Juanjo Mena, fotografia Chris Christodoulou
Tornem als oblidats PROMS 2014 per assistir a un concert que va tenir lloc el passat 30 de juliol a l’habitual Royal Albert Hall que va reunir al pianista francès Alexandre Tharaud per interpretar el sempre fascinant concert per a la ma esquerra de Maurice Ravel, amb la BBC Philharmonic sota la direcció del mestre basc Juanjo Mena, que a la segona part amb l’orquestra i Gustav Mahler com únic protagonista, van oferir la cinquena simfonia. Entre mig podreu escoltar el bis que Tharaud va oferir per agrair els aplaudiments, el preciós preludi per a la ma esquerra de Alexander Scriabin.
El pianista francès no va utilitzar la ma dreta ni per girar la partitura.
Com també va succeir en la retransmissió del concert de Josep Pons que va ser motiu d’un altre apunt d’aquest mes d’agost, la primera obra del programa, una obra contemporània del compositor anglès Sir Harrison Birtwistle, anomenada “Night’s Black Bird”, no es va retransmetre. No sé si és una qüestió de drets, però no sembla que la política per difondre la música actual al públic, sigui la més adient.
Així doncs us deixo amb el vídeo del PROMS núm 18, un bon concert, ja m’ho sabreu dir si en teniu ganes, amb un programa molt atractiu, un solista que ja coneixem a Barcelona i que resolt amb molt bona tècnica, energia i vitalitat, un concert d’enorme dificultat.
La versió de la cinquena simfonia de Mahler està despullada de qualsevol temptativa, sobretot en el famossíssim Adagietto de caure en versions fàcilment romàntiques per agradar al públic. L’edificació de tota l’estructura de la monumental simfonia per part del mestre Mena m’ha semblat esplèndida, així com la resposta de la BBC Philharmonic, millor en el conjunt que en les intervencions d’alguns solistes de so massa esquerp, tot i ser molt celebrats pel públic al final, això sí la secció de corda és molt sedosa i les fustes embolcallen amb la calidesa esperada.
Aquí teniu el regal de la BBC que ha penjat l’adagietto a youtube
Jo en canvi us deixo per escoltar el concert sencer de Ravel en un àudio, però si voleu baixar-vos tot el concert en format mp3 també us deixaré l’enllaç.
Espero que ho gaudiu. No tenim tantes possibilitats com seria de desitjar d’asaaborir les direccions del mestre Juanjo Mena, no calen o sí, més omentrais.
Prom 18:
BBC Philharmonic
Juanjo Mena, Conductor
Alexandre Tharaud, Piano
Ravel: Piano Concerto for the Left Hand (17:15)
Scriabin: Prelude for the Left Hand – ENCORE (2:26)
Mahler: Symphony No. 5 in C-Sharp Minor (69:45)
Royal Albert Hall, Londres 30 de juliol de 2014
ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#!fZt0WDhS!f16KpnfsZVQOQjsqQ_sX1dkowgHqwJB3-q3rFtcn5S0
ENLLAÇ àudio mp3 (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#!jUtEmAYJ!fPhMgM59mZZPJaXg185Eo3WxbYMUDOcosbIAqsQRsSw
Enfilem la recta final d’aquest mes d’agost que ens ha nodrit de moltes gravacions, no totes a l’alçada del que jo esperava, però que espero que us hagin interessat, enmig d ela recerca de senyores, joies, músiques i enigmes que d’avui en una setmana ja hauré desvetllat.
Com sempre és un plaer compartir tot això amb vosaltres, tot esperant la nova temporada que es presenta plena de novetats i il·lusions, us aniré informant.
IN FERNEM LAND 
Sí que es curioso que no se pueda escuchar ese fragmento más que en el RAH…Al menos, gracias por el apunte; recuerdo que hay una “Elektra” y una “Salomé” cercanas. ¡Buena semana, infernems!
M'agradaM'agrada
Eeeeeeeefectivamente, fin de semana straussiano a tope en Londres! 🙂
M'agradaM'agrada
El audio de las piezas contemporáneas se lo reservan en la web de los PROM, es algo sorprendente, debe ser por los derechos de autor.
M'agradaM'agrada
Concert per a disfrutar d’obres, de director i de pianista, com tambè d’orquestra. I amb el sempre captivador entorn “estiuenc” (però d’alta qualitat) londinenc als PROMS, que espero gaudir-los per primera vegada de divendres a diumenge vinents. En Alexandre Thauraud el coneixem amb l’OBC en un esplèndit concert amb obres de Bach (concert amb re menor) i Villa-Lobos (bachianas 3), o sigui, amb obres poc freqüentades però enormament interessants, com la que ens portes avui, aquesta ja si més coneguda, el fantàstic i memorable concert per a la mà esquerra de Ravel. I qué dir de Juanjo Mena? Doncs llastimòs que el veiguem tan poc als nostres auditoris. La seva lluita per la música contemporànea i el seu tarannar sigilós però inequivocament de qualitat és mereixedor de més atenció mediàtica i contractual.
M'agradaM'agrada
El pianista ens va agradar a l’Auditori, també va tocar amb el Quartet Casals, ara bé, el tema Juanjo Mena és de traca. Com pot ser possible que no sigui un habitual de les nostres temporades? Aquests comentaristes que tant saben dels misteris de les agències potser ens ho faran saber…
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, per aquest nova aproximació a un PROM, però avui esperava crònica de Vilabertran, Esperaràs a demà per fer un resum de la Goerniada d’aquest estiu?
M'agradaM'agrada
M’hagués agradat moltíssim anar una vegada més a la Schubertíada, però aquest any no tenia cap pressupost, lamentanto molt no poder informar-vos dels tres concerts de Matthias Goerne, efectivament la Goerniada de Vilabertran.
Esperem que l’any vinent les coses em vagin millor i em pugui permetre ni que sigui unes mini vacances.
M'agradaM'agrada
Jo vaig Escoltar i Veure el baríton Matthias Goerne a Vilabertrant cantant el Cant del Cigne de Schubert. Tots els que no hi vareu ser sou de facto uns desafortunats que teniu un deure greu amb la vida, sobretot amb la vostra vida.
Un miracle contundent i exquisit. Tots els esquemes destruïts.
M'agradaM'agrada
No saps com me n’alegro d’aquest gaudi, però no en sho retreguis, sobretot a aquells que volent anar-hi sí o sí, no ho varem poder fer.
M'agradaM'agrada
Eso de q no utilizara la mano izquierda ni para girar la partitura supongo que sera en homenaje a Paul Wittgenstein ,hermano del famoso filósofo.
Paul era pianista y perdió el brazo derecho en la primera guerra mundial, pero siguió dando conciertos con el brazo izquierdo y encargo trabajos a varios compositores , entre ellos a Ravel.
Gracias Joaquín por el apunte y el video
M'agradaM'agrada
Exactament e. Ravel va escriure el concert per a Wittgenstein i Tharaud fent un gest de complicitat i amb seriosos problemes per controlar el braç dret que sembla, veient el vídeo, que vulgui despagar d’un moment a l’altre ni que sigui per donar més expressivitat al cos.
A la propina de Scriabin va mantenir aquesta complicitat, tot i un lleu descuit abans de començar a interpretar-la. Una curiositat en un excel·lent concert d’un pianista molt sensible.
M'agradaM'agrada
Este tipo de piezas para piano deben tener, en teoría, una cierta ortodoxia de ejecución. Consiste en que el conjunto brazo/antebrazo/mano debe formar una línea lo más recta posible perpendicular al suelo y/o pegado al cuerpo manteniendose inmóvil. Dicho de otra manera, se debe tener cierta rigidez y en modio alguno debe balancearse o adaptarse al lenguaje corporal del pianista. Y claro, tampoco sería “lógico” desde un punto de vista histórico y contextual el pasar páginas de la partitura…vamos, que ni secarse el sudor con un pañuelo. Y recientemente vi con sorpresa como Josep Colom (con la OBC en esta misma obra) presionaba el pedal de resonancia con el pie izquierdo, probablemente por una cuestión de equilibrio frente al teclado puesto que en este caso no existe la razón histórica (Paul Wittgenstein si disponía de pierna derecha). 🙂
M'agradaM'agrada
Es en respuesta a “e”. Sorry.
M'agradaM'agrada
Y porque sorry?
Gracias por la explicación.
M'agradaM'agrada
No, no…el sorry era por no “colocar” bien texto como respuesta. Ya se entendia que lo era pero a veces soy pelin “rigurosillo”. 🙂
M'agradaM'agrada
Molt oportú, Bon material per preparar l’estrena de la temporada al Palau de la Música. Comencen amb la 5a. de Mahler en homenatge a Maazel.
M'agradaM'agrada
Hola Kiko, espero que la teva estada a Bayreuth fos, si més no, emocionant.Començar amb una cinquena de Mahler és molt ambiciós, quina orquestra i amb quin director es farà aquest homenatge?
M'agradaM'agrada
Sí, molt emocionant. Però el que més ens va emocionar va ser l’entrada de l’orquestra(obertura) i la primera intervenció del cor: quin so! Que clar sonava tot! Cal dir que Thielemann ajuda una miqueta també, no?
Ací tens el programa:
Nancy Fabiola Herrera, mezzosoprano
ORQUESTRA DE VALÈNCIA
Yaron Traub, director
Xavier Montsalvatge
Cinco canciones negras
Gustav Mahler
Simfonia núm 5 en do sostingut menor
M'agradaM'agrada
El so és miraculós dirigeixi qui dirigeixi, ara bé, amb Thielemann el so esdevé corpori, per tant deu ser molt interessant comprovar com és la suma dels dos fenomens. No m’agradaria morir-me sense tornar a Bayreuth i a poder ser amb Thielemann dirigint.
Gràcies per la informació del concert d’homenatge. Un programa preciós.
M'agradaM'agrada