Ahir va tenir lloc la inauguració de la temporada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu, encara que el teatre diu de manera absolutament absurda que la inauguració oficial de la temporada és el 14 d’octubre amb la primera funció de La Traviata, quelcom ridícul, ja que en tots els teatres del món la primera representació és la inauguració, una altra cosa deu ser la festeta per espònsors i mecenes, que potser deuen creure que el mes de setembre és massa aviat per inaugurar o que La Traviata sigui més idònia. Sense més comentaris.
Tornava finalment el capolavoro de Gioachino Rossini, Il bariere di Siviglia, absent masses anys de les temporades i per tant esperat per la legió de rossinians pacients que finalment hem tornat a veure el títol més popular del compositor de Pesaro en el cartellone de Les Rambles.
Inaugurar amb una òpera tan popular malgrat l’oblit esmentat amb un equip vocal discret és quasi com un avis per a navegants del que ens podria esperar en un futur on potser prevaldrà la popularitat de títols i les apostes poc arriscades i molt comercials, sense cantants de renom. Potser estar acostumats a repartiments no gaire llunyans que reunien a Joyce DiDonato amb Juan Diego Flórez o Silvia Tro Santafé amb Barry Banks, ha perjudicat en excés aquesta proposta modesta que jo qualificaria digne d’un torn popular, si més no quan aquests tenien el celebrat sentit primigeni que els va caracteritzar, és a dir cantants joves a la recerca d’oportunitats, projecció o consolidació, això sí, a un preu notòriament més popular que no pas la dels torns amb figures de relleu, ja que pagar 155 euros (butaca de platea) per el repartiment d’aquesta estrena em sembla abusiu i fora dels preus de mercat. Ara us intentaré explicar-ne els motius.
L’Orquestra del Liceu està passant per moments difícils, això no és novetat, però és que no s’acaba de veure i sobretot escoltar, l’esperat projecte liderat per el mestre Pons, massa absent de la temporada operística i en lloc de la renovació dels seus membres, estem veient com alguns marxen i ves per on potser ho fan els que haurien de romandre-hi.
Il Barbiere di Siviglia no necessita una gran orquestra, però si bona, necessita que sigui flexible, transparent, àgil, amb un so acurat, bonic, rodó, càlid, amb intervencions solistes que han d’ajudar a vestir el genial entramat rossinià. El director Giusppe Finzi no va saber, o no va poder fer un bon barbiere, si bé és cert que l’orquestra va anar millorant després d’una obertura feixuga que no aixecava ni el vol ni gaire esperances. De manera menys o menys alternant es van anar succeint moments reeixits amb altres absolutament erràtics, com el cabdal Finale primo, on el so era brut i barrejat, i on semblava que els músics no podien seguir la dinàmica del genial crescendo. En altres moments més treballats, si que vaig percebre un treball més acurat del so, però a vegades l’orquestra cobria als cantants, o potser eren els cantants que eren incapaços d’emetre la columna sonora de manera òptima per traspassar una orquestra amb una quarantena escassa de components.
Ahir debutava el mestre Peter Burian com a director del Cor del Liceu, segurament no és l’òpera on pot demostrar gaires coses, ja que només intervé el cor masculí, i encara de manera molt reduïda, sent aquesta secció la millor que tenia el cor fins ara, per tant haurem d’esperar a La Traviata per veure si hi ha millores o canvis notables.
Els cantants de Il barbiere han de ser molt bons. Tots aquells que creuen que es tracta d’una òpera buffa i que això no significa el mateix rigor i dificultat que altres òperes del repertori seriós del mateix Rossini, és que tenen que fer un curs intensiu de belcantisme rossinià. Buffo en cap cas s’ha d’associar a senzill, fàcil o poc exigent.
Si al Il barbiere no hi ha barbiere (Figaro) tenim un greu problema, i en aquest primer repartiment no n’hi ha, ja que el cantant, que no baríton, Mario Cassi, va mostrar greus carències vocals, d’emissió, d’estil i de tècnica, amb un fiato precari i unes emissions al final de les seves intervencions estentòries, com volent demostrar que té molta veu i que és un baríton, afirmació que jo trobo si més no agosarada. La seva cavatina, moment àlgid de la partitura, és irrellevant, grollera i decebedora, però és en les intervencions concertants o en els duos, on la veu desapareix en molts moments, incapaç d’emetre el so amb homogeneïtat. En el tercet amb Rosina i Almaviva del segon acte, “Ah! qual colpo inaspetatto”, la intervenció de Cassi en lloc de ser simpàtica esdevé grotesca i molesta, amb uns cops de veu absolutament estentoris i fora de lloc. Rossini necessita d’una elegància en el fraseig i la tècnica, que ell no posseeix, tampoc té la personalitat escènica per ser el motor dramàtic. Ni distinció, ni poder vocal, ni tan sols autoritat escènica. Un veritable desencert.
Annalisa Stroppa canta el rol de Rosina. La veu és bonica, rodona, sense estries ni estridències, canta amb gust. En canvi té algun problema en la perfecta afinació dels aguts i per ser una mezzosoprano ha de tenir greus, i quan el registre es mou en la zona central i greu, la veu s’ha de imposar amb naturalitat. No és el cas, la veu és de mezzo, però els greus no sonen, que és quelcom tan greu com quan a una lleugera no se li escoltin els sobreaguts. No donar importància a la carència, ni que sigui puntual, dels greus, en les veus greus és quelcom a corregir. Stroppa actua bé , és graciosa i fins i tot dóna una sensualitat adient i atractiva al rol, malgrat l’excessiva visió infantil de la producció, problema alié a la cantant.
El tenor argentí Juan Francisco Gatell canta el rol d’Almaviva. Després de l’experiència radiofònica d’aquest estiu a Pesaro, i de l’assaig general de divendres passat, m’esperava el pitjor, però per sort es va mantenir en una discreció preocupant. L’emissió aguda és esblanqueïda, sense gaire cos, si bé fa un veritable esforç per exhibir unes agilitats si no enlluernadores, sí estilísticament apropiades. Va acabar la seva darrera ària sense brillantor, però dignament. És un Almaviva valent, per per a un teatre d’una divisió inferior a la del Liceu. Com a actor és molt disciplinat i fa tots els acudits que li manen, ho fa amb gràcia, però que voleu que us digui, quan hem escoltat a Flórez cantant Rossini, ja no ens poden portar a qualsevol, si més no hauríem d’exigir a Camarena o Browlee (no ha debutat encara), o qui sap si Barbera, Rocha o Angelini, tenors que canten Almaviva actualment als grans teatres. Gatell, si té un bon dia, és l’Almaviva ideal per a un repartiment popular, no més. Ah! i torna per a Don Pasquale!!!
Carlos Chausson si que és un cantant per a un primer repartiment d’un teatre de primera. El seu Bartolo és exemplar, per estil, per veu, per actuació, per domini de l’escenari i de la partitura, perquè quan està en escena ell és el centre d’atenció malgrat que Joan Font s’encaparri a centrar en un altre lloc l’atenció de l’espectador. Carlos Chausson és un cantant veterà que en el Liceu no hem pogut gaudir com haguéssim volgut nosaltres. Ha fet una carrera molt important a Zuric i ens ha mancat massa sovint dels repartiments on ell hagués hagut de ser-hi, mentre ens teníem que empassar veus molt més mediocres de cantants forans, per sort ara dignifica, al costat de John Relyea unes representacions que sense ells dos serien d’absoluta mediocritat. El baix americà canta un Basilio amb veu rotunda de baix, quelcom que sembla impossible trobar als escenaris. No crida, interpreta i s’adequa al rol de manera idònia, no és un cantant que normalment m’entusiasmi, però amb aquest Basilio signa una interpretació totalment convincent.Bravo!
A la senyora Marisa Martins la caracteritza una de les veus més ingrates que es poden escoltar en un escenari, si bé en moltes ocasions la seva intel·ligència com intèrpret l’han salvat del judici sumaríssim, ara bé ahir no em agradar gens, ja que en la seva curta intervenció en l’ària del segon acte va mostrar un estil abrupte que en cap cas es justificava per l’actuació grotesca del seu personatge. La senyora Martins té més bon padrins que altres mezzosopranos locals que no tenen les mateixes oportunitats. Incògnites i misteris de les agències o exigències que no s’haurien d’acceptar. cal donar oportunitats a que tots els cantants del país passin per l’escenari del Liceu.
Magnífic en canvi Manel Esteve en el doble rol de Fiorello i i l’oficial, amb una veu ben emesa, amb presència i convicció, sense estridències.
La meva estima per Els Comdiants en la seva faceta sobretot operística, és escassa. Sóc capaç fins i tot d’acceptar el seu estil naïf, de trets infantils i objectius aparentment fàcils a la recerca del divertiment i la rialla, sense aprofundir en psicologies i situacions escèniques més treballades a la recerca d’una visió més creativa, però el que no tolero en aquesta producció és que Joan Font pensi que amb el que van escriure Rossini i Sterbini no n’hi hagi prou per divertir, si és que aquesta és l’únic objectiu possible que ell sap o vol extreure d’aquesta obra. Potser demanar-li que anés a buscar inspiració en l’origen de Baumarchais hagués estat inútil, ja que Font revesteix l’escena amb tota una sèrie de personatges ja coneguts en les iconografies dels seus muntatges teatrals, que aquí arriben a inundar l’escena, intervenint en mig de les àries, distraient l’atenció principal. Sembla com si Font tingués por que ens avorríssim escoltant cantar. Els exemples no són aïllats, ja que són el recurs en totes les escenes, tant li fa que Basilio s’esforci a cantar la Calumnia o que Rosina es concentri a “Contro un cor”, ja que mentre ells intenten exercir el protagonisme que els hi donen els autors, Font fa actuar a aquesta colla de comediants (criats i altres éssers inexplicables) que en el cas de la segona ària de Rosina esdevé el mateix Almaviva, fent un excés de pallassades que em van arribar a irritar. Em sembla bé que Gatell faci una simpatíquissima introducció coreografiada davant del teclat, però després el fan accedir a dins del piano convertit en góndola, robant amb les rialles del públic excessivament agraït, tota l’atenció sobre la potser millor interpretació de Stroppa en tota la representació, per no parlar del numeret del criat penjat de la làmpada durant el finale primo, o la parella que balla per la casa sense que acabem de saber per quin set sous els hi entren les ganes de balluraca, o els misteriosa parella de iaies omnipresents en totes les escenes, o el fer i desfer el llit mentre Berta canta la seva ària di sorbetto. Tot és gratuït, per distreure, per fer-ho divertit i entretenir, un concepte que m’exaspera, que limita i infantilitza molt el públic, que condiciona als propis cantants i que impossibilita una lectura adulta d’un text amb moltes més possibilitats del que Font sap o vol fer-nos veure.
Si a més a més l’opció estètica emprada és sota el meu punt de vista, plana, barata i lletja degut a una escenografia minimalista i sense vida, amb un vestuari tan iconoclasta d’estils com reciclat de mil i una cercaviles de la companyia, ja us podeu imaginar que aquesta vegada els Comediants han esgotat la meva ja escassa possibilitat d’acceptació. Només el disseny de llums de Albert Faura, malgrat que el que s’havia de il·luminar fos poc engrescador, penso que dóna una certa categoria a la pitjor producció que jo he vist fins ara del grip de Canet.
No recordo un Barbiere liceista més mediocre que aquest.
No cal dir que al final tot va ser prou celebrat com per fer creure a la Direcció del Liceu que aquest és el camí, que la primera òpera de la nova temporada ha estat un èxit i que ens hem empassat el producte. Doncs no senyors del Liceu, no, qui hagi viscut les nits memorables sap que el final d’ahir, efectes especials inclosos, és un foc d’encenalls, un succés d’estima i que no s’oblidin que l’orquestra necessita millores urgents, que els cantants han d’estar a l’alçada dels preus que paguem, i que la majoria del públic m’atreviria a dir que no ens anem al Liceu a distreure, a passar l’estona, ni tan sols quan l’òpera és buffa. Per el públic infantil ja hi ha l’aposta engrescadora del Petit Liceu, a la resta d’abonats i públic interessat en assistir a una representació operística se’ns ha d’oferir u producte cultural de primer nivell.
Malgrat no fer-se o no constar, l’edició crítica de l’òpera, certifico que en aquesta ocasió és la primera vegada que en el Liceu escoltem l’ària d’Almaviva “Cessa di più resistere”,
Dissabte vinent us parlaré del segon repartiment i sobretot no us prengueu la meva opinió com quelcom definitiu, contrasteu-.la amb altres.
Bona setmana a tothom.
IN FERNEM LAND 
Vaig estar també ahir a la inauguració de la temporada (digui el que digui el Liceu). Coincideixo força amb els teus comentaris pel que fa als cantants (sobretot, molt pobre el ‘Figaro’). No coincideixo tant amb la producció escènica, que no em va desagradar.
Efectivament, correm el risc de que el Liceu es converteixo amb un acceptablement bon teatre de “segona divisió” però amb preus de “primera”.
M'agradaM'agrada
És molt probable que si el nivell esdevé de segona els preus els hauran de baixar, ja que no ens deixarem enganyar i el gat per llebre es pot mantenir una temporada, la següent ja no.
M'agradaM'agrada
El GRAN CHAUSSON, estuvo inconmensurable. Después de 200 representaciones, lo ha interiorizado totalmente. De ANTOLOGIA ABSOLUTA. Forma parte de las referencias de la interpretación de este rol sin duda alguna!!
Total de acuerdo en lo poco que se nos ha prodigado en este nuestro tan querido teatro y un error incomprensible e imperdonable, que en los últimos años de su carrera, (se quiere retirar en el año 2017), habiendo programado un Don Pascuale en el Liceo, no sea EL a quien disfrutemos, siendo este rol, otro de sus inmensos logros.!!!!
M'agradaM'agrada
Molt d’acord Josefina! A veure si s’ ho repensen I el posen finalment en algun dels dos repartiments. Comptar amb Chausson en qualsevol teatre és un luxe.(Tampoc Pons estava anunciat per alternar-se amb Maestri en el darrer Falstaff del liceu I al final ho va fer.
M'agradaM'agrada
Efectivament benvolguda Josefina, no s’entén que Chausson no canti el Son Pasquale, ja que cap dels dos bons intèrprets que venen a fer-lo són la meitat de bons, i tenint en compte com dius, que ell es retirarà aviat, el Liceu ens l’hauria de garantir. En canvi ens farà tornar a escoltar a Gatell, quelcom inexplicable.
M'agradaM'agrada
Menos mal que no la tengo en mi abono y ni siquiera me pasó por la cabeza comprarla…
Lo siento… Il Barbiere no me gusta y con Els Comediants ya no puedo con ellos,…..pesados, reiterativos y aburridos….. Mi humilde opinión….
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Tot això que t’estalvies, ara, si en JK es decidí a cantar l’Almaviva, ;-), no et perdies una representació de la millor òpera del món jajajajajajaja.
Petons també per a tu, Emilio
M'agradaM'agrada
El peor “Il barbiere di Siviglia” que yo he visto en vivo, en registro videográfico o escuchado en grabación discográfica.
Una estupidez escénica, unida a una pobreza vocal de los cantantes -salvo excepciones- y una dirección musical plana, sin matices y sin ningún interés por patentizar la gran calidad de la música de Rossini, interpretada por una orquesta mediocre y sin motivación.
Un auténtico aburrimiento.
Ya me extenderé en otro comentario. De momento ya he derramado la bilis por esta desgracia perpretada a una de mis óperas favoritas. Qué oportunidad perdida, señores del Liceu! Si Uds. se conforman con esto estamos perdidos.
Los diversos “buus” fueron bien pocos para lo que se merecía esta representación. Yo me quedé con las ganas de unirme a ellos, pero me aconsejaron que no lo hiciera porque no es aconsejable para mi salud excitarme demasiado.
A ver cuántos aburrimientos más tengo que soportar esta temporada.
M'agradaM'agrada
Barbiere (l) això vol dir que hi haurà (i II) ? Jo, de no ser per Chausson, hagués dubtat entre quin repartiment és el A I quin el B
Contràriament a molts de vosaltres em fa il.lu veure la proposta de J.Font. Jo sí vaig disfrutar la flauta I la ventafocs. Ara b… crec que amb un dels dos casts n.hi ha ben bé prou.
M'agradaM'agrada
Acabo l’apunt dient que dissabte tindreu l’apunt del repartiment alternatiu, és a dir, barbiere 2.
Esperem els teus comentaris.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi, com al públic del dia 23 si m’ha agradat la proposta escènica de J.Font, homenatge inclós a les campanades de boda de la Cubana. Crec que és prou moderna i espanyola perquè agradi fora, que la reposaran al liceu i que és prou exportable. De fet,crec que li va una mica gran la caixa escènica del liceu I que en un altre escenari més petit lluiria més. Estic però d’acord (com no!) amb moltes de les coses que heu dit. Per exemple, no sé què fan exactament els actors mentre en J.Reylea està cantant l.ària de la calumnia perquè, vocalment és del millor de la producció I cal estar concentrat. Ja ho veuré al video si n.hi ha. Per contra el piano-gòndola, que va provocar alguna riallada espontània sí em va agradar. Liceu ple, públic satisfet, repartiment correcte, el més fluixet de tots, el Fígaro I la resta supleixen amb italianità I com actors el que no poden donar com a cantants.Sí penso que ells millor no ho poden fer. Uns altres sí però no pas ells. L’orquestra a conjunt. No em va semblar pas tant terrible com dieu. En resum: Un bon repartiment de torn popular amb el luxe de Chausson. I ara en vindran un parell més: Les traviates. El que no s’ entén és que essent populars sls repartiments, el preu no ho sigui també. De fet, només cal mirar el cartell que encapçala l.apunt I elpaper residual que hi tenen els cantants. A banda de que ara ja ni es molesten en editar un full de sala amb el reparepartiment de la funció I potser fan bé… De fet mentre hi sigui en Chausson qui de les dues opcoons possibles canti figaro, Almaviva o Rosina m’és un xic indiferent. Ah I Marisa Martins sí h o va fer bé I el públic així li va reconèixer (un pèl sobreactuada I robaescenes però)
M'agradaM'agrada
La primera en la frente, que diuen.
Anem arreglats.
M'agradaM'agrada
Doncs més que arreglats, desarreglats, ja ens ho sabràs dir.
M'agradaM'agrada
Hi vaig demà amb entrada del seient secret. Se’m feia una muntanya gastar-me la burrada de diners que val aquest Barbiere per una producció de Comediants, que igual que et passa a tu, m’exasperen pel seu infantilisme. Però no volia deixar passar la ocasió de reveure la joia rossiniana tant de temps alllunyada del Liceu i poder veure Carlos Chausson.
Donat que no he vist la producció no puc comparar però estic gairebé segur que coincidiré amb les teves opinions. El repartiment és de segones, segones.
Una precisió, Si no vaig errat, crec que en un dels Barbiere que va fer Eduard Giménez, aquest, va cantar l’ària final (recordo que el programa de mà duia un full addicional fent-ho notar). I em sembla que Rockwell Blake en el seu antològic recital també la va cantar. Hauria de buscar els programes ja que cito de memòria. Segur que algú ho pot confirmar o desmentir.
A veure què passa demà.
M'agradaM'agrada
Ahir a la sortida del Liceu vaig aturar al gran expert en la matèria, el mestre Tribó, i em va certificar que en el Liceu no s’ha cantat mai aquesta ària en una representació operística. Com pots imaginar no ho poso en dubte.
En Blake en aquell estratosfèric i inoblidable concert és una altra cosa.
Esperem la teva crònica.
M'agradaM'agrada
Em sap greu contradir al mestre Tribó però estic pràcticament segur que l’Eduard Giménez va cantar el “Cessa di più resistere”. En el programa de mà d’aquella funció (no se si ho va fer en totes les funcions) varen afegir un full on s’esmentava l’esdeveniment que suposava cantar aquesta ària al Liceu i s’agraia al tenor la seva disposició al fer-ho. Recordo que la va cantar molt bé i que la rebuda del públic va ser correcta tirant a freda, cosa que en aquelles èpoques passava amb les òperes rossinianes. Al acabar la representació alguns varem comentar la “incultura” musical del Liceu que no havia reconegut l’esforç de l’Eduard Giménez.
Dec guardar el programa i el buscaré però el tinc lluny d’on sóc ara i no puc consultar-ho.
És possible, també, que estigui totalment equivocat i ho acceptaré amb esportivitat si m’erro. La memòria, a partir d’una certa edat, s’esgota una mica.
M'agradaM'agrada
Seguirem investigant, no en tinguis cap dubte
M'agradaM'agrada
Els que dieu que s’havia cantat teniu raó i aquí està la prova auditiva, gràcies al mateix mestre Tribó que afligit m’ha certificat l’errada comesa.
Aquest va ser el meu primer barber i com us podeu imaginar no puc recordar que es cantés una ària que mai es cantava, ja que no l’havia escoltat mai sencer
Agraeixo al mestre i a tots els que heu aportat informació en fer una mica més valuós IFL.
Premeu sobre el nom del tenor i escoltareu aquella abreujada versió
Eduard Giménez Liceu 1976
M'agradaM'agrada
yo también creo que E. Gimenez si cantó en uno de sus Almavivas, el
Cessa di più resistere”, aunque no recuerdo la temporada. Ya lo averiguaré esta tarde noche
Esperemos que el jueves dia 18 y con la producción más rodadas, la parte musical funciones algo mejor ( afortunadamente, he invertido solo ” en 2 entradas de las de mas low cost “)
De lo escuchado en youtubes, nunca me ha convencido el menos que tenorino Gatell y el menos que “baritonito ” Casi
( veremos que tal, aunque pocas ilusiones me hago )
Al menos en el 97/98, se tuvo un muy correcto BARBIERE en el Victoria con los Bruce Ford, Carmen Oprisanu, P.Burchuladze, etc…etc…
M'agradaM'agrada
El maestro Tribo me dijo que no, y me lo creo, como puedes suponer.
Si no voy equivocado el Figaro de aquel barbero era Chernov, visto en la distancia, todo era muy superior a este barberillo, que ya nos gustaría que al menos fuera de Lavapiés.
Ya nos contarás.
M'agradaM'agrada
Pese a que el amigo Jaume Tribó es una verdadera enciclopedia , casi aseguraría de mi parte que el tenor Eduard Giménez en la primera de las funciones temporada 76/77 ( la del sábado 4 dic. 1.976 ) sí cantó el ….cessa di piu resistere … ( al menos la primera estrofa ); incluso creo recordar que en el programa de mano, se informaba a los espectadores que por primera vez se interpretaría por el Almaviva este fragmento o aria
Por cierto ,enorme y gran función de aquel BARBIERE de 1.976( supongo que el amigo Colbran lo recordará muy gratamente) con además de Giménez, Rosetta Pizzo, Sesto Bruscantini y Paolo Montarsolo
M'agradaM'agrada
Els que dieu que s’havia cantat teniu raó i aquí està la prova auditiva, gràcies al mateix mestre Tribó que afligit m’ha certificat l’errada comesa.
Aquest va ser el meu primer barber i com us podeu imaginar no puc recordar que es cantés una ària que mai es cantava, ja que no l’havia escoltat mai sencer
Agraeixo al mestre i a tots els que heu aportat informació en fer una mica més valuós IFL.
Premeu sobre el nom del tenor i escoltareu aquella abreujada versió
Eduard Giménez Liceu 1976
M'agradaM'agrada
Efectivamente guardo un buen recuerdo de este “Barbiere”, especialmente por el Figaro de Bruscantini y el Basilio de Montarsolo. Rosetta Pizzo me gustó más en su posterior “Lucia di Lammermoor” ya que -desde que escuché la primera Rosina en vivo por una mezzo (Bianca Maria Casoni) siete años antes- no aceptaba que ese rol fuera interpretado por una soprano. Pero no recordaba que Eduard Giménez cantara el “Cessa di piú resistere”.Todos tenemos lagunas en los recuerdos.
Disponer del fragmento que lo demuestra es un auténtico hallazgo que hay que agradecer al maestro Tribó y a Joaquim.
M'agradaM'agrada
En la crítica que va fer el Xavier Montsalvatge, el 7 de desembre de 1976, elogia el Giménez: “Su voz es un poco justa y delgada, pero canta con gusto, lo que apreciamos sobre todo cuando en el primer acto repite su arieta y en el aria de la última escena, muy lucida y que, incomprensiblemente
casi siempre se suprime”. Sembla, doncs, pel que diu, que va cantar l’última ària que, efectivament és molt lluïda. A l’enllaç veureu el diari digitalitzat.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1976/12/07/pagina-67/33628003/pdf.html
M'agradaM'agrada
Els que dieu que s’havia cantat teniu raó i aquí està la prova auditiva, gràcies al mateix mestre Tribó que afligit m’ha certificat l’errada comesa.
Aquest va ser el meu primer barber i com us podeu imaginar no puc recordar que es cantés una ària que mai es cantava, ja que no l’havia escoltat mai sencer
Agraeixo al mestre i a tots els que heu aportat informació en fer una mica més valuós IFL.
Premeu sobre el nom del tenor i escoltareu aquella abreujada versió
Eduard Giménez Liceu 1976
M'agradaM'agrada
Esperava llegir-te Joaquim.
Ja vaig anar poc animada al Liceu pensant que no veuríem res d’extraordinari, però en vaig sortir indignada. Si això és el que ens espera tota la temporada, hem de començar a fer una acumulació de paciència i resignació per resistir-ho.
L’obertura va ser terrible, l’orquestra anava no sabem per on i el director igual, la tònica va continuar tota l’òpera. Els cantants desastrosos amb una única excepció: Carlos Chausson, amb un saber cantar i taules per defensar el seu paper.
Ahir la posada en escena va aconseguí posar-me “dels nervis”. Una bona direcció d’escena ha de tractar que els cantants siguin també bons actors, la temàtica d’aquesta òpera és prou divertida. Totes les aparicions de personatges innecessàries a escena fan d’aquesta representació una cosa insuportable. Potser si els cantants fossin bons no ho notaríem tant.
Del vestuari prefereixo no parlar de tant dolent que és. El programa diu que és inspirat en el de Picasso per al “Tricorni” de Falla, moltes pretensions.
M'agradaM'agrada
Jo espero que tota la temporada no sigui així. Sobre el paper ja es veia que aquest barber s’havia programat corre-cuita substituint alguna que altra meravella no sostenible. El altres repartiments de les altres òperes (no precisament La Traviata) mereixen més optimisme. Jo ho espero així.
Estava convençut que el vestuari t’havia fet molt “feliç”.
M'agradaM'agrada
Em coneixes.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord pero sóc menys derrotista.
Desde la meva localitat l’orquestra va estar a un bon(i prou) nivell.Ja fa temps que constato que la percepció de l’orquestra canvia moltíssim segons la situació de l’oient.Si algun dia probeu les darreres files de platea o les llotges de platea alucinareu…
Els cantants tenien tots ells l’estil adeqüat que exigim a un Rossini posterior a la” Rossini Renaissance” encapçalada per Marilyn Horne al final dels anys
60.
El punt més dèbil és sense dubte Mario Cassi que té una veu molt interessant pero un cant molt irregular ,et pot fer una frase d’agilitat molt acurada i passar la següent de forma ràpida i poc pulida.En conjunt segons el meu parer més desconcertant que no pas dolent.
És gairebe imposible carregar-se l’Almaviva de Juan Francisco Gatell,que és molt bon actor,té el color de veu(molt semblant a Luigi Alva) adeqüat pel rol i fa totes les agilitats de forma solvent.No és Flórez,Camarena ni Brownlee pero és un bon especialista i em sembla molt respectable i superior a Gimenez,Matteuzzi o González,que fa dues dècades donavem per bons.
Bon estil i bona veu per la Rosina d’Annalisa Stroppa malgrat la nota calada i un parell de greus sense projecció.
Lo millor de la funció els dos baixos John Relyea i Carlos Chausson que ja ha fet 3 dels 4 rols buffos més emblemàtics al Liceu: Ducamara,Don Magnífico ,Don Bartolo i li manca Don Pasquale.Tant de bo si hi ha alguna baixa el mes de juny pensin en ell.
La producció en la linea de “Comediants” molt tonteta malgrat que en algun moment “payasito” del segon acte fa riure.
M'agradaM'agrada
La pionera de la Rossini Renaissance que indicas la comenzó -y extraordinariamente por cierto- Conchita Supervía en los años finales de los 10/20/30 del siglo pasado y la siguieron Giulietta Simionato (años 40/50 del siglo XX), Marina de Gabarain (vasca exiliada-años 50), Maria Callas (años 50),Teresa Berganza (fines de los años 50) y luego Marilyn Horne (mediados de los 60). Que a tí te guste más Horne que Supervía no por ello debes olvidar a Supervía que figura en todas las enciclopedias y bibliografía monográfica de la ópera como incuestionable cantante y recuperadora de la cuerda de mezzo/contralto original de las tres mejores óperas bufas y semiseria (“La Cenerentola”) de Rossini. Eso sí Horne amplió el repertorio rossiniano, como antes habían hecho Tebaldi, de Gabarain y Callas, entre otras ilustres cantantes que pusieron en circulación óperas olvidadas del compositor de Pesaro, tales como “L’assedio di Corinto” (Tebaldi), “Le comte Ory” (de Gabarain), Callas (“Armida”, “Il turco in Italia”), Virginia Zeani (“Otello”, “Zelmira”), etc…
Considerar a Gatell superior a Eduard Giménez y Dalmau González me parece un chiste, pues a mi su voz me resulta incluso desagradable, lo cual no sería un detrimento si su técnica fuera como la de un Rockwell Blake, una de las voces más feas que se hayan escuchado, pero un señor con un canto de una calidad casi insuperable, cosa de la que Gatell carece. Ayer este señor no “galleó” como en el ensayo, pero estuvo a punto en “Se el mio nome…” y aún hay funciones por delante donde puede suceder, como ocurrió este verano en Pesaro. No obstante, es un actor disciplinado e hizo algunas “gracias” que agradaron a determinado público.
Analissa Stroppa es media mezzo-soprano, es decir con agudos y color de mezzo, pero con centro escaso y graves inaudibles para situarse en la citada cuerda. Su voz es bonita y se mueve con soltura “Disney”, según los nefastos dictados de la dirección escénica.
Indudablemente lo mejor de la función fue Carlos Chausson, seguido de Relyea algo más lejos.
Las apreciaciones pueden ser dispares, pero tánto?
M'agradaM'agrada
No tinguis cap dubte que tu des de el teu lloc tens una percepció de l’orquestra més dolenta que la meva, això ho he constatat manta vegades.
Per la resta no vull insistir, per a 0mi és un reset quasi total que vull oblidar quan abans millor, i en Gatell ja te’l regalo embolicat amb una gran llaçada. Són ganes Dandini, només que fos de Vilanova i la Geltrú o de Jerez de la Frontera diries que no és per el Liceu. I aquest interès pel Figaro de casi me l’expliques un dia que no ens escolti ningú.
M'agradaM'agrada
Amb una producció fabulosa com aquesta de Damiano Michieletto presentada a Ginebra i a València el resultat hagues estat un gran èxit.
M'agradaM'agrada
Amb els mateixos cantants i director?, va home va, que no som tan de fàcil acontentar els liceistes. Una producció pot ajudar molt, però empesar-nos tanta mediocritat no.
M'agradaM'agrada
La decepció va ser enorme, perquè esperava poc i vaig rebre menys.
Potser ens hem o han domesticat massa, però ahir calia una protesta o més d’una.
El ínfim tenor feia riure i el que es feia passar per baríton directament pena, la mezzosoprano als teatres de segona té feina garantida i amb la Martins no puc. Només Chausson i Reylea mantenen la qualitat d’una representació deficient.
Si el Liceu pren aquest camí optaré per prescindir-ne deixant l’abonament i deixant pas a aquest nou públic que que busquen a la desesperada.
M'agradaM'agrada
Hola Pau, benvingut a IFL, crec que és la primera vegada que comentes, oi?
Molts pensen com tu, i si no espavilen deixarem moltes butaques a disposició d’aquest públic poc exigent, de rialla fàcil i entusiasme desbordant que busquen.
M'agradaM'agrada
La forma d’afrontar les agilitats rossinianes i l’estil ha canviat segons el meu parer a partir dels anys 60 que coincideix amb el “boom” Horne.
Si comparem un especialista rossinià indiscutible d’aquella època com Luigi Alva és fàcil i inmediat veure com Francisco Araiza,Rockwell Blake,Juan Diego Flórez,Javier Camarena, Juan Francisco Gatell,etc gaudeixen d’una coloratura més fluïda.
En les veu femenines passa el mateix.Les veus de Tebaldi,Zeani,Callas,Simionato,Caballe,Ricciarelli no tenien la mateixa fluidesa en la coloratura com és el cas de Horne,Larmore,Di Donato,Bartoli,etc.
Equivocada o no ahir em va semblar que Annalisa Stroppa s’enmirallava en la coloratura de Cecilia Bartoli (amb resultats inferiors) més que no pas amb la de Giulietta Simionato.
M'agradaM'agrada
Y por qué eliminas a Teresa Berganza, tan rigurosa en el canto rossiniano como lo era Conchita Supervía? Prefieres las invenciones de DiDonato, tergiversando tesituras y “corrigiendo” a Rossini. Y te olvidas de una de las más grandes rossinianas del siglo XX -para mí la más grande-: EWA PODLES.
M'agradaM'agrada
Ostres, ostres, ostres, Què fort!, en gatell compartint espai amb aquesta colla.
Només fata que em diguis que Stroppa és millor que Berganza, i per suposat que Supervia. marededeudelempenta.
El reset que has fet de Tebaldi,Zeani,Callas,Simionato,Caballe,Ricciarelli és antològic, perquè sembla que limitis el cant rossinià a la vertiginosa velocitat i habilitat en fer les coloratures, i t’has deixat unes quantes coses absolutament bàsiques pel camí.
M'agradaM'agrada
yo voy mañana, pero con estoscomentarios… con pocas ganas. es verdad que comediantes infantilizan mucho . se adecuaba bien en la cenicienta, ya que es un cuento infantil, pero en esta … no hacia falta tantas tonterias ….
espero a ver que tal ladel dia 25 en la opera de paris, que la retrasmiten en directo en varioscines . podremos comparar ….
M'agradaM'agrada
La de Paris tiene un reparto más atractivo que la del Liceu y la producción es la que nos ha dejado Dandini, de Damiano Michieletto. No hay color
M'agradaM'agrada
Vaya, qué lástima…El jueves (creo) catalunya musica la retransmite.
M'agradaM'agrada
Efectivamente el jueves por Catalunya Música, a ver como suenan por radio, que ya sabes que todo pierde, si nos tenemos que fiar de las las últimas teorías… 😉
M'agradaM'agrada
En directo constato que ha sido de llorar. Ni me imagino cómo ha debido ser por radio…
M'agradaM'agrada
Por radio es mejor que vista, al menos te libras de la fauna dels Comediants, para mi totalmente insoportables.
M'agradaM'agrada
Prefiero no comentar mucho…Chausson, ay, qué grande.
Por cierto, 80000000000 vueltas le da Eduard Giménez a Gatell, vaya minivoz.
Del Figaro casi mejor no hablar…
M'agradaM'agrada
Leonor, la voz de Gatell parece pequeña pero en el teatro te aseguro que no lo es.
M'agradaM'agrada
Fa dos anys vaig donarme de baixa del abonament que tenia, puig no m’agradaba la posta en escena de les representacions que em tocaban pel torn, pero també la cualitat dels cantans, ya que de manera lenta anaben perden interés per a mi a part dels preus que anaben pujan i com he dir baixaba la cualitat dels cantans. Per aixó no puc opinar aquest Barbieri, pero vist el comentari, per ser per mi excel-lent, den Joaquim, Colbran, etc. no m’axtranya gens que sigui mediocre, ya que el Liceo no es el LICEO, que yo recordo haber vist. Salutacions
M'agradaM'agrada
Ja m’ho veia venir tot això i mira que no conec ni el tenorino ni el baritonino però, com bé dius, “Il Barbiere…” requereix d’unes veus de primer ordre. Què fer després de Flórez y el seu Almaviva?
Com que tinc ganes de veure-la m’esperaré a que facis la crònica del següent repartiment, a veure si hi ha més sort.
M'agradaM'agrada
Tant de bo millori, tot i que la “comediantada” roman inalterablement com un infanticidi per a mi poc digerible.
M'agradaM'agrada
M’ho esteu posant difícil eh!! Hi vaig dijous,a veure qué passa,com no hi entenc igual em sembla fantàstic.Es la ventatja que tinc sobre vosaltres gairebé m’agrada sempre.Ho han de fer molt malament perqué jo em pronuncii.De totes maneres posaré l’oïda a tope.
M'agradaM'agrada
Digues que el Liceu ens ho està posant difícil, però tu ni cas, i ja ens ho expliques a la tornada.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb la teva crítica Joaquim. La primera vegada que jo vaig veure el Barbiere va ser en un DVD de la Scala amb Abbado, Berganza, Prey, Alva i Dara, i des d’aleshores havia tingut ganes de veure’l en directe.
Ahir vaig gaudir molt amb Chausson i Relyea, i també Stroppa al segon acte. Estava convençut que Gatell seria el pitjor però Cassi encara el va superar en mediocritat (s’hagués merescut una sonada protesta).
Comediants em van decebre.
Com a anècdota he de dir que ahir la meva veina de butaca va enganxar el senyor Molins i el senyor Guash a la seva llotja i els hi va soltar unes quantes perles, ahir no tenien precissament cara de felicitat.
M'agradaM'agrada
La propera vegada si coincideixes amb la teva veïna li fas un parell de petons de part meva.
Paciència.
M'agradaM'agrada
No sé si serà coincidència, però cada vegada que vaig a veure una òpera i que llegeixo els teus comentaris i de la resta d’amics, em poso a tremolar. I el pitjor, fins ara, és que acabes tenint raó.
Aniré aquest dissabte, amb el “primer repartiment” que acabeu de posar a parir.
La veritat és que al Barbiere d’aquest any que he vist a Pesaro, Gatell no em va disgustar i no ho va fer gens malament. No és tots aquests grans que heu comentat però es va mantenir en un to acceptable. Per a mi, sense cap dubte, el millor va ser el Fígaro, el francès Florian Sempey, així com l’ Expósito. Fins i tot vaig arribar a tenir alguna esperança que cridessin a Sempey per al Liceu.
Bé, ja us contaré les meves impressions.
Una abraçada i, un cop més, les meves felicitacions pel teu excel·lent treball.
M'agradaM'agrada
Suposo que el dia que vas anar a Il barbiere de Pesaro va estar millor que el dia de la transmissió radiofònica que vaig deixar al blog. Completament d’acord que el millor va ser el jove baríton francès que ja hagués volgut al Liceu.
Espero que dissabte tot allò millorable, millori, allò que és irrefutable difícilment té remei.
Gràcies per comentar Salvador.
M'agradaM'agrada
Be cadascú és lliure de tenir la seva pròpia opinió pero no es pot negar que gairebe el 80 % dels rols rossinians requereixen agilitat,coloratura, cant florid i cant “sillabato”.
Si posem per exemple del Barber al menys 4 dels 5 rols principals en fan un ús ben important.Jo posava l’exemple del grandíssim especialista Luigi Alva que era fluix a les coloratures.
Us poso un you tube ben demostratiu de Giuseppe Di Stefano cantant “Ecco ridente ” al Met l’any 1950 al cim del seu art.Avui si algú ho cantés així diriem que no té ni punyetera idea.Tanmateix el públic s’ho empassava d’alló més be.Podriem afirmar que la forma d’entendre el cant rossinià ha evolucionat de forma ben evident.Jo sincerament crec que ara es canta millor.
M'agradaM'agrada
Silabato els tenors, mezzosopranos i sopranos?, Vols dir que no és una característica atribuible als rols més buffos i particularment als baixos buffos?
En qualsevol cas et deixaré un fragment molt rossinià on per sobre de les velocitats vertiginoses hi ha altres aspectes on fixar-se, més val anar més a poc a poc, i fer més bona lletra.
Posar a DiStefano cantant Rossini, per demostra-nos que en Gatell és més bo, és fer una “mica de trampa”, no trobes?
Escolta quin Cessa di piu resistere més bonic i la diferència entre el que hem escoltat diumenge
Registre, penetració, extensió, categoria vocal, distinció expressiva, fermesa en l’emissió, en fi, no sé, potser millor fer un reset.
M'agradaM'agrada
Sóc fan de Rockwell Blake i de Javier Camarena i els dos són millors que Juan Francisco Gatell com jo mateix he dit.
El meu you tube vol demostrar la sensibilitat davant de l’estil de un cert tipo de repertori.En ell es demostra com un cantant mític de l’època comet desde la nostra òptica actual una errada d’estil total que avui cap crític ni la majoria del públic acceptaria.Tanmateix en aquell moment s’ho empassaven la mar de be.
Reconec que aquest és un cas extrem pero si que demostra que no ens podem dedicar a repetir alló que la gent i els critics deien en el passat.
Bon dia a tothom.
M'agradaM'agrada
Però en canvi la Suoervia resisteix molt bé el pas del temps, per tant no val posar un cantant que segurament en aquell moment tampoc era valorat com un especialista rossinià. Haguessis pogut posar a Cesare Valleti, ara superat però exquisit.
Els critics i la gent del passat no coneixien l’evolució del cant, ves a saber que diran els del futur, potser faran constants “resets” en els cantants que avui ens semblen immillorables, senzillament perquè qui sap si d’aqui a 50 anys el cant “metrallato” de la Bartoli i totes les que la segueixen com a embogides alumnes, es trobarà de mal gust (ja hi ha qui ho troba ara), d ela mateixa manera que els grills que feien furor a principis del XX, ara ens semblen quasi “insuportables”.
M'agradaM'agrada
Hola, esperava Quim la teva anàlisi d’aquest Barber per a decidir si finalment feia una compra o no d’última hora. Finalment destinaré els diners a d’altres distraccions. Fa temps que llegeixo el blog i fins ara mai m’havia decidit a comentar. És cert que el que escriviu aquí són impressions personals però ja he constatat en diverses ocasions que l’efecte que tu Quim esperes que produeixi l’òpera en l’espectador coincideix força en el mateix que jo n’espero, així que, donat que la meva experiència i coneixement són bastant primerencs, em deixo guiar un xic. De tota manera, a cops els post tenen un plantejament tremendista que em preocupa, tenint en compte que el subtítol del blog és “la vida com a pretext per anar a L’òpera”, no sigui que ja no ens quedi pretext!!!!
Jo tinc un torn F així que aquest Barber no hi entrava, i ni el vaig considerar després de la primera anàlisi de la temporada, espero que hi hagi sort amb una Arabella i una Norma que si entren! Fora d’abonament aquest cop només he agafat un Siegfried, a Die Valküre vaig gaudir molt. Espero no haver-me equivocat!
Potser amb l’invent aquest del seient secret, pugui arriscar-me (i no hi dic nomes per les localitats sorpresa) a alguna funció d’última hora.
Mercès per l’esforç titànic d’aquest blog.
M'agradaM'agrada
Benvingut JP, fixat que dic la vida com a pretext per anar a l’òpera, no al Liceu, és a dir, segur que sempre trobaré un racó on facin òpera que em farà feliç, és clar que si és el Liceu, millor que millor, ja que ara no disposo d’un cèntim d’euro per anar més enllà de la Rambla.
Ets afortunat amb el torn F, ja que en el T ens tocava Barbiere que jo ja l’hagués regalat d’antuvi i en canvi ens han deixat orfes d’Arabella, una de les produccions sense dubte més interessants de la temporada.
Jo seria feliç si el Liceu tornés a ser un referent, tot i saber que és impossible estar d’acord al 100% en el resultat d’una temporada, si arribo al 80% ja em dono per satisfet. Enguany amb el Barber inaugural ho tinc difícil.
Gràcies per comentar, torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada
Ja he dit en algunes ocasions que teatralment el Barbiere no té cap interès per a mi. Em sembla avorrida i llarga, i tampoc em serveix que em distreguin amb comèdia sense sentit per compensar-ho. L’única cosa (que no és poc) que em motiva de l’obra és l’excepcional música de Rossini, però veient el nivell musical de la representació tinc clar que no em molestaré a anar a veure cap funció d’aquest Barber. Em sap greu dir-ho, però vaig fer bé de no renovar l’abonament.
M'agradaM'agrada
No cal que pateixis, no t’has pedut res i has evitat un disgust (més).
M'agradaM'agrada
Això no em consola… per mi deixar d’anar voluntàriament al Liceu és ja de per si un disgust gran. 😦
M'agradaM'agrada
ja esta tot dit, Joaquim. Coincideixo amb tu: Va ser un Barber sense Rossini i aixo es lo mes greu. La posada en escena pot passar (per a mi no…però son preferencies o manies personals), però les veus i la musica no, i aixo fins el public infaltil ho va constatar. Esperem que amb aquesta hagin marcat el limit inferior i les properes nomes siguin millors 🙂
Em feia molta il·lusio veure aquesta opera que per mi ha sigut el Rossini en directe ..quina pena
M'agradaM'agrada
Marcar el límit inferior d’una temporada amb la inauguració és per fer-s’ho mirar
M'agradaM'agrada
Estan bé les crítiques, però desanimeu al més optimista. Els bloguers que teniu molta experiència i coneixements hauríeu d’estar més atents, feu que als nous liceistes els en passin les ganes abans de començar
M'agradaM'agrada
bloguers= en aquest cas volia dir els participants en general, els més negatius 😦
M'agradaM'agrada
Qué tenemos que hacer los que no nos ha gustado este “Barbiere”, mentir? Pues yo me niego porque no miento nunca. Lo que no quiero decir me lo callo, pero nadie me obligará a mentir.
M'agradaM'agrada
Colbran, me n’alegro que hagi contestat tan ràpida i aïradament, vol dir que hem tingut alguna incidència emissor/receptors i ho he de solventar. Certament és necessària una veu crítica per mantenir i esperonar el nivell; donar a conèixer el que està bé o malament, entre d’altres punts de vista, i té la obligació de ser honest amb vostè mateix. I tots els que donen el seu parer ho han de fer i dir-ho tal com ho senten. Jo també. Certa incorrecció ve del to del meu comentari, que desprèn rauxa i està poc elaborat. Diré en defensa personal que tots, fora d’aquest espai virtual, portem una “bossa” a l’esquena -hi ha dies que força plena- i unes “sabates”… i que sovint, en el meu cas, em juguen males passades. No em desanimo, en faig emergir el repte de jutjar-me, rectificar i continuar aprenent. Fer-ho des d’ IFL, un luxe!
Esmenaré l’ escrit:
Estan bé les crítiques, però em desanimeu sent tant pessimistes… Molt aviat aniré a veure Il Barbiere, hi he convidat a una amiga que serà liceista per primera vegada; de tota manera, com diu la Kàtia, tinc sort perquè la funció em sol agradar la majoria de vegades; però amb aquests antecedents, ara si més no, pararé millor l’oïda.
Li desitjo un bon dia. I a tots!
M'agradaM'agrada
Nosaltres no desanimem, ho fa qui programa aquest nyap.
No podria enganyar-vos Ailo, mai podria dir que és millor del que és per animar-vos, estic segur que seria pitjor el remei que la malaltia. Em direu de tot, fins i tot que em paga el teatre per parlar bé i incentivar l’assistència.
De fer quelcom similar me’n guardaré prou com d’escaldar-me
M'agradaM'agrada
No puc evitar comentar la profunda decepció d’aquest “barbiere” de quarta categoria. Només es salven els dos baixos. Orquestra sense espurna, mezzo I tenor discrets. Del Sr. Cassi m’estalvio comentari. Encara no entenc que l’ha dut a un escenari com el Liceu. Ara, lo de la producció escènica… He vist “pastorets” a “Circols Catolics” amb més interés, gràcia i rigor. Si anem cap aquí, la cosa és molt preocupant.
Jo no salvaria ni la Il.luminació del Faura. Una producció fosca i monòtona. Feia temps que no percevia tanta mediocritat artística al Liceu. Perdoneu, però hi vaig anar ahir i, com a rossinià i barberista de pro, necessitava desfogar-me!!!
M'agradaM'agrada
No m’estranya i em sap greu.
No puc dir res més, és més podria haver estat més destroyer
M'agradaM'agrada
Jo vaig anar a veure-la ahir i tot i el meu limitat coneixement de música, comparteixo bastant la opinió general, el principi va ser molt fluix, tan orquestra com cantants, va ser al sortir Don Basilio i Don Bartolo (magnífics els dos) que la cosa es va anar engrescant i sembla que feien millorar als seus companys (no gaire, però). Només tinc de referència el Almaviva del Juan Diego Flórez, i era conscient que no podia anar comparant, però el Gatell, al principi sobretot, feia bastanta pena, va actuar bé, però quina decepció… Imagina’t els que hi enteneu una mica!
M'agradaM'agrada
Ho lamento Laura.
Tenint com a referència en JDF es passa molt malament.
No es tracta d’entendre-hi, es tracta de no avorrir-se en una òpera com aquesta, i ho aconsegueixen. Què trist!
M'agradaM'agrada
yo fui el dia 16 y te di toda la razon, elconstante movietone de personajes innecesarios, llegando al colmo en la escena final primer acto con un actor subido en la lampara, que distrae totalmente el canto etc etc … muy mal . yo tenia muy presente la representacion del florez, creo qeu desde el teatro real, que pasaron hace un par de años o dos en el bosque y tambien en tv2, que lo tengo grabado. y al llegar a casa me lo puse y no hay color, ni por el florez ni por el mon taje que era precioso precioso .
asi que mal .
y un apunte literario, me choco al salir el barbero, que lleva en la cabeza una “bacia” de barbero, o sea, la palangana que los barberos utilizaban para cortar las barbas con la tipica abertura para el cuello …. los barberos nooooooooo llevaban esto en la cabeza… excepto en el quijote, que si la lleva por “accidente” y el quijote cree que es el yelmo de mambrino y da lugar a la famosa escena y a partri de allil, el quijote se la roba y llevara la susodicha bacia de barbero en la cabeza . pero aqui no se entendia,porque llevaba en la cabeza su instrumento de trabajo y a demas, se le caia de cuando en cuando y tenia que cantar sujetando el armatoste …. todo muy absurdo .y poco verosimil .
recomiendo si podeis que veais la grabacion de florez y vereis la diferencia de montaje y de cantantes .
M'agradaM'agrada
Me sabe mal María, pero así es, un inicio demasiado mediocre, sobretodo teniendo los años de ausencia en el Liceu de este título capital.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig estrenar-me per primera vegada amb un abonament de temporada (fa uns anys vaig comprar el temàtic flauta màgica – nozze di figaro – burbero di buon cuore). Sóc un novell en coneixements d’òpera, vaig aprenent cosetes però disto molt de ser un conoisseur com vosaltres.
Intentaré ser breu. Amb diferència el pitjor va ser Cassi, destrossant el Figaro sense cap concessió: de principi a fi. Encara no puc entendre com la gent el va aplaudir i es van sentir bravis!! També és cert, que al final es va endur 4 o 5 esbroncades (la meva segur). Gatell va començar penós també. A l’ecco ridente no m’ho podia creure. Per sort va anar millorant i al final va fer un paper que tot i ser mediocre no va arribar a ser vergonyant. La Rosina va ser una mica irregular, però tampoc la vaig totalment fora de lloc.
Relyea va estar molt bé, però sens dubte va ser Chausson qui va fer que no me n’anés amb un gust totalment amarg de la funció. Em va encantar, tant per la veu com per l’actuació.
Quant al muntatge, no em va desagradar. Això sí, és cert que té massa elements que distreuen de l’acció principal. MASSA. Per exemple, l’home de la làmpada…
En fi, espero que la cosa millori de cara a les següents funcions.
M'agradaM'agrada
Benvingut a IFL the metal got.
Gràcies per deixar el teu comentari.
El problema principal és que un barber no es pot fer amb cantants mediocres pagant preus de cantants estratosfèrics. A part de Cassi, que ho canta malament, la resta podria ser acceptable en un altre temprada d’un altre teatre, o en el mateix Liceu a preus molt més populars per apropar el Liceu als pocs habituals, però voler fer això com pretén la direcció amb un cast on només Chausson justifica el preu de l’entrada, em sembla veritablement una estafa.
Torna quan vulguis, els habituals estarem encantats de compartir amb tu els diferents punts de vista.
M'agradaM'agrada
Certifico el que ha dit el comentarista immediatament anterior, penosa funció ahir del barbiere al Liceu, amb uns cantants molt justets, tret de Chausson i el baix Relyea i una producció de teatre de barri.
Ahir jo hagués jurat que hi havia claca, doncs no entenc els tímids intents de bravos per a Gatell i Cassi, aquests darrers tímidament contrarrestats per alguna protesta.
Fatal
M'agradaM'agrada
Al Liceu estem acostumats a cantants de primera, i quan no els tenim la cosa no funciona com en altres teatres on cada cinc o sis anys els visita un cantant famós però la resta de títols viuen de companyies més o menys com aquesta de Il barbiere presentada al Liceu.
Tant d ebo aquestes funcions siguin una excepció, però…
M'agradaM'agrada
Jo també hi vaig anar ahir, sóc abonada del torn D fa uns anys. No puc afegir res mes, ni bo ni dolent del que ja s’ha comentat de la funcio d’ahir a la nit . Teniu tota la raó.
La temporada passada vaig veure una Tosca sense Scarpia i aquesta hem començat amb un Barber sense Figaro. Qui sap si continuen els misteris de les desaparicions igual tenim sort i desapareix algun rebut aquest any.
Esperem que La Traviata ens tregui el mas gust de boca i que no ens escatimin cap personatge.
M'agradaM'agrada
Hola myriam, benvinguda a IFL i gràcies per comentar.
Jo també espero que La Traviata ens tregui en ventre de penes.
Torna quan vulguis, això és casa teva.
M'agradaM'agrada
De vegades em pregunto si jo he vist i escoltat la mateixa funció de alguns de vosaltres,es com el fútbol les faltes,penaltis i fores de joc son interpretades de diverses maneres per la gent de casa,però us dirè que en a mí Il Barbieri em va agradar,em vaig divertir,moure tota aquesta gent a l’escenari no es fàcil i tenia gràcia.Es una ópera bufa i com a tal es fan excentricitats a l’escena.El tenor,segons el meu fill amb un timbre molt semblant a Luigi Alva,em va agradar,va saber mantenir les notes,no li vaig escoltar res fora de lloc,Chausson en la seva línea em va deixar contenta,es sap moure i coneix la obra al detall,Rosina,agradable,no es la veu del segle però va complir,de la resta no tinc res a dir.Sabia que no son cantants de primera excepte Chausson però es van esmersar per fer-ho el màxim de bé possible i penso que s’ha d’agraïr.Es va aplaudir força la gent surtia contenta,potser si hi entengués una mica més probablement hauria notat totes les imperfeccions que vosaltres vareu detectar,però he de dir que aquests cantants es van trencar l’ànima i hauriem de ser una mica més generosos amb ells.Cantar al Liceu es difícil,diria que de vegades té un punt de purisme exagerat i som poc condescendents
Us demano disculpes si m’he passat amb la meva apreciaciò
M'agradaM'agrada
Doncs miram és fàcil. No, no hem escoltat i vist la mateixa funció, és obvi. En un partit de futbol les faltes o ho són o no, però si estem parlant de dues representacions diferents, les faltes, penalts, gols o targetes poden ser radicalment diferents.
per altra part, benvolguda Kàtia, les òperes bufes no cal que s’escenifiquin com si el públic fos de P3 i cantar al Liceu estic d’acord que deu ser extraordinàriament difícil, i compromès, i no per les dimensions de la sala i escenari, no, més aviat perquè al darrera hi ha una llista de noms il·lustres que fan que el públic no ens empassem les mediocritats a preu de delicatessen.
Mai has de demanar disculpes per expressar la teva opinió, mai.
Petó sincer.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
Finalment ahir vaig assistir al Barbiere i, tal com comentes a la crònica, el resultat és, al meu gust, decebedor. Exceptuant els baixos, les altres veus són justetes per a una òpera com aquesta i per a un Liceu. Lo curiós i sorprenent és que el públic va bravejar practicament tots els números de l’obra, cosa que és, per descomptat, totalment respectable.
De totes maneres lo més indignant per a mi va ésser la posada en escena, que vaig trobar patètica i ridícula. Omplir l’escena de gent innecesària en una obra on pràcticament no cal ni un figurant ho trobo d’una pobresa total. A més a més l’escenografia i els espais mal aprofitats i mal dsitribuits.
Jo ja em concentro en l’Arabella ja que la Traviata no la tinc fins l’estiu. Per cert, és curiós que la temporada s’inaugura oficialment el dia 14 d’octubre amb la qual cosa aquest Barbiere deu ésser una mena d’antipasti no?
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Què vols que et digui benvolgut, estem molt d’acord, tret que jo tinc 2 Traviates abans de Arabella.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig assistir a aquest Barbero. El millor Chausson i el pitjor, però que pitjor Mario Cassi, no només crec que no és digne de cantar al Liceu, sinó a cap teatre de les nostres comarques, no sé d’on l’han tret. La resta de cantants millor del que m’esperava. La direcció musical la vaig trobar irregular, al final del 1r acte hi va faltar brillantor i l’escena de la tempesta va quedar totalment descafeïnada.
A mi tampoc em va agradar gens la posada en escena, em sobraven tota aquella colla de figurants, la única funció dels quals era distreure als espectador. L’escenografia molt lletja.
En resum, una vetllada d’òpera per oblidar.
M'agradaM'agrada
Doncs has de pensar que en pau Gasol ha repiulat que la funció va ser memorable….i és clar parlem de PAU GASOL i tothom s’ha dedicat a repiular-ho, fins i tot el Festival de Pesaro, m’he quedat bocabadat, és clar que els eu barbiere d’aquest estiu….
M'agradaM'agrada