12 de marc de 2010 LA PASSIÓ SEGONS SIR SIMON RATTLE
20 d’abril de 2014 BADEN BADEN 2014: LA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (Rattle-Sellars) – vídeo –
Aquests dos apunts ben bé poden ser l’antecedent del que us porto avui. El primer per tractar-se de la mateixa obra, si bé amb una altra orquestra i cor, i algun que altre canvi rellevant en el repartiment, i en el cas del segon enllaç es tracta de la mateixa orquestra, cor, director i quasi tots els cantants, però canviant la Passió de Sant Joan per la de Sant Mateu.
El binomi Simon Rattle/Peter Sellars ha portat les dues grans passions bachianes per alguns dels grans auditoris del món, en una producció escenificada que molts troben fins i tot ridícula i innecessària però que si vareu baixar el vídeo que us vaig proposar aquest mateix any amb la de Sant Joan a Baden-Baden, segurament ja vareu comprovar que la proposta és emocionant des del minimalisme més radical, com acostuma a passar en els muntatges teatrals del director nord-americà.
Avui la proposta és només d’àudio, per tant a molts us estalviaré posar-vos les mans al cap com ha fet part de la premsa britànica que han titllat la proposta visual com a vorejant el ridícul. No hi estic gens d’acord.
Musicalment la versió és magnífica, com ja ho era a Birminghan i com també ho era la de Sant Joan a Baden-Baden, neta, transparent, pura filigrana sonora gràcies a una orquestra de somni, amb els obligats orquestrals d’una consistència i fermesa admirable. Lluny de les sonoritats historicistes i sense ser de caire romàntic, és una tercera via.
El Cor també magnífic, es mostra dúctil tot i que ja sabeu que els anglesos han trobat a faltar el seu Monteverdi, és clar, però és una llàstima que no podem apreciar el joc escènic per acabar de commoure en la simbiosi escènica/musical ta important en aquesta proposta.
Els solistes vocals són molt correctes, sobretot els dos grans narradors, l’Evangelista de referència, de gran expressivitat i sentiment del tenor anglès Mark Padmore i el Crist del imponent Christian Gerhaher, que en la passió de Sant Joan feia les àries. També em lamento no poder veure’l, de ben segur la seva presència era del tot colpidora.
En les àries tenim un quartet habitual, Tillling, que sense ser la meva soprano de referència, és d’una sobrietat luterana adequadíssima, com ho són Kožená, tot i no tenir la gravetat en la veu que m’agrada per la part però que supleix amb una elegància admirable, Lehtipuu, malgrat que ens va patir com sempre amb les tibantors que el caracteritzen i Eric Owens, que ha passat a substituir al instituïble Quasthoff, atorgant a les seves intervencions unes sonoritats dramàtiques properes al wagnerisme, però roman lluny de la commoció que causava el gran baix-baríton alemany.
Així va cantar Magdalena Kožená “Erbarme dich”
Malgrat tot no hi ha dubte que el gaudi el teniu garantit.
PASSIÓ SEGONS SANT MATEU
Christian Gerhaher baríton (Jesucrist)
Camilla Tilling soprano
Magdalena Kožená mezzo-soprano
Topi Lehtipuu tenor
Eric Owens baix-baríton
Berlin Radio Choir
Berliner Philharmoniker
Director musical Sir Simon Rattle
ENLLAÇ mp3 (2 arxius, un per cada part)
https://mega.co.nz/#F!7UM3gZgQ!2Yge788LASmTXzzuHsddLw
Els PROMS amb una oferta tan ample, variada i de gran qualitat em continua motivant any rere any, admiració i l’enveja més sana possible.
IN FERNEM LAND 
Interessant el tema de les passions teatralitzades, encara que no en sigui gaire fan. A Sta. Maria del Mar, en la dècada dels 90 se’n va fer una escenificació de la Passió segons Sant Mateu a càrrec de Jonathan Miller dirigida per Stephen Cleonboury (director d’interpretacions historicistes de segona fila, vaja si no vaig errat, probablement ho escric malament). També Werner Düggelin quan va fer la seva versió filmogràfica de la Passió segons Sant Joan de Bach ambientada en un pati dels arrabals pobres de Nàpols el 1985:
Una altra de més recent, també de la de St. Joan és la d’Hugo Niebeling de 1991, amb aparents reminiscències de la pintura caricaturesca religiosa flamenca
Serà un plaer degustar els arxius. Gràcies pel regal.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, no coneixia cap de les dues versions que ens suggereixes.
Bach ho “suporta” tot i algunes de les propostes són molt interessants.
En qualsevol cas quan ho gaudeixo al màxim és sense res, sense cap afegitó que m’ajudi.
M'agradaM'agrada
Perdó, crec que era Roy Goodman i no Stephen Cleobury el que va dirigir la Passió de Sta. Maria del Mar escenificada per Johnatan Miller.
M'agradaM'agrada
L’enveja mai pot ser sana, és una contradicció palmaria. L’enveja corroeix l’ànima i fa patir innecesariament. Londres és una ciutat per la que tinc una enveja insanísima, em corroeix i em fa patir…i si a més ets melòman aleshores pitxor encara… 🙂 🙂 🙂
M’encanten les Passions bachianes semi-escenificades…i si la orquestra és la que és, i el director i cantans són el que són i per anar a per nota pel mig hi tenim en Peter Sellars oficiant de dramaturg aleshores una festassa musical amb tots els honors… 🙂
M'agradaM'agrada
Jo també sóc molt de Londres, més que de la monumentalitat de Paris. Londres potser és més gran, però jo la trobo més racional i humana, i si afegim la magnificència musical que l’envolta, aleshores és quan surt allò que tu sense embuts qualifiques de “mai sana”.
Per el que fa a Bach i les seves Passions tenen el gravíssim perill de anular a tota la música que es va fer després, convé dossificar-se, com també convé fer-ho amb Wagner, corres el perill de trastocar-te. 😉
M'agradaM'agrada
Moi aussi! Cap filmació ni representació teatral de les passions crec que puguin substituir una versió de concert inspirada.
M'agradaM'agrada
Les coses de l’sperit no necessiten escenificacions, són sobreres.
M'agradaM'agrada
Joaquim, estic per aquí amb Johann Sebastian Bach! Certament una meravella aquesta Passió que no coneixia, especialment alguns recitatius pertanyents a la tercera part, de la meitat cap al final, m’han agradat molt i si ens dius que ho fan bé, per mi va a missa. Deixo pendent llegir-ne més detalls referents a l’estructura i la història de la composició. A veure quan serà…
M'agradaM'agrada
Ostres em poses deures…i de la Passió segons Sant Mateu!!! quasi res.
Prenc nota, però no sé pas si ho podré fer aviat això. En Xavier C fa no sé quant temps que espera un apunt de Sadko, i no m’agradaria pensar que ens ha deixat de sovintejar amb l’assiduïtat que acostumava, degut al retard 😉
M'agradaM'agrada