No ha estat cap sorpresa, d’antuvi era fàcil preveure que l’ambició de Roberto Alagna per esdevenir Otello es quedaria en un un discret “otelet” si volem ser condescendents, o si cal fer justícia al que va succeir aquest cap de setmana passat a Orange, més valdria dir que l’intent del tenor francès per esdevenir el moro verdià es va saldar en un fracàs del tenor que insisteix en assolir una vocalitat heroica que els déus es resisteixen a atorgar-li.
Si l’any passat en el mateix escenari es va estavellar amb un molt més assequible Calaf de la Turandor pucciniana, aquest any el repte era molt més impossible i per tant previsible el seu fracàs, i els que sempre ens hem estimat a Alagna haguéssim volgut que el tenor hagués ampliat repertori però cercant nous rols de tenor líric, qui sap se el Jean d’Herioade o el Roland d’Esclarmonde, ambdós rols massenetians o el Julien de Louise de Charpentier o potser el Sigurd de Reyer, mentre que veiem una vegada més com de mica en mica va sepultant la brillantíssima carrera a la recerca de reptes impossibles, amb una ànsia d’abraçar més repertori en terrenys que no li són propis i que només fan que constatar la incapacitat física i el risc que assumeix de malmetre una veu cada vegada més limitada en el registre agut, opaca, oberta i fins i tot cabruna, en el intent de falsejar i forçar-ne la emissió per tal d’agafar tonalitats fosques i dramàtiques que li són alienes, i així enganyar a un públic que tant li fa el que canti el seu ídol i com ho canti, els bravos a Orange els té garantits. És obvi que aquest Otello no es pot presentar en cap teatre fora de França on segurament li perdonaran la vida per ser el seu tenor, però això en realitat poc l’importa a Alagna, ja que ja pot exhibir un títol més, o més ben dit, el títol que tot tenor anhela, encara que sigui aconseguit en la pitjor actuació que jo li recordi des de fa molt temps.
Roberto Alagna té, o no sé si dir tenia, una veu lluminosa de tenor mediterrani, bonica, d’esclatants mitjans, amb un fraseig magnífic i una passió en el cant molt comunicativa i per tant que provocava emocions alhora que la sana enveja dels seus col·legues més limitats. Fa anys que va ampliant repertori, amb intents més o menys reeixits d’apropar-se a repertoris més spinto i ara dramàtics, sense haver passat abans per obres que podrien si més no, preparar una veu que no sembla pas que el pas del anys l’hagi tornar més dramàtica. Pensar en Otello sense haver fet front a altres rols verdians que puguin oferir les garanties de que aquest nou repte podrà ser assolit, és una prova més de l’enrònia deriva d’una carrera que possiblement es truncarà abans d’hora, una vegada apreciades les limitacions vocals greus que ha patit Alagna per atacar notes que esdevenen obertes, mal emeses o decididament crits que no es poden amagar en una pretès dramatisme mal entès, de caire verista, com a conseqüència de la limitació de recursos naturals per ser el tenor dramàtic, que és en definitiva el que el rol demana. Argumentar que aquest és el Otello d’Alagna, el que pot fer ell adaptant-se a les seves possibilitats, és enganyar o voler enganyar, ja que aquest Otello no és. Està malauradament mal cantat, quelcom que no era habitual en la carrera del tenor francès.
Els exemples de tot això que acabo d’argumentar són molt nombrosos, només cal repassar les parts on el tenor ha d’enfilar-se una mica tot mostrant una veu robusta i per tant mantenint la columna sonora ample i potent, per advertir la feblesa física d’una veu poc adequada que no pot respondre i a mida que l’òpera va avançant l’intent de construir el personatge a la seva mida s’ensorra.
Passat un primer acte anodí, amb un “Esultate!” anònim, un “abbasso le spade!” poc imposant i “Già nella notte densa”, el duo d’amor líric, i per tant el que li hauria d’anar millor, gens embolcallant i poc afinat, els problemes greus sorgeixen ja en les primeres frases tan dramàtiques del segon acte amb Iago, com “”Che ascondo in cor signore” on el registre greu ha de ser molt consistent i en canvi és inexistent, esdevenint quasi grotesques i quan ha d’atacar “Amore e gelosia vadan dispersi insieme!” la veu es trenca, i no perquè no tingui la nota que tampoc hauria de representar un problema per a ell, però que a força d’obrir i forçar per fer el dramàtic sense ser-ho, la respiració i el fraseig se’n ressenten, l’emissió s’esgota i escanya i per tant el resultat es mediocre i insuficient.
En el mateix acte i en l’aïrat i conclusiu “Tu?! Indietro! Fuggi ,,,Ora è per sempre addio” torna a succeir, ara ja de manera descarada
i després de la intensa i dramàtica escena amb Iago, Verdi reserva a la parella el vibrant “Si, per ciel marmoreo giuro!” on Alagna no pot superar les exigències de la partitura, no és la tessitura, és la vocalitat la que falla, força l’emissió i exagera el fraseig, s’evidencia la fragilitat d’una veu forçada al màxim. És lamentable
En el tercer acte el dramatisme no cessa i després de la intens duo amb Desdemona, ha de fer front a “Dio mi potevi scagliar” amb el temible “spento è quel sol, quel sorriso, quel raggio” que literalment destrossa per concloure l’ària amb una ·gioia!!!” penós.
En definitiva, són molts els exemples que us podria mostrar d’una actuació plegada de les febleses que acaben esdevenint errors i que no aportaran res de bo a la carrera d’Alagna ni a la història d’aquest rol i òpera.
És clar que res del que envolta a Alagna en aquesta representació li fa ombra, ja que la mediocritat, per ser generosos, és generalitzada. Potser amb uns cantants més consistents la feblesa del Otello de Roberto Alagna s’hagués evidenciat amb més cruesa, però si al costat té una Desdemona deliciosament tan feble com Inva Mula, una lírica de sonoritats dolces i sobrepassades per una vocalitat impròpia, que només té en el pianíssims l’única arma al seu favor per encisar en un rol que demana una veu verdiana d’aquelles carnoses que omplen l’escena amb un centre gruixut, uns greus plens i un agut ferm, que no han d’estar renyits amb la dolcesa d’un personatge feble. Mula pot ser una Gilda encisadora, mai una Desdemona, ja que la seva presència vocal no existeix ni en el quartet del segon acte, ni en el imprescindible i dramàtic duo del tercer acte “Dio ti giocondi, o sposo” o en el concertant que tanca l’acte. No hi ha prou cos, ni fraseig dramàtic, ni registre suficient. Només en la seva escena del quart acte pot defensar amb una línia més d’encant belcantista que de drama verdià, un rol que de ser cantat per una Desdemona de veritat hagués eclipsat al mateix protagonista. Inva Mula és una cantant notable en altres repertoris, en Verdi, no.
Escoltem el “Dio ti giocondi, o sposo” (atenció al final de Roberto Alagna)
Pel que fa al rol de Iago, essencial i quasi més protagonista que propi Otello, el canta, o potser seria millor dir que el baladreja, el baríton (?) Seng-Hyoun Ko. Iago és malèfic, però ha de ser noble en la línia, incisiu en el fraseig i contundent en un registre de baríton dramàtic. El coreà és monòton , tècnicament insuficient i vocalment curt. Jo crec que només es va preocupar de fer un “Credo in un Dio crudel” sostenible, i a partir d’una ària de final de concurs, la davallada va ser espectacular. Hi ha per a mi un moment essencial en el rol, “Era la notte, Cassio dormia”. Així ho va fer aquest iago.
Amb aquest tercet, no és possible fer un Otello sostenible, ni que la resta de rols hagués estat cantat per els millors cantants, no és el cas ni amb Cassio, ni amb Ludovico, ni amb Emilia, ni…
En canvi la direcció musical de Myung Whun Chung, un expert amb aquesta obra, que va arribar a gravar-la amb Plácido Domingo i Cheryl Studer per a la DG, em sembla el millor d’aquest Otello, ja que és un bon concertador i creador d’escenes, amb notables acompanyaments, però és clar, sense veus el seu esforç és en va.
La suma dels tres cors regionals no garanteix una excel·lència coral, només més volum, no més qualitat.
La posada en escena és igual a totes les òperes que es representen a Orange. La magnificència de l’escenografia natural és tan gran que si no fos pel vestuari seria difícil identificat l’òpera que es representa. Nadine Duffaut fa un intent, amb el recurs tan sovintejat del vídeo, de crear una espècie de lectura psicològica, que en un espai tan gran on els cantants s’han de buscar en les escenes de masses i quan estan sols queden insignificants, és d’agrair, si bé el recurs és tan puntual que només queda en un intent.
Els àudios són del mateix dia 5 d’agost però de la transmissió radiofònica de France Musique.
Giuseppe Verdi
OTELLO
llibret Arrigo Boito
Otello: Roberto Alagna
Desdemona: Inva Mula
Emilia: Sophie Pondjiclis
Iago: Seng-Hyoun Ko
Cassio: Florian Laconi
Lodovico: Enrico Iori
Roderigo: Julien Dran
Montano: Jean-Marie Delpas
Un Araldo: Yann Toussaint
Orchestre Philharmonique de Radio France
Chœurs et Maîtrises des Opéras de Région
Direcció musical: Myung Whun Chung
Direcció escènica: Nadine Duffaut
Escenografia:Emmanuelle Favre
Disseny de vestuari: Katia Duflot
Disseny de llums: Philippe Grosperrin
Vídeo: Arthur Colignon
Orange, Theatre Antique 5 August 2014
vídeo subtitulat en francès.
ENLLAÇ vídeo (4 enllaços rar, descomprimint el primer obtindreu el vídeo sencer)
https://mega.co.nz/#F!acMEhbpZ!6i-RIoF2rA0p_Ov8ERJUMw
Finalment i com a curiositat veureu que en Ramon Gener ja ha fet escola, el presentador del canal francès segueix fil per randa les tesis del presentador amb texans, piano inclòs.
Bon diumenge.
IN FERNEM LAND 
Molt bé. Et vaig dir “dolentó” l’altre dia però tenies raó. Vaig veure i escoltar l'”Otello” el dimarts en directe per steaming. Un desastre, molt trist això en una òpera tan maca. Tot el que dius és encertadíssim.
Vaig pensar el mateix que tu pel que fa al presentador. L’estil Ramon Janer s’esten o potser ha estat ell que ha copiat. Francament deplorable.
M'agradaM'agrada
El pitjor és que em sembla que a Alagna poc l’importa el resultat. Qui sap, aviat ens farà Tristan, a Orange és clar, i la fidel Mula serà Isolda, 😥
M'agradaM'agrada
De la retransmisió del dia 5 tan sols vaig poguer escoltar el 3er.acte i crec que va ser millor que la representació del dia 3 jo hi era a Orange.El dia 3 es va aplaudir força al final però no pas durant la representacio No es va apladir ni el “Credo”, ni tan sols la canço del salze i l´ave María.Ni vaig sentir bravos.
M'agradaM'agrada
Doncs no em puc imaginar com va ser el dia 3 si la del 5 va ser millor.
Suposo que el públic que vareu anar i pagar unes localitats de preus molt elevats,malgrat que ja us podíeu imaginar que teníeu més possibilitats de sortir decebuts que contents, no us podíeu arribar a imaginar que ho fes tan malament. és el pitjor que li pot passar a un seguidor fidel d’un cantant, quedar-se sense arguments per justificar un despropòsit com el d’Alagna & Cia.
Em sap greu.
M'agradaM'agrada
Yo he visto la grabación de los actos I y II que nos facilita tan puntualmente Joaquim; he escuchado fragmentos del tercer acto y la retransmisión en directo del acto IV, con lo cual creo que me puedo hacer una buena composición de lugar. No me ha gustado nada. Ni siquiera la dirección musical de Myung Whun Chung -no obstante, de este excelente director en otros menesteres destacaría su prestación en el aria de Iago del comienzo del segundo acto.
El coro lo he encontrado chillón. El movimiento escénico garrafal. La dirección de actores lamentable. La escena fea. No me vale el bello escenario natural, lo que han añadido es horroroso.
En cuanto a los cantantes, coincido con Joaquim; añadiría que Inva Mula es una mujer muy agraciada que canta con dulzura, pero su voz no “llena” el personaje de Desdemona, le falta zona central y grave, pero quizás es la voz que le conviene a Alagna, para que no se le noten tanto sus notorias carencias.
Es una pena destrozar de esta manera una obra tan perfecta como es el “Otello” de Verdi.
M'agradaM'agrada
Anything goes! o si t’ho estimes més en la versió nostrada, “narinan”
M'agradaM'agrada
ME ES IMPOSSIBLE IMAGINAR L’ALAGNA DE “OTELO” TINC ALTRES REFERENCIES QUE , DE MOMENT, SON DIFICILS DE SUPERAR , ES UNA LLASTIMA QUE SEGONS QUINS CANTANT NO TINGUIN CLAR LES SEVES POSSIBILITATS ……
.
M'agradaM'agrada
Una falta imperdonable entre d’altres…… ” Otello” es el que volía dir però es que escribia amb el mòbil i em supera, no domino les lletres tant petites…. i ja que he tornat confesso que el meu “Otello” d’aquest segle sempre será en P. Domingo, del passat, M.del Mónaco, es veritat que no he tingut ocassió de coneixer gaires més i que estic segura que “haberlos hailos” de manera que , si algú em vol descobrir un de “reclinatori” li agraÏré molt dons aquesta Gran Opera es luna de les meves favorites i potser la que més…..
M'agradaM'agrada
Glòria, l’Otello d’aquest segle no és Plácido Domingo. Em peno que al XXI en Plácido no en deu haver cantat cap, tots els grans Otello de Domingo son del últim quart del segle XX, mentre que Del Monaco diríem que és el millor Otello del tercer quart del segle XX, i així tots contents.
Per a mi també és una de les òperes predilectes, per això em sembla lamentable el que ha pretès fer Alagna.
M'agradaM'agrada
tens tota la raó Joaquim però quan deia “aquest segle” jo pensave en el XX ( em passen els segles volant…) ho tinc clar perque fa un monter d’anys , tu seríes adolescent, vaig tenir la sort de veure un Otello d Domingo a Viena , si el califico d’apoteòsic es pòc…. després de 60 minuts d’aplaudiments la gent l’esperave a les portes del Teatre, jo vaig tenir la gran sort de fer-me amb una fotografia encara caracteritzat al escenari, un record meravellós…….la foto ja es veu antiga , jo també….gràcies Joaquim per fer-me veure que ja sòc al altre segle, ja veus , jo encara no sòc concient, perqué serà…….
M'agradaM'agrada
Tots els que escrivim en aquest blog som de l’altre segle, estima Glòria.
M'agradaM'agrada
Tot plegat fa molta pena i molta vergonya.
Alagna fa el ridícul més gran de la seva carrera i la resta del cast l’acompanyen sumant-se a un atac contra el cant verdià sense gaires precedents.
El públic no només paga per anar a un fracàs anunciat, sinó que aplaudeix i els victoreja, si no fos per què ho vaig escoltar per ràdio i ara he vist, no m’ho hagués cregut mai.
En qualsevol cas, gràcies Joaquim per proporcionar-nos el vídeo.
M'agradaM'agrada
Efectivament, és sorprenent, però el públic majoritàriament francès no el protestarà mai, si fos italià, espanyol, o de qualsevol altra nacionalitat, de ben segur no hagués sortit veu d’Orange.
M'agradaM'agrada
Un gran Otello per a mi és Jon Vickers. M’ha quedat com a referent. Tampoc el va cantar malament José Cura al Liceu amb una Desdèmona tan dotada i sensible com Krasimira Stoianova.
Tot el què dius de Roberto Alagna no em sorprén. És un rol que no està fet per ell i, realment és producte de la seva ambició que l’està portant per mal camí doncs Alagna ha sigut un tenor a tenir en compte i amb el sol a la veu.
No crec que Desdèmona sigui un personatge fele, Joaquim. No hem d’oblidar com has fugit d’un pare poderós i autoritari per muntar-se la festa amb el moro. El què passa és que no sap aven ir-se de que se l’acusi d’infidel, ella que està cega d’amor per Otello…
Kiss.
M'agradaM'agrada
Vickers era un gran tot, també Otello, estem d’acord.
També ho estem amb pensar que Alagna s’ha begut l’enteniment i no tant en la la fortalesa de Desdemona. Fuig del pare poderós per sotmetre’s a un altre poder, ara sexual. És una depenent convulsiva. El seu gran moment de caràcter és potser el moment musical que m’agrada més de tota l’òpera, el gran duo “Dio ti giocondi, oh sposo”, i en allà, malgrat fer un intent de rebel·lió contra la injustícia au sotmesa, jo crec que ja no és per amor, és per dependència total. Una víctima de la violència de gènere més.
M'agradaM'agrada
Ei, el comentari anterior signat Glòria és meu.
Sorry,
Olimpia
M'agradaM'agrada
No t’hem de perdonar, deixa el nick que m’és et plagui
M'agradaM'agrada
Avui m’has deixat ben xafada. Ja estaba deprimida i ara encara ho estaré més. Aquest noi estava obsessionat amb l’Otel.lo, ja ho havíem comentat alguna vegada.
M'agradaM'agrada
M’estimo més pensar que qui t’ha deixat ben planxada és el nostre amic Alagna. Mira que fa anys que et dic que aquest noi no ho porta gaire bé, i ell insisteix, i cada vegada la fa més grossa.
No et deprimeixis per Alagna, ja hi ha prou desgràcies als TeleNoticies,.
Ànims i un petó
M'agradaM'agrada
Gràcies pels teus ànims. Tens tota la raó del món. No ens podem deprimir per un enfocament erroni d’una carrera que era prou bona. El que passa al nostre voltant si que és per preocupar-se.
M'agradaM'agrada
Molt, però tampoc ens podem deixar vèncer per tot això Anna, creu-me, no ens ho mereixem.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquím per penjar aquest Otello, que nosaltres ens varem perdre a Orange el passat día 2 d’ Agost, degut a l’anul.lació per mal temps. Ara que l’hem pogut veure, ja no ens sap tan greu, De totes maneres, si bé reconeixem que l’ Otello no és per la veu de l’Alagna, també valorem el seu esforç en l’intent. Segons el nostre parè, compensa en part les seves mancances la seva gran entrega en l’ actuació per agradar al seu públic i per ficar-se de totes, totes, dintre del rol.
Pel que fa a la resta de cantants, estem força d’acrod amb els teus comentaris, però amb menys contundència pels desfavorables i molt d’acord en quant a l’orquestra.
M'agradaM'agrada
benvolguts, això de l’esforç no em convenç gens ni mica.
Ho va fer molt malament, no només ell, perquè el Iago és espantós, i hi ha coses que hauríem de ser molt estrictes, encara que ens estimem molt als cantants que cometen semblants despropòsits.
I això que jo no vaig pagar (no ho hagués fet mai pagar per anar a veure un Otello d’aquest xicot) en el acs d’haver-ho fet, no en tingueu cap dubte que la meva ira seria molt més furibunda.
M'agradaM'agrada
¿Y qué me decís de ese look “Piratas del Caribe”? El hombre se encontraba tan guapo que ha inundado su página de Facebook con fotos y más fotos suyas, con esas rastas que parece que le han encantado.
En general, todo patético. Menos mal que el chico aún puede con su repertorio, en el que sigue brillando a pesar de algún que otro fallo.
M'agradaM'agrada
¿Y no has visto el del último acto?
Yo ya no tengo tan claro que pueda con su repertorio, se está echando a perder la voz a marchas forzadas.
M'agradaM'agrada
Carissimo, io non riesco ad aprire la pagina per scaricare l’Otello, mi appare la scritta che la pagina non è disponibile, hai qualche consiglio? E ancora grazie degli auguri. Lucia
M'agradaM'agrada
Cara Lucia.
Prima di tutto non utilizzare Internet Explorer.
Secondo, si utilizzi il traduttore per entrare a IFL MEGA non risponde. Prova di scaricare i file dal sito IFL in catalano.
In bocca al lupo!
M'agradaM'agrada
Grazie mille ci proverò. Lucia
M'agradaM'agrada
Mi piacerebbe sapere si alla fine ai riuscito a scaricarlo
M'agradaM'agrada
Bastant d´acord en tot. De totes formes m´agradaria afegir que en Roberto és un cantant tan passional que, de tant en tant, perd la colocació dels aguts. Li falla el passatge i els crida. Això, curiosamente (si no m´equivoco) li passa més ara que de jove. No sé si té influència el fet que ara sigui un canant consolidat i llavors, encara era una figura emergent que cuidava més la tècnica.
De totes formes, és evident que l´excessiu enfosquiment fa que la veu no es coloqui bé i això el fa sonar una mica engolat i perdre registre agut, clar. Cada veu té la seva tesitura amb la veu ben colocada. Això son faves comptades.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Hola Manel, benvingut a IFL, si no m’erro, és la primera vegada que comentes, oi? espero que a partir d’ara ho facis sovint.
Un dels atractius del cant de Roberto Alagna és precisament aquest apassionament que el caracteritza, encara que això a vegades el faci perdre l’afinació, i en lloc de calar moltes vegades sobrepassava la nota, unes micres més amunt, un fet bastant rar, ja que normalment els cantants que no afinen, es queden per sota (fet que anomenem calar).
El greu problema és que un tenor líric no pot fer front al Otello sense estavellar-se, és la crònica d’un fracàs anunciat. Si la veu, malgrat ser un líric, hagués sigut més ample i fosca (Kaufmann), potser no hagués hagut de forçar tat
A Plácido, que sempre ha estat un tenor spinto, no un dramàtic li criticaven que fes front al Otello, però el cas la història ha demostrat que era molt diferent.
Pavarotti també va voler fer-ho, tot i que en concert i de manera molt més intel·ligent que Alagna, més ben envoltat i dirigit. No va ser un Otello, però en cap cap va fer el ridícul com ha fet Alagna.
Bergonzi ho va intentar massa gran, també en versió de concert (Carnegie Hall), i el resultat no és bo, però no va fer mai el ridícul tampoc.
Alagna té molt repertori nou per fer, si vol, prò és tenor, i això en el món de l’òpera s’associa també a ser curt de gambals, com si ser tenor i intel·ligent fossin coses bastants difícils de portar plegades. És una malesa més del món de l’òpera, ja que tots coneixem a tenors molt intel·ligents que han fet carreres exemplars, molts no, però algun sí.
Torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. Si, és la primera vegada que comento tot i que fa temps que llegueixo aquest magnífic blog. Moltes felicitats per la gran tasca que fas. Per aquí estaré quan cregui tenir alguna cosa a dir. Gràcies de nou.
PD. A en Kaufmann no l´he sentit mai en un teatre i, per les grabacions, tinc algun dubte sobre la seva vocalitat. De totes formes no em vull pronunciar fins sentir-lo on s´han de sentir els cantants, clar.
M'agradaM'agrada
Mare de Deu !!. Quina manera de fer malbè una veu. Una pena. I encara el bravejan !. Lamentable.
M'agradaM'agrada
Que no saps allò tan conegut del chauvinisme? doncs aquí en tenim una prova més, és més Alagna ho fa allà perquè sap del chauvinisme, de no ser així qui voils que l’hagués aplaudit.
M'agradaM'agrada
Otro espanto o bolo veraniego con este OTELLO donde Alagna muestra su total insuficiencia para el rol, forzándolo y no cantándolo
Espero que Alagna esté más comedido y ya en su línea , el prox. febrero en Paris con Le Cid massenetiano para el que tengo previsto estar presente
M'agradaM'agrada
Se ha vuelto loco, de no ser así no entiendo esto, la verdad.
M'agradaM'agrada
Loco o no, me ha dejado tan deprimido y avergonzado este OTELLO ( y no solo por Alagna, sino por la ridícula Mula y el inefable Jago del coreano ) que he tenido que desempolvar algùn OTELLO de verdad ( Del Monaco, Protti y Tebaldi) para poder recordar como se canta o debe cantar esta ópera
Por cierto, parece que habrà un OTELLO con alguna sorpresa en Peralada 2015 (¿ Debut de Kaufmann en el rol ? )
M'agradaM'agrada
Investigaré eso que dices, sería un puntazo por parte de Peralada.
M'agradaM'agrada
bonjour cher Joaquin ! Je vous écris afin de vous signaler que je n’arrive pas à traduire l’article “Orange 2014 Otello” lorsque je clique sur traduire en français, l’article disparaît. merci de me dire comment faire. Cordialement Josiane
M'agradaM'agrada
Cher josiane
Merci pour commenter et bienvenue a IFL.
J’ai essayé l’option et je n’ai pas eu de problèmes, mais le résultat est terrifiant.
Une autre option est de marquer tout le texte original et le copier dans traducteur de google, qui est ce que j’utilise sur le blog, le catalan français.
Bonne chance et j’espère que vous aimez le contenu, malgré le fait que je n’aime pas cette Otello.
M'agradaM'agrada