IN FERNEM LAND

EL WINTERREISE DE KAUFMANN I DEUTSCH


Kaufmann Winterreise

Avui l’apunt es podria anomenar Preparant el Winterreise, ja que falten 11 dies per l’esperat liederaben que Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch faran al Gran Teatre del Liceu, interpretaran aquesta obra cabdal de Franz Schubert, aquest cim del cant i una joia musical de incalculable valor, però alhora també podria ser un apunt per parlar-vos de la darrera gravació sortida al mercat del tenor alemanys i la primera gravada per el segell discogràfic SONY.

Matarem dos pardals d’un tret, tot i que per preparar el Winterreise no hi ha millor manera que seure tranquil·lament en el racó preferit de casa vostra, res d’anar pel carrer o mentre estem comprant les viandes de la setmana i seguir amb el text, si és que no domineu l’alemany com és el meu cas, la traducció, tal i com jo us proposo a l’apunt.

No hi ha res més a preparar, cal deixar-se endur per cantant i pianista, és imprescindible la comunió entre ambdós musics per tal de que l’experiència sigui absoluta i plena. En aquest cas ho és.

Caldrà òbviament que el cantant, el tenor Kaufmann acompanyat per Deutsch, però tots sabeu que la versió universalment referenciada com la millor és la del baríton Dietrich Fischer Dieshau acompanyat per Gerald Moore, sigui capaç de transmetre aquest profund i bellíssim viatge interior per tots els racons de l’ànima humana i que Schubert va concentrar en aquests 24 lied, cadascun d’ells una joia.

La versió de Kaufmann és preciosa, molt interioritzada i qui busqui grans efectes i explosions vocals, ja aviso que s’endurà un desencís. Kaufmann xiuxiueja els sentiments i Deutsch l’acompanya amb mestrívola precisió i sentiment.

Jo avui he transgredit totes les normes  i us he deixat el cicle sencer per escoltar, lied a lied, amb el seu corresponent text en l’alemany original i la magnífica traducció catalana de Salvador Pila, per tal de que assaboriu tantes vegades vulgueu cadascuna de les perles, si bé l’objectiu de l’apunt es donar-vos a conèixer aquest disc que està a la venda.

L’any passat us vaig deixar una gravació casolana (una altra transgressió) del recital que va fer a Viena, interpretant aquest mateix cicle, però m’ha semblat que la bellesa de la versió d’estudi no és comparable amb aquella gravació que té la veritat i els inconvenients del directe, i alhora us servirà per anar escalfant motors pel dia 28, és clar que si no heu comprat entrades, heu fet tard, s’han exhaurit.

Aneu a poc a poc, hi ha teca, primer trobareu l’àudio i després els corresponents texts, que vagi de gust.


GUTE NACHT (Bona nit)

Fremd bin ich eingezogen,
Fremd zieh’ ich wieder aus.
Der Mai war mir gewogen
Mit manchem Blumenstrauß.
Das Mädchen sprach von Liebe,
Die Mutter gar von Eh’, –
Nun ist die Welt so trübe,
Der Weg gehüllt in Schnee.

Ich kann zu meiner Reisen
Nicht wählen mit der Zeit,
Muß selbst den Weg mir weisen
In dieser Dunkelheit.
Es zieht ein Mondenschatten
Als mein Gefährte mit,
Und auf den weißen Matten
Such’ ich des Wildes Tritt.

Was soll ich länger weilen,
Daß man mich trieb hinaus?
Laß irre Hunde heulen
Vor ihres Herren Haus;
Die Liebe liebt das Wandern –
Gott hat sie so gemacht –
Von einem zu dem andern.
Fein Liebchen, gute Nacht!

Will dich im Traum nicht stören,
Wär schad’ um deine Ruh’,
Sollst meinen Tritt nicht hören –
Sacht, sacht die Türe zu!
[Ich schreibe nur im Gehen
An’s Tor noch gute Nacht]1,
Damit du mögest sehen,
An dich hab’ ich gedacht.

Com un estrany vaig arribar,
i com un estrany me’n aniré.
El maig em bressolà
amb molts rams de flors.
La noia parlà d’amor,
la mare, fins i tot, de casori, –
ara el món és tan ombrívol,
el camí tot cobert de neu

Per a la meva partença
no puc triar el moment,
jo mateix he de trobar el camí
en aquesta obscuritat.
L’ombra que escampa la lluna
serà el meu acompanyant,
i en les blanques planúries
cerco petges d’animals

Per què hauria de romandre
fins que em facin fora?
Deixeu que els gossos solts udolin
davant la casa dels amos;
a l’amor li agrada vagarejar –
Déu l’ha fet d’aquesta manera –
de l’un a l’altre.
Dolça estimada, bona nit!

No vull destorbar-te el somni,
seria llàstima per al teu descans,
no has de sentir els meus passos –
Tanca a poc a poc la porta!
[Només al passar escriuré
al llindar un altre cop bona nit],
a fi de que puguis veure,
que he pensat en tu.


DIE WETTERFAHNE (El penell)
Der Wind spielt mit der Wetterfahne
Auf meines schönen Liebchens Haus.
Da dacht ich schon in meinem Wahne,
Sie pfiff den armen Flüchtling aus.

Er hätt’ es [ehr]1 bemerken sollen,
Des Hauses aufgestecktes Schild,
So hätt’ er nimmer suchen wollen
Im Haus ein treues Frauenbild.

Der Wind spielt drinnen mit den Herzen
Wie auf dem Dach, nur nicht so laut.
Was fragen sie nach meinen Schmerzen?
Ihr Kind ist eine reiche Braut.

El vent juga amb el penell
Damunt la casa de la meva bella enamorada.
Llavors tingué gairebé la delusió,
de que, tot xiulant, es burlava del pobre fugitiu.

Primer s’hauria d’haver adonat,
del rètol clavat a la casa,
i així no hagués mai volgut cercar
la imatge d’una dona fidel dins la casa.

A l’interior, el vent juga amb els cors
com a la teulada, però més silenciosament.
Què volen saber de la meva sofrença?
Llur infant és una núvia rica.

GEFRORNE TRÄNEN (Llàgrimes sagrades)
Gefrorne Tropfen fallen
Von meinen Wangen ab:
[Und ist’s]1 mir denn entgangen,
Daß ich geweinet hab’?

Ei Tränen, meine Tränen,
Und seid ihr gar so lau,
Daß ihr erstarrt zu Eise
Wie kühler Morgentau?

[Und]2 dringt doch aus der Quelle
Der Brust so glühend heiß,
Als wolltet ihr zerschmelzen
Des ganzen Winters Eis!

Cauen llàgrimes gelades
per les meves galtes:
com no he pogut adonar-me
que he plorat?

Llàgrimes, llàgrimes meves,
tan tèbies sou,
que us convertiu en gel
com la freda rosada del matí?

I, tanmateix, brolleu de la font
del meu pit, tan ardents,
com si volguéssiu fondre
tot el gel de l’hivern!

ERSTARRUNG (Convertit en gel)
Ich such’ im Schnee vergebens
Nach ihrer Tritte Spur,
[ Hier, wo wir oft gewandelt
Selbander durch die Flur.]1

Ich will den Boden küssen,
Durchdringen Eis und Schnee
Mit meinen heißen Tränen,
Bis ich die Erde seh’.

Wo find’ ich eine Blüte,
Wo find’ ich grünes Gras?
Die Blumen sind erstorben
Der Rasen sieht so blaß.

Soll denn kein Angedenken
Ich nehmen mit von hier?
Wenn meine Schmerzen schweigen,
Wer sagt mir dann von ihr?

Mein Herz ist wie [erfroren]3,
Kalt starrt ihr Bild darin;
Schmilzt je das Herz mir wieder,
Fließt auch [das]2 Bild dahin!

Inútilment cerco
les seves petjades en la neu,
[ Aquí, on sovint passejarem
tots dos per els camps.]

Jo vull besar el sòl,
i, amb les meves llàgrimes ardents,
penetrar dins el gel i la neu,
fins que pugui veure la terra.

On puc trobar un rebrot,
on puc trobar verd herbatge?
Les flors estan mortes
la gespa ha empal·lidit.

No hi ha doncs cap record,
que em pugui endur d’aquí?
Quan els meus dolors callin,
qui em parlarà d’ella?

El meu cor s’ha convertit en gel,
i a dins hi ha la seva imatge erta;
si mai el meu cor es torna a fondre,
la imatge fugirà per sempre.

DER LINDENBAUM (El til·ler)
Am Brunnen vor dem Tore
Da steht ein Lindenbaum;
Ich träumt in seinem Schatten
So manchen süßen Traum.

Ich schnitt in seine Rinde
So manches liebe Wort;
Es zog in Freud’ und Leide
Zu ihm mich immer fort.

Ich mußt’ auch heute wandern
Vorbei in tiefer Nacht,
Da hab’ ich noch im Dunkel
Die Augen zugemacht.

Und seine Zweige rauschten,
Als riefen sie mir zu:
Komm her zu mir, Geselle,
Hier find’st du deine Ruh’!

Die kalten Winde bliesen
Mir grad ins Angesicht;
Der Hut flog mir vom Kopfe,
Ich wendete mich nicht.

Nun bin ich manche Stunde
Entfernt von jenem Ort,
Und immer hör’ ich’s rauschen:
Du fändest Ruhe dort!

Al costat del pou, davant la porta,
hi ha un til·ler;
a l’ombra del qual
tants dolços somnis tingué.

En la seva escorça vaig cisellar
moltes paraules amoroses;
ell sempre m’ha atret,
tant en moments de goig com de pena.

També avui, en la profunda nit,
hagué d’anar-hi,
allà, fins i tot, en la foscúria
he aclucat els ulls.

I les seves branques cruixien,
com cridant-me:
Vine cap a mi, company,
aquí trobaràs la pau!

Vents glaçats bufaven
de ple en el meu rostre;
el barret em volà del cap,
i no em vaig girar.

Ara, ja moltes hores
lluny d’aquell lloc,
encara sento el seu murmuri:
Aquí trobaries la pau!


WASSERFLUT (El corrent)
Manche Trän’ aus meinen Augen
Ist gefallen in den Schnee;
Seine kalten Flocken saugen
Durstig ein das heiße Weh.

Wenn die Gräser sprossen wollen
Weht daher ein lauer Wind,
Und das Eis zerspringt in Schollen
Und der weiche Schnee zerrinnt.

Schnee, du weißt von meinem Sehnen,
Sag’ [mir]1, wohin [doch]2 geht dein Lauf?
Folge nach nur meinen Tränen,
Nimmt dich bald das Bächlein auf.

Wirst mit ihm die Stadt durchziehen,
Munt’re Straßen ein und aus;
Fühlst du meine Tränen glühen,
Da ist meiner Liebsten Haus.

Moltes llàgrimes dels meus ulls
han caigut damunt la neu;
els seus glaçats flocs xuclen,
sedegosos, el meu ardent dolor.

Quan l’herba vulgui començar a brotar,
llavors bufarà d’enllà un tebi oratge,
i el gel s’esberlarà en trossos,
la tova neu es fondrà.

Neu, tu coneixes el meu anhel,
digues-me, vers on anirà el teu corrent?
Segueix tan sols les meves llàgrimes,
el rierol les recollirà ben aviat.

Amb ell creuaràs la ciutat,
per carrers plens de vida;
allà on sentis bleir les meves llàgrimes,
trobaràs la casa de la meva estimada.


AUF DEM FLUSSE (Al riu)
Der du so lustig rauschtest,
Du heller, wilder Fluß,
Wie still bist du geworden,
Gibst keinen Scheidegruß.

Mit harter, starrer Rinde
Hast du dich überdeckt,
Liegst kalt und unbeweglich
Im Sande [hingestreckt]1.

In deine Decke grab’ ich
Mit einem spitzen Stein
Den Namen meiner Liebsten
Und Stund’ und Tag hinein:

Den Tag des ersten Grußes,
Den Tag, an dem ich ging;
Um Nam’ und Zahlen windet
Sich ein zerbroch’ner Ring.

Mein Herz, in diesem Bache
Erkennst du nun dein Bild?
Ob’s unter seiner Rinde
Wohl auch so reißend schwillt?

Tu, que tan alegrement murmurejaves,
tu, riu feréstec, d’aigües clares,
que silenciós t’has tornat,
no dónes cap adéu de comiat.

Amb una dura, rígida crosta
t’has recobert,
jeus fred i immòbil
estenallat a la sorra.

En la teva escorça cisello
amb una pedra afilada
el nom de la meva estimada
així com l’hora i el dia:

El dia del nostre primer encontre,
el dia que vaig marxar;
voltant el nom i els números
entrellaço un anell trencat.

Cor meu, en aquest rierol
reconeixes ara la teva imatge?
Com si, sota la seva crosta,
tal vegada impetuosament creixés?


RÜCKBLICK (Mirant enrere)
Es brennt mir unter beiden Sohlen,
Tret’ ich auch schon auf Eis und Schnee,
Ich möcht’ nicht wieder Atem holen,
Bis ich nicht mehr die Türme seh’.

Hab’ mich an jeden Stein gestoßen,
So eilt’ ich zu der Stadt hinaus;
Die Krähen warfen Bäll’ und Schloßen
Auf meinen Hut von jedem Haus.

Wie anders hast du mich empfangen,
Du Stadt der Unbeständigkeit!
An deinen blanken Fenstern sangen
Die Lerch’ und Nachtigall im Streit.

Die runden Lindenbäume blühten,
Die klaren Rinnen rauschten hell,
Und ach, zwei Mädchenaugen glühten. –
Da war’s gescheh’n um dich, Gesell!

Kommt mir der Tag in die Gedanken,
Möcht’ ich noch einmal rückwärts seh’n,
Möcht’ ich zurücke wieder wanken,
Vor ihrem Hause stille steh’n.

Em cremen les plantes dels peus,
tot i que camino damunt gel i neu,
no pararé per recuperar l’alè,
fins que perdi de vista les torres.

He ensopegat amb cada pedra,
apressant-me per sortir de la ciutat;
els corbs llençaven boles de neu i granís
al meu barret, des de cada casa.

Quan diferentment m’acollires,
oh tu, ciutat vel·leïtosa!
En les teves lluents finestres rivalitzaven
l’alosa i el rossinyol amb llur cant.

Els rodons til·lers florien,
els canals brogien lluminosos
i, ai! els ulls d’una noia resplendien.
Allò fou la teva perdició, company!

Quan recordo aquell dia,
voldria tornar a mirar a enrere,
voldria refer els meus passos,
i restar silenciós davant la seva casa.


IRRLICHT (Foc follet)
In die tiefsten Felsengründe
Lockte mich ein Irrlicht hin:
Wie ich einen Ausgang finde,
Liegt nicht schwer mir in dem Sinn.

Bin gewohnt das Irregehen,
‘s führt ja jeder Weg zum Ziel:
Uns’re Freuden, uns’re [Wehen]1,
Alles eines Irrlichts Spiel!

Durch des Bergstroms trock’ne Rinnen
Wind’ ich ruhig mich hinab,
Jeder Strom wird’s Meer gewinnen,
Jedes Leiden auch [ein]2 Grab.

Devers profunds penya-segats
m’atragué un foc follet:
Com trobaré una sortida,
no em fa trencar el cap.

Estic acostumat a perdre’m,
però tots els camins porten a la meta:
Les nostres penes i alegries,
tot és com un joc de focs follets.

Per la seca llera d’un torrent de muntanya
davallo tranquil·lament,
tots els rius troben el mar,
i cada pena la seva tomba.


RAST (Repòs)
Nun merk’ ich erst, wie müd’ ich bin,
Da ich zur Ruh’ mich lege:
Das Wandern hielt mich munter hin
Auf unwirtbarem Wege.
Die Füße frugen nicht nach Rast,
Es war zu kalt zum Stehen;
Der Rücken fühlte keine Last,
Der Sturm half fort mich wehen.

In eines Köhlers engem Haus
Hab’ Obdach ich gefunden;
Doch meine Glieder ruh’n nicht aus:
So brennen ihre Wunden.
Auch du, mein Herz, in Kampf und Sturm
So wild und so verwegen,
Fühlst in der Still’ erst deinen Wurm
Mit heißem Stich sich regen!

Ara em dono compte de què estic molt cansat,
i per això m’ajec a descansar:
el caminar per aspres camins
m’ha mantingut despert.
Els peus no em demanaren descans,
però feia massa fred per aturar-me;
l’esquena no sentia el pes,
la tempesta m’ajudà a continuar.

A la caseta d’un carboner
he trobat aixopluc;
però els meus membres no troben repòs:
per la coïssor de les seves ferides.
També tu, oh cor meu, tan audaç i fogós
en el combat i la tempesta,
sents només en el repòs com, amb la seva
punyent fiblada, es belluga el teu cuc!


FRÜHLINGSTRAUM (Somni de primavera)
Ich träumte von bunten Blumen,
So wie sie wohl blühen im Mai;
Ich träumte von grünen Wiesen,
Von lustigem Vogelgeschrei.

Und als die Hähne krähten,
Da ward mein Auge wach;
Da war es kalt und finster,
Es schrieen die Raben vom Dach.

Doch an den Fensterscheiben,
Wer malte die Blätter da?
Ihr lacht wohl über den Träumer,
Der Blumen im Winter sah?

Ich träumte von Lieb’ um Liebe,
Von einer schönen Maid,
Von Herzen und von Küssen,
Von [Wonn’]1 und Seligkeit.

Und als die Hähne kräten,
Da ward mein Herze wach;
Nun sitz ich hier alleine
Und denke dem Traume nach.

Die Augen schließ’ ich wieder,
Noch schlägt das Herz so warm.
Wann grünt ihr Blätter am Fenster?
Wann halt’ ich mein Liebchen im Arm?

He somiat flors de molts colors,
com les que floreixen al maig;
he somiat verds pradells,
plens d’alegres cants d’ocells.

I quan cantaren els galls,
els meus ulls es desvetllaren;
feia fred i tot era fosc,
els corbs grallaven a la teulada.

Amb tot, qui deu haver pintat fulles,
als vidres de les finestres?
Us en riureu potser del somiador,
que veié flors a l’hivern?

He somiat amb amor correspost,
amb una bella donzella,
amb cors i petons,
amb delit i benaurança.

I quan cantaren els galls,
el meu cor es desvetllà;
ara sec tot sol en aquest lloc
i penso en els meus somnis.

Torno a tancar els ulls,
el cor em batega encara tan càlidament.
Quan verdejareu fulles de la finestra?
Quan tindré la meva estimada entre els meus braços?


EINSAMKEIT (Solitud)
Wie eine trübe Wolke
Durch heit’re Lüfte geht,
[Wann]1 in der Tanne Wipfel
Ein mattes Lüftchen weht:

So zieh ich meine Straße
Dahin mit trägem Fuß,
Durch helles, frohes Leben,
Einsam und ohne Gruß.

Ach, daß die Luft so ruhig!
Ach, daß die Welt so licht!
Als noch die Stürme tobten,
War ich so elend nicht.

Com un núvol ombriu
que travessa el cel serè,
mentre a la copa dels avets
bufa un feble ventijol:

Així segueixo el meu camí
arrossegant els peus,
pel mig de vides clares, joioses,
tot sol i sense salutacions.

Ai, que tranquil està l’aire!
Ai, que lluminós és el món!
Quan bramulaven les tempestes,
no em sentia tan malaurat.


DIE POST (El correu)
Von der Straße her ein Posthorn klingt.
Was hat es, daß es so hoch aufspringt,
Mein Herz?

Die Post bringt keinen Brief für dich.
Was drängst du denn so wunderlich,
Mein Herz?

Nun ja, die Post [kömmt]1 aus der Stadt,
Wo ich ein liebes Liebchen hatt’,
Mein Herz!

Willst wohl einmal hinüberseh’n
Und fragen, wie es dort mag geh’n,
Mein Herz?

Al carrer sona el corn del postilló.
Què té, que tan fort salti,
el meu cor?

El correu no porta cap carta per a tu.
Què neguiteja tan estranyament
el meu cor?

Doncs bé, el correu ve de la ciutat,
on abans tenia una dolça estimada,
el meu cor!

Vols d’una vegada, anar a veure
i preguntar, com allà estan les coses,
el meu cor?


DER GREISE KOPFT (Cabells blancs)

Der Reif hatt’ einen weißen Schein
Mir übers Haar gestreuet;
Da [meint’]1 ich schon ein Greis zu sein
Und hab’ mich sehr gefreuet.

Doch bald ist er hinweggetaut,
Hab’ wieder schwarze Haare,
Daß mir’s vor meiner Jugend graut –
Wie weit noch bis zur Bahre!

Vom Abendrot zum Morgenlicht
Ward mancher Kopf zum Greise.
Wer glaubt’s? und meiner ward es nicht
Auf dieser ganzen Reise!

El gebre ha deixat un tel blanc
en els meus cabells;
aleshores, m’ha semblat que ja era vell
i m’he alegrat molt.

Però ben aviat es fongué,
i torno a tenir els cabells negres,
la meva joventut m’espanta –
resta molt per arribar a la tomba!

Del vespre a l’albada
molts caps s’han agrisat.
Qui podria creure-ho? I al meu,
això no li passà en tot el viatge.


DIE KRÄHE (El corb)
Eine Krähe war mit mir
Aus der Stadt gezogen,
Ist bis heute für und für
Um mein Haupt geflogen.

Krähe, wunderliches Tier,
Willst mich nicht verlassen?
Meinst wohl, bald als Beute hier
Meinen Leib zu fassen?

Nun, es wird nicht weit mehr geh’n
An dem Wanderstabe.
Krähe, laß mich endlich seh’n,
Treue bis zum Grabe!

Un corb ha marxat amb mi
fora de la ciutat,
i, fins avui, sense parar,
ha voletejat sobre el meu cap.

Corb, estranya criatura,
no em vols deixar?
Potser penses que aviat,
prendràs aquí el meu cos com a despulla?

Doncs bé, jo no podré seguir gaire temps
caminant amb el meu bastó.
Corb, mostra’m almenys,
fidelitat fins a la tomba!


LETZTE HOFFNUNG (Darrera esperança)
[Hier]1 und da ist an den Bäumen
[Noch ein buntes]2 Blatt zu seh’n,
Und ich bleibe vor den Bäumen
Oftmals in Gedanken steh’n.

Schaue nach dem einen Blatte,
Hänge meine Hoffnung dran;
Spielt der Wind mit meinem Blatte,
Zitt’r’ ich, was ich zittern kann.

Ach, und fällt das Blatt zu Boden,
Fällt mit ihm die Hoffnung ab;
Fall’ ich selber mit zu Boden,
Wein’ auf meiner Hoffnung Grab.

Adesiara, en els arbres,
encara es pot veure una fulla de colors,
i jo, pensarós, resto sovint
dempeus davant els arbres.

Contemplo aquesta fulla singular,
en ella penjo la meva esperança;
quan el vent juga amb la meva fulla,
tremolo, tot el que jo puc tremolar.

Ai, i si la fulla cau a terra,
cau amb ella la meva esperança;
jo també cauré a terra,
plorant damunt la tomba de la meva esperança.


IM DORFE (Al poble)
Es bellen die Hunde, es rascheln die Ketten;
[Die Menschen schnarchen]1 in ihren Betten,
Träumen sich manches, was sie nicht haben,
Tun sich im Guten und Argen erlaben;

Und morgen früh ist alles zerflossen.
Je nun, sie haben ihr Teil genossen
Und hoffen, was sie noch übrig ließen,
Doch wieder zu finden auf ihren Kissen.

Bellt mich nur fort, ihr wachen Hunde,
Laßt mich nicht ruh’n in der Schlummerstunde!
Ich bin zu Ende mit allen Träumen.
Was will ich unter den Schläfern säumen?

Borden els gossos, hi ha remor de cadenes;
els humans ronquen en els seus llits,
i somien en les coses que no tenen,
es delecten en el bé i en el mal;

i de bon dematí, tot s’esvaeix.
Però ells han gaudit de la seva part
i esperen, que allò que deixaren,
ho tornin a trobar als seus coixins.

Seguiu bordant, gossos guardians,
no em deixeu reposar a l’hora de dormir!
Ja no em queden més somnis,
per què hauria de romandre entre els dorments?


DER STÜRMISCHE MORGEN (Matí de tempesta)
Wie hat der Sturm zerrissen
Des Himmels graues Kleid!
Die Wolkenfetzen flattern
Umher im matten Streit.

Und rote Feuerflammen
Zieh’n zwischen ihnen hin;
Das nenn’ ich einen Morgen
So recht nach meinem Sinn!

Mein Herz sieht an dem Himmel
Gemalt sein eig’nes Bild –
Es ist nichts als der Winter,
Der Winter, kalt und wild!

Com la tempesta ha esquinçat
el gris mantell del cel!
Estripalls de núvols esvoleteguen
d’una banda a l’altra en somort combat.

I vermelles llenques de foc
s’intercalen entre els núvols;
d’això en dic un matí
ben d’acord amb el meu estat d’ànim!

El meu cor veu, pintada en el cel,
la seva pròpia imatge —
no és res més que l’hivern,
l’hivern, fred i ferotge!


TÄUSCHUNG (Miratge)
Ein Licht tanzt freundlich vor mir her,
Ich folg’ ihm nach die Kreuz und Quer;
Ich folg’ ihm gern und seh’s ihm an,
Daß es verlockt den Wandersmann.

Ach! wer wie ich so elend ist,
Gibt gern sich hin der bunten List,
Die hinter Eis und Nacht und Graus
Ihm weist ein helles, warmes Haus.
Und eine liebe Seele drin. –
Nur Täuschung ist für mich Gewinn!

Una benèvola llum balla davant meu,
jo la segueixo per tot arreu;
la segueixo de bon grat i veig,
com sedueix el vagabund.

Ai! Tot aquell que és tan dissortat com jo,
es deixa fàcilment encativar per aquest brillant ardit
que, després de tant gel, fosca i basarda,
li mostra una casa lluminosa i càlida.
I una ànima amorosa en el seu interior. –
El meu premi és només un miratge!


DER WEIGWEISER (L’indicador)
Was vermeid’ ich denn die Wege,
Wo die ander’n Wand’rer gehn,
Suche mir versteckte Stege
Durch verschneite Felsenhöh’n?

Habe ja doch nichts begangen,
Daß ich Menschen sollte scheu’n, –
Welch ein törichtes Verlangen
Treibt mich in die Wüstenei’n?

Weiser stehen auf den [Strassen]1,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wand’re sonder Maßen
Ohne Ruh’ und suche Ruh’.

Einen Weiser seh’ ich stehen
Unverrückt vor meinem Blick;
Eine Straße muß ich gehen,
Die noch keiner ging zurück.

Per què sempre evito els camins,
que empren altres vagabunds,
i cerco viaranys recòndits
per turons rocosos plens de neu.

Per tant, no he fet res
que em faci evitar els homes.
Quin foll afany
m’empeny cap a erms paratges?

Hi ha indicadors en els camins
que senyalen cap a les ciutats,
i jo vagarejo sense mesura,
sense descans i cerco el repòs.

Veig un indicador
immòbil davant el meu esguard;
haig de seguir un camí,
del qual mai ningú ha tornat.


DAS WIRTSHAUS (L’hostal)
Auf einen Totenacker hat mich mein Weg gebracht;
Allhier will ich einkehren, hab’ ich bei mir gedacht.
Ihr grünen Totenkränze könnt wohl die Zeichen sein,
Die müde Wand’rer laden ins kühle Wirtshaus ein.

Sind denn in diesem Hause die Kammern all’ besetzt?
Bin matt zum Niedersinken, [und]1 tödlich schwer verletzt.
O unbarmherz’ge Schenke, doch weisest du mich ab?
Nun weiter denn, nur weiter, mein treuer Wanderstab!

El meu camí m’ha conduït a un cementiri;
i he pensat aquí m’allotjaré.
Vosaltres, verdes corones funeràries, podríeu ser els senyals,
que conviden als cansats viatgers a entrar en aquest hostal fresquívol.

Però, totes les cambres d’aquesta casa estan ocupades?
Estic dèbil per caure a terra i ferit de mort.
Oh taverna sense pietat, em denegues l’estada?
Doncs, endavant, continuem, oh fidel bastó de viatge.


MUT (Coratge)
Fliegt der Schnee mir ins Gesicht,
Schüttl’ ich ihn herunter.
Wenn mein Herz im Busen spricht,
Sing’ ich hell und munter.

Höre nicht, was es mir sagt,
Habe keine Ohren;
Fühle nicht, was es mir klagt,
Klagen ist für Toren.

Lustig in die Welt hinein
Gegen Wind und Wetter!
Will kein Gott auf Erden sein,
Sind wir selber Götter!

Quan la neu em cau a la cara,
l’espolso i cau a terra.
Quan el cor parla al meu pit,
canto animat i joiós.

No escolto el què em diu,
no tinc orelles;
no sento de què es lamenta,
de necis és queixar-se.

Content, m’endinso en el món
contra vent i marea!
Si no hi Déu a la terra,
nosaltres mateixos som déus.


DIE NEBENSONNEN (Els falsos sols)
Drei Sonnen sah ich am Himmel steh’n,
Hab’ lang und fest sie angeseh’n;
Und sie auch standen da so stier,
Als [könnten]1 sie nicht weg von mir.

Ach, meine Sonnen seid ihr nicht!
Schaut [Andren]2 doch ins Angesicht!
Ja, neulich hatt’ ich auch wohl drei;
Nun sind hinab die besten zwei.

Ging nur die dritt’ erst hinterdrein!
Im Dunkeln wird mir wohler sein.

He vist tres sols en el cel,
els he mirat força estona, fixament;
ells també em miraven de fit a fit,
com si no podessin allunyar-se de mi.

Ai! Vosaltres no sou els meus sols!
Mireu a altres a la cara!
Sí, fa poc jo en tenia tres;
i ara els dos millors han marxat.

Si el tercer també marxés al darrere!
Jo em trobaria millor en la foscor.


DER LEIERMANN (El músic del carrer)
Drüben hinterm Dorfe
Steht ein Leiermann
Und mit [starren Fingern]1
Dreht er, was er kann.

Barfuß auf dem Eise
[Schwankt]2 er hin und her
Und sein kleiner Teller
Bleibt ihm immer leer.

Keiner mag ihn hören,
Keiner sieht ihn an,
Und die Hunde [brummen]3
Um den alten Mann.

Und er läßt es gehen
Alles, wie es will,
Dreht und seine Leier
Steht ihm nimmer still.

Wunderlicher Alter,
Soll ich mit dir geh’n?
Willst zu meinen Liedern
Deine Leier dreh’n?

A l’altra banda del poble
hi ha un músic de carrer
i, amb mans balbes,
fa girar la maneta tan bé com pot.

Descalç sobre el gel
vacil·la d’un cantó a l’altre
i el seu platet
sempre està buit.

Ningú se l’escolta,
ningú li fa cas,
i els gossos rondinen
entorn d’aquell vell.

I ell, no s’immuta,
ho deixa passar tot,
va fent girar la maneta
sense mai parar.

Oh vell estrany!
Puc venir amb tu?
Podria el teu orguenet
acompanyar les meves cançons?

Després de l’experiència tan intensa viscuda amb el Werther del MET, crec que aquesta immersió íntima i pura a un univers radicalment distant de la teatralitat massenetiana, demostra la versatilitat i adequació a estils i rols tan distants i diversos, del tenor dels nostres dies.

Gaudim-lo, paga la pena.

ENLLAÇOS RELACIONATS

Un comentari

  1. Joanela

    Gràcies , em ve molt bè per preparar el concert del día 28, aquest dia anirè a BCN exprofes per sentir-lo.El Winterreise, es un dels meus favorits.Que passis un bon día. Petons

    M'agrada

  2. Gloria Aparicio

    Gràcies,gràcies, i milers de gràcies! ahir vespre vaig pensar que avui potser ja tocaba parlar del dia 28 i del meu estimat Jonas K. …..has vist quin control ? però es que des de que tinc la entrada més d’un dia he tingut un mal sommi , ja saps, la “plantada” que en el seu dia ens va fer , ara ja estic ttranquila, amb aquesta carta de presentació que li has fet ja no serà capaç de repetir, jéjé….. comprar el CD serà el primer que faré quan baixi a Barna, la veritat es que al sabentar-me que la Tosca no cobrirá les meves expectatives la presencia d’en Jonas es un bon premi de consolació, esperem….. son les úniques entrades que tinc aquesta temporada ja sería massa que em fallessin les dues, ara mateix vaig a obrir la teva espléndida capsa de “bombons” aquets ja els tinc segurs, gràcies Joaquim, fa molts dies que no et dic que t’estimo oi? doncs t’estimo !

    M'agrada

    • Comprat el disc i gaudeix-lo i el recital més encara, un recital en directe produeix el millor dels gaudis musicals, és la música feta a mida, a nivell personal és difícil trobar millor comunió entre l’arista i el públic, sense res (esperem) que ens molesti.
      Un petó

      M'agrada

  3. Raúl

    Moltes gràcies Joaquim. Com molt bé dius, les entrades estan exhaurides des de fa mesos (a veure si se n’adonen que per esgotar entrades calen menys Hendricks, Ferreros -al quals per sort no he tingut el plaer de gaudir-.. i més Kaufmann, Alagna…), de tota manera tampoc hi hagués pogut anar, així que t’agareixo molt aquest regal. Tant de bo tots els que tingueu el privilegi d’anar-hi passeu una gran nit i a veure si hi ha sort i aviat torna pel Liceu.

    M'agrada

  4. SANTI

    Segurament el Liceu no facilitarà de manera gratuïta la traducció, per tant m’imprimeixo l’apunt i el portaré al Liceu.
    Moltes gràcies, el servei és perfecte.

    Acabo de contestar una enquesta telefònica d’una entitat financera demanant la meva satisfacció del servei rebut de la meva oficina, t’asseguro que si em truquessin per demanar la satisfacció del servei rebut a IFL, tot serien 10, a l’enquesta no he estat ni de bon tros, tan generós.

    Ets incansable i mantens el interès dia rere dia, això té molt de mèrit.

    M'agrada

  5. Gloria Aparicio

    Acabo d’escoltar totes les cançons i l’encís trigará a desfer-se….. no tinc paraules, no es pot cantar millor ni més bonic, fa molt que em vaig enamorar de la seva veu, i aixó va a més….. com tu dius Joaquim, es que ho domina tot i amb “excel.lencia”, quan cal, força, temperament, brillants aguts o bé, tendressa, sentiment i uns filattos de ” reclinatori ” i si no hi há prou , una sencillesa i naturalitat fora del comú en aquest món de divisme ah ! i el físic també li fa favor … tot aixó desmenteix aquella famosa frase tan cinematográfica de ” nadie es perfecto” no ? ai Senyor ! encara falten 11 dies , 6 h.i 20 m. per aixecar-se el telò…… anirem fent boca amb els bombonets d’en Joaquim…..

    M'agrada

  6. Maribel i Victor

    Tinc deures per uns quants dies. Però quins deures !. Si els del col·legi haguessin estat així, ara jo tindria un Premi Nobel.
    Moltes gràcies Joaquim, ets un sol. Mentre ho gaudeixo, pensaré en tu i en la sort que tenim, ja que en quedar-te l’últim, els de l’Icària no només et van donar un premi a tu, sinó també a tots nosaltres… ja, ja, ja !!!!.

    M'agrada

  7. Isolda

    Quina meravella!!. És increible que una veu amb les seves característiques, cantant un repertori operístc tan divers, pugui expresar de manera tan bonica i sensible el lied. Està fantàstic. Espero que el Liceu, el públic estarà calladet, silenciós respectant el “Winterreise” fins el final sense aplaudir.

    M'agrada

  8. ESTOY INDIGNADA CON EL LICEU… Y eso que yo no tengo entrada en primera fila. Acaban de mandar este correo a los abonados:

    “El próximo 28 de marzo tendrá lugar el esperado recital del tenor Jonas Kaufmann, donde podremos disfrutar de su prodigiosa voz con Viaje de invierno de Franz Schubert.

    Ante el gran éxito que ha tenido el recital, hemos creado un nuevo aforo que permitirá desfrutarlo de una forma muy especial. Desde el foso de la orquesta, elevado al mismo nivel de la platea y con un número muy limitado de asientos: 84 localidades Premium para ver a Kaufmann desde muy cerca.

    Como abonado dispone de un período preferente para adquirir su localidad antes que el resto del público, hasta el 20/03/04. Podéis comprarlas desde la web del Liceu o en las taquillas del Teatre.”

    Precio de las nuevas entradas: 125€… Nueva forma de hacer caja, colocar a 84 personas entre la primera fila y el escenario. ¿Para qué hemos comprado las entradas con tantos meses de antelación si luego te ponen a un montón de gente delante? Es una jugada SUCIA SUCIA y una falta de respeto enorme para toda la gente que va al recital.

    M'agrada

    • 150 euros.

      Així de primeres (accepto esmena a la totalitat) no em sembla malament que mirin d´esprémer l´esdeveniment tant com es pugui. De la mateixa manera que em vaig manifestar molt crític amb els acomiadaments, penso que si coses així poden servir per salvar encara que sigui mig lloc de treball… El que sí em sembla és que haurien d´oferir als qui ja han comprat entrades i volen estar a tocar de Kaufmann (o simplement volen millorar la visibilitat del seient que tenen) la possibilitat de pagar un suplement (el diferencial) i canviar la seva localitat per una d´aquestes. Però clar… imagino que hores d´ara això els suposa una càrrega administrativa extra, i que aquest sobrecost se´ls menjaria part del guany que volen treure 😕 … Vull pensar que d´ara en endavant podran oferir sense problemes aquests tipus de canvis de localitat, que amb la nova web de venda d´entrades que tenen ens ho podem fer nosaltres mateixos i és cosa de bufar i fer ampolles. Però com la major part de les entrades Kaufmann es van vendre quan funcionava el sistema anterior, doncs…

      No sé. La veritat és que em penso que fan coses més greus. D´aquesta, l´única cosa que ara mateix em preocupa és que no hi hagi cap refredat inoportú de ningú (a poder ser, tampoc meu), que Kaufmann vingui definitivament, que canti molt i molt bé i que sortim tots absolutament exultants. Si hi ha 84 persones més i tots paguen la seva entrada al preu que toca, benvingudes sien.

      (P.S.: i moltes gràcies a en Joaquim i en Salvador. Uns cracks!)

      M'agrada

      • Me equivoqué al poner el precio, es cierto son 150€ x 84 localidades = 12.600€. Pero digo yo… ¿No sería mejor solución abrir el Foyer con una pantalla y que los que no tengan entrada puedan, por un módico precio, seguir el concierto en directo? Seguramente no sacarían tanto dinero, pero al menos no fastidiarían al resto.
        De primeras, nos ponen a Kaufmann más lejos, porque en los recitales adelantan siempre el escenario tapando el foso. Pero lo que me parece más grave es la faena que hacen a la gente que se haya gastado 100 eurazos para estar en primera fila, rascándose sus maltrechos bolsillos… Yo me lo estuve planteando, y menos mal que no lo hice y me cogí una entrada más barata en uno de los palcos laterales.
        Lo de los cambios lo veo complicado… Y tampoco me parecería correcto que si quieres mantener tu primera fila, tengas que pagar 50 eurazos más.
        ¡Ains… Nos matan a disgustos!

        M'agrada

      • De res Xavier, és un plaer fer aquestes coses que sé a priori que agradaran molt. Poques vegades l’erro….
        Ara bé, això que ha fet el Liceu, com els descomptes molt abans de produir-se algun esdeveniment denota una manca de sensibilitat i cura cap a l’abonat i el públic al qual han esperonat a comprar amb antelació, molt perillosa, ja que avui pot tenir una certa repercussió en positiu, però qui comprarà entrades per la propera temporada el mes de juliol?

        M'agrada

    • Anna M.Codina

      Jo soc una d’aquestes privilegiades. No tenia entrada y ara ja la tinc. No soc abonada al Liceu i he pogut, això no obstant, comprar-la fa dues hores. O sigui que lo del dia 20 tampoc ha regit. Ara bé, el preu es de 150 euros, no 125. De totes maneres, entenc que aquesta manera de fer no agradi. Gens ni mica. Us entenc perfectament !!!.

      M'agrada

        • Anna M.Codina

          Si, de cara als abonats es una cosa molt negativa. Ara ja ofereixen un pack amb Tosca i Nina Stemme amb un 15%. Seran les noves maneres de fer de la nova direcció?. Potser serà millor esperar a comprar a última hora. Efectivament, aquesta manera de fer serà a curt termini, molt negativa.

          M'agrada

    • Aquestes són les noves maneres d’entendre l’activitat del teatre.
      Cap sensibilitat.
      Es poden vendre més entrades col·locant les cadires suplementàries al voltant del cantant i sense tapar als qui van comprar fa molts mesos, les primeres files, precisament perquè eren les primeres.

      M'agrada

  9. Josep R, Noy

    Aquest disc és una preciositat. Malauradament no tinc entrades per sentirlo en directe, però a través del disc l’he disfrutat molt i molt. Gràcies per la traducció dels textes Joaquim. Tinc la partitura i el text en alemany, però no entenc practicament res. Ara ho gaudiré millor. Per cert, al piano és un goig tocar i revisar amb calma cada peça. Schubert és un gran geni del lied, sens dubte.

    M'agrada

  10. Menos mal que cogí de anfiteatro, porque cojo primera fila y me ponen delante a toda esa gente, y monto un número… que me conozco…. y con mi Jonás …no se juega…. jajaja

    Preparen baberos señoras y señores……. Falta poco para que dios…. digo….Jonás enté entre nosotros……. Cruzo los dedos y dos velas a Santa Rita de mi alma………..

    Besos a todos/as.

    M'agrada

  11. simone

    Gràcies per ser tan transgressor avui i de compartir toootes les cançons. Aixo tots podem gaudir del cicle complet!
    En directe es encara mes colpidor 🙂
    Per cerrt que a Viena van colocar cinc o sis files de cadires per darrera del piano!! L’idea de les pantalles al foyer em sembla molt bona!!!
    fins molt aviat!!!
    Ah, i si després de la última nota le gent comptaria fins a deu abans de aplsudir ja sería la gloria completa!!

    M'agrada

    • En primer lloc gràcies en a tu.
      En segon lloc, efectivament, mai un disc substituirà un recital en directe, tot i que no pugui estar perfecte, però la emoció i l’exclusivitat no ho substitueix res.
      En tercer lloc, no hi comptis amb aquest silenci, però ho intentarem.
      Ens veiem el 28!!!

      M'agrada

  12. Jan

    Després de ara escoltar-lo tot sencer i llegint la lletra, em sembla que disfrutarem moltíssim!!! Si en el teatre fa el mateix, pot ser….!!! 🙂 Moltíssimes gràcies Joaquim!!!

    M'agrada

    • La copertina, come tutti gli altri dei sui CD, è veramente orribile, ma il contenuto, no, per me assolutamente no, Possiamo arrivare a un certo consenso nel repertorio italiano, ma cantando Schubert, no, per me ha un fascino interpretativo ed espressivo notevole

      M'agrada

  13. Lilllian

    Pues yo soy de las cabreadas ya que estuve a las 9 am delante del PC el año pasado para sacarme la entrada en las primeras filas y ahora va y nos hacen esta faena. Me parece bien que quieran sacar dinero de debajo de las piedras pero fastidiando a los abonados (añadir lo de las entradas con el 15% de Kitege…) no creo que sea sistema. Joaquim, tu entrada sobre el bellísimo Winterreise genial. Gracias..

    M'agrada

    • Entiendo el cabreo. Creo que los afectados debéis hacer llegar vuestra queja a la dirección del teatro.
      Gracias, me alegra que el post haya sido de vuestro agrado, lo tenía bastante claro, pero nunca se sabe 😉

      M'agrada

  14. Anna M.Codina

    Joaquim avui estic exultant !!!. Acabo de comprar per internet entrades pel Winterreise. I fila 2. L’altre dia em vaig comprar el CD del Winterreise i no paro d’assaborir-lo i gaudir-lo. Gràcies pel text que acabes de posar. Això s’ha d’anar interioritzant amb lletra inclosa. Repeteixo: moltes gràcies per tota la feina que fas i tot el que ens expliques.

    M'agrada

  15. Maribel i Victor

    Estem indignats. Després de demanar unes hores de permís laboral, que després s’han de recuperar, per comprar totes les entrades el primer dia de la venda preferent para abonats i aconseguir la fila 2 de platea per aquest concert, ara ens col·loquen unes quantes files davant.
    Si,aquestes persones pagaran el doble que nosaltres, però això no es fa, no es maltracta així a l’abonat.
    A més nosaltres no hem rebut el mail del Liceu, així que tampoc hem tingut l’oportunitat de demanar un canvi abonant la diferència.
    El Sr. Guasch i totes les persones que prenen aquestes decisions en el Liceu, haurien de saber que no s’ha de maltractar així als abonats, que tot el que es fa malament, al final passa factura.

    M'agrada

  16. Romeo

    Y a todo esto, hoy martes 18 ha actuado el tenor Werner Güra en un Palau medio vacio con entradas a 18 y 25 Euros. Un recital de campanillas con sensibilitad, elegancia, fraseo y una voz preciosa para Schubert & Schumann

    M'agrada

    • Pero piensa que el público no irá a escuchar, lamentablemente, Winterreise, irá a escuchar a Kaufmann. Esa es la explicación, en Barcelona, aunque no nos guste, el Lied no es apreciado.
      Gracias por comentar y bienvenido a IFL

      M'agrada

      • Romeo

        Sí, lo sé. Y creo que muchos se llevarán una gran decepción si esperan que detrás de un Winterreise habrá propinas (no debería). El Liceu no es el lugar mas adecuado para el Lied (y pensar que hace 10 años este señor cantó una bella molinera en el Auditori L’Illa……Gracias Jordi Roch por ese recital, entre otros muchos mas)

        M'agrada

  17. demo

    Despres de treure a mà tota la lletra en català i lleguir-la unes dues vegades estic escoltant cada una de les cançons amb el text alemany al ordinador (per no perdre m)i seguin cada una de les cançons amb les copies que m´he fet de la lletra en català.Crec que em merexo una bona nota.Son totes magnifiques i com canta!!!!.Ja espero amb delit el dia 28.

    M'agrada

  18. Parece ser que en el Liceu han rectificado y colocarán las entradas Premium sobre el escenario. Esto es lo que han contestado en Facebook a la queja que publiqué en su muro:

    Hola Marga, en resposta a la gran quantitat de peticions de localitats per assistir al recital del tenor Jonas Kaufmann i amb la impossibilitat de realitzar un segon recital, el Liceu va decidir ampliar l’aforament per aquesta funció. S’han ofert una quantitat extra de localitats que, per la seva proximitat amb el cantant, sense treure visibilitat a la resta de localitats, s’han anomenat Premium tenint un preu més elevat.
    La disposició d’aquestes localitats no crea molèsties de visibilitat a les localitats de platea i el disseny de la seva disposició ha estat pensat per respectar a tots aquells espectadors que ja tenien localitats en les primeres files.
    No obstant i en front els comentaris i suggeriments rebuts per part dels espectadors, volem aclarir que la ubicació d’aquestes localitats no implica un allunyament del cantant de la platea doncs aquestes butaques Premium se situaran al laterals de l’escenari i en una posició lleugerament per sota de l’escenari on cantarà el Sr. Kaufmann. D’aquesta manera els espectadors de les primeres fileres continuaran gaudint de la mateixa distància respecte al cantant i no en veuran disminuïda la seva visibilitat.
    Seguint l’exemple dels principals teatres d’òpera del món i atenent les nombroses demandes d’abonats i espectadors, el Teatre ha volgut ampliar la l’aforament, sense causar cap perjudici envers aquelles persones que van adquirir les seves localitats de manera anticipada.
    Addicionalment indicar que hem aprofitat els comentaris i suggeriments dels espectadors per fer una millora en la distribució d’aquestes noves localitats, fet que ha implicat una lleugera reducció del nombre de localitats Premium.

    M'agrada

Deixa un comentari