui mana és qui paga, lloguem la sala i si un dia cal fer un mega Bagdad farcit de potentats amb la cartera ben plena, doncs ens ho pensarem….

Mentrestant a la façana no veiem ni un cartell de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, la propera òpera després de la Tosca que s’acaba de presentar, i que es representarà en cinc úniques representacions entre el 13 i el 30 d’abril, en una nova producció del teatre, co-produïda amb De Nederlandse Opera (Amsterdam) i el  Teatro alla Scala (Milà) en la que per a mi, i no em cansaré de dir-ho, és l’òpera i la proposta més interessant de la temporada 2013/2014.

La direcció del teatre està molt preocupada amb aquesta òpera de Nikolai Rimski-Kórsakov, ja que la rendibilitat econòmica, malgrat que la sala s’omplís de gom a gom, serà negativa,  i això, com ja li succeïa a l’ínclit Sr Marco, tot i que aquell no tenia idea de com fer rendible la institució, és quelcom que creuen intolerable i la prova la tenim a la programació de la propera temporada, i ja no vull ni imaginar-me com seran les properes sense la tossuderia de Matabosch defensant la dignitat artística d’un projecta que a hores d’ara ja deu fer malves.

I aquí rau la meva profunda preocupació que motiva aquest apunt.

Ja us deia a l’apunt de la primera Tosca (que era la segona), que l’interior del teatre està farcit de cartells del proper títol oferint entrades amb el 15% de descompte. Mentrestant jo no he vist cap activitat per part del teatre per motivar al públic a assistir a les representacions de l’òpera de Rimski, tampoc he escoltat falques publicitàries a ràdios o TV’s, ni he vist o llegit anuncis i articles a la premsa o a les revistes especialitzades fent promoció i venent aquest títol. Sembla ser que el teatre preparar una exposició al Foyer o al vestíbul arran de la importància d’aquest títol a la història del Liceu, potser hagués estat  una bona idea inaugurar-la uns quants dies abans. Òbviament en plena eufòria pucciniana, on les entrades es venen quasi soles sense tenir en compte la mediocritat del producte presentat, tota la maquinària del Liceu hauria d’estar bolcada en la promoció de Kitege. Per què? Intentaré explicar-me:

En primer lloc per vendre tot el que encara està disponible, i en principi sense descomptes de cap mena. La imatge és important, el respecte al públic que ja ha comprat les entrades amb antelació i als abonats també. El departament corresponent hauria de tenir recursos i solucions més valuoses que oferir descomptes a més d’un mes vista. Entenc que es puguin oferir el mateix dia de la representació, però mai a un mes vista. Primer símptoma de manca de sensibilitat i rendibilitat artística.

En segon lloc perquè la rendibilitat d’un teatre d’òpera com el Liceu, amb tota la història i el prestigi que acumula, també es mesura per la part artística, per els muntatges que produeix, i en aquest cas, segurament el darrer que veurem en els propers anys amb categoria i ressò internacional. Fet que hauríem d’aprofitar i difondre als quatre vents. És precisament això el que fa gran un teatre, les produccions que pot exhibir, amb títols importants i poc sovintejats, molt ben servits per casts importants i direccions del màxim interès. A més a més el Liceu compta amb dos “partners” de la categoria, com són la Scala i el Teatre d’Amsterdam i això s’ha de vendre i s’hauria d’enregistrar i emetre per TV, ja que el cast de Barcelona millora el d’Amsterdam que us vaig deixar a IFL, però com bé sabeu i lamenteu, em sembla que en això els actuals directius han de recuperar tot allò que l’equip anterior va tirar per la borda.

Si la rendibilitat econòmica és important, que ho és, l’artística també i la gran oportunitat de la direcció actual per projectar i vendre Liceu a l’exterior i intentar portar públic en el futur, la té en aquest títol i amb Die Walküre. No estic gaire segur que la direcció general actual hi cregui gaire en la rendibilitat artística, ja que de creure-hi a la façana principal a hores d’ara ja lluiria un cartell ben il·luminat i vistós que cridaria l’atenció a tots els que passen diàriament per davant. També hagués accelerat tota una campanya artística per captar públic nacional i internacional. A hores d’ara tots ja hauríem d’estar atabalats i ansiosos per aquest títol que va fer embogir Barcelona als inicis del segle XX, gràcies a la quantitat de informació i actes organitzats pel Liceu al voltant Kitege.

Anem tard i mostrem debilitats imperdonables, això si, anunciem Los Miserables a més de quatre mesos vista, quan aquestes representacions sabem avant matx que s’ompliran de tots els passavolants que en plena canícula envairan Les Rambles amb calça curta i xancles. No cal esmerçar gaires esforços per vendre aquest producte, ja que a ultima hora s’esgotaran les localitats, però pocs seran els espectadors locals que compraran les  entrades anticipades d’un espectacle que ja s’ha fet a Barcelona, em sembla en a mi.

Amb aquesta penjada del cartell el que es demostra és l’absolut desconeixement de la idiosincràsia d’un teatre d’òpera i potser pitjor encara, ens descobreix la manca de projecte artístic. Jo no li retrec al Sr. Guasch que no ho tingui, ell ha estat contractat per donar rendibilitat econòmica a la institució, com prèviament ho va fer amb l’Aliança, però el que si li demano al Sr. Guasch és que s’envolti de persones que si en tinguin i que entre tot l’equip siguin capaços d’omplir d’activitats el teatre però sense rebaixar, relegar o amagar l’activitat principal, per la qual es conegut, reconegut i admirat arreu del món i que aquesta, malgrat les penúries, tingui la màxima qualitat, molt més que la quantitat i la màxima difusió i reconeixement internacional, i que aquest equip artístic sigui valuós, que sàpiga el que es fai no malmeti amb repartiments i direccions de segona el que produccions com Kitege, Cendrillon o Die Walküre han aconseguit.

El Liceu no pot donar prioritat de difusió a “The Original Glenn Miller Orchestra” un espectacle aliè a la seva programació i després oferir rebaixes dels espectacles operístics que produeix i que els seus abonats han pagat amb molta antelació a un preu molt més elevat.

La setmana passada vaig llegir al mur del Facebook del Teatre, que per la funció que tindrà lloc avui de Tosca, s’oferien les entrades amb un 25% de descompte per tal de fer la competència a la TV i el partit del Barça. No m’ho podia creure, això perdoneu-me, però és indignant. Estem caient a uns nivells de vulgarització i de banalització de l’activitat que ofereix al Liceu, molt preocupants.

Potser que en futures temporades es replantegin les tarifes per no haver de caure en aquestes rebaixes que l’únic que poden aconseguir és que la majoria d’abonats deixem de ser-ho i comprem les localitats la setmana mateixa de les representacions, ja que segur que ens acabarà sortint més econòmic.

No sé si han pensat també amb el que deu suposar per a tots els treballadors de la casa i especialment els musics i cantants del cor, veure com a la façana ja hi ha Los Miserables i els Glen Miller i no es parla de la primera producció de la temporada dirigida pel director musical, Josep Pons.

Jo no sé si el Liceu, i parlo amb general, sense personificar, se n’adona del rumb, per no dir la deriva que està prenent.

Potser aconseguirem omplir-lo de gom a gom, potser el balanç econòmic serà d’un negre intens, però compte amb tot el que deixem pel camí, tot el que perdem, tot el que deixem anar per un desaigua xuclador massa gros. Compte amb el capital humà que ha marxat, alguns forçats i altres per decisió pròpia veient com aniran les coses a partir d’ara i  descontents amb aquest nou rumb que deixa anar entre costos i despeses prescindibles, massa talent, massa prestigi i massa now-how.

És important en aquest moment rellegir entre d’altres, les reflexions de Mortier al respecte del que ha de ser un teatre d’òpera. Si creiem que el magnífic i prestigiós Liceu ha de ser un gran contenidor d’espectacles, i entenem que la temporada que li és pròpia ha d’estar farcida “d’espectacles”, jo em començo a preocupar seriosament.

Fora de la temporada, que ho rendibilitzin com ells ho creguin més oportú, però ai d’aquell que acabi veient en Glen Miller i la Luisa Miller com una mateixa cosa.

57 comments

  1. Raúl

    Totalment d’acord amb tu. El que estan fent amb Kitege és vergonyós. Estic segur que sí haguessin sabut fer propaganda de Kitege mostrant la importància que té, no quedarien tantes entrades per vendre, i em sembla que ho tenien molt fàcil per colts dels motius que esmentes a l’article. També haguessin pogut ficar uns preus una mica més assequibles, ja que és la tercera òpera més cara, només superada per la magnífica Sonnambula i per Tosca.
    És una llàstima, ja que si s’hagués fet un bon treball des de fa mesos Kitege segurament hagués tingut un bon percentatge d’ocupació. Jo vaig comprar l’entrada pel dia 13 (Diumenge de Rams) en part perquè és el dia que em va més bé però també perquè és un dia que està bastant ple, i el Liceu ple fa goig, però mig buit transmet sensació de fracàs, i Kitege es meriex que surti tot rodó.
    D’altra banda, si es deteriora la rendibilitat artística a la llarga se’n resentirà la rendibilitat econòmica, per més que es programin títols populars. Com es desenvolupi la propera temporada ens donarà moltes pistes sobre com aniran les coses, tant de bo que molt bé.

    M'agrada

    • No saben que és Kitege, que representa i la importància que té, només veuen el problema que suposa que un títol n ompli com els altres, i punt.
      Promocionar i vendre Kitege és prestigi, és marca Liceu, és cultura, és país, és futur…

      M'agrada

  2. En el fondo les interesa que Kitege no se llene. Es la excusa perfecta para dejar de programar obras de este tipo y volcarse en las comerciales… Y siendo prácticos, seguro que les supone una menor pérdida de dinero hacer una rebaja en el precio de las pocas entradas que venderán, que en publicitar bien la obra para que se llene.
    De todos modos, no creo que un descuento del 15% sirva para mucho. Los realmente interesados en ir, pagaríamos el precio normal (de hecho, ya lo hemos hecho casi todos). Los que no estaban interesados, tampoco se ahorran tanto como para que eso les anime a ir. Es evidente que no conocen (o no les interesa) la forma de pensar de su público fiel, y eso es muy grave.

    Hemos pasado de la cultura al puro espectáculo, del que compite con el Barça. Las publicaciones del Facebook del Liceo son de vergüenza ajena!!!! No nos merecemos este maltrato.

    M'agrada

    • Això també ho dèiem de l’ínclit quan es va carregar el programa Zemlinski. Em preocupa això, ja que una cosa és que no siguis capaç d’entendre perquè el coeficient no dóna per més, l’altre és que sent una lluminària, no sàpigues veure les avantatges de programar títols com Kitege.

      M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Cuando se hizo pública la próxima temporada ya se intuían los derroteros por los que circulará el Liceu en los próximos años.
    No sé si la resignación es el único asidero donde agarrarse.
    La cultura como entretenimiento es una vergüenza

    M'agrada

  4. Ja vaig dir en un anterior post que el sistema d´abonament ha de canviar.
    Si realment està a punt de canviar tot el sistema del Liceu, no es pot conservar el sistema d´abonaments actual, pel bé de conservar l´abonat, que com ja us vaig dir son diners segurs, perquè se l´està maltractant ja que aquest veu com en cada producció s´ofereixen descomptes que si l´abonat comprara per producció li sortiria més restable que no pas l´abonament. entenc que no seria en la mateixa butaca i entenc que moltes vegades l´abonat prefereix l´ambient que porta molts anys vivint al mateix lloc però els temps canvien i la butxaca va a menys i no a més per a tothom.
    Ja vaig a puntar també que si el nou sistema de produccions populars no funciona, que hi farem?….supose que sempre hi haurà un “plan B”…
    No opino de la “Tosca”….no vull perquè em desfogaré de mala manera 🙂 i estic en procés de meditació. Torno a dir que 15 funcions consecutives de “Tosca” per molt rentables que siguin….és una desfeta personal per a l´orquestra i el Liceu. Tenir ocupat el Liceu un mes amb una producció, trobo que no te cap sentit. Que bonic hagués sigut fer un cicle Puccini, per exemple i en un mes haver tingut l´opció de veure quatre gran òperes de Puccini ( La boheme, Tosca, La Fanciulla, Madame butterfly…per exemple)….hagués pogut ser un event molt més interessant per al públic, per a l´orquestra i haver evitat 3 cast de tosca( que no te cap sentit!…a part de ser caríssim!). .. i si posen una caseta de mocadors i kleenex a l´entrada, lo petas ja!!!….
    Supose que estaran treballant en tot això, inclosa la caseta de mocadors, però la temporada actual encara no ha finalitzat i la següent, presentada ja oficialment, encara no hi ha cap anunci en gran, llevat una casella, com la de “los Miserables”, a la entrada principal.
    La situació del teatre és delicada i cada cèntim d´euro es mira amb lupa i es que en la societat actual tot te un preu i ha de ser rendible. Entre la cultura com una font d´ingresos económics en compte de valor social i educatiu, és un error enorme però així és la realitat, a Espanya i a tots els llocs.

    Lo de la campanya envers el futbol….no estic gens d´acord perquè a la fi, la cultura és per a qui la vol. M´han arribat veus que una orquestra ha cancel·lat un concert perquè hi ha Barça-Madrid o Madrid -Barça, tan me te, això encara és molt pitjor!… Som un pais de pandereta, és així.

    Paro ja que em perdo….

    M'agrada

    • Els abonats mai serem un problema si ens venen bé el projecte, però primer hi ha d’haver un projecte, i si aquest és excel·lent, en a mi, i parlo exclusivament per a mi, m’importa que un dia estigui assegut a la butaca 39 i l’altre a la 9 i un altre a tercera fila de tercer pis, però el que no vull són temporades de 15 representacions del mateix títol amb tres repartiments mediocres, ni quasi et diria que amb repartiments estel·lars.
      Necessitem un director artístic amb personalitat que pugui presentar, defensar i lluitar per un model i projecte artístic ambiciós, que no ha de ser deficitari, en aiò ja ens anirem adequant a la gestió que facin els economistes, però el projecte artístic i el model del teatre no el pot decidir un equip que no té idea del que és un teatre d’òpera i que aquest sigui el primer contacte amb aquest món. No te cap sentit

      M'agrada

  5. Ahir vaig entrar a la web per comprar l’entrada del Kitège, i també em va sorprendre trobar l’anunci de Los Miserables a la pàgina principal, i de manera tan preeminent.

    I per cert: pel 15% de descompte em demanen un codi que desconec. O és només per a abonats? (ja fa un temps que no ho sóc)

    M'agrada

      • Regí

        Parlant de sostenibilitat, no podem deixar de parlar de les subvencions del Ministeri de Cultura, milionàries per al tàndem centralista Madrid-Barcelona i miserables per a la resta, quan els impostos els paguen entre tots. No hi ha dret. Es tracta de privilegis injustos.
        Pegue la meua intervenció en un altre lloc.

        Hay quien sin ningún complejo mantiene que el Ministerio de Cultura solamente ha de subvencionar la ópera en el real de Madrid y el Liceu de Barcelona, alegando que solamente allí existe “tradición operística” y un “público” de la misma. Eso es injusto y falso. En València tenemos Les Arts, con su mala política, pero que despertó un enorme interés entre los valencianos. En Sevilla tienen el teatro de la Maestranza, donde vi un Parsifal de Barenboim de lujo, subvencionado por la Junta de Andalucía. También he visto ópera en el Campoamor de Oviedo, en el Teatro Pérez Galdós de Gran Canària – el Anillo de Gergiev – , en Santander, País vasco, etc. En todos estos lugares se da ópera y hay un público. También hay público en muchos otros sitios donde el aficionado se ve obligado a viajar y pagar un hotel. ¿A santo de qué tanta cara dura? ¿Por qué hemos de pagarle la ópera a madrileños y barceloneses con nuestros impuestos? Ya está bien de tanto centralismo. Y encima te sueltan eso de “provincias”, equivalente a “tierra de paletos y cazurros”.
        Les Arts ha llevado a cabo una política errática y errónea, pero ha llevado a València a nivel internacional en el mundo operístico. Hemos tenido directores como Metha y Maazel, una orquesta que ha sido la mejor de España; cantantes de primera como Salminem, Seiffert, Meier, Domingo y otros que nada tienen que envidiar a nadie. Ha fallado el mecenazgo privado, ya que nuestra burguesía no ha apostado nunca por la cultura sino por ser ella la subvencionada por el Estado. Ha sido nefasta la gestión de políticos ineptos y corruptos. Pero también ha fallado el Ministerio de Cultura que ha subvencionado de manera milloraria a los centros centralistas de Madrid y Barcelona. En València bien poco han aportado. Como somos unos “provincianos”, ni para agua, que vayamos a os madriles o a las Ramblas y fomentemos el turismo musical. Todo para ellos, pero con nuestros impuestos. No hay derecho. ¿No somos el Estado de las Autonomías? Pues hagamos lo que se hace en la Alemania de los Länder. No todo es Berlín. En Munich o Stuttgart no lo tolerarían.

        M'agrada

      • Les Arts no va voler subvencions de Madrid, ja que tenia que deixar entrar el Ministerio en el patronat, i no van voler. Son molts xulos, i quan van cedir perquè no hi havia prou diners per satisfer el malbaratament de la Sra Helga i tota la parentela Madrid va arrufar el nas. Sort que tots són del PP…

        M'agrada

      • Regí

        Dons ací vengueren la cosa com a “greuge comparatiu”. Tot depenia de la Generalitat i Bancaixa bàsicament. La primera està amb números rojos, tancant escoles públiques, i Bancaixa va fer fallida furtant de pas unes quantes preferents.

        La propaganda blavera no deia res de Madrid, sinó que aprofitaren per a fer anticatalanisme i dir que els catalans es duien tots els diners. De vergonya. Jo vull un altre país, aquest no m’agrada gens ni mica.

        M'agrada

  6. Isolda

    Completament d’acord. Per començar no tenim director artístic, si més no, no l’han presentat. Tot està programat precipitadament,sense reflexionar les conseqüències que pot portar tot aquest desgavell.
    Crec que el Sr. Guasch ha començat malament, o bé no en sap més, aleshores no interessa al Liceu, o bé està mal aconsellat, cosa més que preocupant.
    El no saber vendre l’article ha estat una constant en aquest teatre, en tenim infinitats de proves, la més recent i important, el fracàs de venda de localitats al Festival Bayreuth.

    M'agrada

    • I si el director artístic que porten ha de ser un vedellet que no es planti davant de ingerències de la direcció i la presidència, amb ínfules de programadors, més val que s’estalviïn el paripé de fer veure que en porten un.

      M'agrada

  7. alex

    Bastante de acuerdo en general
    El ofrecer un dto. adicional es lógicamente un derecho que tiene el teatro como el de cambiar un cast vocal cuando alguno de los cantantes se indispone o cancela, pero para quien ha comprado las entradas en su día y con anticipación ( normalmente o en preventa o en período de venta habitual ) es una tomadura de pelo y un agravio comparativo.

    Con ello, se va a conseguir que el número de abonados va a ir en descenso cada año, en detrimento no solo de la calidad de los espectáculos sino porque a nadie le agrada tales agravios comparativos en cuanto a coste de las entradas/abonos

    Ayer en la TOSCA con el primer cast ( por cierto, con algún sonoro buuh para Maestri – un Scarpia más que insuficiente vocalmente – ), habían huecos por entradas no vendidas, además de bastante “guiri” por el teatro
    Quizás la actual dirección del Liceu piensa ya más en el turista o visitante accidental que en el propio abonado de toda la vida, lo cual si es preocupante. Por eso reitero mi postura como abonado que ante los acontecimientos futuros y pesimistas, abono al turno popular y a correr luego con compra de entradas para lo que te interese

    M'agrada

  8. Nadal

    Benvolgut Ximo,
    Completament d’acord amb la teva indignació. El problema rau en que la direcció i el seu equip de comunicació creuen que Kitej, el gran títol de la temporada amb una relació històrica amb el teatre equivalent al Parsifal, és un problema i no un actiu, un convenciment que projecten cap enfora sense tenir en compte les conseqüències. El model d’explotació que persegueixen és el del Palau: cal vendre el continent (la capsa) i no el contingut (els bombons). Greu error.

    M'agrada

    • Gràcies Nadal, feia temps que no deixaves cap comentari i sempre són interessants, no perquè em donis la raó, sinó senzillament perquè coneixes molt bé del que opines.
      Si volen que el Liceu sigui el Palau, una institució no del tot pública, també creus que volen anar privatitzant el Liceu?.

      M'agrada

  9. Regí

    Et comprenc, Joaquim:

    A l’igual que molts abonats al Palau de les Arts, jo hi he renunciat. La política de descompetes de last minute fan que l’abonat pague més que qui passa per la taquilla el mateix dia de la funció. Als abonats ens feien un descompte mínim i havies d’engolirte el que et tocara, sarsueles i concerts inclosos. Ara, amb la crisi, no hi ha cap problema per adquirir l’entrada. Tens tres hores per a fer-ho.

    El el Palau de la música segueixen una polítoca d’incloure “Otras músicas” amb cantants de moda que canten amb micro. Si no poden omplir el recinte en un concert, la solució és regalar entrades a un públic no habitual pero propers al partit queens malgoberna. Es nota perquè aplaudeixeb quan acaba un moviment d’una simfonia i per altres coses més.

    Per altra banda, la política de “sales” del Liceu no ens agafa de nou. Recorde un anys que estab per Barcelona que es representaven moltes funcions de Madama Butterfly amb una escenografia diga. Es van exhaurir les localitat. A l’hora hi havia programades unes poque sessions del Lohengrin de pantalons curts, de Mr K. No es venien les localitats perquè era una reposició i el públic ja sabia de què anava aquest il.luminat, era fora d’abonament. Passaven els dies i hi havia entrades per donar i vendre. Solució, rebaixa del 50 %. Així i tot, no van poder omplir el teatres en cap de les funcions. Aquest és unexemple de quins són els gustoas reals del públic i que si pot triar, no tria anar aveure canala amb pantalonets cuts i faldeta infantil jugant amb espases de fusta.

    Alguna cosa haurà de fer-se per conseguir finançament. La pena és que si això comporta baixar el nivell artístic no anem bé. A les Arts s’espera això. “Ir envaqueros”, bla, bla, bla, fins i tot el nom de José Luis Moreno i les seues sarsueles i sainets televisius es va sentir.

    M'agrada

    • Hi ha diferències substancials entre Les Arts i el Liceu. Barcelona té un públic centenari que ha mantingut una tradció i cultura operística que Les ARts no ha tingut. El Liceu a finals dels anys 70 va passar per moments de moltíssima penúria i tot i així el seu públic o el va abandonar. ALeshore sles institucions no existien, és més li donaven l’esquena i el públic feem gatzara quan una representació mal assajada reunia a Caballé amb Carreras, Domingo ARagall, al costat de Cossotto, Pons i altres lluminàries. Ara cal dir que també la feríem la gatzara amb aquells noms en aquell estat, però la resta era pura mediocritat que ens empesàvem amb molta fe.
      Ara també ens podem acostumar a les penúries, de fet no fem res més dia a dia, el que no ens podem acostumar i hem de lluitar és contra la mediocritat, tant a Barcelona, com a València, Madrid o Sevilla. No podem admetre que al darrere d’aquest ajustament del cinturó hi hagi quelcom més que va contra el model.
      Deixa’m dir que el mdel valencià ja es veia que no era bo, que era fruit del talonari i que cal que feu primer un projecte que els valencians els sentin seu, no els quatre que realment sou els entusiastes i que sense la classe política i funcionarial, difícilment ompliríeu dos aforaments sencers. Això mai s’ha tingut en compte, mentre que a Barcelona, si som els 22000 abonats que va arribar a tenir el Liceu en un moment de bombolla operística, absolutament irreal, ni tenim la precarietat que teniu vosaltres.
      Un bon projecte necessita d’un arrelament popular que no crec que a València existeixi, s’ha de fer, no és un impossible, però a força de talonari no es farà.

      M'agrada

      • Regí

        Tens raó Joaquim. A València s’han fet les coses molt malament. El problema ve de llunt. No hem tingut una burgesia industrial innovadora i creadora de cultura, com és el cas de Barcelona. La nostra classe dirigent era un burgesia de base agrària sense massa necessitat de cultura. No obstant això, alguna cosa sí que s’ha fet al Teatre Principal on va triomfar Francesc Viñas en Wagner i feia plorar d’emoció al públic quan cantava en valencià “En un país llunyà”, traduït per Teodor Llorente, patriarca de la nostra Renaixença. Blasco Ibañez i Eduard López-Chàvarri també van ser wagnerians. Quan esprogramava una òpera al Principal, venien totes les entrades.
        Malauradament, la nostra burguesia agrària era sucursalista de Madrd, que era om anaven a l’òpera. Posteriorment, el teatre va dedicar-se cada vegada menys a òera i més a teatre.

        No és cert que no hi haja públic. El píblic valencià sempre ha existit i s’ha dedicat a viatjar. Quan els socialistes construiren el Palau de la Música, puc assegurar-te que sempre estava ple o quasi. Unes 1.700 localitats en la Sala Iturbi, per a concerts i òpera versió concert, i Sala Rodrigo per a música de càmera, cicles de barroca, etc. Això ha estat així duranr anys. Si no comporaves l’entrada el primer dia, et quedaven sense. A València hi ha molta afició per la música. A cada poble hi ha com a mínim una banda; cosa que no suceix en altres comunitats. Molts músics de vent d’orquestres espanyoles són valencians o gallecs (a Galíci passa una cosa semblant amb les bandes). Un percentatge important de valencians tenen coneixements musicals, és una de les nostres tradicions. Jo matex vaig aficionar-me a l’òpera versió concert que Almazán programaba amb molta freqüència: Wagner, Puccini, Martín i Soler, Strauss, Gluck, etc. Hi ha demanda d’òpera.

        El problema ha estat la nefasta gestió política, talonari en mà, que s’ha segut en el lPalau de les Arts. S’ha fet de cara al vots, no per gestors responsables, sino buscant una rentabilitat política a curt termini. Ja sabem l’empastre que han fet, el que han furtat i els desgavell constant. Però el problema no és el públic. Per poder comprar el meu primer abonament, vaig estar trucant durant dos dies sense parar. La demanda d’abonaments va ser impresionant. Atticus t’ho prodria corroborar. Les cues per comprar entrades ern quasi literalment quilomètriques. Qui no va estar a l’alçada va ser Calatrava, l’ajuntament i la Generalitat. L’arquitecte va fer un edifici-escultura impresionant i molt bonic, però no va caure que més de 300 localitats eren cegues. Va fer una sala en ferradura a la italiana com les dels segle XIX. La ·solució” va ser llevar locatitats i deixar-ne 1.400 solament. Un altre problema va ser el finaçament. Va produir-se un greuge comparatiu en contra dels valencians: a Madrid i a Barcelona es destinen una bona quantitat de diners. Ací arriba una misèria, molt menys que a les capitals que centralitzen el món de l’òpera. També cal dir que la Generalitat del PP valencià va usar el Palau políticament com un “buque insignia” de la seua política. Van gastar massa diners en directors estrella com ara i cantats de primera línea, però van aconseguior la millor orquestra lírica de l’estat i posar-se a nivell internacional en el món de l¡òpera. El que sempre ha faltat sçon patrocinadors privats. No en renim tradició. I quan les caixes es vingueren avall es produgué un forat abismal.

        Ara mateix no sabem què passarà. Hi ha rumors molt negres. La ena és que no hi ha professionals entesos en el tema, si no polític que no en tenen ni idea i que l’unic que busquen són vots. “Malos tiempos para la lírica”. València es mereix una cosa millor. Un gestors responsables.

        Jo he deixat el meu abonament, com molts altres, perquè no ens agrada el que s’està fent,

        M'agrada

      • Sí que hi ha públic, però potser no tant com per mantenir una temporada regular d’òpera amb tres representacions com a mínim. Amb Traviata, Carmen i Tosca, si, però ja veus que ens passa a nosaltres amb Kitege, no m’imagino que passaria si Helga programés Die Frau ohne Schatten. Si Rosenkavalier ja ha saltat del Festival del Mediterrani…
        El panorama operístic espanyol ha de canviar per força, i tret del Real que volen convertir en el únic teatre d’òpera de caire internacional, la resta, províncies.

        M'agrada

      • Regí

        Jo m’hi apuntava, sense dubte. València i la seua ària metropolitana quasi arriba als dos milions de persones, això sense contar la gent de fora que puga vindre. Jo he vist gent dels EEUU, Alemanya, Suècia, Eivissa, Barcelona, León, Málaga… venint cap ací, fins i tot xinesos o japonesos. So a Sevilla o a San Sanastián, Gran Canària, etc. es fa òper, no comprenc perquè ací no pot haver-hi. Fins i tot amb dos Palaus, a deu minuts un d’laltre, s’omplien els recintes. A València hi ha molta afició per la música, començat per ña gent del carrer. Com és sabut, en tots els pobles hi ha una, dues o tres bande, com és el cas de Llíria, de tradició centenària. És un dels nostres senyals d’identitat.

        Un melòman de Valladolid que vivia a Culler – ja va morir – em deia que li havia enlluernat l’interés popular per la música clàsica, ja que a casa seua això no existia.

        Tindria fràcia quem després de tancar-nos la TV, ens tancaren l’òpera. Si ho fan, els malairé per sempre.

        M'agrada

  10. Está bien claro que se sigue navegando sin rumbo artístico en el Liceu. Lo primero debe ser cumplir con La Caixa, a costa de lo que sea, pero es indignante que una cosa tan vista y revista como “Los miserables”, cuya versión castellana es de texto bastante discutible, se anuncie como el gran acontecimiento a 5 meses vista, mentras “La ciudad invisible de Kiteje” que está al caer prácticamente no tiene promoción. Lo máximo que se les ha ocurrido es entregar un punto de libro a la salida de las funciones de “Tosca”, a aquellos que generalmente ya lo saben; en la calle ni un pasquín ni un autobús con
    cartel anunciador. Yo ni he recibido -ya van dos títulos- la “hoja parroquial” que se nos envía a casa y tengo dos abonos, en la que es probable que haya un anuncio del título ruso. No recibir esta información me importa bien poco porque la considero inútil, pero serviría para que los que no recuerdan la programación de la obra maestra de Rimsky-Korsakov se enteraran.

    Que la Orquesta original (sic) de Glenn Miller (muerto en un un avión bombardeado en 1944…) pase por el Liceu y se anuncie en el exterior del edificio me parece un chiste malo, cuando los pasquines de “Tosca” a penas se ven.

    El Liceu va a pasos agigantados camino de convertirse en el Olympia barcelonés. Al tiempo.

    Veremos qué dicen en la presentación de la próxima temporada. Espero poco y me temo lo peor. Me parece que el Liceu ya no tiene arreglo; el bajo nivel de estas “Tosca”s es toda una premonición, aunque aún pertenezcan a la programación confeccionada por Joan Matabosch. Se percibe una sensación de desinterés general, a pesar de unos bravos a destiempo -y sin ninguna justificación- para determinados artistas y sólo alguna ligera protesta. O quizás sea una impresión mía porque yo realmente me siento muy desinteresado. Después del “pitafi” de los programas Verdi hemos tenido tres títulos muy bien servidos, un nuevo “pitafi” con esta “Tosca” que prometía tanto y sólo destaque la soprano protagonista (Radvanovsky, Serafin menos y Cedolins…ya veremos). Probablemente remonte la temporada con “Kiteje”, pero si el público no responde habrá una sensación de que ha sido una equivocación programarla, cuando hacía tantos años que deaba volverla a escuchar en vivo.

    El tema precios es bochornoso.

    M'agrada

    • I creus que tenim alguna cosa a dir-hi o a fer per tal de neguitejar-los?
      Si les acceptem totes amb resignació cristiana segurament el panorama que pintes es complirà fil per randa.

      M'agrada

  11. Ja sé que el tema és el ‘quo vadis, Liceu’ i el canvi d´orientació (preocupant) que ens amenaça, però tenint en compte que d´això ja us ocupeu vosaltres i que, digui el que digui en Rajoy, alguns encara estem en plena crisi, em permetreu que jo parli de la part que toca a la butxaca: ja sabeu que faig puzzles (normatiu, trencaclosques. Se me´n fot: ‘puzzle’ de tota la vida) i tinc molta paciència, però si hi ha alguna cosa que em rebenta sobiranament i no suporto gaire és ser sempre el babau de torn que paga les coses més cares que la resta de persones. Em supera. De fet, jo -que sóc molt futbolero– vaig molt poc al camp perquè em fot saber que he pagat seixanta o setanta euros per una entrada que a la resta de gent que m´envolta (socis) els hi ha sortit per només trenta o quaranta; i mai tinc clar del tot si quan l´àrbitre ensopega i cau i li diuen allò de “tooooonto, toooooonto”, realment li diuen a l´àrbitre o bé en realitat m´ho estan dient a mi en plan indirecta. Doncs pel Liceu, que també me´ls estimo molt, el mateix: que no em toquin gaire els nassos amb tant descompte ‘extraordinari’ perquè m´esborro en un tres i no res de la llista dels ‘ordinaris’ i a gaudir.

    (Casoentot! per un any que estava content que no m´havia entrat cap ballet a l´abonament…)

    M'agrada

    • Si només fos el tema dels preus i els descomptes, els greuges comparatius i la poca traça, tot prou greu, et diria que la preocupació no seria extrema, però si tot això ho envoltes enmig d’un retrocés artístic preocupant, l’única cosa que et puc dir és que ja m’estic buscant l’excusa per fer l’apunt de Sadko, mai la veurem reprsentada al Liceu i mai podré anunciar allò que tant m’agradaria de PREPARANT SADKO

      M'agrada

  12. Marta B

    Veure el cartell dels Miserables i de la Glen Miller Orquestra a la façada del Liceu enlloc de la propera òpera que programen diu molt poc del teatre d’òpera d’una ciutat que pretén igualar-se a les grans capitals del món, més aviat indica un comarcalització preocupant. Sóc de Barcelona i m’estimo molt la meva ciutat, encara que ja fa molts anys que no hi visc. Cada vegada que hi vinc em cau l’ànima als peus, poc a poc es va convertint en un gran parc temàtic, em gran tristesa veig que el GTL va camí de convertir-se en un altre element d’aquest parc.

    Crec que si tinguessin una bona política de comunicació podrien vendre la totalitat d’entrades de la “Ciutat invisible de Kitege”, només cal que se’n parli bastant a la premsa escrita, radio i televisió durant uns quants dies i segur que s’omple el teatre.

    Pel que fa als preus, i de cara a la temporada que bé, em quedaré amb el meu abonament reduït, potser compraré amb antel·lació les entrades de les òperes que no em vull perdre per a res del món i amb la resta esperaré els descomptes d’última hora.

    M'agrada

    • Aquesta Barcelona i aquesta Catalunya que volen fer a mi tampoc m’interessa gaire. Si s’ha d’acabar imposant un Passeig de Gràcia per a les economies emergents que parlen idiomes rars, una Rambla de Sangria, i un Barcelona World que s’equipari a Las Vegas, amb un Palau de la Música que interessa més per les visites de cinc minuts que ens permeten fer fotografies i un Liceu on el guia de torn t’acabarà dient, aquí fa anys cantaven Caballé, Carreras y Domingo i ara pot gaudir de Mamma Mia!, no m’interessa. N vull que em governi cap polític que arribi a vendre el país així.
      Avui he escoltat al Conseller Puig (ja em sap greu que porti el cognom de ma mare) a ca la Terribes i m’ha fet molta ràbia escoltar que Barcelona World, per què no? si els USA tenen Las Vegas i França Mònaco i Monte-Carlo (suposo que deu saber que allò no és França, oi?, però ho ha dit així mateix) al costat d’altres realitats culturals molt més interessants i prestigioses, nosaltres no hem de ser menys, i m’ha fet molta pena escoltar aquesta argumentació, la veritat. Que ens diguin la veritat d’una punyetera vegada i que cadascú bri en conseqüència.om diu Marga, jo crec que tenen l’argument perfecte per dir-nos i vendre’ns que ara toca Traviata, Lucia, Carmen i l’Aida dels paperets per enèsima vegada.

      M'agrada

  13. El Compte

    Totalment d’acord amb el teu post i sobretot amb la frase que alguns haurien d’enmarcar-la i penjar-la a la caçalera del seu llit:

    El Liceu no pot donar prioritat de difusió a “The Original Glenn Miller Orchestra” un espectacle aliè a la seva programació i després oferir rebaixes dels espectacles operístics que produeix i que els seus abonats han pagat amb molta antelació a un preu molt més elevat.

    M'agrada

  14. Pere

    D’acord. No hi ha ni projecte ni res de res. Només salvar el Liceu al preu que sigui. Però això ja fa temps que funciona així, no ve de fa dos dies…
    També espero amb delit Kitege però els preus de les entrades em semblen caríssims i força dissuassoris. He agafat una tercera fila d’una llotja de platea amb l’esperança que al davant no hi vagi ningú, vistos els preus. I ara resulta que fan descompte d’un 15%! Sempre és el mateix. Es penalitza al que fa la inversió amb temps. En fi, ja no se què pensar.

    M'agrada

    • El projecte es va trencar, al menys el projecte purament artístic, el dia que Marco va entrar per la porta del Teatre amb l’objectiu de carregar-se a Joan Matabosch. Va calcular malament ja que abans va sortir ell, però no oblidem que el va treure, no com potser ell hagués volgut, però ja no el tenim.
      Ves a saber qui ens portaran i si és el que em penso i em diuen, estarà ben subjectat als designis mes alts. Espero equivocar-me

      M'agrada

  15. demo

    El dia 27 d´aquest mes es farà al Foyer la presentación de la temporada 2014-15.per als socis d´Amics del Liceu i liceistes de 4t.i 5è. pis. Ja veurem que ens diran.

    M'agrada

  16. SANTI

    L’actual director no ha vingut a dirigir el Liceu, l’ha vingut a netejar, per tant no li demaneu coses que no entén i que no siguin prioritàries per a ell. Quan deixi el que deixi, algú haurà de començar a construir i reconstruir.
    No hi deu haver prou sensibilitat per combinar dos mons que semblen irreconciliables i aquestes dues rendibilitats que reclames, ara no són compatibles sota un prisma exclusivament econòmic.
    Es segueix una consigna política des de la Conselleria que hauria de vigilar que la neteja no s’endugués per endavant coses que a hores d’ara fa tota la pinta que ja no hi són. És clar que el Conseller no ha demostrat cap interès i sensibilitat per un Liceu que ell va ser el primer en portar-lo fins on és ara.
    No trigarem a veure un Liceu més ocupat en concerts i activitats molt alienes a l’òpera.
    Hi ha un apartat al web del Teatre dedicat a altres promotors que dia a dia s’està engruixint i els espectacles que ofereixen diuen molt de la política prioritària.
    El que més em dol és que el públic operístic no esgoti el taquillatge de Kitege de cinc úniques funcions i si el Liceu no sap o no vol vendre-ho com a estratègia, del dol passo al plor.

    M'agrada

    • Regí

      Joaquim, Colbram:

      Hi ha una cosa que no comprenc. No fa gaire semblava que em dedicava a emprenyar perquè vaig dir que no m’agrada ni el musical, ni l’òpera ni similars. “Elitista” va dir-me algú. Doncs bé, és habituals, almenys al Real i Les Arts programar sarsuela agrade o no agrade als operòfils – que no els agrada de manera majoritària, ja que el que volen és opera- Doncs bé si el musical és un gènere tan prestigiós i no deixa de ser teatre musical amb micro, no comprenc per què hi ha tant de problema sobre “Los miserables”, musical estrella que té molt bona premsa. Per què no es por programar al Liceu? Que hi vaja qui vulga. Una altra cosa és que te l’encolomen en l’abonament, com van amb la sarsuela on he dit. El que està clar és que una òpera russa mai tindrà tant de públic com un musical com aquest. Conec gent que s’ha desplaçat de la seu comunitat per a veure’l. No era aficionada a l’òpera, evidentment.

      Quan posaren a la venda el CD de “Hijo de la Luna” – un “bodrio” – van batre records de vendes en comparació amb DVDs o Cds cl’assics. Ja se sap això de les mosques, la mel i una altra cosa menys dolça….

      M'agrada

      • A vegades estic convençut que no em llegeixes, o que ho fas en diagonal.
        No estic en contra que es represent Los Miserables, jo no hi anirè malgrat que és un musical que m’agrada i que ja he explicat que vag veure a Londres com a mínim un parell de vegades.
        Estic en contra que el teatre prioritzi aquest espectacle que li és aliè, davant d’una producció fonamental de l a temporada com és Kitege. Crec sincerament que ho he explicat molt bé i em surts amb elitismes….
        I això que tots dos parlem valencià 😉

        M'agrada

      • Regí

        Clar que et llig, fa temps que ho faig i amb atenció i interés. Senzillament m’ha cridat l’atenció que et moleste tant que programen un musical al Liceu encara que siga forra de temporada i d’abonament.

        Allò de l’elitisme és el que em vas dir tu quan jo, parlant amb sinceritat, i respecte, vaig donar la meua opinió sobre aquesta classe de gènere musical. que a mi , personalment no m’agrada, com tampoc la sarsuela.

        A Les Arts t’encolomen sarsueles i concerts en l’abonament d’òpera. Això i altres coses han fet que no renove l’abonament, que m’eixia per una pasta. Els rumors per al futur parlen de musicals amb “cantants de la terra”, que són més barats.

        En el Palau de la Música , en “otras músicas” ha vingut Paloma San Basilio i altres per l’estil. En el cas d’aquesta dona era dins de l’abonament.

        Raimon – que està vetat pel PP desde fa dècades a casa seua – anava a cantar. No poguí ni comprar l’entrada. La pepera de torn, ana senyora que ix a totes les publicaciones de Palau en fotoshop, va dir que nones i va suprimir-se el recital. Raimon deu fer 30 anys que no canta a València i un poc menys a Xàtiva. Així de fatxes els tenim per ací. Si vull sentir-lo cantar, me n’he d’ anar a Barcelona. I després diuen que si els catalans acacen els cantants en castellà. Jo no puc sentir cantar en valencià a cap cantant. Vergonya.

        Salut d’un valencianista. “Valencians i catalans, cosins germans” És una dita va popular valenciana..

        M'agrada

      • Nadal

        La qüestió no és “musicals sí, musicals no”. Tot depèn del què, del qui i del com. El Liceu pot ser el lloc perfecte per a una gran producció de “Candide” o “Lady in the Dark”, però no per un espectacle de provada carrera comercial. Ni tan sols és una estrena. Només és parada i fonda de una gira de una producció que ja va tenir la seva explotació comercial al Palau d’Esports (ara Barcelona Teatre Musical). Què hem perdut el senderi? Tant que ens ha costat deixar enrere balls de màscares, casinets, entremesos i posades de llarg. Algú s’ha oblidat que encara som un teatre públic i que, com la dona del Cèsar, hauriem de fer veure que mantenim una certa dignitat. Ep, i no estic en contra de l’explotació comercial del teatre, però hi ha maneres i maneres.

        M'agrada

      • Estos dos maníficos musicales que citas (uno es opereta y el otro comedia musical) precisan de amplificación y no son adecuados para el Liceu. Una zarzuela grande tipo “La tempestad”, “El juramento”, “Jugar con fuego”, “El anillo de hierro” o la ópera cómica (por tener parte hablada) “La bruja” y el drama lírico “Curro Vargas”, por no citar esa filigrama que es la ópera para orquesta de cuerda “Don Gil de Alcalá” o “La Dolores” o el “Lohengrin” de Bretón “Garín” sí que son títulos para el Liceu. Todos fueron estrenados en el siglo XIX en nuestro Teatro y tuvieron grandes éxitos ( la sardana de “Garín” se bisó 5 veces el día de su estreno). Hablo de memoria y sin consultar el libro de Jaume Tribó pero creo que fue “Pan y toros” que tuvo más representaciones en el Liceu que el mismo “Trovatore”, durante el siglo XIX citado. Ninguno de estos títulos precisan de amplificación y varios de ellos son mejores que algunas óperas; sólo los que disponen de parte hablada precisan de una sabia y drástica reducción de la misma aunque la maye sus textos son de auténtica calidad.

        El micro distorsiona las voces y te da gato por liebre. En un teatro de la capacidad del Liceu no son adecuados los musicales. Ya bastante vejatorio es que circulen por el mismo la Pantoja, el Raphael, el Iglesias y demás con amplificaciones que hacen creer que tienen voz (quizás Raphael tuvo, ahora ya no).

        Si aceptamos estas intrusiones el Liceu va a la deriva como teatro de ópera, para convertirse en un teatro de variedades, en el que pueda caber algun título de ópera.

        Me niego a ver “Los miserables” (y eso que me entusiasma), con su pésima letra española en el Liceu y se la desaconsejo a todo el mundo.

        “Porgy and Bess” es otra cosa porque se trata de una uténtica ópera y además muy hermosa.

        M'agrada

      • Nadal

        Completament d’acord en rescatar una vegada per totes el nostre patrimoni musical i una tradició nostrada molt oblidada, però si obrim portes a nous gèneres, com el musical o l’opereta, cal ser molt acurats en la sel·lecció. I insisteixo, “Candide” és un títol adient per un teatre d’òpera. Dubto que la Barbara Cook cantès amb micro a l’estrena de 1956 i a més existeix una versió per companyies d’òpera estrenada el 1982 a la New York City Opera. Amb un repartiment a l’alçada del Liceu es podria cantar sense amplificació per més gaudi del nostre públic.Puc imaginar-me perfectament una posada d’escena de Laurent Pelly tan brillant com els seus millors Offenbach.

        M'agrada

      • Nadal, Barbara Cook siempre cantó con la voz amplificada, pues el micro se incorporó en el musical en los años 40s del siglo pasado en Broadway. Eran micrófonos colocados delante de las candilejas -micrófonos de pie se llamaban- y además “Candide” tiene personajes no líricos que requieren amplificación. Las versiones realizadas en teatros de ópera (New York City Opera, Châtelet, etc…) también utilizaron amplificación. Claro que no es lo mismo amplificar una voz lírica que otra que no lo es, para esto se utilizar los micros individuales disimulados en las pelucas, etc y entonces cada intérprete tiene su volumen adecuado. De esto sabe mucho el Met que utiliza este sistema desde su cambio de ubicación en Nueva York. Pero tanto el New York City Opera como el Châtelet se han dedicado a variar los géneros, lo cual no es común en el resto de coliseos líricos. A lo sumo programan “Die Fledermaus” y “The merry widow” a final de año, obras que están escritas para voces líricas porque el carcelero de “Die Fledermaus” es el único personaje no lírico pero. no tiene nada que cantar.

        M'agrada

  17. Roberto

    ¿No será que los carteles que han colgado sea una exigencia de las empresas que presentan estos espectáculos? ¿Alguien se ha dado cuenta de lo curioso que es que en el cartel de “Los Miserables” en las fechas en castellano se han “comido” el número 3 correspondiente al mes de agosto? Por motivos particulares, no podré asistir a ninguna de estas funciones, por suerte en épocas más boyantes pude ver tres veces el montaje en diferentes idiomas y países, así que no me preocupa demasiado no poder volver a repetirla, aunque reconozco que tendrá su gracia verla en el Gran Teatre del Liceo.

    M'agrada

    • Regí

      Joaquim:

      Se m’oblidava. Preguntes per una `opera russa i dubtaves que el públic hi assistira a València. Vas errat. Fa una anys es programà una òpera de Rimski molt fantasiosa – no recorde ara el nom – en versió concert en el Palau de la Música, Sala Iturbi. S’ompligué de gom a gom. 1.700 localitas. Això sí, solament va donar-se un dia, com és habitual en la Iturbi. Em consta que molta gent va quedar-se’n amb ganes de poder assistir.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: