L’encapçalament de l’apunt té un doble sentit, en primer lloc ens descobreix quina ha estat la versió més triada de la embolcallant “Absence” de Berlioz i el segon ens constata l’absència irreparable d’una cantant que ens va marxar massa aviat, la gran Lorraine Hunt que va morir el 3 de juliol de 2006, als 52 anys.
La mezzosoprano nord-americana va iniciar la seva carrera musical com a violinista, i quan tenia 26 anys va decidir començar a estudiar cant. El seus primer rols van ser com a soprano en el repertori barroc, si bé va canviar de corda aviat, centrant-se en el rols de mezzosoprano, principalment del repertori barroc i mozartià, encara que va abraçar amb èxit altres repertoris i rols, com Carmen, Beatrice a Beatrice et Benedict de Berlioz, i també de Berlioz la Dido a Les Troyens o la Mélisande de l’òpera de Debussy.
La versió més triada, tot i que amb un marge molt estret, ha estat la seva (la número 9), mentre que en el segon lloc hi ha hagut un triple empat amb una tria menys.
Aquest ha estat el resultat:
TaulerPer tant en primer lloc i amb 15 tries, la versió 9 i Lorraine Hunt
En segon lloc un triplet empat amb les versions 1, 5 i 7 amb una tria menys, 14. I qui hi ha al darrere d’aquestes versions?
A la número 1 la mezzosoprano sueca Anne Sofie von Otter dirigida per Marc Minkovski
La versió número 5 és la del contratenor nord-americà David Daniels, cantant que va ser l’encarregat d’estrenar la nova producció de Orfeo ed Euridice al MET, que havia de cantar Lorraine Hunt i que la seva injusta mort va impedir.
I la versió 7 segur que no necessita gaire presentació, ja que l’haureu reconegut d’una hora lluny, es tracta de l’eminent Victoria de los Ángeles l’any 1956 dirigida per Charles Munch.
I en tercer lloc la darrera versió, la 10, amb 13 tries. Es tracta de la soprano neozelandesa Kiri Te Kanawa sota la direcció de Daniel Barenboim.
La resta de versions triades han estat la número 4 amb 11 tries corresponent a la soprano francesa Véronique Gens, el tenor suec Nicolai Gedda (la número 6) amb 9 tries, seguit de l’empat entre les versions 2 i 3, és a a dir la mezzosoprano letona Elina Garanča i la soprano nord-americana Eleanor Steber,amb 7 tries i sent la versió de la mezzosoprano nord-americana Marilyn Horne (número 8) a l’any 1964, la menys valorada, que no vol dir la més dolenta, amb 6 tries.
Espero que hagueu gaudit d’aquesta preciosa tria. Jo us agraeixo la vostra participació que en aquesta ocasió s’ha incrementat, amb un total de 110 tries que situa la participació al voltant dels “36 triadors”.
Us espero a la propera edició d’aquest mes de juny que avui estrenem
IN FERNEM LAND 
Celebro haber acertado en mi elección: 5, 7 y 9, según orden de escucha. La versión 1 de von Otter la descarté porque no me gustan los sonidos fijos que ella utiliza. La versión eliminada de mis cuatro preferidas fue la 2 de Elina Garanca
Ha sido una verdadera delicia escuchar de nuevo esta tranquilizante canción y me ha sorprendido muy gratamente que David Daniels fuera el número 5 porque creí que era una mezzo-soprano. Reconocer sólo reconocí a Victoria de los Angeles que está espléndida, lo mismo que la ganadora, la formidable y añorada Lorraine Hunt
M'agradaM'agrada
Només he coincidint en el nº 7 Victòria dels Àngels, les altres dues han sigut el 2 Elina Garanca i el !0 Kiri Te Kanawa. Per a mi la gran absent ha estat Janet Baker.
Una vegada més gràcies moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
avrei decisamente scartato la Te Kanawa, voce molto bella ma fredda e avrei messo invece quella che resta una versione di riferimento, cioè Regine Crespin e, ma questo è veramente una mia particolare predilezione, Jessie Norman; però gran bella gara, non c’è che dire
M'agradaM'agrada
Regine Crespin è anche per me la versione di riferimento, ma trovo molto giusto conoscere altre versioni, sopratutto se non sono così ascoltate..
M'agradaM'agrada
Jo identifico innexorablement el nom de Lorraine Hunt amb el Mesies de (l’eclipsat?) Nicholas McGegan. Va ser la primera vegada que en vaig saber de la Sra. Hunt. Per nacionalitat, generació, tipus de veu i repertori (i fins i tot, físic), m’ha semblat sempre una mica “l’alter ego” de la més mediàtica (tal vegada merescudament) Jennifer Larmore. De fet, quan la Hunt comenc,ava a ser coneguda la Larmore ja estava pràcticament consagrada (Giulio Cesare de Händel discogràfic amb René Jacobs), per la qual cosa vaig creure que d’alguna menera la Hunt estaria cridada a fer la seva carrera una mica cridada a ser-ne la successora. Curiosament, això era generacionalment molt difícil ja que la Hunt era quatre anys més vella que la Larmore.
M'agradaM'agrada
Jo vaig triar la 9, la 7 i la 4, a última hora vaig descartar la 1 que també m’agradava molt.
Només vaig conèixer a Victoria, Gedda i Horne.
M’agrada que la tria sigui com ara, a cegues, sense saber que trien els demés.
Ja espero la de juny.
M'agradaM'agrada
En primer lloc vull felicitar-te per la tria de l’obra que m’ha fet gaudir-la molt.
Vaig encertar de ple amb les meves 3 versions, que per ordre de predilecció han estat la 9, i després la 7 i la 5, que jo vaig reconèixer en la veu de Daniels.
Per a mi també mancava la versió de Jessye Norman, ja que d’haver estat entre les 10 l’hagués votat com a primera opció.
M'agradaM'agrada
Las mías (mis elecciones) fueron De Los Ángeles, Steber y Gedda; fue complejo seleccionar, era muy hermosa y había interpretaciones excepcionales. Me alegro pues hacía tiempo que no escuchaba a Lorraine Hunt ¡Gracias y a seguir disfrutando, infernems!
M'agradaM'agrada
Pues salvo Veronique Gens, no recuerdo a qué números voté porque no reconocí a casi ninguna, así que tendré que volver a escuchar todas.
Mira qué curioso ha quedado tu párrafo final con el traductor de WordPress:
Yo os agradezco vuestra participación que en esta ocasión se ha incrementado, con un total de 110 elecciones que sitúa la participación en torno a los ” 36 traidores “.
Me mondo. Un saludo a todos. Me alegro de ver a Colbran.
M'agradaM'agrada
He votat la 4-Véronique Gens perquè és la perfecció, la 9-Lorraine Hunt perquè es gairebé perfecte i amb el gruix mezzo que és la tessitura femenina que de moment més m’agrada, i he votat la 10-Kiri te Kanawa perquè te una imperfecció vital perfecte.
la 2, la 5 i la 6 han estat molt a prop de ser escollides, son tan maques també, de veritat que em sap greu haver-les deixat en el mar…
Per cert Joaquim, i tu que has votat? O tu que hauries votat?
M'agradaM'agrada
Jo no vaig votar, no calia, el meu vot no hagués variat el resultat ja que Lorraine Hunt era inqüestionable, com també ho era per a mi David Daniels i Victoria de los Ángeles.
Si per a mi hagués estat, hauria inclòs a Régine Crespin, Jessye Norman i Janet Baker, però tantes versions no són viables.
Gràcies per participar, t’espero a final de mes 😉
M'agradaM'agrada
Vaja…jo vaig apuntar 9, 7 i tenia el dubte entre 2, 3 i 4…i al final per c…dubtes s’em va passar la data limit i no vaig 😦 En tot cas, vaig disfrutar molt escoltant totes les versions. Gràcies per la proposta, Joaquim i totes les altres propostes també (aixo ho deixo com comentari valid per tots els ultims dies, en primer lloc per no repetirme i per no avorrir amb comentaris de perfil baix 😉 i dos perque vaig una mica de bolit ultimament, que estem a la recta final del curs).
M'agradaM'agrada
Això de comentaris de perfil baix és lleig i no s’ajusta a la veritat, a més amés pot influir en altres possibles comentaristes a no deixar escrita la seva opinió per por a ser catalogat de perfil baix.
Aquí tot s’aprofita, d’acord? 😉
M'agradaM'agrada