Feliç, vaig sortir especialment feliç ja que a part d’experimentar gratificants i plaents aspectes musicals, ahir al Liceu es van produir dos factors que per a mi eren especialment importants i que jo temia quasi amb seguretat que no es produirien, per tant sempre hi ha motius per l’esperança i per creure que tot és una mica millor del que jo creia, o senzillament que el poder de la música és veritablement transcendent.
Ahir es va demostrar una vegada més que jo estava equivocat, equivocat perquè el públic i malgrat alguns estossecs impertinents, la majoria de vegades produïts per el mateix tísic/tísica, es va comportar com jo creia que no es comportaria. Durant 70 minuts la immensa majoria del públic va estar en una actitud recollida, concentrada i respectuosa amb els artistes i l’obra, en alguns moments els silencis eren colpidors. Això no passa sovint i per tant algun mèrit tindrà la interpretació que va fer possible que després del “Gute Nacht” no hi hagués cap intent d’aplaudiment, i que durant uns quants, no gaires, segons després de “Der Leiermann” fossin possibles uns moments de recolliment i silenci per després produir-se un crescendo imparable de bravos i aplaudiments d’unanimitat quasi universal.
Però en el que jo tenia menys fe era amb el que succeiria després del Winterrese i per tant, com després del cicle schubertià no hi va haver res ,és que aplaudiments, “chapeaux” per Her Kaufmann que després del llarg i intens viatge d’hivern no va oferir cap propina, demostrant-me una coherència i una serietat de la que jo dubtava, pensant que es deixaria endur per l’entusiasme que estava segur que es produiria després de la seva actuació oficial.
Ahir va guanyar el Winterreise, gràcies a Kaufmann i Deutsch, per sobre del propi Kaufmann, artífex de que s’esgotessin les localitats i que des de feia dies en el Liceu i els seus entorns hi hagués l’excitació i el nerviosisme que produeixen els grans artistes.
Gràcies Kaufmann per ser tan honest, tan seriós, tan íntegre i tan artista, demostrant que sense propines podem marxar satisfets, plens i assedegats de bona música, sense necessitat d’haver hagut de recórrer a una tanda impròpia de demostracions vocals diverses i contraproduents, després d’haver assistit a una sessió intensa, extensa i variada de la demostració expressiva d’un artista en tota la seva plenitud. Quin dret tenim a demanar més, més de què, si ja ens ho havia donat tot durant més de setanta minuts, temps suficient per quasi cantar tres Cavaradossi seguits, què més volíem!. Amb quin dret poder exigir més, quin artista pot donar tant! I què volíem a canvi, què és pot donar més després “Der Leiermann”. Res més, qualsevol cosa, fins tot més Schubert era sobrera i excessiva. Després d’una concentració d’austeritat tan intensa, què es pot fer?, res, honestament res, i ahir Kaufmann va ser un gran artista honest, amb ell mateix, amb Schubert i amb el públic. Molts no ho van entendre així i fins i tot hi va haver qui el va xiular en senyal de desaprovació. Potser tot el respecte que he esmentat abans es va desfer com un castell de sorra davant de la banalitat i vulgarització final d’un recital que havia estat perfecte. Kaufmann i Deustch no van caure en la temptació i ens van lliurar de qualsevol mal, AMEN.
Per a mi un Liederabend és la suma de dues personalitats, impossible deslligar el o la cantant, del o la pianista, per això en el títol de l’apunt d’avui he volgut que figuressin els dos noms. Tots anàvem a veure i a escoltar a Kaufmann i ningú a Deutsch, però Kaufmann i Deutsch fan un equip unitari, magnífic i extraordinàriament creatiu, l’un i l’altre es complementen, s’ajuden, respiren i fan música de manera seriosa i profunda, el seu Winterreise és una creació d’equip, de dos artistes que es respecten fent música en la complicitat de servir una partitura a tots els que varem reunir-nos per escoltar-los. La seva és una interpretació feliçment personal i creativa, que no imita als grans referents i tòtems, és diferent però coherent i intensa, un viatge a les profunditats de l’ànima, sense concessions o gratuïtes mostres d’exhibició vocal i sonora. Es pot compartir o no, però no és avorrida i es segueix amb permanent sentit musical i dramàtic, mai resulta estàtica, ni simplement estètica, va permanentment a la recerca de l’esperit, del cicle de la vida, l’amor i la mort, amb contenció, austera i sincera.
Kaufmann xiuxiueja en molts moments el text, el canta a cau d’orella, però compte, la seva veu arriba fins l’últim racó del Liceu, un teatre amb una sala gran i per tant el seu xiuxiueig és extremadament eficaç, ben emès, fet amb cura, precisió i magisteri. El tenor controla la veu i l’adapta de forma natural a un text que diu amb nitidesa i claredat, jo sense entendre un borrall d’alemany, vaig escoltar fil per randa totes les paraules, però el que em captiva és l’expressió de les frases, com utilitza la veu per fer la narració creïble i viscuda al servei del text i Schubert.
És capaç en una mateixa frase iniciada en un falset embolcallant, de fer un arc regulador sense que el canvi en l’emissió pateixi una sobtat sotrac, va fer les notes justes, no va allargar ni aguts , ni va fer efectes que poguessin agradar a un públic àvid de tenor i d’òpera, ans al contrari algú deia que abusava dels falsets, i aquells falsets sembla que el text els exigeixi, no seran obligats però són coherents i bellíssims. Ell es va mantenir molt estricte en la seva concepció intimista i personal, com ja va deixar constància en la gravació discogràfica, però en la seva interpretació liceista va ser dramàtica per la intensitat, però molt interioritzada, encara va incidir més en les mitges veus, els pianos i falsets, per crear al seu voltant un món el més allunyat possible de la grandiloqüència operística en un marc com el Liceu farcit fins i tot amb cadires premium (tot sigui dit que una mica estafa l’invent) que tant invitava a saltar-se la norma bàsica de tot liederabend. Ho va evitar i semblava que no ho cantava per a una gran sala, semblava que ell interpretés el Winterreise com si ho fes a la Canònica de Vilabertran o en una sala encara més petita i íntima, de cambra, com correspon al lied i sempre hem dit i reclamat. El Liceu no és la sala idònia però tot i així ell la va fer idònia, per això és el tenor més desitjat, el més complert i el que sap adequar-se a un cicle íntim, a un rol d’òpera italiana, a un rol wagnerià o d’òpera francesa i a un concert estiuenc d’àries i cançons ben populars, festives i propenses a l’enèsima propina.
Quina gloriosa diferència entre el Werther de fa dues setmanes al MET i aquest Winterreise, i totes dues interpretacions magnífiques i radicalment diferents, fer això i d’aquesta manera, només està a l’abast de pocs artistes. Grandiosos cantants no han sabut alternar tants estils i fer-ho com ho fa ell. No en conec gaires.
Els sempre esmentats sons entubats i engolats, ahir no van aparèixer amb l’assiduïtat que molts/es haguessin volgut, per després condemnar-lo sense pietat. No va ser possible perquè Kaufmann ahir va desplegar amb aparent naturalitat i facilitat vocal, tot l’amplíssim ventall tècnic i expressiu que una obra com aquesta requereix.
Deutsch per la seva banda va estar sempre present, mai fent nosa, mai prenent protagonisme, però mai deixant de ser partícip d’aquell viatge comú d’alternances i complicitats, amb un so preciós, nítid i polit hi era en tot moment i es gaudia sempre. Ell no acompanya, ell fa conjuntament el viatge i s’aprecia un altíssim grau de comunió entre ambdós viatjants.
Al final va ser una apoteosi, i deixeu-me dir que Kaufmann va fer, en contra del que li van retreure i retrauran, una lliçó de pedagogia molt gran i qui sap si fins i tot algú que va anar a escoltar al tenor Kaufmann va sortir fascinat pel Winterreise de Schubert cantat per el millor tenor del moment.
Bravo Kaufmann.
A la sortida el Liceu sembla ser que no va organitzar gaire bé el tema de signatures al vestíbul principal de les Rambles, jo vaig saltar-me aquest protocol que no m’aporta res i que potser fins i tot té el perill, com sembla que va succeir a alguns, d’esgarrar una nit dolça i feliç
Gràcies Kaufmann, gràcies Deutsch i gràcies Schubert. També hauria de dir gràcies Liceu o potser gràcies Joan (ex Liceu). M’agradaria molt que el tenor muniquès fos un assidu al teatre, i si no pot ser en alguna representació d’òpera, que ho fos en concerts i recitals, si sempre fossin com els d’ahir, no em cal res més per sortir feliç.
Bon dissabte!
IN FERNEM LAND 
Thank you for this report.
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
“Gute Nacht” (Winterreise 1)
https://mega.co.nz/#F!Ro4jwKhY!MF2Yu8G_a4sM7L_Gbpw4GQ
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
Best Kaufmann and Deutsch we hurt a great Schubert.The Liceu sold out for a great liederabend no encore.Fabulous!
M'agradaM'agrada
Mut, Die Nebensonnen, Der Leiermann (22,23,24 Winterreise)
https://mega.co.nz/#F!ZgQn1ZZI!3iFXwLlIwUySVC325xQEzQ
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
Un Winterreise inoblidable. Què bé “diu” els versos! Com emocionava amb la veu, tal com has descrit. Magnífic Deutsch.
Jo també temia les dimensions del Liceu per a un recital de lieder, però ho vaig oblidar sentint-lo.
M'agradaM'agrada
Els grans h fan tot senzill, som nosaltres que tot sovint ho espatllem, com l’intent de protesta dels que es sentien estafats per quedar-se sense la seva propina, com si l’haguessin pagat de manera anticipada.
M'agradaM'agrada
Avui estic d’acord amb tu. Fantàstics (i més, i més…) Kaufmann i Deutsche; sense la seva excel·lència en el piano i el grau de complicitat entre ambdós, no hagués estat el mateix.
M'agradaM'agrada
Doncs mira, i jo que me n’alegro!
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord amb tú,ahir vaig fer un viatge a BCN per escoltar a Schubert, el Winterreise i a Kaufmann, per aquest ordre . Jo també dono les gràcies .
M'agradaM'agrada
Doncs pensa que com tu no eren pas la majoria. Molts encara deuen maleir, i més després de no oferir cap propina, aquelles “24 cançonetes tan ensopides”
M'agradaM'agrada
Kaufmann amb alemany i el piano de Deutsche, molt bé.
Però m’hagués agradat molt que repetís el Leiermann!!!
M'agradaM'agrada
No claia, per què repetir?, quin sentit tenia?. El més bonic del Winterreise és que és tota una obra que comença i acaba, Leiermann com a peça aïllada no li feia cap bé. Millor quedar-nos amb el record meravellós de l’exquisidesa servida amb vaixella de porcellana, coberts de plata i copes de cristall venecià.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, jo també hi vaig ser però no em vaig esperar al final per veure’l. Que va passar?
M'agradaM'agrada
Aglomeració al carrer per tornar a entrar, prohibicions de fer fotografies que després santament no es van tenir en compte, signatura de discs i aquestes coses que imposades acaben sent transgredides. La sensació sembla ser, segons m’ha comentat un amic italià, era una mica caòtica. Ell va marxar sense veure’l, jo també, no tenia més ganes de JK, ja em va donar tot el que m’havia de donar a dins del teatre.
M'agradaM'agrada
Gracias, Joaquim!
Por si os interesa: Jueves por la noche emitieron un reportaje interesante sobre el pianista Helmut Deutsch en BR3 (cadena regional de Baviera). Se llama ‘En la sombra del cantante’ y se puede ver en la mediateca: http://www.br.de/mediathek/video/br-klassik-im-schatten-des-saengers-der-klavierbegleiter-helmut-deutsch-100.html
M'agradaM'agrada
It can be downloaded here:
https://mega.co.nz/#F!Y14DQDwJ!jztiwMea3J1E9XyNYhpP3Q
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Anna. Hacía muchos días que no asomabas la cabeza por aquí. Supuse que habías ido al Liceu. ¿Supuse bien?
Un petó
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, valoro força el que dius, malgrat que no estic del tot d’acor amb tu perquè ami el Lied no és el genere que mes m’agrad i tampoc em sento tant “purista”. Kaufmannd fantastic, m’agrada. El tema del bis és opinable, podia haver repetit “Der Leiermann” per exemple, força gent va pagar una pasta per veurel, eh. Et diré que ell no va venir per una bona gestió empresarial, no ens equivoquesim, marketing és marketing, i jo no en soc un expert però m’he mogut força en aquest món. Va venir a promocionar el seu disc, proba d’això que el hall del Liceu hi venien els CD a 19€, cosa que em va semblar patetic. Un Sr d’aquesta categoría això no ho ha de permetre mai, si posa l’entrada 19€ mes cara i regala el CD a tothom amb l’entrada, omple igual i queda com un rei. Ara dit això em va agradar. Com que tu i jo tenim amics comuns, el dia que ens coneixem te ho explivcaré millor i m’entendrás. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Només em faltava llegir això, algú que critica un músic perquè vol viure de la música! La idea de l’artista romàntic l’hem d’exterminar amb urgència.
M'agradaM'agrada
Posats a fer, per què el públic no demana un bis després d’acabar una Tosca, o una Salomé? Winterreise és una obra sencera, un cicle de cançons amb un fil argumental i emocional. Qualsevol cosa que es faci al final, encara que sigui repetir-ne una part, desvirtuaria l’obra. Una altra cosa seria un recital d’àries d’òpera, o fins i tot un programa de Lied com el que va fer la Stemme, amb diversos blocs. Allà si que un bis (sempre que sigui coherent amb la resta del programa) no fa cap nosa. Ara, ha de quedar clar que un bis no ha de ser una obligació en cap circumstància. Si la gent va pagar una pasta, és el seu problema, el programa estava anunciat i Kaufmann no va enganyar a ningú.
Per altra banda, promocionar els cd’s no és cap delicte. Segons el teu punt de vista ells van venir a promocionar un cd. Però precisament és gràcies a la feina de preparació que Kaufmann i Deutsch han fet per enregistrar l’obra que ahir van poder-la oferir amb un grau de perfecció tan alt. Preferiries que el concert fos un assaig per rodar el cicle abans d’enregistrar-lo?
Això de pujar el preu de les entrades incloent el cd em semblaria bé si fos opcional (entrada+15€=CD), però fer-ho amb tothom no. Jo no el vull pas el CD, en tinc prou amb l’experiencia en viu (i amb els enregistraments en viu que el Joaquim ens proporciona :lol:).
M'agradaM'agrada
Doncs els bisos han esdevingut la tercera part de molts recitals i concerts, i mira amb quina exigència hi ha qui creu que formen part del preu que es paga, i si és més alt encara més, com si els que paguem l’entrada més econòmica no tinguéssim dret a tot el concert o la representació sencera. A veure si ara resultarà que a mitja re`presentació o actuació entrarà un escamot dels casaques vermelles i ens diran, vostè només té dret fins aquest moment, perquè si vol més m’haurà de pagar ara (s’accepten targetes de crèdit) o l’haurem d’invitar a sortir de la sala. T’imagines?
M'agradaM'agrada
Hola Janer Vidal.
Qui va pagar una pasta ja sabia el que anava a veure, i crec sincerament que tenia motius més que suficients per sentir-se satisfeta. Si creia que Winterreise era l’excusa per després gaudir del que ells volien, estaven equivocats, molt equivocats.
Per sort JK ens va donar tot el que tenia de dnar en el programa i va marxar, perquè després de 70 minuts seguits i sense cap pausa, amb una intensitat musical tan gran. Què volieu demanar-li més?. Una repetició del darrer lied no us hagués satisfet a vosaltres que volíeu òpera, ni tampoc als que ja ens estava bé i li exigíem Winterreise i prou. Com a mínim va satisfer a uns quants i segurament a ell mateix, un home i artista generós com ja va quedar demostrat al concert de Peralada amb una tanda de bisos molt respectable, però ahir no tocava.
Pel que fa a la seva promoció benvinguda sigui. Va fer art i va intentar vendre un disc magnífic, és amb el que es guanya la vida. Quin problema hi ha?
El dia que ens presentin et slaudaré, és clar que sí, serà un plaer.
M'agradaM'agrada
Doncs mira; jo vaig anar a un concert impressionant, vaig passar una estona irrepetible, vaig gaudir d’uns Winterreise de somni … i ni em vaig enterar que venguessin CD’s; tant se m’en dona la veritat. Com diuen per allà … que me quiten lo bailao … Joaquim, gràcies un cop més per aquest blog, pels teus comentaris i pel goig de compartir moments com aquests.
M'agradaM'agrada
A tu per visitar-me i participar.
M'agradaM'agrada
Pot ser que després de tant de temps de llegir aquest espai de In Fernem Land és la primera vegada que veig molt satisfet al Joaquim Hernández per les actuacions de Kaufman i Deutsche al Liceu.
Espero que aquesta eufòria et duri molt de temps i miris les properes actuacions del Liceu amb més optimisme.
Visca l’ópera, visca el Liceu i visca Joaquim Hernández. La enveja que em feu de no poder dir jo el mateix de la sarsuela. Què hi farem
M'agradaM'agrada
Tu mateix dius que e´s la primera vegada que… No és ben bé així, perquè artistes com Jonas Kaufmann i cantant lied, una de les seves especialitats, no és habitual.
Tema zarzuela ja saps que per gaudir-la amb la qualitat que mereix has d’anar a Madrid, aquí se’n donen de menys… la cultura nacional és restrictiva i classista, amic Juli.
M'agradaM'agrada
Sin ser especialemte un amante de este género que es el lied y donde el Liceu por el tipo de sala no es el marco habitual, fue anoche un magnífico y profesional recital de JK que moströ también un dominio y control de este género musical, con un pianista de excepción.
Buen comportamiento del pùblico, lo cual yo tampoco me esperaba, respeto al contenido del programa y afortunadamente, el artista no bisó
A ver si aun siendo en alguna función o versión concierto, aparece JK como tenor operístico pero me temo que no hay presupuesto para ello ( salvo que lo sponsoricen , las mismas grandes multinacionales alemanas que lo hacen con el Bayern de Múnich )
M'agradaM'agrada
Tenor operístico en el Liceu, si no es en un concierto mejor olvidarnos y ahorrar para viajar.
M'agradaM'agrada
Ya comenté con un conocido en cierto lugar del Liceu que Kaufmann no ofrecería ningún bis y sería lo coherente y una tercera persona que me oyó hizo un comentario poco acertado y si hubiera podido me fulmina; esperaba bises de ópera u opereta, por lo visto. No creo que fuera la misma persona que silbó críticamente y además inauguró un tímido “boo”, pero hubiera podido serlo.
Determinada asistente al recital me dijo que se aburrió mucho y algunos no salieron plenamente satisfechos. Qué esperaban? Que no conocen las canciones de Schubert? Esperaban 24 arias de ópera en lugar de 24 Lieder? No lo entiendo, desde que se anunció su participación con este programa -que estoy seguro que incluso se le contrató antes de que grabara el disco, con lo cual el marketing aquí no tiene nada que ver- se sabía qué iba a cantar, por lo que costaba poco hacer una escucha de una grabación cualquiera para familiarizarse con el canto y la música que le acompaña, si es que no se conocía.
Para mí fue una delicia escuchar a Jonas Kaufmann, tan bien acompañado por Deutsch, dando la expresión justa a un recorrido vital rumbo a la muerte. Un “viaje” así no puede ir acompañado de un canto estentóreo, pues en lugar de ir hacia la muerte se diría que iba hacia la vida. El recogimiento expresado con la voz al relatar los recuerdos fue magnífico y los ataques en mezzo-forte como una rebeldía ante lo inevitable. Esta ocasión ha sido la que me ha proporcionado más concentración e implicación de cuantas veces he escuchado en vivo o grabación el “Winterreise”.
Teniendo tan presente el “Werther” del Met que vimos hace dos semanas en los Yelmo desde el Met y que este lunes pasado he vuelto a ver en mi casa con unas amigas, he constatado la versatilidad de este tenor, su honestidad en el canto y su entrega, aunque tiene límites como todos tenemos y en mi opinión los suyos están en el repertorio italiano donde aún no destaca con la calidad que lo hace en el alemán y francés.
Enhorabuena Jonas Kaufmann y su extraordinario pianista acompañante Deutsch!
M'agradaM'agrada
Una amiga meva criticava un dia al grup de persones que l´havien acompanyat a l´interior d´una piràmide. Es veu que en arribar allà, un lloc tan petit i estret, amb tan poca llum i sense res especial a veure, es van sentir força decebuts. I què esperaven, els idiotes?, deia la meva amiga… Què volen, si no saben copsar l´energia que desprèn el lloc?
Jo mateix recordo una carta d´un lector (crec que a La Vanguardia) que, amb cert menyspreu, bandejava això de l´art perquè (aprox.) “total, jo vaig anar una vegada al Louvre a veure La Gioconda i no em va dir res”. Que jo encara m´imagino al molt pallús amb xancletes i pantalons curts palplantat davant del quadre, mirant molt fixament els ulls de La Gioconda i esperant que li parlés.
Doncs què vols que et digui jo ara?, benvolgut Colbran… Tinc la sensació que ahir vaig anar a un recital molt maco. Em va agradar. I, com els Hernández i Fernández del Tintín, encara diria més: em va agradar molt. No sabria posar-li ni un però al que vaig veure i escoltar. En Kaufmann va cantar molt maco, el pianista em va semblar que ho feia molt bé, tot va sortir rodó i –com li deia a l´Elio a la sortida- no sabria dir si algú pot fer un Winterreise millor de com vam sentir-ho ahir. Però aquesta vegada no vaig sortir flotant. Què vols que hi faci?
M'agradaM'agrada
Trista però genial l’anècdota la de les piràmides. De gent així n’hi ha en tots els àmbits, i és una de les coses que em deprimeixen més d’aquest món “civilitzat”. I és que a més, per la meva experiència, moltes vegades aquest tipus de persones han gaudit d’una educació exemplar i es consideren cultivades. Tots tenim dret a no gaudir d’una expressió artística, però cal saber distingir el “no m’agrada” del “no val res”.
Som una societat de consentits que exigim que tot s’adapti a les nostres expectatives. Ja fa temps que dic que, a l’hora de votar, la butlleta hauria d’incloure un qüestionari amb preguntes molt senzilles sobre el programa del partit escollit. Si el votant no és capaç de contestar-les el vot quedaria anul·lat, garantint així que la gent no decideix el vot basant-se en les fotos del candidat/a. El mateix podriem aplicar en els concerts: a l’hora d’entrar al teatre l’espectador ha de respondre una pregunta senzilla sobre el programa (i no sobre els artistes!! Per l’amor de déu, el què importa és la música!!! Quan entendrà això el públic???).
Ahir segur que molta gent del públic anava a veure en Kaufmann i prou, no els importava ni Schubert ni Deutsch. Doncs bé, ja el van veure, i el proper cop ja sabran el què els espera. Afortunadament el comportament durant el concert va ser exemplar. Es notava que molts dels estossecs que se sentien entre cançó i cançó s’havien contingut fins aquell moment amb grans esforços, per bé que no faltava el maleducat que s’escura la gola sonorament i sense tapar-se. Però aquells que van protestar Kaufmann per no cantar més haurien d’anar a seure a un racó i pensar en el què han fet. No he passat mai tanta vergonya en un teatre com en aquell moment.
PS: A mi no m’agrada gens La Gioconda i, per sort, tampoc em diu res.
M'agradaM'agrada
El quadre o l’òpera? 😉
Jo crec o vull creure que algú ahir va descobrir Winterreise, potser és que sóc massa ingenu o fins i tot bleda, però vull creure que algú va entrar per Kaufmann i va sortir commogut per Schubert, gràcies a Kaufmann i Deutsch, d’acord, però que l’obra, com realment va ser, està per sobre de tots els artistes que l’interpreten, fins i tot els que ho fan amb tant encert com Kaufmann i Deutsch.
M'agradaM'agrada
Ni l’un ni l’altra!
Segur que molta gent va descobrir Winterreise gràcies a Kaufmann. Et puc dir com a mínim una persona. El què em preocupa és que més d’un no el va descobrir perquè no ho va voler, tot reservant-se per la tanda de bisos com qui es reserva per al postre.
M'agradaM'agrada
Doncs aquest va rebre el càstig a la perversitat, just càstig. 👿
M'agradaM'agrada
a l’espai que va entre el terra i el cel n’érem masses levitant, no hi havia lloc per gaire gent més 😉 potser per això no flotaves. 😆
M'agradaM'agrada
O el lavabo del Liceu és un lloc de conspiracions i cites clandestines (que anys enrere si que ho era), o el senyor aquest era el mateix que em va contestar en a mi, de la mateixa manera i es va passar mitja tarda allà dins. Jo òbviament ni cas, vaig seguir fent broma amb l’Evarist dient-li que el millor per després de Winterreise era la donna è mobile i la furtiva, mentre aquell home anava remugant.
M'agradaM'agrada
Jo tambe vaig sortir molt feliç del Liceu! Res a afegir, va ser una Winterreise de somni, amb uns matissos increibles i Deutsch (sense e al final!) el va acompanyar a la perfecció. Feliç també pel public que vai deixar 2 o 3 (curts) segons per que acabessin de diluirse els armónics finals abans de trencar l’encant de aquest Leiermann …i feliç pels no-bisos 😉
Tant de bo no deixin de porgramar recitals de Lied damb artistes del nivell de Kaufmann o Stemme. Bon cap de setmana a tothom!
M'agradaM'agrada
Mira que vaig estar estona esperant veure’t la cara de felicitat que segur que feies, però n et vaig veure.
Que torni i que canti el que vulgui, al Liceu, al Palau o al menjador de casa meva 😉
M'agradaM'agrada
Ho escriu Hans Hotter a les seves memòries: “A algú se li acut alguna peça que es pugui cantar després de Der Leiermann? Al final del Winterreise no es poden fer propines, i un públic sensible ho entendrà”.
M'agradaM'agrada
Hotter era Wotan fet home, també quan escrivia.
M'agradaM'agrada
Gran cronica Joaquim, felicitats per les teves paraules i moltes gracies per voler-les compartir.
Jo vaig sortir exultant del teatre, per haver assitit a una representació espectacular. Tot quadrava. La musica amb el text amb la veu amb el to amb el ritme, i amb la serietat i professionalitat de dos professionals de maxima qualitat. Com be dius Joaquim, sense voler lluir-se, o millor dit, gracies a que no es va voler lluir en alguns moments en que podria impostar l’execució, la honestedat en el respecte a la obra, va aconseguir tancar una nit rodona en que tot esta relacionat, i tot te un sentit en la seva globalitat. Que gran Schubert!!!
En la meva ignorancia vaig pensar que un bis acabaria d’aconseguir la quadratura del cercle. Avui reconec que estava equivocat. A mes a mes de no ser necessari, hagues estat un error.
M'agradaM'agrada
Gràcies JaumeET, ja veus que no tothom pensa igual, pe`ro el cas és que Kaufmann va anunciar que ens cantaria Winterreise i així ho va fer, i com ho va fer de bé!, mai ens anuncien que faran bisos, i em sembla de mal gust exigir-ho. No s’esqueia fer-ne cap, aquesta és lla meva opinió i per això que coincidís, sota la meva opinió, en gran criteri.
M'agradaM'agrada
Una altre nit “màgica” encara em cremen les mans…..i amb la insistencia del pùblic i els aplaudiments jo pensava, desprès d’això que es pot cantar…? res….. encara que si hagués repetit el Der Leiermann m’hagués encantat……fins la propera Jonas, i no et facis tant de pregar que ja veus que aquí també t’adorem……
M'agradaM'agrada
Tornarà aviat, com a mínim a Peralada a l’estiu i després ja veure, ara bé sempre recital o concerts, si són com els d’ahir, no necessito gaire més.
M'agradaM'agrada
Vaig disfrutar, però ahir jo no tenia el dia per questions familiars, i no vaig poder-me concentrar en cap moment fins els últims lieds.
Em va agradar molt, és un gran cantant i el lied li va perfecte. Ahir no tenia el dia, i no puc donar gaire opinió, la veritat.
Molt bona crònica Joaquim, estic completament d’acord, si hagués estat bé anímicament segur que ho hagués disfrutat igual que tu. 🙂
M'agradaM'agrada
Lamento que no ho poguessis gaudir com ho desitjaves, sobretot per els motius.
Tindràs moltes més oportunitats per gaudir-lo Jan, no t’amoïnis.
M'agradaM'agrada
I gràcies en a tu per aquest post.
No puc afegir-hi res. Està tot dit i molt ben dit.
Què torni, ens deu una Schöne Müllerin (sense bisos) 🙂
M'agradaM'agrada
Jajajajaja, sense bisos, però és cert que ens deu la molinera.
A veure si aviat…
M'agradaM'agrada
Molt bé. molt bé molt bé. Feliç, com tú Ximo, pel gust, per la música, per la dicció (jo tampoc no sé alemany, però que bé que el diu).
Jo també estava mort de por dels estossecs (pocs per ser tanta gent), dels aplaudiments inoportuns entre lieds (que no n’hi va haver ni un), pel perill del bis que trenqui l’encanteri… Sobtadament vaig adonar-me que, afortunadament, han desaparegut del nostre públic els odiosos aplaudiments rítmics per demanar/exigir bisos. Ja és curiós que hi ha vegades que en un concert que m’agrada molt em retinc d’aplaudir més per por del bis.
Celebro que les mitges veus també se sentíssin a les localitats allunyades; em temia que no.
Subscric els comentaris de Colbran. Aquest matí un persona deia “És un concert mal plantejat”, el troba poc variat (?) i naturalment volia bisos. Es veu que no sap què és el Winterreise.
Gràcies a tots
Aprofito per celebrar haver assistit a la Passió de Bach/Suzuki. Va ser per reapuntar-se a creure en l’evangeli. Com ahir, final de pell de gallina.
M'agradaM'agrada
Si noi, una ocasió que no van poder gaudir, ja que havíem de triar i varem triar Stemme, potser no ho varem fer bé. 😥
M'agradaM'agrada
Molt bé el teu post Joaquim i completament d’acord.
Molt bé Kaufmann i Deutsche, van estar en perfecta simbiosi. Un “Winterreise” perfecte i emotiu.
Kaufmann va demostrar-nos que és un molt bon cantant de lied amb totes les modulacions que va saber donar a la seva veu. I també va demostrar que és un bon professional en no voler bisar.
Va ser un recital extraordinari i esperem que repeteixi aviat.
M'agradaM'agrada
Més aviat del que et penses 🙂 i tantes vegades vingui tantes vegades intentaré no perdre-m’ho, sempre i quan mantingui aquest nivell d’excel·lència.
M'agradaM'agrada
Lo de anoche fue maravilloso.
Era imposible hacer un bis ¿Para qué? bisar el último lied era la única posibilidad, pero no tenía ningún sentido, solamente el de querer rentabilizar la inversión de la entrada a ser posible con media hora más de canto, puro egoísmo de un público que no aprecia lo que acaba de escuchar y al que si no le gusta el lied no sé a que habían ido al Liceo.
Espero me perdonen todos los que opinan que no fue agradecido, pero eso es una estupidez, más generoso no puede ser un tenor que después de cantar más de una hora sin interrupción, manteniéndose y manteniéndonos en permanente tensión, sacrifica el baño de multitudes que hubiera supuesto una tanda de bises.
No tengo por costumbre quedarme al final, por lo tanto no sé que de que hablan, pero tampoco hubiera comprado el disco, ya lo tenia gracias a ti.
La discográfica y Kaufmann deberían pagarte comisión, como nosotros por tanta dedicación a la música.
Bon dissabte Joaquim i família
M'agradaM'agrada
I un bis del darrer lied tampoc hagués satisfet als que volien òpera, o sigui que hi va fer molt bé.
Les comissions serien una ajuda, no creguis, però ni una insinuació 😉 😉 😉
M'agradaM'agrada
Escric des del mòbil i no em vull allargar. Sempre he estat refractari a l’entusiasme desbordant que genera JK, però ahir em va deixar absolutament desarmat amb la seva interpretació. Limitadet com el trobo en la seva faceta d,actor a les òperes, em va noquejar la manera de transmetre cada paraula, cada inflexió, cada canvi d’humor, traspuant emció, dolor, frisança, desesperació, també amb el posat, amb el gest, la convicció. Alguns recursos em semblen discutibles, però fa la seva lectura de l’obra i el conjunt és incontestable, crec jo. Impecable compenetració amb un gran, gran H. Deutsch.
Volia esperar-me i saludar-vos a la sortida, però estava tan tocat que em sentia incapaç de parlar amb ningú i vaig sortir disparat. Sé que ho entendràs. Mai no he trobat la Rambla tan insuportable com anit en sortir del Liceu.
M'agradaM'agrada
Però quan l’escoltes en directa entens l’entusiasme que genera, més enllà dels màrquetings ben dirigits.
Ho comprenc tot benvolgut, fins i tot que les Rambles fossin insuportables, sense Kaufmann també ho són, tant com m’havien agradat!, però aquesta és una altra guerra i avui no en tinc ganes.
M'agradaM'agrada
Jo em vaig gastar molt més del que em podia permetre per aquest recital i no em va saber gens de greu que no cantés res més.
Al meu costat tenia un matrimoni que van marxar indignats de tanta gasiveria, segons deia ella, el marit va dormir tota l’estona. Públic de Peralada vaig pensar jo.
A mi la versió tot i agradant-me em va deixar dubtes de si era la manera més ortodoxa de cantar El viatge d’hivern, potser és que tinc massa idealitzades algunes versions i sempre m’he estimat més la veu de baríton.
Una nit de gran nivell que cal memoritzar, el futur que ens espera passa per altres registres molt més comercials i de molt menys nivell. Ja cal que aprofitem el que ens queda de temporada, les rebaixes comencen a propera.
Per cert, aprofito per agrair-te en aquí l’apunt d’ahir amb el llibret i els fragments de Kítej.
M'agradaM'agrada
Nr 1 starts with f – originally it is written for Tenor (or very high Bariton)
Regards Werner
M'agradaM'agrada
El futur és incert, però no pinta gaire bé, per tant cal aprofitar moments com els d’ahir i espero que Kítej, Die Walküre i tot el que ens queda fins al final d’aquesta temporada. guardar-los i administrar-los, qui sap si trigarem molt temps a repetir-ho.
M'agradaM'agrada
Fantàstic recital de veu i piano. Una meravella, només trencada per algun tisic/a. Després del Winterreise, trencar aquesta màgia amb bisos és no entendre res. BRAVO JK, no l’havia escoltat mai en directe i crec que avui en dia no té rival.
M'agradaM'agrada
Ara ens falta el Kaufmann amb orquestra, a veure si espavilen i com a mínim ens fan un concert wagnnerià. Què et sembla? segur que no em dius que no.
M'agradaM'agrada
Me alegro sinceramente por todos los que le escuchasteis…Y, por casualidad, ¿no habría retransmisión posterior, algún equipo que grabase?
Una con lo suyo siempre, pero me gustaría disfrutarlo ¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Seguro que a estas alturas alguna alma caritativa te ha resarcido
M'agradaM'agrada
Maravillosas almas caritativas… ¡GRACIAS!¡OS ADORO! ¡A ver si la virtualidad hace que llegue MI ENTUSIASMO!
M'agradaM'agrada
RECIBIDO el tsumani de entusiasmo.
M'agradaM'agrada
Yo ayer noche disfrute mucho de este tenor magnifico, de momento al terminar el concierto yo esperaba algun bis, pero con tus buenas razones me has convencido de que hubiera sido un error. Bravo kaufmann, te queremos.
M'agradaM'agrada
En realitat tenia que ser Kaufmann qui t’hagués hagut de convèncer
M'agradaM'agrada
Va ser el retrobament d’un dels millors cantants amb un públic molt desitjós de veure el seu idol.Estic totalment d’acord amb les apreciacions que fas de la vessant artística si be voldria comentar que en les tres primeres cançons em va semblar que la veu no acabava de trobar el seu lloc.Aixó un cop escalfada la veu va desapareixer i va demostrar un cop més que és mestre tant en el cant intim com en l’expansiu.Chapeau ! Jonas.
No és el Lied el meu gènere predilecte i reconec que el grau de matis que ell li sap donar és absolutament incontestable.De fet li vaig veure el seu debut a Barcelona a l’Auditori de l’illa Winterthur(mitj buit) al Novembre de 2003 amb “Die schöne mullerin” ón l’acomanyava també el grandíssim Helmut Deutsch.
Com que ahir hi erem tots vull fer un recull de les opinions que vaig sentir.
Algú (alemany de llengua materna) em va dir que fer el Winterreise al Liceu era un contrasentit.Els arguments eren els següents les paraules no arriven amb la necessària proximitat i perd l’essència de la composició.
Un altre afeccionat situat a la zona 1 em comentava que la veu és sentía massa lluny.
Uns quants que són fans de Kaufmann pero no del Lied es van avorrir força.
De la demanda de propines hi havia moltíssimes opinions.Desde la opinió de que fer una propina despres de Winterreise és gairebe un sacrilegi que reclama foguera al costat de la mare d’Azucena fins els decebuts que esperaven veure al seu idol cantar una peça adient al recinte.
Per part meva penso que sacralitzar un esdeveniment com aquest no va amb el meu tarannà i recorrer a l’insult pels que opinin lo contrari no em sembla correcta.Un cop s’ha aplaudit l’audició i el cantant ha sortit a saludar une quantes vegades mantenir la castedat no em sembla ja tan lògic.Home “El Vito” o “La tarántula” potser no pero “Pourquoi me reveiller ” o “In fernem land” potser sí .
De totes maneres , intentant respectar de forma equitativa tots els punts de vista i de cara a un altre situació similar es podria avisar per megafonia o inclús a nivell de la pantalla de sobretitulat que davant de la sospita d’una inminent propina s’avisa a aquells afeccionats que es vegin ofesos per aquesta possibilitat que poden abandonar la sala i així evitar una petita crisi artística i/o d’encanteri.Jo no vull pas que prenguin mal ni els uns ni els altres i que tothom estigui content.Després i de bon rollo ens passem els enregistraments que degudament distanciats de Winterreise podran ser gaudits en la seva totalitat.
Al final vaig anar a signar i a parlar una mica amb en Jonas que em va semblar una persona molt natural i planera.El Sr que estava davant meu li va demanar si cantava sarsuela i ell es va sorprendre força, va somriure i va dir que no.El Sr davant de la sorpresa li va dir que la Garanca doncs sí que ho feia i finalment va marxar.Quan va ser el meu torn el vaig felicitar i li vaig demanar si hi havía cap possibilitat de que cantés opera al nostre teatre.Em va dir com acostuma a dir a les entrevistes que té una vida personal que també és important de gaudir-la i molt poc temps disponible pero que tanmateix hi havía converses amb el teatre.Jo vaig pensar masses esmenes i poca ilusió,de fet els novaiorkesos també es queixen de que només els hi fa 2 funcions de Carmen i prou al 2014-2015.
PD No estava permés fer-se fotos amb el cantant i hi havia una notificació escrita que deia que el Sr Kaufmann només signaria el programa, el CD o el DVD que ell molt amablement va transgredir i va signar fins i tot fotos que portàven els afeccionats.
M'agradaM'agrada
T’equivoques en la base Danfini. No és el públic que demana, és l’artista que ofereix, si ho creu convenient, un bis. Ell no ho va considerar i jo crec que va fer molt bé. No es tracta de deixar passar cinc minuts per a tal de que tots els que varem levitar trepitgéssim de peus a terra i els que van avorrir-se com una ostra tinguessin l’oportunitat d’amortitzar una inversió altísisma que avant matx ja teníen que saber que no nava amb ells. El risc corria de part de qui no agradant-li el lied, Schubert o el Winterreise, esperés “In Fernem Land” o “Pourquoi me reveiller”. Quina vulgaritat! per Déu!. No és talibanisme, no és purisme, és coherència, estètica i respecte. Per sort Kaufmann va demostrar que està per sobre d’algunes coses i que no és un mmdiàtic del star system i prou.
Bravo.
Tots els que et vas trobar al final són tan representatius com els que vaig trobar-me jo, i ves quina casualitat, la majoria dels que volien bisos, MAI els he vist a un recital de lied, aleshores….
M'agradaM'agrada
Magnífic Kaufmann en tots els aspectes. Tot i que no soc un purista, crec que va fer bé en no concedir bisos, va interpretar una obra sencera i no calia més. Que a mi no m’agradi el lied, es un problema meu no del Kaufmann, i si ell no m’ha fet canviar d’opinió sobre aquest tema, dubto que algun altre cantant ho aconsegueixi.
M'agradaM'agrada
Ningú està obligat a agradar-li un gènere determinat i en canvi comprenc que molts seguidors del Kaufmann tenor d’òpera vulguin veure’l encara que sigui en un àmbit que no els hi agrada, és l’única manera avui per avui de veure’l en la petitesa i mediocritat de la situació que ens caracteritza, ara bé, cal respectar uns certs codis i sobretot, respectar a l’artista que durant més de 70 minuts va donar-ho tot per fer d’aquell Winterreise quelcom veritablement notable, ell i el pianista van decidir que ahir, afortunadament, no hi hauria motiu per tal de que el viatge d’hivern tingués més estacions de les previstes. El trajecte s’acaba a la 24, i la línia no té més estacions.
M'agradaM'agrada
Una magnífica vetllada la d’ahir. Era la primera vegada que escoltava líder en un recinte tan gran com el del Liceu i em feia bastanta basarda, però Jonas Kaufmann i Helmut Deuscht van aconseguir que un gènere tant íntim com aquest ho continués sent.
Personalment, crec que després de sentir aquell Der Leiermann ja no calia escoltar res més, em va deixar tant trasbalsada que qualsevol bis hauria trencat tot l’encant.
Vaig tenir molta sort amb tots els meus veins, tots molt respectuosos i molt concentrats.
M'agradaM'agrada
Si l’auditori hagués estat molt més petit (sala Oriol Martorell de l’Auditori, per exemple), jo crec que moríem tots de tanta emoció concentrada.
El Liceu no és per aquestes delicadeses, però quan l’artista és tan gran com JK ahir, s’adapta com un guant, és el que tenen els fora de sèrie.
M'agradaM'agrada
Hola,
A mi m’agrada molt el lied; és, potser, amb gèneres similars, d’allò que més. I he sentit sempre que he pogut Winterreise i altres cicles. Ara bé: reconec que Winterreise sempre m’ha costat una mica, més que altres cicles menys ombrívols, potser més variats en el to, com Dichterliebe o La bella molinera. Ahir va ser com un descobriment: com diu Colbran, la implicació que vaig trobar-hi va ser absoluta; vaig estar pendent del què i del com ho deia tota l’estona, i la intensitat de la interpretació va ser electritzant. Em va descobrir la bellesa del cicle i el vaig sentir (en tots els sentits del terme) com mai. Ara, encara destacaria que Kaufmann va demostrar que és un actor acabat: la gestualitat de la cara era excepcional en cada peça, i l’expressió de la veu, inenarrable. Ja tenim guanyador de la millor veu de la temporada, sense cap mena de dubte.
De bisos, res: no perquè calgui o no, sinó perquè a sobre l’home deu acabar absolutament esgotat. Que canta sense parar… i és llarg, però a més és que ho ha fet amb una intensitat tan gran… Impressionant.
M'agradaM'agrada
Winterreise és el cim i per tant per arribar-hi cal un cert aprenentatge, un entrenament, tot i així, si no tens l’equip ideal el trajecte pot ser més o menys costerut. Si ahir fins i tot se’t va fer planer deu voler dir que efectivament Kaufmann és tan bo com diuen i jo crec.
Jo també crec que és un gran actor, que controla i domina frases, silencis i fins i tot les expressions facials (vaig veure’l molta estona gràcies a les pantalletes de TV, ahir més eficaces que mai) més subtils. Aquella pal·lidesa en el rostre i la figura quasi propera a l’anorèxia semblaven especialment ideades per fer més viscut aquell viatge d’hivern. Ja ens diran els que varen veure’l vestit de carrer si també semblava aquell romàntic tísic a punt del traspàs 😉 que semblava a l’escenari.
M'agradaM'agrada
Vaig posar un comentari a les 13 h. però no ha sortit.No se que ha passat.Més o menys deia així: Magnific Kaufmann.Com va dir les paraules i les frases!!.Impressionant.Jo portava molt preparat el concert.i vig disfrutar moltissim. Bravo Kaufmann i grâcies Joaquim.JAN aquest é l´unic medi que tinc per dir-te que ho sento.
M'agradaM'agrada
Gràcies! T’ho agreeixo moltíssim.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Fer els deures sempre té els seus avantatges.
M'agradaM'agrada
muy bien todo lo dicho, nada que añadir. solo una curiosidad,por s alguien me lo puede explicar .
el liceo estaba abarrotado, todo agotado, pero desde mi localidad, veia nada menos que TRES palcos de anfiteatro, totalmente vacios, ni una persona . a que se debe?? quizas eran palcos “institucionales” y oficiales o sponsors que pasan de ir ???que pena y que absurdo que s pierdan estos sitios .
M'agradaM'agrada
Pueden ser palcos de los mecenas o esponsors, efectivamente, o de las instituciones públicas (eso sería aun más lamentable) o del teatro, no lo sé. Yo también me fijé en ello y pensé, qué pena que no los hayan podido disfrutar personas que se quedaron sin poder entrar. Al menos quiero pensar que las localidades estaban pagadas, dime ingenuo.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Joaquim, un concert inoblidable. Voldria fer un parell de comentaris. No se quins problemes d’organització hi va haver. Jo em vaig quedar al final perquè em signés el programa i ho vaig trobar tot molt correcte. Tot i la llarga cua va ser àgil, i em va semblar un detall importantíssim que Helmut Deutsch signés al costat de Kaufmann, cosa que em va permetre felicitar-lo per la seva magnífica interpretació. Si Kaufmann hagués rebut als aficionats a la sortida d’artistes, quants creieu que haurien parat esment a Deutsch?
És una llàstima que molta gent anés fent fotos al tenor malgrat que ell mateix demanés que no se’n fessin. No estavem pas al carrer, sinó en un lloc privat (l’espectacle ja havia acabat) i ell, que feia un favor atenent amb paciència els admiradors, tenia tot el dret a demanar-ho. Una nova demostració de la manca de respecte tristament habitual en la nostra societat.
Sovint critiquem al Liceu per no fer les coses del tot bé, però ahir em va sobtar una errada garrafal del servei de càtering, que imagino que no té res a veure amb el Liceu. Vaig arribar molt d’hora (a les sis de la tarda) amb la intenció de berenar abans del concert i resulta que al bar de l’espai Liceu només els quedava una madalena i dos tristos croissants, i no tenien intenció de portar res més. Als bars del foyer i del saló dels miralls només tenien entrepanets salats, i el bar del 4t pis estava tancat. Per si fos poc al foyer no havien encès les neveres i les begudes estaven calentes. Trobeu normal això abans d’un concert pel qual s’han esgotat les entrades??
M'agradaM'agrada
El que m’ho va comentar era una persona amb un problema de mobilitat, una discapacitat. El van fer sortir a fora i no el van permetre quedar-se al vestíbul, ja que l’ordre era desallotjar el teatre (sort que no van dir allò de les dones i els nens primer), esperar al carrer o sota els porxos i tornar a entrar, però l’aglomeració va fer impossible que amb els impediments que això suposava per a ell, es pogués quedar. En fi, una mica de sensibilitat a una persona discapacitada o reservar un lloc del vestíbul per esperar als divos no hagués estat del tot malament. Jo no pus opinar, per celebrar-ho i després de xerrar força estona amb amics, coneguts i saludats, quasi tots eufòrics, varem anar a sopar.
El tema càtering em va sobtar que el bar del quart pis fos tancat, ja que encara que no hi hagués mitja part, mitja hora abans i sent un dia laboral per la tarda, segur que haguessin fet una mica de calaix, i si abaixessin els preus, encara més.
M'agradaM'agrada
És curiós. Precisament aquesta veu fosca, abaritonada, li escau força bé per aquest gènere musical del lied. Si a més la seva interpretació, romàntica fins el moll de l’os, sincera, molt ben dramatitzada i molt ben escenificada (els grans artistes poden fer grans “escenes” només amb el seu llenguatge corporal), i l’acompanyament pianístic és com el que ahir es va escoltar, aleshores tenim un Winterriese servit amb l’expresió verbal i musical suficient com per recordar-ho per sempre. Potser prefereixo una veu més greu pel Winterreise, pero Kaufmann és l’únic tenor que em pot fer oblidar aquesta premisa. Va estar superb ahir i qualsevol afegit a “Der Leiermann” hauria estat anti-climàtic i hagués destrossat la màgia i l’encant de lo viscut i escoltat. I aquí tots dos grans artistes, Kaufman i Deutsch, van demostrar que servien, primer de tot, a la música. Sincerement, i sense que ningú s’ofengui, si us plau, que no és la meva intenció, compadeixo a qui no sap entendre que abans i desprès del meravellós cicle de Schubert res hi pot haver que no sigui el silenci.
M'agradaM'agrada
Jo he arribat a la conclusió que no són les veus, sinó els intèrprets els que fan el lied i el liederista. Kaufmann té una veu “atípica” per a tots els repertoris i estils, però és el intèrpret el que guanya i el que fa que la seva versió sigui magnífica i a partir d’ara, referencial.
M'agradaM'agrada
Bona nit! I bona nit la d’ahir. El JK i el HD van servir un menú exquisit. Una finor per l’oida.. Una meravella. Evidentment, no hi cabía CAP bis! Aixi va ser perfecte!
M'agradaM'agrada
El problema dels bisos els tenen tots aquells que no agradant el lied, van anar al recital.
M'agradaM'agrada
Ahir encara estàvem sota els efectes de totes les emocions que Jonas Kaufmann, Deutsch i Schubert ens van fer sentir el divendres a la nit. Des del mes de juliol de 2013 esperàvem aquest recital i no ens va decebre. J.K no ens ha decebut mai i fa temps que ho seguim. Porta la seva carrera molt intel·ligentment i cada dia està millor. Totalment d’acord en què no havia de fer cap propina. Un senyor assegut en una butaca Premiun li va preguntar, quan es retirava de l’escenari la segona o tercera vegada, si faria algun bis i li va dir que no. Ho tenia clar.
Nosaltres el varem trobar molt pàl·lid i prim, però quan ens va signar els programes, ja vestit de carrer, se li veia més saludable. Potser va ser maquillatge per posar-se més en en el personatge.
Una gran nit i un gran post Joaquim.
M'agradaM'agrada
Jo que també segueixo de prop la carrera d’aquest fenòmen operístic veig que s’ha aprimat molt. Quina diferència de com estava al 2010 en el seu Werther de referència a Paris-Bastille !. Opino que la seva baixada de pes va començar durant les seves últimes representacions de Il Trovatore i especialment en la següent òpera La forza del destino a Munich. Allà el vaig veure en directe (la retransmissió per vídeo que va oferir el teatre) i vaig trobar que sobreactuava i em va donar la sensació que estava absolutament esgotat i molt prim i amb mala cara. Mireu les fotos i veureu la cara que fa. Després varen venir varies cancel·lacions que eren de preveure. No es pot forçar el cos tant. Inclús en els primers assajos de Werther al Met, en els vídeos que va oferir el teatre, la veu se’n ressentia, era tremolosa i els aguts no tant radiants. Poc a poc, per sort, ha tornat a ser ell. Sembla que s’ha refet i ha guanyat pes. Tindrà raó en Joaquim que Verdi no li prova tan com Wagner i l’òpera francesa i per suposat el lied?. Penso que té raó. Ahir a la nit va estar extratosfèric.
M'agradaM'agrada
Feia una pinta malaltisa, molt ad hoc amb el romanticisme de l’obra i la interpretació i el vestit tant de rigorosa etiqueta l’esbaltia tant que el feia quasi anorèxic.
Malgrat l’estètica, JK hauria de alentir una mica la seva activitat.
Gràcies per l’elogi
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de marzo de 2014 | Beckmesser
No es pot afegir res al que ha dit en Joaquim en la seva acurada critica. Tots vàrem estar en comunió al voltant d’un gran artista, que tot ho fa possible. Va convertir la gran sala del Liceu en quelcom recollit i íntim, apropiat per a un Liederabend.. La seva unió amb el seu professor, admirable. Un detall: mai va sortir a rebre els aplaudiments sol. No va voler cap mena de protagonisme. Sempre amb el seu amic, agafant-lo per l’espatlla, compartint-ho tot i participant tots dos de tots els aplaudiments en tot moment. No va caure en la temptació dels bisos, per sort !. Quan et fiques dins d’un viatge d’aquesta mena, t’hi endinses i t’emociones, i al final no tens l’ànim adequat per sentir res més. Si la gent s’hagués preparat a fons aquest recital l’haguessin gaudit més (els que no ho varen fer) que varen ser molts. Els del meu costat, per exemple, mai l’havien sentit abans. Es molt important haver escoltat el Winterreise moltes vegades. Llavors es quelcom extraordinari. Com també va ajudar molt la traducció que ens vas facilitar de Salvador Pila, que per cert he vist que te un blog de traduccions, en molts idiomes, sobre lieds. Al Liceu una persona em va preguntar sobre on podria trobar una traducció i li ho vaig recomanar. Res més, va ser una nit màgica, rodona, per l’austeritat, sinceritat i magisteri que aquests dos artistes ens varen oferir. Que el Liceu els convidi tants cops com vulgui i pugui !!!.
M'agradaM'agrada
En Salvador Pila és un veritable crack i fa una feinada extraordinària en traduir molts poemes al català.
Pel que fa a JK res més a dir, i que torni, com dius tu, tot i que crec que aviat….
M'agradaM'agrada
Joaquim, això que ja t’he llegit en dues ocasions de que en JK tornarà aviat… ho dius d’una manera que sembla que porta missatge… Abans de Perelada?.
M'agradaM'agrada
No dona! abans de Peralada no, Peralada ja ho tenim a sobre 😉
M'agradaM'agrada
Tan de bo torni aviat… però per mi Peralada no compta. Preus desorbitats i condicions acústiques inacceptables, no m’hi veuran pas per allà. I a més, els recitals d’aries em cansen molt. Tan de bo torni amb una òpera sencera o un altre liederabend!!
M'agradaM'agrada
No pateixis Elio….
M'agradaM'agrada
Has fet el comentari que jo hauria fet, Joaquim. HD i JK ens van donar una lliçó de lied i crec que el públic ho va entendre i va saber estar. Fins i tot, la cua de les firmes va ser tranquil·la i civilitzada.
El HD se’l veia molt cansat i com adolorit d’esquena, a la taula, i el JK, força desmillorat. Tenia la pell molt pàl·lida, semblava que encara continuava el viatge d’hivern. O un Werther melangiós. Absolutament romàntic.
La firma la fa més curta que al 2012!
Maribel: tú el vas veure amb bons ulls!
M'agradaM'agrada
Ets una marassa 😆 i ets molt agraïda.
per cert, la teva amiga mallorquina…espectacular!
M'agradaM'agrada
Una autèntica meravella tot i que crec que el lloc on jo estava no era el més adient. Era una primera fila d’una llotja central de platea i la veu m’arribava una mica baixa de volum (potser el sostre de l’amfiteatre?). No vaig trobar altres entrades millor. Per sort l’oïda humana és adaptable i, malgrat que la senyora que tenia al darrera no parava de moure’s i obrir el bolso fins que es va cansar o avorrir, vaig poder seguir amb gran emoció aquesta obra d’art schubertiana.
Penso que el Liceu hauria de fragmentar més els preus com succeeix a altres teatres on, per exemple, la platea té fins a cinc categories diferents. És un escàndol que per Kitege s’hagin de pagar 121 euros per butaques que tenen un 55% de visió (1a fila 3r pis).
A banda d’aixó, la del divendres va ser una nit que trigaré en oblidar i ja tinc la versió d’en JK damunt del pedestal al costat de la d’en Fischer-Dieskau.
M'agradaM'agrada
Les llotges de platea són catastròfiques i haurien de tenir una tarifa molt econòmica, però sembla que encara mantinguin allò de si vas a platea has de pagar més, in en aquestes llotges estàs lluny, la visió de l’escenari és fragmentada i el so és dolent.
I les entrades amb visió fragmentada enlloc del món, o quasi, es paguen a aquests preus, a la Scala de Milà sí, allò encara és més escandalós. Vaig pagar fa anys més de 100 € per una entrada de llotja central, que si estava assegut no veia RES..
M'agradaM'agrada
awalquiria
….nomes dir meravellos!!!! a la sortida no em calia l’ajuda del meu bastó.
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar Àngels
M'agradaM'agrada
Pues yo estuve y la verdad me parecido que fue de menos a más, por muy intimista que fueran las canciones, su actitud fue fría y distante ( a mi entender) los pianos me parecieron fofos y en alguna ocasión exagerados. El pianista magnífico. Lo de los bises, teniendo en cuenta que no vendrá en mucho tiempo no hubiera estado de más hacer alguno… El artista se debe al público, no a sí mismo. Si voy a comer al Abac y me apetece una cocacola me la tomo… Si después de las canciones se hace un bis no pasa nada y eso no significa que esté en su derecho de no hacerlo… Otras veces en otros sitios si que los ha hecho… Y no ha pasado nada.. En fin cada uno piense lo que quiere kaufmann, no me llega… Debo ser yo…
M'agradaM'agrada
No eres el único en quedarte frío, pero fuisteis minoría, creo.
Las propinas nada tienen que ver con si vendrá o no en los próximos meses, me parece una razón poco sería, la verdad. las propinas van unidas a la obra que se acaba de interpretar y yo me uno a los que dicen que después del Winterreise no se pueda cantar nada más, al menos hay que dejar pasar una noche 🙂
Por otra parte volverá, pero si no te llega, tampoco té hará demasiada ilusión.
Aún así y aceptando que no te guste, es un cantante de primerísima categoría, Ojalá él y otros del mismo nivel no dejen de estar presentes en las temporadas liceístas.
Gracias por comentar
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de abril 2014 | Beckmesser
Arribo tard… molt tard… ho sé… però és el que té marxar tot un cap de semana i amb un ordinador pèssim. Vull llegar detingudament tot i cada un dels comentaris que hi ha aquí, i si em permets una vegada més, Joaquim, deixo també les meves impressions. No tradueixo, faig un copia-pega:
http://ecosidolceilsuondellasuavoce.blogspot.com.es/2014/04/winterreise-de-kaufmann-en-el-liceu.html
Poso l´enllaç perquè és llarg i no vull que hi hagi col.lapse!
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’enllaç del teu extens apunt.
Va ser una gran nit
M'agradaM'agrada
Va ser un concert d’aquell que ja mentre dura, saps que estàs assistint a un esdeveniment excepcional, EXTRA-ORDINARI. Un gran concert per recordar, un gran cantant d’òpera al nivell dels grans liederistes. El pianista també molt bò, sempre acompanyant de veritat i dialogant amb la veu, encara que a vegades quan el cantant cantava a mitja veu, el piano li passava per sobre. Jo del pianista, en comptes de tenir la tapa a la posició més alta, quasi vertical, l’hagués baixat a l’altra posició quan només queda oberta un parell de pams, i el so s’hagués equilibrat més bé. Un últim comentari: per entrar de plè al cicle, s’ha de conèixer el significat del text, o sigui que és imprescindible el sobretitulat. Sabeu si es poden aconseguir aquests textos del Liceu?
En el cas del Winterreise he aconseguit les traduccions d’aquesta web:
http://eltraductorcatala.wordpress.com/2010/06/01/die-winterreiseel-viatge-dhivern-franz-schubert-1-gute-nachtbona-nit/
clicant damunt del títol va passant de l’1 al 24. He sentit a parlar que en Joaquim Pena havia traduit molts textos de lieder de Schubert, sabeu on es pot consultar això?
M'agradaM'agrada
Hola Francesc, no fa gaire vaig fer un apunt dedicat al disc que ha gravat Jonas Kaufmann amb helmut Deutsch del Winterraise i vaig posar tots els texts originals i la traducció catalana de Salvador Pila, et sorprendràs quan vegis la “semblança” amb la del blog.
pel que fa a l’equilibri vocal i pianístic, des del meu seient era molt bona, però potser en alguna altre situació era desequilibrat, no et dic pas que no.
Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada