Abans d’ahir vaig resistir amb paciència i resignació l’espectacle vergonyant de la producció que el Festival de Salzburg ha presentat aquest any de Il Trovatore i que ja va ser motiu d’un apunt a IFL, el dia 11 d’agost.
No afegiré res del que ja vaig dir a l’entorn de la direcció musical i sobretot de les veus, ja que després de veure aquest bunyol, res ha canviat, ens mantenim entre la discreció, els cops de geni vocal enlluernadors de Anna Netrebko i la incomprensió absoluta davant de la persistència de Plácido Domingo sobre l’escenari oferint una decrepitud absoluta, que res té a veure ja amb l’òpera, el cant i la música.
Quedava la part escènica deguda al director letó Alvis Hermanis, que a jutjar per les fotografies que ofereix el web del propi festival. em produïen perplexitat i curiositat al mateix temps. Tot i així aquest director em va deixar una profunda empremta en la producció de fa dos anys en el mateix Festival de Salzburg de l’imponent muntatge de Die Soldaten, i posteriorment va reafirmar el seu talent en una impactant producció de Jenufa per a La Monnaie de Brussel·les. De ambdues produccions us vaig deixar els corresponents vídeos a IFL:
No és d’estranyar que Il Trovatore no l’hagi inspirat tant, ja que poc pot oferir a un talent com el seu en una òpera com aquesta, però sempre quedava el dubte de si hauria sabut extraure d’una truculència tan absurda quelcom aprofitable i teatralment potent, tal i com ho eren aquests dos altres muntatges. Una vegada vista la transmissió que MEDICI TV ens va oferir en obert a través del seu web, només puc catalogar de desvergonyiment o presa de pèl sense precedents, això que va perpetrat Hermanis.
No us negaré que durant els primers cinc minuts la idea em va semblar que tenia possibilitats, ja que podia donar un cert joc dramàtic, encara que dubto que resistís fins la darrera escena del darrer acte, però amb aquesta idea ben treballada potser hagués estat possible fer digerible un argument de difícil digerir sigui quina sigui la proposta escènica. Que l’acció barregés els personatges dels quadres penjats en els murs d’una pinacoteca, tenia una certa gràcia, com també la podia tenir la relació imaginària dels guies i treballadors del museu amb els personatges dels quadres, tan detalladament explicats en les seves monòtones i recurrents descripcions que a diari fan a la corrua de visitants que s’amunteguen al seu davant durant uns breus minuts.
Malauradament les idees del senyor Hermanis s’acaben abans que el relat de Ferrando, i el “genial” director sabent les possibilitats tècniques de l’enorme escenari del Festspielhaus salzburguès, no se li acut res més, que fer que els murs estiguin en constant moviment per oferir-nos una esgotadora successió de panells amb obres mestres de la pintura, amunt i avall travessant l’escenari.
No s’entén o jo no ho he entès perquè una vegada Leonora, Azucena o Il Conte, mai Il Trovatore, passen de treballadors del museu a ser els personatges pintats, però és que Leonora després torna a presentar l’aspecte inicial per cantar la gran escena del tercer acte, en un museu que quan sembla que l’estan transformant amuntega al bell mig de l’escenari els quadres de qualsevol manera, en unes accions que vaig arribar a la conclusió que no tenia el més mínim sentit, i tampoc tenia sentit voler trobar-li sentit, és una investigació estèril.
En dos o tres moments no vaig poder evitar esclatar de riure, malgrat que les escenes pretenien ser dramàtiques, i només vaig lamentar la dissort dels cantants que han de fer creïble unes situacions que difícilment són creïbles per el propi pare de la criatura. M’encurioseix saber com el geni Hermanis els hi deu explicar als cantants durant els assaigs les carallotades que els obliga a fer i em meravella com aquests suporten amb una dignitat sorprenent tantes imbecil·litats sense aparentment immutar-se.
L’espectacle, perquè això només pretenia ser un espectacle, és d’una monotonia escènica, exasperant. Ja no es tracta de saber esbrinar que pretén aquest enèsim psicoanàlisi del il·luminat de torn, sinó com a mínim fer digerible aquest enfilall de disbarats d’una manera més distreta, ja que després dels cinc minuts inicials ja no hi ha cap sorpresa.
El vestuari és espantós, quasi sempre grana, fins i tot les monges, els murs del museu també són del mateix color, i en els quadres també predominen totes les tonalitats de roig i granes.
L’escenografia és espectacular però una vegada intuïda no dóna ni la possibilitat de sorprendre en un cop d’efecte esperat i mai efectuat. Jo creia que al final hi hauria un la clau de tot aquest desori, però no existeix, Hermanis no es va ni preocupar de intentar fer de Herheim amb un gir final que expliqués les mutacions i transformacions dels personatges. El director letó es va cansar ben aviat d’un argument impossible i malgrat fer gastar al Festival una fortuna (en el programa no figura que que aquesta producció es faci conjuntament amb altres teatres), va llençar miserablement els diners de manera delictiva diria jo.
Sé que malgrat tot, molts voldreu tenir aquest vídeo, segurament els més interessats seran els admiradors i seguidors de la soprano Anna Netrebko, sense cap mena de dubte l’únic que justifica guardar aquest nyap, tot i que em reafirmo en tot allò que vaig exposar a l’apunt de l’àudio. Ho pot fer molt millor, només li caldria una mica més de rigor i concentració, però no m’estranya que es desinteresses tenint que deambular sense sentit en mig de tota aquella paranoia.
La seva obstinació per demostrar una opulència vocal dramàtica li resta la meva màxima valoració, podria fer-ho molt millor.
Em va sorprendre moltíssim la reacció favorable, entusiasta fins i tot, del públic en acabar la representació. Jo sempre dic que el públic és sobirà i dicta la sentència, quelcom que no vol dir que ho hagi e compartir. Estic plenament convençut que el que ens ofereix aquest vídeo que us proposo avui és sent generós i parlo només de veus ja que suposo que les mostres d’alegria del públic són només per els cantants, discret i davant de la discreció cal ser ben educat i prou.
Pel que fa al respecte que el públic deu a un artista tan gran com Domingo, sento dir-vos que discrepo, ja que penso que ell precisament és el que ens falta al respecte cantant d’aquesta manera, amb això no vull dir que se l’hagi de protestar, només dic que cantar com canta aquest Conte di Luna és una manca de respecte, a Verdi i al públic.
Aquí ho teniu, que us vagi de gust.
Giuseppe Verdi
IL TROVATORE
Llibret de Salvatore Cammarano
Il Conte di Luna: Plácido Domingo
Leonora: Anna Netrebko
Azucena: Marie-Nicole Lemieux
Manrico: Francesco Meli
Ferrando: Riccardo Zanellato
Ines: Diana Haller
Ruiz: Gérard Schneider
Un vecchio Zingaro: Raimundas Juzuitis
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
Director del cor: Ernst Raffelsberger
Wiener Philharmoniker
Director musical: Daniele Gatti
Director d’escena: Alvis Hermanis
Escenografia: Alvis Hermanis
Disseny de vestuari: Eva Dessecker
Disseny de llums: Gleb Filshtinsky
Disseny vídeos: Ineta Sipunova
Dramaturgia: Ronny Dietrich
Großes Festsspielhaus, Salzburg, 15 d’agost de 2014
ENLLAÇ VÍDEO
https://mega.co.nz/#F!LJcwRSrb!N3-EGp-K73MbpEkZQEtCwg
Demà, per acabar-ho d’embolicar, el vídeo del Tannhäuser a Bayreuth 2014. Per fi en podré parlar
IN FERNEM LAND 
No podem estar mes d’acord amb tu. Després de vore el de Munic i aquest, ens preguntem: ¿Que nos es podrá fer un Trovatore actual amb dignitat i qualitat?. Bon dia i records.
M'agradaM'agrada
Està clar que es pot fer tot, Bieito també hi va dir la seva però no he trobat cap youtube.
El que està clar és que davant de resultats com aquest de Salzburg, i no només per la cosa escènica, els directors de teatres i festivals haurien de meditar i potser recapacitar.
M'agradaM'agrada
Completament d’acord.
Crec que no cal insistir més. Es vergonaynt que aquestes produccions rebin la aprovació
general, quan hi manquen els valors (i les veus ) que es mereixen tant els compositors i el public, al que s’els pren el pel (i encara estan contents) No puc entendre aquesta manca de rigor.
Sobre Plàcido Domingo, per respecte a la seva brillant carrera, crec ho has expressat amb total
ecuanimitat.
Tampoc entenc que, un Festival com el de Salzburg,, presenti aquesta producció fent esment
(quasi unicament) d’Anna Netrebko i Plácido Domingo ?? On son el tenor i la mezzo?
Un desproposit total i, verdaderament frustrant.
Com sempre, gràcies per els teus comentaris.
M'agradaM'agrada
Efectivament Joaquim, el problema d’aquesta producció no és només escènic, hi ha un concepte erroni de base, un mercantilisme disfressat de producte cultural, vergonyós i inacceptable.
Tots aquells que al final gosaven “bravejar” el conjunt del que hi havia a sobre l’escenari, òbviament en són còmplices de tot plegat i per tant els promotors d’aquest “negoci” estaran la mar de satisfets.
Un despropòsit més, molt preocupant
M'agradaM'agrada
Pensava que éreu (perquè ho sou) uns exagerats, però un cop vista cal dir com està de guapa la Netrebko amb ulleres, eh!!!
M'agradaM'agrada
I no et descuidis l’uniforme!
M'agradaM'agrada
Rotllo carcerari, sou molt viciosos 👿
M'agradaM'agrada
Igualita que las azafatas del un dos tres…
M'agradaM'agrada
Producción patrocinada y esponsorizada por cadena de óptica (cada uno que ponga la que quiera)
M'agradaM'agrada
Què guapa està la Netrebko amb ulleres!!!
M'agradaM'agrada
La germana de la Mouskouri
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja… sempre en tens una per totes!!!
M'agradaM'agrada
És que si em donen peixet m’inspiro
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de agosto de 2014 | Beckmesser
Gracias Joaquin por el video, para mi es un privilegio tener esta puesta tan discutida , me divierte igual ver estas atrocidades y lamentar el estado vocal de Domingo que hace poco nos brindó un concierto con todo tipo de musica incluido mariachis que fue de un mal gusto impresionante.
M'agradaM'agrada
Mañana tendrás otra, aún peor si cabe.
M'agradaM'agrada
Em sembla que no ho baixarè,en tinc prou amb la teva exposiciò i no estic per disgustos.
M'agradaM'agrada
Si un dia tens ganes de gresca, la baixes i ja veurás com renovarás la sang, diuen que és bo.
Petons
M'agradaM'agrada
Cancela Domingo: infección en vías respiratorias acompañada de alta fiebre.
M'agradaM'agrada
No hubiera tenido que cantar, tan simple como eso. No estaba en condiciones, el día de la radio aún peor que en la TV.
M'agradaM'agrada
Si he de ser sincer, me l’estic baixant solament per veure-li l’escot a la Netrebko . Des que la vaig vore en La Traviatta del rellotge de Décker em produeix un plaer auditiu i ….visual. I és que un bon escot en un uniforme militar i amb les ulleres de la grega són demassié. Cantaran com canten, que això cada volta importa menys, però la part visual… doncs això. Ja vaig pel 27%
M'agradaM'agrada
Una porqueria digna de modernets. Canten fatal, però l’escena és vomitiva. L’estafador de torn s’ha copiat del que vingué al Liceu per destrossar Tannhäuer amb Seifffer i senyora. Més quadres. Com de ridícul quan se sent: “ALERTA!” i senyala un quadre. Segur que li aplaudiran molt els burgesos de la “pajarita” perquè estaven avorrits i s’han distret un poc. Ells no anaven a escoltar i vore una òpera, ni Trovatore ni la figa mandanga, anaven a que els “sorprengueren”, que Il Trovatore ja l’han vist 50 vegades i si la soprano va escotada, això que guanyen. És la mort de l’òpera. Se la carreguen , a banda dels que canten malament, els directors d’escena, que són uns terroristes culturals, ja que assassinen l’òpera.
Recorde que en aquesta òpera es posa a parir als gitanos. No és antisemita, però sí “antigitama”. Podem vore una gitana cremant vius xiquets de pura raça… o això ella creia. No comprenc per què es dona tant la vara antisemita – que no apareix – en les òperes de Wagner i ningú no condemna IL Trovatore per fomentar l’odi en virtut de raça, la gitana, que és un delicte tipificat en el codi penal.
Ricídul a més no poder. Ja vorem com quda la “pira”. Igual és la Inquisició cremant quadres en la plaça o en el mateix museu. Aquestes pallassades passen perquè no es respecta el llibret i s’inventa una història paral.lela – per a faves – segons el “Konzept” d’un que és una caca. Plàcido canta fatal, però és que a més acaba de rematar la faena fent de segurata nocturn del museu. Si això agrada és que jo no sóc d’aquest món.
M'agradaM'agrada
Sento discrepar, aquell Tannhäuser tenia molt de interès.
Els comentaris racistes crec que no es deuen a Verdi, més aviat a García Gutíerrez en tot cas.
Aprofitar això per tornar a fer proselitisme wagnerià, m’esgota.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi, la qüestió dels quadres em va tocar la moral. Un espantós ridícul. És uan prova de la “originalitat” dels regidors “moderns”. Començà Katharina amb els Mestres Pintors i tota la colla a copiar-se.
No es tracta de ferproselitisme de agner, sinó de deixar les coses en el seu lloc. Verdi va fer ús d’un llibret racista. Ja sabem que no el va escriure ell, però sí que li donà els vistiplau. Ningú diu que l’italià siga racista malgrat tenier arguments explícitament racistes. Si existira un lobby gitano amb poder en Wall Street Il Trovatore estaria prohibit , fins i tot podria dir-se que “anticipa” l’Holocaust ja que es crema un xiquet. Molts gitanos van ser passats per forns crematoris pels nazis, aquesta òpera podria portar mal records al gitanos actuals. Però d’això no es diu res
En el cas de Wagner es diuen tota classe de barbaritats, fins i tot s’han dit ací, quan en cap, en cap llibret de Wagner hi ha ni antisemitisme ni racisme en absolut, Ni una sola coma.
M'agradaM'agrada
No estic gens d’acord. Crec que Carsen va saber expressar molt bé la dicotomia dels dos mons, la sensualitat i l’espiritualitat mitjançant l’art.
Pel que fa al tema racisme i Verdi ho trobo fora de lloc i manipulador. No entro en aquesta discussió.
M'agradaM'agrada
A mi Carsen em tragué de polleguera. ¿Manipulador? Per què quan li has constat a un contertulià sobre el teu desacord amb la posada has hagut d’esmentar a Wagner de forma negativa? És una pràctica que repetixes amb prou freqüència. Ací el que peca d’alguna cosa és el regidor no Wagner.
M'agradaM'agrada
Ara diguem a qui li he parlat de Wagner en aquest apunt que no hagi sigut en a tu.
Un apunt dedicat a una òpera de Verdi i acabes parlant de Wagner, tu Regí, no pas jo.
El teu primer comentari que esmentes Tannhäuser ets tu el dia 17 a les 23:46.
Em pots dir si el Regidor sóc joc? Em pots dir quin és el pecat?
Què vols dir amb pecar Regí? No et passes?
M’agradaria si us plau que em demostris tot això que dius
M'agradaM'agrada
Por “alusiones”. 🙂
García Gutiérrez, dramaturgo romántico de pro (no muy bueno, dejémoslo ahí), elige dos figuras que estuvieran excluídas de la sociedad como exponentes de los protagonistas románticos (seres misteriosos, jamás pertenecientes a la sociedad en la que viven) hay infinidad de casos: Byron, “El Pirata” o “Don Juan” (quien destruye esa sociedad), Schiller, “Los bandidos”,el Duque de Rivas introduce a un indiano como Don Álvaro, Espronceda ofrece su particular visión del Estudiante de Salamanca como figura satánica. Por eso sitúa a una gitana condenada por el temor, incultura y la superstición arraigada en las clases pudientes; de ahí, el rapto consiguiente, el equívoco que mostrará a la “alucinada” (no se lea en mal sentido) gitana que criará a Manrique. Son detalles maniqueos: buenos y malos. Así es fácil decantarse por el entorno del trovador.
M'agradaM'agrada
Me parece una respuesta magnífica y erudita, sobretodo representa un alivio para desenmascarar la incomprensible tesis de Regí.
Te lo agradezco, no hay nada mejor que tener amistades inteligentes para poder aprender mucho de ellas.
M'agradaM'agrada
Ara m’aclarisc. Normalment conteste des del meu bloc i m’he confós d’apunt, exactament el del vídeo del Tannhäuser caganer. Si he esmentat a Wagner a propòsit de Il Trovatore ha segut per l’escenografia ja que en els dos surten un quadres d’un museu, cosa que em sembla terriblement ridícula i sense sentit. No li va ni a una obra ni a l’altra. (Em referisc al Tann. del Liceu amb Seiffers, clar)
“El ego d’aquest senyor el fa anar més enllà del propi Wagner, però és que a PART ho trobo teatralment mal resolt, el moviment teatral molt dolent i sobretot molt confús.”
Aquesta era la teua frase que jo no havia comprés bé. Hi estic d’acord i me’n diculpe per l’errada. Pensava que et referies a una altra cosa. M’he confós. Ara, a Bieito, ni en pintura 😀
M'agradaM'agrada
M’ho estimo més així Regí. No entenia res, i em preocupa segons quines coses dius.
Ara bé, malgrat que t’hagis confós i em demanis disculpes que òbviament accepto, hi ha una frase que em preocupa, dius “És una pràctica que repetixes amb prou freqüència” referint a que esmento a Wagner de forma negativa.
Ni és cert que esmenti a Wagner en forma negativa, compositor que com saps admiro molt més que altres aspectes de la seva vida que no m’interessen un rave, i també és fals per tant que ho faci sovint.
Jo vull que quedi ben clar, res més.
M'agradaM'agrada
Tens raó, m’he exedit. N’havia fet una lectura massa ràpida i vaig entendre que el regidor tenia encara més “ego” que Wagner, cosa que, evidentment tu no havies dit. El que si que és cert, i no t’emprenyes per favor, és que en alguna ocasió sí que has fet i algun altre també, comentaris extramusicals sobre Wagner que no el deixaven massa bé “com a persona” i que no vaig a repetir de nou. És una cosa que em crida l’atenció perquè no es fa amb cap altre compositor, és un lloc comú on hi entra molta gent.
A propòsit d’estos temes, fa un parell d’hores he tingut un rifi-rafe en un altre bloc on el propietari posava pels núvols a Verdi i Puccini i comdemnava a mort a Wagner per tot el de sempre. Va i m’envia “Das Judenthum”, jo li envie “Die Revolution” i li explique el significat de”Das Judenthum”, li parle de Levi i de Theodor Herlz, amic de Wagner, fundador del sionisme, pare de la pàtria d’Irsrael – els dos jueus que portaren el taüt. I quan comença en la política comparant a Wagner amb els italians li envie la darrera obra de Puccini, un himne feixista “Himno a Roma” i unes parauletes en italià que molts desconeixen. Te les pose perquè partiques italià. Tot açò perquè ja està bé de dir que Wagner era mala persona i nazi. En el cas de Puccini era feixista declarat, li posava les banyes a la dones tots els dies, fardava de cotxes – els conduïa de 4 en 4 – i per culpa seua tracta de suïcidar-se una xica a la que va seduir: Dic tot això perquè com a wagnerià ja estic fart que entre en un lloc i te´’l posen de tot el pitjor. No es pensa que Beethoven era molt semblant en defectes a wagner. Per culpa seu tractà de suïcidar-se el seu nebot. I l’ego del de Bonn no era més petit del de wagner.
M'agradaM'agrada
Pensa que queda clar, m’he exedit en el tema Wagner.
T’hi afegix el discurset de Puccini, tan bo amb les criatures… conste que és el meu compositor d’òpera favorits després de Wagner, però que hi farem! Aquest era un feixista declarat. anava a ser el compositor oficial de Mussolini, però morí de seguida, en 1924, 2 anys després del triomf del faxtera nera i va ser substituït per una altre fexista amb camisa negra, carnet i braç enlaire, Mascagni. En youtube es pot vore al paio, Musso i el Va pensiero tots estirant el braç a vore si plovia.:D
«Non credo nella democrazia, perché non credo alla possibilità di educare le masse. È lo stesso che cavar l’acqua con un cesto! Se non c’è un governo forte, con a capo un uomo dal pugno di ferro, come Bismark [sic] in Germania, come Mussolini, adesso in Italia, c’è sempre pericolo che il popolo, il quale non sa intendere la libertà se non sotto forma di licenza, rompa la disciplina e travolga tutto. Ecco perché sono fascista:m perché spero che il fascismo realizzi in Italia, per il bene del Paese, il modello statale germanico dell’anteguerra»
Puccini.
M'agradaM'agrada
Si insisteixes no serà la darrera vegada que et digui que la vida i pensament dels compositors no m’interessa gens, més enllà de la seva obra, el que pensessin més igual, sempre i quan no es reflecteixi en la seva obra.
Em vist tantes vegades el braç enlaire amb música de Wagner de banda sonora, que dir que també ho van fer amb el Va pensiero, un himene de llibertat, nop em provoca no fred ni calor.
M'agradaM'agrada
Jo crec que hi ha dos classes d’aficionats a l’òpera. Els que solament s’interessen en la música i prou, que em sembla molt bé. i els que a més de la música volen saber alguna cosa sobre la vida, el context, la filosofia, etc. Jo em trobe en el segon grup. M’agrada molt Puccini, my number two, sempre ho he dir,però també sent curiositats pel Puccini-home, comprens millor les coses i relativitzes perquè en el cas de Wagner, és l’únic compositor el qui tothom diu coses, i totes dolentes, L’únic. Per això està bé saber quina sabata gasta cada u. El que vaig contar de Puccini no ho sap ni el 10 % del seus “escoltadors”
M'agradaM'agrada
Ho simplifiques massa, hi ha milers de classes d’aficionat.
Quan dic que en a mi m’interessa l’obra, no només la música, i la seva vida privada gens em situo en una classe diferent a les dues que esmentes.
La vida fora de l’obra del compositor forma part de la seva intimitat personal i si Puccini era un ser menyspreable no em mereix o desmereix res la valoració que jo pugui tenir de Tosca, que és el que m’importa.
Al revés succeeix que un sant baró, com en conec diversos, no m’interessa gens la música que fan. És ben simple.
Per altre part, això que esmentes de la vida de Puccini es molt conegut (sèrie televisiva inclosa) i la repercussió que va tenir en la seva obra, també.
M'agradaM'agrada
Dons a mi se’m passà la sèrie. No vaig llegir res sobre les idees feixistes de Puccini fins que em trobí amb informació procedent d’Itàlia. No se’n diu res enlloc que o sàpiga.
Anem a la wiki en castellà, que és més bèstia. La segueixen milions de persones totes les dies. A vore que diu de Wagner: “Escribió ampliamente sobre música, teatro y política, obras que han sido objeto de debate en las últimas décadas, especialmente algunas de contenido antisemita y por su supuesta influencia sobre Adolf Hitler y el nazismo.1 2
Wagner logró todo esto a pesar de una vida que se caracterizó, hasta sus últimas décadas, por el exilio político, relaciones amorosas turbulentas, pobreza y repetidas huidas de sus acreedores. Su agresiva personalidad y sus opiniones, con frecuencia demasiado directas, sobre la música, la política y la sociedad lo convirtieron en un personaje polémico, etiqueta que todavía mantiene. El impacto de sus ideas se puede encontrar en muchas de las artes del siglo.”
Hala, i hala. Això és el que lligen milions de persones. En jugue els c…. que de Puccini, ni pruna, una angelet, aviam:
Això ésel pitjor que se’n diu, una multa de trafic. “policía de Livorno, que multó a Puccini por exceso de velocidad, en diciembre de 1902”
Hi ha dret? Parla sobre la “personalitat”. Una multa. Ni pruna de lo puerto que era, de com enganyava la dona , de com una criada estigué a punt de suïcidar-se per culpa seua, de com li agradava ostentar de cotxes i de lo que no eren cotxes..i res de política. No diuen que la seua darrera peça va ser un Himne feixista ni de que odiava la democràcia i besava la mà al Duce, que era un feixista declarat.
Si alxò no ho diu ningú doncs queda que wagner era un protonazi propagandista de lHolocaust, etc. i Puccini, un angelet, una pladí de la democràcia i un mart exemplar.
A això vull referir-me, perquè es fa en tots els foros i blogs que conec, en tots i solament en Wagner. I éspura ignorància, ignorància selectica. Wagner és roí i la resta, escolanets. Si dius que t’agrada Wagner…has d’afegir corrent alguna cosa anabs que t’imaginen braç en l’aire, com Puccini i Mascgni.
Acabe. Supose que es pertinent parlar d’aquestes coses en un bloc sobre música. La resta és Fa sostingut i Si bemoll.
M'agradaM'agrada
La sèrie és de l’any 1973, de la RAI, és clar i la va emetre TVE, no recordo si abans o després d’una que va fer molta fortuna de la familia Strauus.
Et deixo l’enllaç
http://www.imdb.com/title/tt0283784/
Les teves fixacions sembla que malgrat els intents inútils per desmostrar-te el contrari, són obstinades.
Si consultes la Wiquipedia, tu que no tens problemes, has de començar per la versió anglesa, tot i així cal contrastar sempre el que diu, ja que està plegada d’errors i mancances.
Tinc una magnífica biografia de Puccini, on s’esmenta tot el que tu dius i més. No tinc les dades a mà, però no t’amoïnis que te les enviaré.
Ah! i et recordo que estem en un apunt dedicat a Il Trovatore de Giuseppe Verdi representat aquest estiu a Salzurg.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació. El meu gust per la música començà en 1974. Esta sèrie no em sonava. l buscaré. Breument, dir-te que consultí la wiki castellana perquè és la més consultada en aquí. Tothom no sap anglés. Quan trobes una biografia on en la primera página pose que Puccini era feixista, m’ho dius . En Wagner és el més habitual; Antisemita, Hitler, etc. Estic llegint un llibre en anglés sobre Wagner i l’amor. Comença així: “Encara que Wagner siga més conegut per l’antisemitisme…” Després entren en farina sexual. J veus, en la primera línea.
Tornat a Verdi i el seu llibretista ja comentí que estem davant d’una obra explícitament racista. però no passa res perquè els gitanos no son “lobby” i ni s’entereren. Imaginat una ópera de Wagner on es creme a un xiquet viu: Holocaust! Anatema! Nazi! A això vull refeir-me. En verdi hi ha racisme, en cap obra de Wagner el trobaràs.
M'agradaM'agrada
A la TVE es va passar més tard del 74, perquè jo la vaig veure a casa meva i ja teníem TV.
Il Trovatore no és racista per molt que a força de repetir-ho ens vulguis fer creure que Verdi i la seva obra ho era. Potser el problema Regí, és que Verdi no té cap llibre que parli del judaisme i la música, llibre i contingut del que mai va renegar el nostre idolatrat compositor.
I crec que ja està tot dit.
M'agradaM'agrada
Si una gitana crema un xiquet, això és racisme. Tu dius que no. Si Wagner haguera cremat un xiquet jueu haguera segut racisme? Si dius que no, no et crec. El lobby haguera fet l’impossible perquè l’obra no es representara.
Vivim en una societat hipòcrita des de fa segles. En tota Europoa hi ha antisemimisme i gitanofòbia, de segles. Mira Cervantes i “La gitanilla”.
Tu saps què em preguntaven els pares quan anaven a matricular un xiquet? “¿Hay gitanos?”
Ara pregunten. ¿Hay moros, hay negros…?. Eixa és la realitat
Dos jueus portaren el taüd de Wagner: Levi i un senyor molt conegut a israel Theodor Herlz, amic de Wagner, fundador del sionisme i para de la pàtria d’Israel. És així. Pregunta-li a un barceloní que es diu Jaume Radigales de CatRàdio.
El llibre que dius, cal saber interpretar-lo i donar-li la importancia que te´, cap. ¿Ceus que Levi, Herlz, Lehrs i molts altres es mamaven el dit?
¿Sabies que Wagner, ja maduret, va negar-se a firmar on escrit antisemita on es demanava la pèrdua de la nacionalitat alemany als jueus? ¿Has llegit les “Aclaracions” del pamplet del 65 Allí explica què volia dir. Preconitza l’assimilacions dels jueus, no pas el seu “extermini” com diuen mentiders i mentideres que viuen d’això.
M'agradaM'agrada
No és racisme és un crim, ho simpliques molt i crec que Leonor ho va explicar de manera brillant, no vull insitir.
He llegit prou de Wagner com per no tenir que anar a l’amic Radigales a que m’expliqui qui portava el taut de Wagner.
El llibre el pots interpretar com vulguis, aquest és un debat recurrent que no és la promera vegada que en parlem i no insistiré. La tribuna de IFL és perfecta per discutir-ho tot, però aquest debat és esgotador.
Wagner per interès, va tenir que rectificar moltes coses de la seva vida, des del revolucionari que va acabar llepant al Rei, fins a qui va escriure un pamflet contra els musics jueus, segurament per una enveja ridícula al geni de Mendelssohn i l’èxit de Meyerbeer.
Tu creus que tot això interessa a algú Regí? en a mi i en aquests termes no. Fixat quin quorum estem aconseguint.
M'agradaM'agrada
Wagner té tants milers d’escrits de tot tipus que ni que siga estan publicat en alemanys. Reduir-ho tot a una pàgina que no se sap comprendre és una animalada.
M'agradaM'agrada
Va escriure el que va escriure, una pàgina o mil, quan ho va fer tenia els seus motius, segurament bastant menyspreables. Sort que és l’autor d’obres tan grans, perquè per la resta….
M'agradaM'agrada
“Though his image is tarnished today by unrepentant anti-Semitism, Richard Wagner (1813–1883) was better known in the nineteenth century for his provocative musical eroticism.”
Així comença la lectura.
M'agradaM'agrada
I?
M'agradaM'agrada
Jo no prendria la viquipèdia com referent de res, però ves amb compte amb les jugades de c… que fas, Rexval, que no voldria jo que prenguessis mal i veig que aquesta vegada els has salvat de rasquis: si en comptes d´agafar la wiki espanyola haguessis anat a petar –en el teu cas no hauria estat gens estrany- a l´anglesa (que, dit de passada, imagino que és molt més llegida que l´espanyola) hauries trobat totes aquestes coses de Puccini (els affaires, el suïcidi de la noia, la relació amb Mussolini, lo de l´Himne…) que no es diuen ‘enlloc’. Cosa que em recorda el que deia una amiga meva que era del poble aquell on acabava la teòrica autovia Lleida-Vall d´Aran que es va quedar a mitges (o a quarts, o desenes…) i que els periòdics titulaven amb uns sensacionalistes “S´inaugura una autovia que no porta enlloc”: “home… el nostre és un poble petit, però als que som d´allà ens agrada pensar que algun lloc sí que és…” 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies pel consell. Sempre que algú fa servir la wikipedia li diuen que no val res. Ja sé que no és la Bíblia en vers, però sé que les estadístiques diuen que és un dels llocs més visitats de la Xàrcia després de la pornografia. He agafat la castellana perquè crec que és la que més es fa servir en l’estat espanyol. De fet jo comence en català, si no en tinc prou em vaig al castellà i finalment a l’anglés. Poques vegades he fet la consulta en francés o en italià.
I reitere el que vaig dir, aquestes coses dolentes no les saben la majoria dels aficionats. No es diuen. Fa anys vaig llegir un biografia de Puccini i no en dien ni pruna. Res de res. En canvi en la de Wagner, en la primera pàgina ja sortia “antisemitisme” i “Hitler”. Allò del feixisme de Puccini vaig trobar-lo fa quatre dies per casualitat. La meua dona estudia italià i li agrada Puccini. Vaig buscar per Internet i em trobi amb la informació de pura casualitat. I mira que va anys que lig coses de músics. Ni parola del “sono fascista perque non credo in la democracia”. Em quedí de pedra perquè no quadra amb Madama Butterfly ni Tosca.
Si fem un recompte IFLandaire estic convençut que la majoria no en sap res, possiblement ni tan sols li importa. L’antisemitisme de Wagner pots trobar-lo en qualsevol manual escolar. De Puccini no trobaràs res de mala persona ni de feixista. Ja he mirat alguns llibres i és així. Almenys en el llibre de la meua escola. Jo m’encarregue de la biblioteca.
Et pose un altre exemple que passa desapercebut. Buckner, el bo de Bruckner, molt pietós. Solament pecava per adorar a Wagner. Donc bé, aquest senyor tenia tendències pedòfiles. li agradaven molt les jovenetes menors d’edat, fins i tot va tractar de casar-se amb alguna. Son pare l’envià a pastar fang i vestir sants. És una simple curiositat que res no lleva a les seues imponents simfonies, clar.
Sobre les telesèries, cec que en Joaquim s’ha confós. En feren de Wagner i de Verdi, no de Puccini, que jo recorde. En el minut 27 del capítol 1 de Wagner, li fan dir la gran trola: “Nuestro nacionalismo, nuestro NACIONALSOCIALISMO” en anglés, ídem. Era la revolució de Dresde de 1849 quan anava en Bakunim i predicava l’anarquia. Massa mentides sobre el tema.
Salut.
PD. Per cert, fa una anys vaig fer un viatge a la Vall d’Aran passant per Lleida i la Franja, preciós i una gran alegria comprovar que el català de la zona era molt paregut al nostre valencià.
una abraçada
M'agradaM'agrada
No menystinguis el nivell dels visitants i assidus al blog, el nivell és molt més alt del que et penses o dónesa entendre.
I com que ja t’he demostrat abans que jo no estic confós, entre altres coses perquè aquella sèrie em va agradar molt i quan ets adolescent hi ha coses que et marquen molt, no afegiré res al que ja t’he dit. Que tots els altres compositors siguin pedòfils, corruptes, feixistes, comunistes, malparits o tot el que vulguis, no eximirà a Wagner de res del que ell era.
M'agradaM'agrada
Mira, ara el que s’emprenya sóc jo. Mai, però és que mai de la vida se ma passat pensar, i molt menys escriure res en el sentit de “menystenir” als visitant dels bloc. No sé d’on et traus això. Al contrari. fa anys que li recomane aquest bloc a tothom, que considere modèlic amb intervencions de les quals hi ha molt que aprendre. Així que ja em diràs a qui he “menystingut”, crec que dora de Bieito a cap més. No ho faria ni encara que ho creguera, que no ho crec. El sí que sí que he fet és dir- en diverses ocasions – que és el millor bloc de música que conec.
Em sap molt geu que m’atribuesques el que ni que siga crec. Ahí has patinat prou. Jo no puc dir el que no pense. Si vols proves de la meua opinió del blog puc donar-te enllaços de fa uns quants anys on el recomane.
Per altra part, evident que desconeixia la sèrie sobre Puccini. les que recorde haver vist en la meua adolescència só d les Verdi i Wagnr, que tinc en CD. Sobre la de Puccini, busquí en youtube però no trobí res. Per això pensava que t’havies confós. No crec que siga un pecat. Parlem de 1973. Jo tenia 13 anys i no em sonava de res.
M'agradaM'agrada
Tu dius això “Si fem un recompte IFLandaire estic convençut que la majoria no en sap res”
Repeteixo que això és meystenir els asidus, re smés, del blog no et dic res, llegeixes massa en diago
nal Regi. portes uns dies que no llegeixes la totalit dels comentaris, o potser vas massa ràpid o potser interpretes malament el que es diu. Ara una altra vegada
Pots pensar que el blog és molt bo i pensar que els que comenten i intervenen fan comentaris curts, sense substància, i ara que no coneixen la vida de Puccini, no són coses incompatibles.
Finalment, ningú està obligat a conèixer la sèrie del que es va emetre més tard, però jo al 73 en tenia 14. La vaig veure, em va marcar i no l’he oblidada, potser ara no m’agradaria, però crec que va ser molt millor que la del 2009 plena d’errors, alguns greus.
M'agradaM'agrada
Això Joaquim es diu FER TRAMPA I TRAURE LES COSES DE CONTEXT. Tu saps que el que jo volia dir – i em jugue el c.. que és així, és que la majoria no sabia res dels temes escabrosos de Puccini. Senzillament perquè no sol dir-se. Jo no sabia mi la meitat fa quatre dies. En cap moment he segut tan maleducat com per a dir que els lectors d’IFL “no saben res”. Mai de la vida, al contrari, sempre he dit que jo aprenc llegint el que diuen.
Jo crec que el que em llig el diagonal ets tu. Dir que pense que la immensa majoria no sap allò del deixisme, etc, de Puccini perquè és una informació que no apareix en el llibres especialitzats no és menystenir a ningú. Jo tinc una biografia del compositor on no es dieu res i cinc o sis istòries de la música o de la ópera i tampoc. Ara resultrà que tot el món ho sabia excepte jo. I si tan segur estàs que em dedique a MENYSTENIR A LA GENT CREC QUE TARDES A EXPULSAR-ME DELBLOG- Jo no consentiria en el meu que ningú “mentinguera” a tot Crrsto.
M'agradaM'agrada
Trampa, ara faig trampa, està bé.
La Wiquipedia anglesa que no és el paradigma de res, en parla molt detingudament. fer-te fort en aquest aspecte em sembla inútil. Ja t’he dit que quan estigui en disposició (no estic a casa meva) de donar-te les dades del llibre tel’s passaré.
Més de 7 anys de blog i puc enorgullir-me d’haver expulsat a dos individus per coses que res tenen a veure amb aquestes foteses que ens tenen aquí.
Jo tampoc ho consentiria Regí, però avui estàs fatal, millor deixar-ho per un altre dia.
Bona nit
M'agradaM'agrada
Aquesta és la darrera vegada que vaig recomanar el bloc. Vaig fer-ho en un lloc on “catalán” era més que un mot una diana. I sé el que dic.
http://www.wagnermania.com/foro/archivo/mensajes.asp?f=wagner&idC=W4751
I no va ser l’única vegada que vaig fer-ho. Fa anys.
M'agradaM'agrada
T’ho agraeixo molt, però insisteixo a dir-te que pots recomanar el blog per els seus continguts i suposar que els que el sovintegen no coneixen certes coses. És perfectament compatible Regí.
M'agradaM'agrada
Espero contestar al lloc on toca. Per si de cas, el meu comentari fa referència a la biografia de Puccini i a la credibilitat de la Wikipedia.
Algunes de les coses que comentes de Puccini, jo ja les sabia i no pas per fonts gaire erudites, sinó per pàgines divulgatives d’òpera o llibres com “Cinc cèntims d’òpera”, farcits d’anècdotes d’aquest tipus.
Pel què fa a la Wikipedia, he de dir que malauradament les versions catalana i espanyola deixen molt a desitjar en l’apartat musical. Jo mateix he editat algunes entrades per corregir errors i ampliar informació. I fins i tot en el cas que no hi hagi errors les fonts acostumen a ser molt pobres. Que sigui molt visitada no és garantia de res, sinó conseqüència de la seva gratuïtat i facilitat d’accés.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por los calificativos (hoy no podré salir por la puerta, jeje); tan sólo he querido aclarar la razón de elegir esas figuras y no otras por parte de García Gutiérrez (autor de ese “Trovador”).
Qué buena manera de empezar el día…¡Buenos días, infernems! 😀
M'agradaM'agrada
Es que es verdad, cuando un comentario es tan conciso y enriquecedor como el que has hecho, se me cae la baba.
Te lo agradezco mucho.
M'agradaM'agrada
Leonor, me sumo a lo dicho por Joaquim. Me dejó atónito, y sin las mínimas ganas de entrar en una discusión absurda, la versión de Regí acerca de Il Trovatore.
M'agradaM'agrada
Gracias, de nuevo, Josep; de lo que sé, hablo. El “Trovador” está escrito y configurado así como drama romántico y se ciñe a esas claves, las del Romanticismo literario ¡Bon dia! 😀
M'agradaM'agrada
Qué espanto!!! Al Hermanis lo ponía con un cepillo de dientes a limpiar las calles de Salzburgo! La única competente es Diana Haller. Creo que tampoco hay que darle muchas vueltas al asunto. Hasta que no pongan a estos directores de escena en el lugar que les corresponde, seguiremos sufriendo estas atrocidades. Netrebko sigue con sus problemas de afinación (escuchen el “ascolta” justo antes de empezar Tacea la notte) además de esa posición mandibular que aplasta todo sonido. Francesco Meli sería buen comprimario, al menos competente. Lemieux está fuera de rol y Domingo se desempeña como lo viene haciendo los últimos diez años, destrozando su carrera.
M'agradaM'agrada
Los problemas de Netrebko son fácilmente subsanables, con un poco más de implicación y rigor los supera, pero ella siempre cree quw con su proverbial voz es suficiente para encandilar al público, cuando está claro que al menos una parte exigimos más de ella, precisamente porqué podemos hacerlo. Ella ha demostrado que cuando se aplica es imbatible, aunque en esta producción era difícil, todo lo que la acompaña es claramente mejorable.
M'agradaM'agrada
Posant-me una bena als ulls per no veure la producció i el moviment d’escena, escoltant la música i els cantants, diré que en general m’ha agradat, menys, i ho dic amb pena i ràbia Plácido Domingo, Gatti no sempre ha estat al mateix nivell però m’ha agradat, i fimalment la Netrebko l’he trobat fantàstica en un estat vocal meravellós.Què té defectes? Segur, però crec que discutir-la en aquest Trobador és voler buscar cinc potes al gat. Naturalment és la meva opinió.
Gràcies Joaquim, fins avui no l’he pogut escoltar.
M'agradaM'agrada
Jo crec que a Netrebko li exigim més perquè és la millor, i per tant com que ho podria fer millor li trobem algunes coses, desafinar per exemple, que quan s’ho pren més en serio, no fa.
M'agradaM'agrada
Ayer pude ver esta versión de la ópera “Il Trovatore” (confieso que he tardado porque se me iban los ojos tras los cuadros y me distraía); no me parece acertada pues las “dobles vidas” de los personajes quedan cojas por saber quién es ese trovador, a qué equivale…Aparte, las tonalidades del rojo acaban agotando visualmente y el vestuario, al igual que la vertiente pictórica, remiten más al Renacimiento italiano (veneciano, en vestuario) y flamenco (pintura); la mezcla entre realidad actual y “contagio” de otra época no me llega a mí en esta puesta. Coincido bastante en la opinión sobre el canto.
M'agradaM'agrada
Si las voces fueran notables el paseillo constante de cuadros no importarían tanto, aunque como solución teatral es burda y vacía. Estéticamente, después de los diez primeros minutos, agota.
M'agradaM'agrada
Nuevamente, por alusiones….
“Heles dado nombre de ejemplares, y si bien lo miras, no hay ninguna de quien no se pueda sacar algún ejemplo provechoso; y si no fuera por no alargar este sujeto, quizá te mostrara el sabroso y honesto fruto que se podría sacar, así de todas juntas como de cada una de por sí. Mi intento ha sido poner en la plaza de nuestra república una mesa de trucos, donde cada uno pueda llegar a entretenerse, sin daño de barras; digo, sin daño del alma ni del cuerpo, porque los ejercicios honestos y agradables antes aprovechan que dañan.”
Tras este soberbio fragmento del “Prólogo” a sus “Novelas Ejemplares”, me voy a la “telonera”, la que las abre, ni más ni menos que “La gitanilla”, historia hermosísima, se mire por donde se mire; la “gitana” Preciosa es una de las encarnaciones femeninas más bellas, audaces y liberales que crea Cervantes: encarna a una joven noble y bella, que sabe diferenciar sus afectos, que se comporta con liberalidad y nobleza, más que innata, adquirida en la crianza, plenamente respetada por su pueblo, donosa, graciosa, culta y así razona: “-Yo, señor caballero, aunque soy gitana pobre y humildemente nacida, tengo un cierto espiritillo fantástico acá dentro, que a grandes cosas me lleva. A mí ni me mueven promesas, ni me desmoronan dádivas, ni me inclinan sumisiones, ni me espantan finezas enamoradas; y, aunque de quince años (que, según la cuenta de mi abuela, para este San Miguel los haré), soy ya vieja en los pensamientos y alcanzo más de aquello que mi edad promete, más por mi buen natural que por la esperiencia. Pero, con lo uno o con lo otro, sé que las pasiones amorosas en los recién enamorados son como ímpetus indiscretos que hacen salir a la voluntad de sus quicios; la cual, atropellando inconvenientes, desatinadamente se arroja tras su deseo, y, pensando dar con la gloria de sus ojos, da con el infierno de sus pesadumbres. Si alcanza lo que desea, mengua el deseo con la posesión de la cosa deseada, y quizá, abriéndose entonces los ojos del entendimiento, se vee ser bien que se aborrezca lo que antes se adoraba.”
Cervantes construye un personaje al que admiramos y en su momento logra auténticos milagros sociales: por ella misma y la cultura que le han dado, esto es, los gitanos. Los que los insultan en la novela, son descalificados en ella.
Perdón por el “ladrillo”, Cervantes me puede y en esta Preciosa nos encontramos una de las más grandes figuras femeninas diseñadas por la literatura.
M'agradaM'agrada
Bellísimo texto Leonor, gracias por educarnos, me hubiera gustado ser alumno tuyo. 😉
M'agradaM'agrada
La verdad es que no pretendo monopolizar la atención pues hay muchos más que tienen que hablar del tema del post. Da gusto debatir cuando no hay prejuicios, sobre el tema que sea.
Ojalá su protagonista fuera una joven que pudiera trabajar, mantenerse, educarse y vivir de forma libre, sin presiones ni prejuicios de ninguna clase. Este hecho estaba fuera de cualquier mujer hasta bien entrado el siglo XX, fuera de la raza que fuera. O incluso, de muchos hombres. Y no sólo en España.
Por cierto, recomiendo mejor este enlace:
http://www.cervantesvirtual.com/bib/seccion/literatura/psegundonivel64a7.html?conten=autores&pagina=siglo16&tit3=Siglo+XVI
M'agradaM'agrada
Tu Leonor no monopolizas nada. Es todo un lujo leerte. Un lujo.
M'agradaM'agrada
Un verdadero placer leerte, siempre. Eso sí es un lujo.
M'agradaM'agrada
Gracias Leonor.
Nunca he puesto trabas a nada, he dado mi opinión y he debatido, lo miso que quiero que hagáis los comentaristas que me honráis con vuestras visitas y comentarios, con los que no siempre estoy de acuerdo, de la misma manera que os paso a vosotros con lo que escribo. En el caso que nos ocupa y en otros protagonizados por diferentes comentaristas aguanto estoicamente que el tema derive a la manera de tertulia de bar, por derroteros no deseados, hasta cierto punto lo encuentro normal.
Que Il Trovatore nos lleve a Cervantes es mucho menos descabellado que otros derroteros que han tomado otros apuntes.
Yo ya he soltado mi última palabra sobre este tema y otros. Vosotros sóis libres de entrar y salir, y también mantener el tema abierto, forma parte de la idiosincrasia del propio blog.
Mantener el blog vivo y con esta cuota de aceptación, visitas y comentarios cuesta horrores y aveces la tarea resulta ardua, pero merece la pena aunque a veces me gustaría ser muy incorrecto. A estas alturas ya no me lo puedo permitir, me jugo demasiado.
Gracias por el enlace y nunca monopolizas, enriqueces con argumentos, criterio y saber estar.
M'agradaM'agrada
Para mí Cervantes es un extranjero que escribió un ladrillo manchego del que me tuve que examinar en el instituto mientras se me impedía conocer mi propia literatuta.
Por alusiones reales:
.Muchas alusiones, pero me he leído la novela. No me haga trampas, por favor. He escrito sobre el tela, lo he estudiado y sé de qué va.
No hagamos trampa, por favor. Texto completo:
http://es.wikisource.org/wiki/La_gitanilla
Empieza así:
“Parece que los gitanos y gitanas solamente nacieron en el mundo para ser ladrones: nacen de padres ladrones, críanse con ladrones, estudian para ladrones y, finalmente, salen con ser ladrones corrientes y molientes a todo ruedo; y la gana del hurtar y el hurtar son en ellos como accidentes inseparables, que no se quitan sino con la muerte.
Una, pues, desta nación, gitana vieja, que podía ser jubilada en la ciencia de Caco, crió una muchacha en nombre de nieta suya, a quien puso nombre Preciosa, y a quien enseñó todas sus gitanerías y modos de embelesos y trazas de hurtar. Salió la tal Preciosa la más única bailadora que se hallaba en todo el gitanismo, y la más hermosa y discreta que pudiera hallarse, no entre los gitanos, sino entre cuantas hermosas y discretas pudiera pregonar la fama.(…)
Y sigue la historia repitiendo hasta la saciedad la palabra “ladrón”. La gitanilla es tan buena por la sencilla razón de que NO ES GITANA. Cervantes se hace eco de los gitanos que raptan niños. La historia no acaba con la “Gitanilla” viviendo con los gitanos, sino volviendo a su “ambiente nobiliario”, al que corresponde a su sangre y alcurnia. De hecho se casa con un hidalgo, no con un gitano.
Ahí está el truco, LA GITANILLA ES BUENA PORQUE NO ES GITANA, TIENE SANGRE DE CRISTIANA VIEJA Y ES UNA NOBLE.
Cervantes se muestra “paternalista”,”comprensivo”.. con los gitanos, como Víctor Hugo, pero no deja de ser un maldito racista, como el autor del libreto de Il Trovatore.
Para quien no lo sepa y le interese, los gitanos fueron perseguidos durante siglos, incluso se produjo un intento de genocidio, de intento de exterminio total. Al Borbón de turno se le ocurrió la “Persecucón General de los Gitanos”. Los libros de texto lo omiten, pero es cierto. Se ordenó detener a todos los gitanos de España. A los hombres se les encerró y condenó a trabajos forzados en un lugar separado de las mujeres y los nios, que también fueron condenados por ser gitanos a trabajar hasta morir. Quizá Hitler lo supiera. Murieron decenas de miles de gitanos. Cuando subió al trono otro Borbón tuvo remordimientos de conciencia y liberó a los gitanos, cuya poblacion había descendido enormemente. Eso era y es españa y en ese ambiente Cervantes y otros racistas, como Quevedo escribñian sus vomitivos escritos. Si alguien quiere le adjunto las lindezas de Quevedo contra judíos, gitanos y catalanes, que contra todos tenía, el buenazo de Quevedo. El buen señor, castellano emérito, escribió sobre el “huebo” y el “fuero” partiéndose de risa por la derrota de Catalunya tras los hechos de 1640 y la I República catalana.
M'agradaM'agrada