Avui festa belcantista a IFL amb l’àudio de la versió de concert de l’òpera La favorite de Gaetano Donizetti, en la seva versió original en francès i amb un equip vocal imponent, Elīna Garanča, Juan Diego Flórez, Ludovic Tézier i Carlo Colombara, sota la direcció de Roberto Abbado al capdavant de la Münchner Rundfunkorchester..
Elīna Garanča assumeix el rol de Léonor de Guzman quan la veu s’ha anat consolidant i agafant uns colors més enfosquits i ha deixat enrere el repertori rossinià i mozartià que la va llençar a la fama. Després de la segona (crec) maternitat, la veu sembla més fosca encara i per tant ideal per fer front a un dels primers rols per a veritable mezzosoprano del ottocento italià. El rol el va estrena Rosine Stolz i degut a les característiques vocals d’aquesta mezzosoprano francesa, no té grans moments de coloratura i agilitat, tret d’una certa exigència en la cabaletta de l’ària del tercer acte, per cert que amb una cadència diferent a la de la versió italiana. La cantant ha de procurar omplir les grans melodies apassionades i també melangioses que són un precedent de l’Eboli i fins i tot l’Ammeris verdianes, rols que fa temps que tots creiem a l’abast de la gran mezzo letona i que ens agrada que encara no hagi abordat. Garanča està esplèndida però una mis¡ca desentrenada. La veu és sumptuosa i el cant tan elegant i bell com sempre. El registre és espectacular, acabant el duo del primer acte amb Fernand amb un agut espectacular, ferm i segur, agut que moltes sopranos voldrien per a elles. Garanča deu ser el més semblant a la senyora Falcon, però per sort també té una solidesa tècnica que ens garanteix una vida artística molt més llarga que els cinc anys de glòria d’aquella.
Aquí teniu la intensitat, l’elegància i la sumptuositat vocal del cant de Garanča en la seva gran escena “”L’ai-je bien entendu?…O mon Fernand!” Realment espectacular.
La temptativa per part de Juan Diego Flórez d’anar assumint un nou repertori malgrat que la seva veu no evolucioni amb la consistència que segurament ell voldria, cap a terreny més lírics, està feta amb la intel·ligència que el caracteritza i després d’assumir l’any passat l’Arnold del Guillaume Tell rossinià, aquest any li ha tocat el torn al Ferrand de La favorite, un rol estrenat per Gilbert Duprez, tenor que va començar la seva carrera amb una vocalitat molt semblant a la de Flórez, amb una veu clara i més àgil, però que va anar enfosquint i forçant amb l’ànsia de esdevenir un tenore di forza per poder compatir amb Domenico Donzelli, que triomfava posseint unes característiques vocals molt diferents i que li permetien abraçar un repertori més heroic i romàntic. A Duprez aquesta obsessió per esdevenir el que no era, li va costar una retirada prematura. No vull dir amb això que a Flórez li passi el mateix, ja que un dels problemes que tenia el mític Duprez era la seva manca d’una tècnica consolidada, cosa que no ens ha de fer patir en el tenor peruà, ara bé, en la seva veu s’evidencien unes certes dificultats en els atacs en el registre agut que abans no existien, si bé la seva veu ha guanyat un cert cos en el centre i pot arribar amb més facilitat a algunes notes greus.
L’elegància en el fraseig, la línia acurada i el control dels mitjans per fer del seu cant un veritable belcanto continues sent referencials malgrat les auguris que alguns que fa anys que el voldrien veure retirat li feien. Mol pocs tenors d’avui en dia poden donar lliçons de belcantisme com ell.ç
Escoltem com Flórez va cantar “Un ange, une femme inconnue”
I ara l’ària del quart acte, la mítica “Ange si pur”
El rei Alphonse XI és Ludovic Tézier, cantant que ha esdevingut el baríton més sòlid del repertori italià i francès de l’actualitat. Capaç de fer front al repertori verdià més líric, alhora que la seva línia sempre curosa li permet fer front a Donizetti amb garanties de no fer malbé la noblesa i elegància del cant tot mantenint un registre homogeni i baritonal, encara que a vegades pequi d’una certa monotonia.
Així va cantar la seva ària “Jardins de l’Alcazar…Léonor viens, j’abandonne”
El quartet solista el tanca el baix Carlo Colombara que tots sabem que a manca de genialitats, posseeix una de solvència i seguretat ben contrastada.
La versió és complerta, inclòs el ballet del segon acte, tot un detall malgrat ser en una versió de concert, que de ben segur ha permès descansar una mica més als solistes alhora que escoltar una música menys escoltada que la pròpia òpera.
Roberto Abbado dirigeix amb nervi, sense gaires subtileses, però fent que l’obra no decaigui mai amb unes dinàmiques potser fins i tot excessives.
Abans de deixar-vos els enllaços per baixar-vos aquesta festassa vocal, us deixo dos fragments més, el duo del primer acte entre Fernand i Léonor, Mon idole! Dieu t’envoie
I el gran concertant del tercer acte “Sire, je vous dois tout…Ô ciel!…. de son âme” i així també podreu escoltar a Colombara i també a Tézier iniciant allò tan maco de “Ô ciel! de son ame”, mentre Flórez i Garanca semblen decidits a passar a la història de La favorite per la porta gran.
Gaetano Donizetti
LA FAVORITE
Llibret de Alphoinse Royer i Gustave Vaëz
Léonor de Guzman – Elīna Garanča
Fernand – Juan Diego Flórez
Alphonse XI – Ludovic Tézier
Balthazar – Carlo Colombara
Inez – Eva Liebau
Don Gaspar – David Portillo
Philharmonia Chor Wien
Münchner Rundfunkorchester
Director: Roberto Abbado
versió de concert
Salzburg 22 d’agost de 2014
ENLLAÇ mp3 ( 2 arxius)
https://mega.co.nz/#F!ewFEhSiR!i_pLxoKrRAwdLAvHUZ5rHg
Demà hauria de parlar de Wagner i el seu Der Fliegende Hóllander a Viena, amb Terfel i Merbeth, però potser m’esperaré una mica ja que aquesta setmana hi haurà vídeo del del streaming i de ben segur una imatge val més que mil paraules, tot i que aquí podríem dir que un àudio.
Bon diumenge!
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies pel regal. No entenc que La Favorita sigui, o tal vegada, passi per ser l’ovella negra de la “Tetralogia” donizettiana. A mi se m’antulla la més bella de les quatre grans obres de Donizetti, fins i tot que la Lucia, ja que aquí, des dels primers compasos (bellíssim preludi, malgrat la seva senzillesa conceptual), en endinsem en una obra de gran entitat dramàtica -malgrat les inconsistències de l’argument- on tenor, mezzo i bar´ton (personatges human´ssims) es veuen absorvits per la dinàmica política. I musical i dramàticament tot funciona, sense llacunes (tal vegada el ballet de l’acte segon, que la veritat sigui dita, tampoc no molesta) ni concessions efectistes. En fi, crec que una obra a (re)valorar i que bé mereix la seva programació i més a aquest nivell a Salzburg. En fi, disculpa el desordre expositiu… I és una sorpresa retrobar Roberto Abbado que a mitjans dels 80 -al Liceu va fer un Don Carlo que en aquell moment em va semblar memorable (seria interessant (re) escoltar-lo ara-, i enregistrava Tancredis i Turandots), semblava que la seva estrella tindria una altra projecció… De nou, gràcies pel regal.
M'agradaM'agrada
És una obra bellíssima, jo també crec que de les millor de Donizetti.
Roberto Abbado davant de l’orquestra del Liceu és molt millor que davant d’una orquestra molt millor. Ha fet una carrera respectable, menys que altres col·legues com ell o inferiors, com per exemple Armiliato.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Vicent!! A mi també m’agrada molt el preludi, que trobo molt efectiu per entrar en l’atmosfera de l’obra.
A diferència d’altres òperes de Donizetti amb les quals sóc molt crític, aquesta la considero una gran obra mestra, amb melodies inspiradíssimes i fragments que, sense renunciar a la delicadesa i distinció pròpies del belcanto, resulten altament dramàtics. Una obra molt més sincera que la Lucia, massa condicionada pel virtuosisme vocal.
El Flórez, com sempre, magnífic. El trobo perfecte pel rol.
M'agradaM'agrada
El Liceu és un dels pocs teatres del món que l’ha tingut sempre en repertori.Jo des de que vaig al Liceu ja n’he vist unes quantesi si res canvia hi tornarem aviat amb Garanca.
M'agradaM'agrada
Disfruté mucho ayer a la escucha de esta “Favorite” y ahora la veo aquí ¡Qué maravilla! Si la historia tiene sus “lagunas”, la música es muy bella y me agradó oirla entera (ballet incluido, rarezas de una). Un punto de desgarro dramático eché en falta a Garanca, pero la clase de los dos (JDF incluido) más un Tezier (me gustó) mostró cuánto echaba de menos esta ópera ¡Gracias, Joaquim!¡Buen domingo, infernems!
M'agradaM'agrada
Una absoluta gozada, por la obra y las voces.
Sin discusión posible.
M'agradaM'agrada
Quina passada!! Havent escoltat els talls que has deixat, no puc dir quasi res dolent. És una favorite fantàstica! La Garanca esplendorosa, el Flórez és un mestre i el Tézier un boníssim baríton.
Potser l’espectacle pel que fa a la part vocal millor de la temporada.
M'agradaM'agrada
Llàstima que fos en versió de concert, sinó, segurament seria el millor de l’estiu.
M'agradaM'agrada
Gracies pel post! Per mí La Favorita té moments musicals preciosos pero el desenvelopament resulta resulta excessivament parcelat.La melodia de “Ange si pur” sempre l’he trobat menys inspirada que “Pour me rapprocher “o” “Tu che a Dio”.
Juan Diego Flórez té el fraseig belcantista més bonic del moment pero el “Re” de la 1º ària queda ja una mica forçat.
Elina Garanca te una veu suntuosa, canta de fàbula i és molt guapa pero de les actuals jo prefereixo el “Oh mon Fernand” de Jamie Barton ,la cantant revelació de l’any 2013 segons els Opera Awards,que hi posa una passió fora de sèrie.
M'agradaM'agrada
ja m’estranya a mi que t’agrades. res noi, un reset i endavant….
M'agradaM'agrada
Como bien dices, Joaquim, es una auténtica fiestaza (se me hace imposible comprender cómo puede haber quien desee que Flórez se retire prematuramente si su canto es insuperable en el fraseo y el sobreagudo quizás no tenga la misma seguridad del resto de su tesitura, pero hoy por hoy ahí está aún firme aunque algo, quizás, tirante, pero si la nota es un re5 se le puede perdonar…) La mezzo que ha presentado Dandini me ha parecido fabulosa también, pone toda la carne en el asador, su registro es bien amplio y la voz potente y bellísima…
M'agradaM'agrada
La diferencia entre una y la otra es la calidad y el cierto en adecuarse al belcanto o no. En eso para mi gana de goleada Garanca.
M'agradaM'agrada
Doncs a baixar la i escoltar la. A veure si “pillo” aquest re5
Moltes gracies
M'agradaM'agrada
El pillaràs una mica escanyadet
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim.
Parece que ha sido la mejor función de lo que se ha cantado operísticamente este verano y primera ( espero que repitan ) actuación conjunta en una función de ópera de Juan D Flórez y E. Garanca
Ella es una extraordinaria cantante por lo privilegiado de su bellísimo timbre y por su clase y elegancia, además de una profesional muy inteligente que sabe dosificarse
Espero que se confirme esa rumorología liceista, de tener a Garanca en Barcelona para CAPULETTI ( 15/16 ) y para FAVORITE (16/17 )
De JDF y su luminosidad y categoria belcantista, no hace falta hablar
Escucharemos tranquilamente esta gran FAVORITE esta próxima semana, esperando me pueda escapar a finales de nov.para escuchar en vivo a Garanca como Romeo en I CAPULETTi
M'agradaM'agrada
Hola Alex.
Espero que las vacaciones hayan sido provechosas.
Esta Favorite es todo un lujo antes de escucharla y un auténtico gozo mientras la escuchas y cuando la terminas.
Aun creyendo que Flórez arriesga demasiado en este repertorio, hay muy pocos tenores actualmente que lo puedan hacer con este nivel de musicalidad, rigor y elegancia.
M'agradaM'agrada
Mil gràcies, Joaquim. Una “favorite” amb un trio tan important no te desperdici així que demà me la baixaré.
Salut!
M'agradaM'agrada
Espero que l’hagis gaudit tant com jo.
M'agradaM'agrada
Una vez escuchados los fragmentos que ha incluído Joaquim en este post debo decir que me ha encantado la elegancia y belleza del canto de Elina Garanca, así como el estilo de Juan Diego Florez que si bien acusa alguna ligera tirantez en la zona más aguda, sigue siendo el mejor tenor belcantista de la actualidad; otra cosa es si realmente Arnold y Fernand/o son roles adecuados para su voz. En todo caso es más Fernand que Arnold. Lo que sucede es que un buen cantante puede salir airoso de cometidos que en principio no le corresponden. Tézier me ha gustado sin llegar al entusiasmo.
De todas formas juzgo por una retransmisión radiofónica. En muchas ocasiones los micros son más aptos para unas voces y menos para otras. Quizás en vivo, con el calor del momento, la aceptación sería muy superior por mi parte.
Yo soy de los que aplauden que si una obra contiene un ballet este sea incluído y no suprimido y siempre prefiero las óperas en su idioma original, como es este caso.
M'agradaM'agrada
En aquesta tothom se sent molt bé, i també s’precia que els cantants canten meravellosament.
M'agradaM'agrada