Julia Lezhneva

Xavier Sabata

George Petrou

Max Emanuel Cencic

Dilyara Idrisova

L’enorme rivalitat i popularitat de les dues grans dives barroques Faustina Bordoni i Francesca Cuzzoni, van fer que Handel distribuís mili-mètricament les intervencions de ambdues sopranos en la seva nova òpera estrenada el 5 de maig de 1726 al King’s Theatre de Londres, Alessandro, amb llibret de Paolo Rolli, basat en l’obra “La superbia d’Alessandro” de Ortensio Mauro.

Durant els anys de composició i l’estrena d’aquesta nova òpera, els teatres londinencs no passaven per una bona època i el públic no acabava els acabava d’omplir, per això la Royal Academy of Music que va ser qui va fer l’encàrrec a Handel, va tenir la brillant idea de contractar a les dues grans dives per atraure al públic, alhora que també van contractar per interpretar el rol d’Alessandro al famós castrat, Francesco Bernardi, més conegut com a Senesino. La contractació dels tres fenomenals cantants suposava una inversió enorme degut als seus elevadíssims honoraris, però la Royal Academy estava convençuda que amb l’assistència en massa del públic londinenc a la nova estrena, la inversió acabaria sent rendible com efectivament va ser.

Bordoni i Cuzzoni no havien cantat mai juntes en una òpera del gran compositor i per això aquest no va estalviar esforços per distribuir el protagonisme de les dues grans cantants, fent veritables filigranes, fins i tot inicien les seves intervencions amb un duet, per no ser protagonista una abans que l’altra.

Durant les representacions ni entre elles, ni entre els seus seus seguidors es van produir confrontacions com temien molts, però quan es va voler repetir la gratificant experiència artística i comercial en la posterior Admeto, estrenada el 31 de gener de 1727, la inevitable confrontació es va produir davant del públic i del mateix Rei i la seva família que assistien a la representació.  Sembla ser que els partidaris de cadascuna de les dives, interrompia i protestava l’actuació  de la rival, cosa que les va fer esclatar a elles, posteriorment a l’escandalosa nit del 4 d’abril de 1727 amb els incidents davant el monarca, Cuzzoni es va disculpar, malgrat que una situació encara més greu va succeir durant la representació de l’òpera Astianatte de Bononcini, quan entre el públic i les cantants es va produir una batalla campal. Aquest fet ironitzat fins i tot en la famosa Òpera del captaire de John Gay (1729), va motivar que l’òpera seriosa italiana obtingués un gran descrèdit i davallada a Londres.

D’Alessandro només es van poder fer onze representacions que van esgotar totes les localitats i el motiu sembla ser que va ser l’enuig del tercer en discòrdia, Senesino, que tot i ser el protagonista de l’òpera va veure com les dues sopranos tenien més protagonisme que ell. Una malaltia sobtada va provocar un retorn inesperat a la seva Itàlia i per tant a la finalització d eles representacions. Tot sembla indicar que la malaltia no era un altre que la gelosia.

D’aquesta òpera farcida de grans àries de lluïment que suposen un aparador perfecta de cant virtuós i l’excel·lència tècnica ens arriba una versió concertant que va tenir lloc el passat diumenge 15 de setembre a la sala Txaikovski del Conservatori de Moscou i va tenir com a protagonistes al director, orquestra i part del fastuós equip vocal que va efectuar la darrera edició discogràfica d’aquesta òpera per el segell DECCA.

Es tracta del director grec George Petrou i de la seva orquestra historicista, Armonia Atenea Orchestra, una formació que potser no té l’anomenada de les grans orquestres barroques, però que manté una qualitat i vigor molt notables, i que respon amb energia contagiosa les dinàmiques extremes amb les que Petrou els sotmet, tot lluint un so molt curós, bell i virtuosístic.

Del repartiment de l’enregistrament discogràfic repeteixen quasi tot l’extraordinari elenc, només canvia Lisaura ja que la notable Karin Guavin deixa pas a la sorprenent soprano russa (una altra) Dilyara Idrisova, mentre que el baix Pavel Kudinov assumeix amb autoritat el rol de Clito.

Així canta Dilyara Idrisova l’ària “No, più soffrir non voglio”

El contratenor croat Max Emanuel Cencic enlluerna i Xavier Sabata confirma que està en un moment espectacular, amb una força vocal i expressiva extraordinària.

Escoltem primer  a Cencic cantant l’ària del segon acte  “Vano amore, lusinga, diletto”

I ara al contratenor català cantant la bellíssima “Vibra, cortese Amor, un’altro strale”

La meva predilecció i admiració per Lezhneva no deixa de créixer cada vegada que l’escolto. El seu virtuosisme, la seva dolçor i la força expressiva del seu art és un prodigi, així com la seva extensió vocal que pot arribar a una tessitura molt propera a la mezzosoprano. És una artista que et deixa sense alè per l’excepcionalitat.

L’escoltem en el meravellós recitatiu i l’arioso “Solitudine amate in cui sfogarmi lice una fiamma infelice…Aura, Fonti”

Però no us vull deixar sense el seu virtuosisme exhibicionista i preciosista, la seva tècnica aclaparadora i la seva creativitat vocal a  “Alla sua gabbia d’oro suol ritornar talor quell’augellin”

A destacar el jove tenor sevillà Juan Sancho i el contratenor rus V.asily Khoroshev.

Juan Sancho va cantar així de bé l’aria del primer acte “Pregi son d’un alma grande l’amicizia”

Si fa uns dies us deia que la festassa era belcantista amb aquella Favorite salzburguesa, avui la festassa es vesteix de l’esplendor barroc més florit, exquisit i ornamentat.

Us deixo el vídeo i l’àudio, ja que la versió és de concert i potser molts us estimareu més estalviar temps, malgrat que sent encara una versió sense escena, el vídeo dóna una autenticitat molt recomanable.

Georg Friedrich Handel
ALESSANDRO HWV 21
Llibret de Paolo Antonio Rolli
versió de concert

Julia Lezhneva,  Rossane
Dilyara Idrisova, Lisaura
Max Emanuel Cencic , Alessandro
Xavier Sabata, Tassile
Vasily Khoroshev, Cleone
Juan Sancho, Leonato
Pavel Kudinov, Clito

Armonia Atenea Orchestra
Director: George Petru

Sala Txaikovski del Conservatori de Moscou, 15 de setembre de 2014

ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)

https://mega.co.nz/#!3gVVUThC!M9dlOb-t0S7avx1Tbs5VH5FvIIxcUOgoBgm8zWkEREA

ENLLAÇ mp3 (2 arxius d’àudio)

https://mega.co.nz/#F!L10FjIgI!4C8XQE_EwL7oKI93BlsDqg

Demà us parlaré del nou treball discogràfic de Jonas Kaufmann