Iulia Maria DAN (Aminta) a Il Re Pastore Verbier 2 d’agost de 2014

Si el Festival de Glyndebourne m’ha descobert (no només en a mi) un nou estel en Venera Gimadieva, no me n’estic de dir-vos que el sempre gratificant Festival de Verbier, me n’ha fet descobrir una altra, o per ser més exacta, un possible nou estel, ja que encara ha d’acabar de polir certs aspectes més propis de la joventut que de cap altra cosa. Es tracta de la soprano romanesa Iulia Maria Donen, amb tot un futur esplendorós que l’espera si es confirma tot allò que demostra interpretant el personatge de Aminta, en aquesta òpera primerenca (Mozart tenia 19 anys quan la va composar), però carregada de música bellíssima encara lluny de la maduresa de les darreres obres, però a les portes de Idomeneo, l’òpera que ja ens aboca a la genialitat.

L’obra amb el text original de Metastasio que ja havia estat musicada per Giuseppe Sarti (1753), Johann Adolf Hasse (1755) Christopf Wilibald Gluck (1756), Niccolò Pommelli (1757) Baldasarre Galuppi ( 1758 i 1766), Niccolò Piccini (1760) Pietro Alessandro Guglielmi (1765), va rejovenir en la versió mozartiana, estrenada el dia de Sant Jordi de l’any 1775 a la residència del arquebisbe de Salzburg, on treballaven els Mozart (pare i fill). És la darrera òpera seria abans de Idomeneo, no té un gran tractament dramàtic global. La trama es fonamenta en els conflictes amorosos de dues parelles aparentment pastorals i un personatge que retarda o avança l’acció, el pastor que és el Rei, és clar, com un llunyà i arcaic predecessor del Don Alfonso al Così fan tutte, però sense el seu cinisme, ja que estem encara en l’arcàdia idealitzada, però en canvi Mozart, lluny del conflicte global que fa que l’obra tingui un interès dramàtic molt relatiu, dramatitza cadascuna de les seves àries de manera individual amb resultats brillants i fins i tot excepcionals, com escoltareu més endavant, i aquí sí que demostra ser un mestrívol aprenent del gran compositor que esclataria de immediat. les àries i les grandioses melodies que s’amaguen en Il Re pastore funcionen tan bé que el famós “L’amerò, saro constante” ha esdevingut una ària de concert molt sovintejada.

L’obra té un caràcter lleuger i els seus catorze números, set a cada acte, es mouen entre l’andantino i l’allegro. L’obertura (realment la primera en el opus teatral mozartià), com el Finale són un “molto allegro” que obren i tanquen una òpera que precisament per la bellesa de les seves àries i la delicades orquestral que les envolta, es deixa escoltar perfectament en una versió de concert, com és el cas del vídeo que us porto avui i com sembla que també va ser el dia de la seva estrena, en ocasió de la visita de l’arxiduc Maximilià, el fill petit de Maria Teresa, al palau de l’arquebisbe durant el mes d’abril de 1775.

Les diferents fonts que es conserven de l’estrena parlen d’una serenata del jove Mozart, i el diari de l’arxiduc diu que es tracta de la “cantata” de Mozart, fet que sembla constatar que la interpretació de l’estrena va ser en forma concertant. Els artífexs de l’estrena van ser:
Aminta(soprano), el castrat Tommaso Consoli, Elisa (soprano) Maria Anna Fesemayr, Tamiri (soprano) Maria Magdalena Lipp/ Maria Anna Braunhofer, Agenore (tenor), Felix Hofstätter i Alessandro/Rei (tenor) Franz Anton Spitzeder. L’orquestra la va dirigir Mozart i possiblement també es va fer càrrec del solo obligat de violí a la famosa ària d’Aminta del segon acte., si bé també hi ha qui diu que va anar a càrrec de Michael Haydn, el germà petit de Joseph Haydn i el marit de Maria Magdalena Lipp . Per l’ocasió també es va portar de Munich al flautista J.B.Becke.

A l’original de Metastasio es van afegir l’ària “Aer tranquillo”  que Aminta canta al primer acte i que podreu escoltar en els àudios que us he deixat, i també el finale. Per altra banda es van eliminar set números del llibret original.

La versió de Verbier ens presenta un companyia de joves cantants. Estava inicialment previst que el rol d’Alessandro, és a dir, el rei el cantès Rolando Villazón, però pocs dies abans va cancel·lar, cosa que no sé si dir-vos si va ser millor o no, ja que el substitut, Kresimir Spicer, agafat al vol durant les seves vacances per la zona, no se’n surt del tot bé, com tampoc millora, ans al contrari Anthony Gregory  com a Agemore a oblidar. Ara bé, les tres senyores són magnífiques promeses, sobretot la ja esmentada Aminta de  Iulia Maria Dan que enlluerna per musicalitat, sensibilitat i domini de la coloratura i les agilitats, però també les dues companyes de repartiment van estar a l’alçada tot i que els rols no tenen la dificultat del rol d’Aminta, especialment Emöke Barath, una Tamiri de cant càlid i sensual.

La vigorosa, àgil i inspirada direcció de Gábor Takács-Nagy ofereix a la versió concertant  una contagiosa vitalitat que es transmet  als entusiastes músics de l’Orquestra de Cambra del Festival de Verbier.

Durant el primer acte i mentre Iulia Maria Dan interpreta la endimoniada ària “Aer tranquillo” cau sobre Verbier una tempesta que sembla apropar la fi del món sobre l’auditori, quelcom que enlloc d’esporuguir a la jove soprano, l’esperona per cantar-la així de bé. Escoltareu clarament la tempesta, no és una deficiència de so de la gravació.

Acabada l’ària els organitzadors del festival van decidir interrompre el concert fins que la tempesta decidís afluixar, per això us ofereixo el vídeo en tres arxius que podreu descarregar sense necessitat d’ajuntar.

Escoltem ara la famosa ària amb el solo obligat de violí “L’amerò, sarò constante”

 Wolfgang Amadeus Mozart

IL RE PASTORE
Llibret Pietro Metastasio

Kresimir Spicer (Alessandro)
Anthony Gregory (Agenore)
Iulia Maria Dan (Aminta)
Regula Mühlemann (Elisa)
Emöke Barath (Tamiri)

Verbier Festival Chamber Orchestra
Director musical: Gábor Takács-Nagy

versió de concert
2 d’agost de 2014 Salle des Combins (Verbier, Suïssa)

 ENLLAÇ vídeo (tres arxius que no cal unir)

https://mega.co.nz/#F!6IcmyS4Y!H11bLSYAr-tTVKn2ZbkL1w

Amb aquesta delícia mozartiana acabem el mes d’agost. Demà us presentaré a una senyora i ens espera un acabament d’any apassionant, espero tenir-vos al costat,