IN FERNEM LAND

REFLEXIÓ PRÈVIA AL KITEJ DE DEMÀ


Kitej2

Ahir vaig assistir a l’assaig general de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej i voldria fer una reflexió prèvia a l’estrena d’aquesta nova producció, qui sap si la darrera gran producció que veurem al Liceu en uns quants anys.

Segons es desprèn de les declaracions del Sr. Guasch a el diari El País de fa uns dies, tot i que potser no era el que ben bé volia dir però així està escrit i no s’ha desmentit, aquestes produccions costoses no es podran fer al Liceu en els propers anys, ja que les prioritats ara són rendibilitzar el teatre, com si aquesta producció i aquesta òpera no fossin un actiu que donés redits al Liceu. El problema és que si els rèdits sempre han de ser econòmics, aleshores la balança del possible dèficit econòmic s’hauria d’equilibrar amb els beneficis obtinguts de les 15 representacions galdoses de Tosca a teatre ple.

Però mentre la Tosca d’aquesta temporada no reportarà cap prestigi i benefici internacional al Liceu, Barcelona i Catalunya, aquest Kitej sí, i aquí rau la importància d’aquesta possiblement darrera gran producció del teatre.

Cal que el Liceu sigui una ambaixada cultural de primera i en això el Sr. Guasch hauria de seguir fil per randa les directrius de la corresponent Conselleria de Cultura, però el Sr Guasch segueix més aviat la Conselleria d’Economia i qui sap si també les de Cultura, jaque el Sr. Mascarell ja ens ha demostrat masses vegades que el Gran Teatre del Liceu no és un objectiu, ni tan sols un mitjà per donar a conèixer Catalunya al món, més aviat el volen com un local per llogar el que sigui, si és òpera bé, però si són altres coses que hi tinguin poc a veure també. Donaran diners?, sí, doncs passa què t’he vist!

Un consell, no us perdeu aquesta Llegenda de la ciutat invisible de Kitej, més enllà de la polèmica que aquesta gran producció pugui motivar, serà inevitable, l’òpera és extraordinària, els solistes es preveuen a l’alçada i el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu estan a l’alçada del repte.

Cal que la direcció del Gran Teatre del Liceu vegi que els liceistes del segle XXI no són més rucs que els de inicis del XX i tornen a fer d’aquesta òpera un esdeveniment cultural, musical i operístic de primeríssim nivell, i estic segur que el món musical parlarà del Liceu, i bé.

Ens veiem aquests dies al Liceu, d’acord?

 

 

Un comentari

  1. Teresa

    Totalment d’acord, Joaquim, ja estic farta de llegir que si aquesta producció ha costat tant o quant, i que amb les cinc funcions (força plenes, per cert) no es recuperarà, com si el Liceu fos un negoci de electrodoméstics o una botiga de cigarrets electrònics. No, senyors i senyores, el Liceu és un teatre d’òpera, l’òpera és cultura i la cultura no es un bé material. Al igual que la Sanitat o l’Educació, els teatres d’òpera (els hospìtals, les escoles) han de funcionar bé, tenir equilibri presupostari, ser eficients, pero la seva tasca és de servei, i per això és paguen impostos (els que els paguem, és clar). Posar el crit al cel amb el que ha costat aquesta producció, ignorat el seu nivell i el prestigi que comporta es no veure un pam més enllà del nas.
    Mercantilitzar el Liceu és senzill, és poden pendre bastant fàcilment decisions que el poden convertir en un negoci rentable. Ara bé, si el que volem és un teatre d’òpera de prestigi, que doni relleu a la nostra cultura de ciutat i de pais, ens calen tants Kitej com poguem, encara que ens haguem de tragar, com a contrapés, les 15 Tosques. Ara, si hem de tenir les Tosques sense els Kitej, amb mi no hi comptin.

    M'agrada

    • Recordes quan van anomenar a Guasch? Em vas dir què esperéssim, què t’havien dit que…
      Doncs ja ho veus ara el tenim intentant fer incursions en el camp de la direcció artística, perquè jo sobretot el que penso és que ell no hauria de parlar de títols, cantants i programacions, això li toca al director artístic, que hauríem de tenir-lo aquí treballant per les temporades futures i sobretot amb un model i criteri propi, amb un pressupost x i demostrant que és bo, bonic i barat

      M'agrada

  2. Llum

    Hola a tots
    Ja que la Marga em va dir que si era el community manager del Sr. Guasch, doncs aprofito per aclarir un tema de part d ell ja que va ser molt vlar quan ens va presentar la temporada.
    Gracies Joaquim per deixar en dubte imicialment les paraules del Sr. Guasch en un diari, perque no te res a veure amb el que ens va dir.
    Va exposar que s havien de fer Kitej davan d una interpelacio d una cpanya meva ja que era aixi com evolucionava l opera i la societat. Va respondre aixi a una pregunta d una prrsona que nomes volua belcanto.
    Pero va dir que les dies properes temporades estan tancades per Matabosch i part de la tercera.
    I va exposar que significava per a ell sostenible. Era que es podia fer kiteje si tambe es feia tosca. Una pagava l altre ha que les coses s han de pagar.
    Va dir que segurament tocaria fer menys innovadores durant una epica pero s havien de fer per seguir sent referent.
    I respecte als numeros va dir que els exposava per poder fer que la gent tingues consiencia del que costen les coses. I animar a tots anar a kitej.
    Crec doncs que s esta manipulant l opinio i la visio del Sr. Guasch i les si les temporades estan tancades per dos anys.
    Crec que ell no va matar a Manolete.
    Perdoneu pero algu ho havia de dir.
    TOTS A KITEJ
    A veure si tots els que escrivim aqui hi anem.
    UNA OBRA MESTRE

    M'agrada

    • Elio

      De fet vaig ser jo qui va suggerir que potser eres el community manager del Sr. Guasch, cosa que ja veig que no pot ser, altrament hauries repassat el text anteriors per corregir les errades tipogràfiques.

      Si en Roger Guasch pensa de la manera que tu dius, els abonats el recolzarem. Som molts els que defensem això mateix: es pot fer una temporada rendible combinant obres populars amb obres menys conegudes, només cal ser realista amb el nombre de funcions i fer-ne la publicitat adequada.

      M'agrada

    • Ho deixo en dubte perquè no ho vull creure, encara que el Sr. Pérez Senz m’ho va dir abans de que sortís l’entrevista, com una cosa no manipulada, és clar. Ara bé el Sr. Guasch, si no ho va dir d’aquella manera ho hauria d’aclarir ell mateix.
      El Liceu ha de produir espectacles com Kitej, el Liceu no ha de deixar de ser un teatre de referència, el Liceu ha de ser un centre de producció artística, no un espai on es representen òperes, hi ha molta diferència, i això res té a veure amb el pressupost, calen persones professionals que puguin fer amb el pressupost assignat una temporada quelcom més que atractiva. La direcció general i el president del patronat han de portar diners, mecenes i públic, però amb un criteri que vagi més enllà del purament comercial.
      Jo si fos el director general del Liceu el primer que faria seria sortir amb la foto de Kitej al Liceu, per anar a vendre marca a tot arreu, segur que no passarà des<percebut.

      M'agrada

      • Llum

        Joaquim
        En cap moment, crec i sino em corregeixes, en l article surt com declaracions del sr. Guasch. No surt entre cometes. Pero em corregeixes si m equivoco.
        Ara
        Has parlat amb el periodista. El que tambe diu que el pons cobra el fixe que diu i el Sr. Guasch ho nega respecte el fixe.
        Has parlat amb el Sr. Guasch?????
        Com pots afirmar certes coses des de l atalaia que ocupes sense saber les dues versions.
        Jo i altres el varem escoltar a la presentacio.
        Ell no va parlar de titols
        Ell va defensar el concepte kitej des de la sostenibilitat.
        Crec que va ser aixi i per aixo ho dic.

        M'agrada

        • No encara no, ho tinc previst, em vol veure.
          Jo no afirmo, comento. L’atalaia i la credibilitat, o no, estan fetes a base de no vendrem a ningú i mira que he tingut i tinc intents, però el dia que em vengui a algú estic perdut, com Faust.
          Jo no acostumo ja, a anar a les xerrades pedagògiques que ens faci el director general del Liceu, m’estimo més valorar els fets d ela seva gestió i del seu equip, són molts anys, des de el Sr. Caminal fins al Sr. Marco, de vendre’ns el país de les mil meravelles i de voler submergir-se en el petit bany de masses i afalacs. Les dues versions les puc saber encara que n hagi parlat amb el Sr. Guasch, no ho oblidis, en qualsevol cas crec que el Sr. Guasch té les atalaies idònies a la premsa, no en un blog. Tampoc veuràs en aquest blog cap afirmació categòrica de res, dic el que el Sr. Pérez Senz em va dir, no he dit que me’l cregui, més aviat dono un cert marge de dubte, com tu em reconeixes més amunt.
          Ja ho sé que ell no parla de títols en concret, parla de títols convenients en abstracte i tots sabem, perquè tenim enteniment i una certa intel·ligència quins són els títols que pretesament omplen i quins costa omplir, dic això de pretesament perquè si els més populars no es serveixen amb les millors veus acabaran sent un fracàs, sobretot perquè aquestes són les que tenen les localitats més cares i a veure, ximples no som.

          M'agrada

  3. Jan

    Deixant de programar títols així val que pujen els números, però crec que es perd molta projecció internacional i prestigi. És una pena que els directius del Liceu no vegin que amb títols sols populars el públic aficionat acabarà avorrint-se. Val que entenem que actualment tothom està molt malament, però la cultura s’ha de preservar. Ja no dic que es gastin 3M d’euros en una producció, però sí que facin coses interessants i més poc conegudes, que veient títols com Kitege s’apren molt i es disfruta encara més.

    Sens dubte és l’espectacle de l’any, si ho cantés la Netrebko, aquest és un paper que penso que està fet per ella (però Ignatovitx està fantàstica) jo em tornava boig 😀

    M'agrada

      • Regí

        Estic d’acord amb Joaquim i els altres intervinents. Ja està bé de mercantilitzar-ho tot, de cosificar les persones i de convertir la cultura en un article purament de mercat. L’Estat ha de garantir un sèrie de serveis amb els nostres impostos, i la cultura ho és. Mercantilitzar la sanitat es mesura pel nombre de morts que s’haurien evitat gastant més diners; mercantilizar la cultura significa convertir-la en un passatemps intranscendent i banal.

        Diuen que no hi ha diners. Depén de per a què. Hi a qui no paga impostos guanyant diners a cabassos i els molts clés es perden pel camí. Excuses.Ens pugen els impostos i ens ho retallen tots. Que es retallen ells i que deixem de ficar la mà al calaix.

        Una òpera com aquesta no seria possible sene subvencions públiques, i és una pena perquè és meravellosa.

        M'agrada

        • Llum

          Be be
          I despres de la demagogia, que tens rao, que?????
          Les coses s han de pagar….
          Es la realitat.
          I hi han els diners que hi han.
          Com a casa de tots…
          Lo demes son discursos que ara son inutils i poc profitosos per tirar endavant pero que curen certs egos

          M'agrada

        • Regí

          No sé de quina demagògia ni de quins egos parles. Dels meus? Et molesta que done la meua opinió? Saps que són les SICAPS? I els paradisos fiscals? Saps quant paguen les grans fortunes a l’erari públic? Demagògia? La realitat és que han mort persones esperant en la cua d’un hospital que tenia sales tancades? i si no vols demagògia, subvenció 0 al Liceu i entrades de mil a dos mil euros. Aquesta és la realitat que vols? Tu mateix.

          Les coses s’han de pagar. Clar que sí. Ja les paguem amb els impostos. O no?

          El teu discurs sí que és profitós i útil. L’òpera per a qui se la puga pagar, i l’educació, i la sanitat i tot…. Subvenció 0 Saps quant costaria una localitat al Liceu sense subvenció? Pocs la podrien pagar.

          La meua enhorabona.pel teu ego i la teua demagògia més ramplant al servei dels que tenen els calés.

          M'agrada

        • Llum

          Crec que segueixes fent demagogia.
          Sens dubte per fer opera aqui es necessiten subvencions. Ningu ho ha negat.
          Pero hi ha les que hi ha i no mes.
          Siguem realistes.

          M'agrada

      • Llum

        I aixo no es licit?
        Ens creurem nosaltres amb la veritat absoluta i del que es pot fer o no?
        No ens equivoquem dogmatitzant?
        I discriminant aquells que no pensen com nosaltres?

        Una mica inquisicio no?

        M'agrada

        • Dncs que ella faci el que li sembli més lícit, és una veritable llàstima que una artista amb un potencial vocal sigui tan eixelebrada que decideixi cantar Lady Macbeth no tenint la veu idònia i deixi de cantar una Fevrònia que és ideal.
          Llum, em sembla bé que defensis la gestió i el projecte del Sr. Guasch, però que creguis que una cantant o un cantant de la categoria de Netrebko, que els diners ja no haurien de ser la seva preocupació, es deixi temptar per projectes que perjudicaran la seva veu i per tant mataran la gallina dels ous d’or, no m’ho sembla tant. No són dogmes, ni discriminacions, són mots anys de veure carreres malmeses.

          M'agrada

  4. Raúl

    Realment no sé si és pitjor que les directrius vinguin de la conselleria de cultura o de la d’economia. Si el concepte de sostenible que té el senyor Guasch, com ens ha dit la Llum, és que s’ha de fer Tosca (però una Tosca una mica millor si us plau) per poder fer Kitej hi estic molt d’acord.
    Tinc moltes ganes de veure-la demà, estic segur que demà serà un dia per recordar.

    M'agrada

  5. Teresa

    Em sembla que el dia de la presentació hi havia una considerable presencia de claca, amb alguna iluminada intervenció tant descaradament “respallívola” que feia vergonya alinea, i que això de que va quedar tan clar el concepte de sostenibilitat aplicada a la ópera és una mica discutible. Potser només ho van entendre els que eren a primera fila.

    M'agrada

  6. Imagino que en tot això tindrà molt a dir el director artístic que vingui i el que li deixin fer. Vull pensar que el Sr. Guasch serà conscient que ell pot ser un gran professional de lo seu però que pel que toca a òpera i continguts li toca deixar treballar als que en saben. Que buscaran algú (què sabem dels candidats amb possibilitats?) amb prou experiència i criteri. Que la seva prioritat no serà buscar algú que sigui mal·leable. I que l´agafaran per deixar-lo fer i seguir-lo en el criteri. Digueu-me innocent, però vull pensar que es farà així. Però ja us dic que ara mateix em neguiteja la (excessiva?) tranquil·litat amb que es prenen el tema. D´acord que, com diu Llum, hi ha un parell de temporades tancades, però és que això és així en el món de l´òpera, i no és cosa de dir “ah… bueno… tranquils, que tenim un parell d´anys tancats…” perquè ara mateix hauríem d´estar treballant en la temporada que es farà d´aquí a tres anys; i al darrer trimestre d´enguany ja hauríem de tenir-la mig tancada, i no començar llavors a moure´s. Perquè potser llavors arriben tard a fer alguna cosa amb cara i ulls. I sí, segur que em direu que ara tampoc estan parats i alguna cosa van fent, i que contacten amb Netrebko (¡bien!) o amb aquell altre… que sí, que vale,… que ja imagino que els que hi són ara interinament no estan pas plegats de braços, però… què pot sortir de bo d´un anar fent aquí i allà si no hi ha darrere un projecte coherent dirigit per algú que sàpiga on vol anar i que tingui l´estabilitat per treballar que dóna que t´encarreguin un projecte ambiciós i de llarg termini?

    M'agrada

    • Llum

      I qui t ha dit que el Sr. Guasch no estigui buscant la millor peça?
      Pero no ens desenganyem. Necessitara de molt poder de conviccio i molta seduccio. No li sera facil atraure a algu de primera linea.
      Pero jo confio que ho fara.
      La primera demostracio va ser tenir un grandirector de cor. Un gran CV artistic. Es diu que va anar ell a l argentina a contractar lo.
      I es diu que te aquesta capacitat de convenciment.
      Esperem que ho logri.
      Pero deixem que treballi

      M'agrada

    • A mi també em mosqueja que encara no hi hagi cap noticia del nou director, un director que hauria d’estar lligant noms però per fer unes òperes concretes, sota uns criteris d’un projecte, i tot això,. com deia ma mare, el més calent és a l’aigüera

      M'agrada

      • Llum

        Doncs a mi el que em preocupa es la decisio final.
        Que la prenguin be.
        I si necessiten fins juny… Endavant.
        Ja van dir que el volien per setembre.
        A mes suposo que si volen portar algu bo no sera facil.
        En matabosch va tardar 6 mesos anar al real amb contracte signat i ara encara col labora 6 mesos mes.
        Marxar d un lloc d aquests no es tan facil suposo.
        KEEP CALM

        M'agrada

    • L’Alberto no sé si assistirà a l’estrena però jo si, a veure si al segon entreacte puc baixar, al primer no crec, però no t’amoïnis que ho intentaré, això de tenir-te en diumenge tarda és tot un esdeveniment.

      M'agrada

      • Llum

        A mi tambe m agradaria saludar te Ximo.
        Estare una estona per la porta.
        Segur que posaran ja roll ups per vendre Valquiria com van fer en Kitej durant Tosca. Em posare al costat d un d ells. Si t apropes jo se com ets per la foto.

        M'agrada

        • El meu nom és Joaquim malgrat que molts que fa anys que segueixen el blog em continuen dient Ximo, el nick que vaig utilitzar al principi fins que vaig creure que el millor era donar la cara, tot i que com bé saps Ximo és l’equivalent al Quim català al país valencià. M’amagava poc, però amb Joaquim i la foto actualitzada (al principi era de quan era petit) ja n’hi ha prou per rebre un calbot, un retret o fins i tot una felicitació per la feina que faig (com va ser el cas el dia de l’assaig general) per part de tots aquells que ho desitgin.

          M'agrada

  7. alex

    Despues de lo leido entre estos comentarios, estoy bastante en la linea de lo que dice Llum.
    Con el déficit acumulado que arrastra el Liceu ( que caray tiene que ver esto con lo que dice Regì de sicavs, paraísos fiscales y alguna otra ” curiosidad ” demagógica ), ¿ no os parece normal y profesional la línea emprendida por el Sr. Guasch de ir reduciendo tal déficit muy importante acumulado ? )
    Según dijo la Vanguardia del pasado viernes, la coproducción de esta Leyenda de la ciudad invisible de Kitege ( entre Liceu, Scala y la Nedrslande Opera) cuesta 1,3 millones de €. Esto, ¿ Es sostenible economicamente en estos momentos ?
    ¿ Quien debe pagarlo financiarlo?
    La cultura es un bien necesario, pero su elevado coste debe financiarse y cubrirse y no siempre, vivir del déficit o subvenciones pùblicas

    M'agrada

    • Pero a ver ALex, parece mentira que con los años que hace que vas al Liceu aún no te sepas que TODOS los títulos son deficitarios, incluso las TOSCAS y que si no fuera por el dinero que aportan las administraciones públicas esto sería inviable.
      El PP, tan liberal él, tampoco parce que quiera poner en marcha la Ley del mecenazgo que daría pie a la entrada de capital privado con beneficios fiscales, por lo tanto cualquier intento de mecenazgo pasa por favores políticos, yo te subvenciono el Liceu y tú ¿Que me das a cambio?, pregunta a las administraciones, obviamente, por qué sino no entiendo que hace una empresa regalando dinero a las instituciones públicas en estos momentos.
      El déficit acumulado no es tanto artístico como de una gestión lamentable, por lo tanto si Kitege vale lo que vale y se entiende cuando la ves, tienes luego las Toscas que con un coste mínimo han hecho la caja que han hecho, y unas por la otra deberían cuadrar el balance o las rentabilidades de toda la temporada. Pretender que cada título sea positivo es l mismo que condenar al teatro a una comercialidad que nada tiene que ver con una institución cultural pública, porqué esto no es un negocio y todo el mundo, también en Alemania y los países culturalmente avanzados, saben que los teatros de ´pera son centros de creación cultural, necesarios para hacernos más cultos y si la sociedad es más culta, inquieta y crítica, tendrán la rentabilidad económica asegurada, pero esto no interesa y se aprovecha la coyuntura para recortar todo aquello que ahora ya o conviene. Esto no es demagogia.
      Si el Sr. Guasch tiene que recortar el déficit, dejemos de hacer opera, puesto que la ópera es deficitaria, en todo el mundo, y si no fuera porqué hay quien regala dinero a cambio de beneficios de diversa índole, ni tu ni yo, bueno yo seguro, no podríamos asistir a la ópera.
      El Sr. Guasch no debería hablar de repartos y programación, insisto, para ello ya debería haber quien estuviera trabajando para las temporadas que Matabosch ya no programó. El tendría que aprobar la programación que le propongan con el dinero que tiene que intentar conseguir, entre otros menesteres que tiene que lidiar.
      Si el Liceu no quiere caer en provincianismos ya olvidados debemos tener un equipo profesional que lo haga posible y hoy por hoy, la parte fundamental de la dirección artística no tiene nombre y apellidos, bueno alguno sí que he oído y la verdad, para echarse a correr.

      M'agrada

      • Llum

        Amic Joaquim
        Fas afirmacions que amb un paper i un llapis potser es poden contradir.
        Imaginem que una opera de promig costa 1 M€, sense comptAr orquesta ni cor.
        Un promig.
        Us agradi o no de Tosca es fan 15 funcions es a dir unes 30.000 persones que volen veure tosca a un preu mig de 80 euros (?). Facturacio de 2-2,4 M€.
        Kiteje 5 funcions. Preu mig mes baig d entrada crec i s han de sumar els descomptes. Aixo vol dir que deuen tenir un 70% d ocupacio (?) uns 1.500 per funcio (?). Un total de 7.500 persones. Posem el mateix preu mig per anar al gra. Ungressos de 650.000 euros.
        Tosca aporta aproximadament uns 1,4 mentre que kitej es deficitaria. Pero Tosca ajuda a fer kitej.
        I segurament gracies a Tosca algu que no es del mon de l opera es va animar a anar a kitej.

        Aixo d entrada. Crec que aixo es el que vol dir el sr guasch.
        Per tan coincidim amb ell i tu tambe.

        Respecte tot lo altre son opinions que apuntes que son la teva opinio i que respecto encara que no comparteixo.
        No ceec que el Guasch parli d artistica.

        M'agrada

        • Doncs endavant amb 15 Toques, Traviates o Butterflys, l’única cosa que demano és que tinguin nivell i que no es facin en tandes seguides que empobreixen tant l’activitat artística durant més d’un mes. Que es facin diferents tandes que alhora permetin portar cantants de nivell per a cada repartiment i tanda i afavoriran la repetició d’un títol per part del públic habitual, ja que tres Tosca en una mateixos setmana si no tenen el nivell que jo crec que han de tenir es fan feixugues, i després diran que no ajudo al teatre!
          El dia que vegi Die Frau ohne schatten, Die Soldaten, Les Troyens, Les Vepres Siciliennes, Guillaume Tell, Les Huguenots o el doble programa Zemlinsky que en Marco ens va birlar i tants altres títols desitjats en mig d’una temporada farcideta de títols sostenibles, et creure en a tu i sobretot a en Guasch.

          M'agrada

      • alex

        Lo que es demagogia no son los déficits del Liceu, sino determinados comentarios bastante frecuentes en este blog, sobre Sicavs, Paraísos fiscales, ” toda la culpa ” es del PP ( que yo sepa la gestión nefasta del Liceu y de la acumulación de su déficit y la colocación de amiguetes políticos en la administración del Liceu ni tiene que ver con el PP ni con Madrid , dicho sea de paso ), etc,,etc,,, ( solo recordar que todos los grandes nombres artísticos que pasan o se pretende pasen o hasta han pasado por el Liceu ) tienen su fiscalidad bien “resguardada”
        Me voy a repetir pero es muy claro que en los teatros de ópera USA, alemanes, austriacos, suizos, no hay déficit sea por mecenazgos, sponsorizaciones o por lo que sea y si hubiera tales déficits , al superintendente lo echan a la calle.
        El tema del déficit cultural y de gestión operístico es muy amplio, opinable y discutible, pero no el mezclarlo con alusiones personales y demagógicas de alguno o alguna contra fiscalidades privativas de cada uno

        M'agrada

        • Deja que los comentaristas se expresen como deseen, no te tendrías que molestar tanto, en todo caso tendría que ser yo, pero he aprendido a ser tolerante y a dejar que habléis de lo queráis, incluso si nada tiene que ver con lo expuesto en mis apuntes, cosa que sucede a menudo.
          En América cierran teatros de ópera, amigo Alex y la ópera de Viena he leído que tiene algún que otro problema de sostenibilidad, o sea que no se salva nadie.
          El Liceu no es diferente a otras instituciones con fondos públicos, algo tendrá que ver el concepto erróneo que durante tantos años ha prevalecido en España, con la picaresca intrínseca asociada, de como se gestiona el dinero público, en eso estamos de acuerdo, pero amigo quien más ha perjudicado a la cultura en este país desde hace muchísimos años tiene un nombre y apellidos, y un carnet de identidad política.
          El “y tu más” lo odio, o sea que mejor buscar soluciones ingeniosas que no hundan al Liceu en un provincianismo decadente pero sostenible.

          M'agrada

    • Llum

      Hola
      Mantengo la posicion del Sr. Guasch y no hay que manipular su vision.
      El ha dicho en publico que hay que seguir haciendo Kitej como ejemplo. Sino perderenos la internacionalidad.
      Pero que debera ser equilibrado con otras para no producir deficit.
      Es decir en lugar de 5 kitejes y 5 toscas (buenas como dice alguno) habra que hacer 2-8 para luego 3-7 o algo parecido.
      Creo que si mantiene este criterio se podra hacer todo.

      M'agrada

  8. Llum

    Un darrer apunt…. (Crec).

    Entre tots lograrem omplir el Liceu.
    I sera un reclam per seguir fent Kitejes.
    Mireu avui a el periodico un titular de “corran que se acaba”.
    Gran campanya de marketing indirecte per fer anar la gent al Liceu….

    Pero jo estic convençuda que tindrem un futur si el Sr Guasch es caoaç de dirigir a bon port l interior del Liceu i dedicar els diners a fer opera.
    Que aixi sigui.

    M'agrada

    • Aquí he fet MOLTA propaganda per tal d’omplir-lo, que consti i l’article de la Rosa Masagué molt en la línia d’aquest (va sortir una mica més tard, potser li vaig donar la idea) diu que (potser) s’acaba la possibilitat de veure títols com aquests. Com veus no és tan sols des de la meva atalaia.
      Jo també ho desitjo i TOTS desitgem que al LICEU es dediqui a fer ÒPERA

      M'agrada

  9. Me parece estupendo rentabilizar títulos menos comerciales (y mil veces más interesantes y que dan prestigio al teatro), con otros que sí lo sean. Siempre y cuando los cantantes que vengan a interpretar estas obras más comerciales sean de categoría. Desgraciadamente, esto no suele ocurrir y la única forma de ver títulos de los de toda la vida con cantantes que les hagan justicia es coger un avión e irse a otro teatro de Europa. Pero claro, si para una Tosca se contrata a un trío de ases, deja de ser rentable y esto no interesa… Mejor llenar con un público poco crítico y hacer caja.

    La solución no es fácil y pasa por encontrar a un buen director artístico que sea capaz de hacer títulos comerciales de calidad que no cuesten una fortuna, que sigan interesando a los aficionados y que puedan rentabilizar las óperas que es OBLIGATORIO programar para que el teatro siga siendo una institución cultural de referencia.

    Y ya puestos… ¿Sería mucho pedir que dejásemos de utilizar la palabra “demagogia”? Se ha convertido en el recurso fácil para desautorizar la opinión ajena sin aportar argumentos propios. No acabemos como los políticos, por favor.

    M'agrada

  10. N. Porpora

    Amics:
    Entenc que, més enllà de les conviccions personals, aquest espai que ens ofereix en Joaquim és per compartir o debatre, si s’escau, el tema que ens proposa. Vagi per endavant, doncs, que el meu objectiu no és pas interpel•lar ningú en concret i sí oferir la meva perspectiva respecte un dels temes oberts. El problema de la subvenció a la cultura no ens és nou, imagino que tots hi estarem d’acord. Ara bé, que les fórmules que executin els equipaments culturals per a possibilitar-la siguin tan velles com ho és el problema, al meu entendre, no ajudar a deixar-lo enrere. És evident que els equipaments culturals no poden aprovar i implementar una llei de mecenatge; això és cosa de l’Administració. Ara bé, una llei de mecenatge, sense més, resoldria el problema? Tinc la sospita que, en un país com el nostre (amb major afinitat per l’esport i l’oci que no pas per la cultura), equipaments com el Liceu no en sortirien pas especialment ben parats. És una sospita i és meva, no la pretenc pas imposar. D’altra banda, en l’àmbit de la música comercial –entenem-nos: allò que, majoritàriament, escolta el jovent- produccions tant o més cares que un muntatge d’òpera són econòmicament viables, sense subvencions –o molt anecdòtiques- i sense lleis de mecenatge. No cal buscar l’explicació en el preu de l’entrada, no ens equivoquéssim. El recaptat a taquilla per veure un espectacle de, per exemple, Madona, sols cobreix una part de la producció, com a l’òpera! Qui satisfà, doncs, la resta del cost de la producció? Bàsicament, els patrocinadors –i insisteixo, sense una llei de mecenatge!-. Sembla raonable pensar, doncs, que una fórmula a analitzar –i qui sap si, finalment, explotar- passaria per veure com funciona la música comercial pel que fa a la seva gestió. Properament tindré ocasió de parlar-ne amb la direcció del Teatre. És bo comprovar-ne la bona predisposició.
    Salut i òpera a tots!

    M'agrada

    • Jo no tindria cap problema de veure en el programa de ma de qualsevol, òpera patrocinada per CocaCola, Durex, Zara, Tous o Pans & Company, i ves a saber si un dia o l’altre el Liceu com el Camp Nu acabi portant el Qatar al darrera del gran teatre de… i a les llotges centrals del primer pis farcides de xeics àrabs en lloc de les senyorasses catalanes i alts funcionaris de la Gene.
      Cal buscar el fons necessaris per seguir fent funcionar el país, sembla que els models han canviat de cop i allò de l’Estat del benestar ha passat a millor vida i ara ens haurem de buscar les garrofes d’una altre manera i qui sap fins i tot si acabarem pensant que l’òpera com Madonna, és senzillament un pur espectacle.

      M'agrada

  11. Todos estos comentarios entre la Llum y quien no es la Llum son fatigantes.

    Como esta temporada ya estaba programada, disfrutemos de lo que nos queda por ver, si es disfrutable, y a partir de la próxima temporada -aunque ya había sido diseñada- sí que se puede cuestionar la caterva de “traviatas” seguidas; aquí es donde debiera tomarse el ejemplo de otros teatros, distribuyendo las funciones en bloques espaciados y no seguidos. No sé si eso se ha tenido en cuenta -no tengo a mano el librito de la temporada-, pero lo que no debe hacerse es una “tanda” de 15 “toscas” seguidas que cansan al público y fatigan de aburrimiento a orquesta y coro y con unos repartos tan sumamente malos, con una soprano aquí y un único tenor válido allá. Las obras de repertorio han de estar interpretadas por buenas voces, las desconocidas o poco frecuentes también, pero se aceptan igualmente cuando la interpretación es homogénea y digna, aunque no disponga de nombres super-famosos, mientras todo se mantenga dentro de la corrección y la profesionalidad. Todo ello teniendo en cuenta los momentos críticos que vivimos, pues si fuera como hace 7 años sería exigible disfrutar de los mejores cantantes del momento para todo tipo de ópera, ya fuera de repertorio, estreno o infrecuente, pero eso, desgraciadamente, ya pasó a la Historia.

    De momento tenemos este monumento musical que es “Kitege” y que nadie debe perderse y que además nos retrotrae a la calidad conseguida con los primeros títulos de la temporada y estropeada con esa exageración de “toscas” tan sumamente mediocres.

    M'agrada

Deixa un comentari