Després de dos treballs discogràfics tan importants com el disc dedicat a Wagner i el Winterreise de Schubert (no considero el dedicat a Verdi ja que no em va satisfer gaire), ara Jonas Kaufmann presenta un treball dedicat a l’opereta, el teatre musical i el cinema alemany de principis del segle XX, amb una única incursió al terreny operístic en el penúltim track, on juntament amb la soprano Julia Kleiter, que també l’acompanya en altres dues obres, canta el meravellós duet de Die Tote Stadt, “Glück, das mir verblieb”.
Són 17 tracks amb obres de Lehár, Tauber, Stolz, Kálmán, Heymann, May, Abraham, Benatzky, Spoliansky, Künneke i l’esmentat Korngold, amb un especial èmfasi en les obres de Franz Lehár del que ens ofereix fragments de Paganini, Das Land des Lächelns, Frasquita i Giuditta.
1. Paganini (Lehár): “Girls Were Made to Love and Kiss”
2. The Land of Smiles (Lehár): “You Are My Heart’s Delight”
3. Der singende Traum (Tauber): “Du bist die Welt für mich”
4. Frasquita (Lehár): “My Little Nest of Heavenly Blue”
5. Liebeskommando (Stolz): “Im Traum hast Du mir alles erlaubt”
6. Gräfin Mariza (Kálmán): “Grüß mir mein Wien”
7. Ein blonder Traum (Heymann): “Irgendwo auf der Welt”
8. My Song Goes Round the World (May)
9. Giuditta (Lehár): “Freunde das Leben ist lebenswert!”
10. Victor und ihr Husar (Abraham): “Reich mir zum Abschied noch einmal die Hände”
11. The White Horse Inn (Benatzky):”It Must Be Wonderful Indeed”
12. Die Blume von Hawaii (Abraham): “Diwanpüppchen”
13. The Song is Over (Stolz):”Don’t Ask Me Why”
14. Das Lied einer Nacht (Spoliansky): “Heute Nacht oder nie”
15. Die große Sünderin (Künneke): “Das Lied vom Leben des Schrenk”
16. Die tote Stadt (Korngold): “Glück, das mir verblieb”
17. Das Land des Lächelns (Lehár): “Je t’ai donné mon coeur”
Es miri com és miri, i pitjor encara, s’escolti com s’escolti, aquest disc és una errada conceptual des del principi fins a la fi.
D’entrada no hi ha cap justificació per canviar de manera arbitraria el idioma d’algunes peces, passant de l’alemany original a l’anglès, a no ser que només es busqui una major acceptació comercial del mercat anglosaxó, però aquesta opció em sembla tan poc convincent i seriosa que m’estimo més pensar que el dia que van projectar aquest treball discogràfic els astres no eren favorables i totes les opcions i tries emprades per portar-lo a terme es corresponien a aquesta concatenació astral desfavorable. En l’últim track repeteix “Dein ist mein ganzes Herz“ però si en el segon track la canta en anglès, ara fa una concessió a la versió francesa.
En el llibret que acompanya el disc no s’explica perquè obres que van ser estrenades i cantades en alemany per els grans tenors que en el seu temps les van dur a la fama com Richard Tauber, Joseph Schmidt o Jan Kiepura, ara kaufmann les canta en anglès. Posaríem el crit en el cel si s’hagués fet a l’inrevés.
Però el que sorprén més negativament és el concepte musical i sobretot vocal del disc. Kaufmann després de dos treballs tan seriosos com el disc de Wagner amb Thielemann (el director és fonemental per acanar fent un disc veritablement important) i el Winterreise, sembla com si hagués dit, ara em vull divertir i fer allò que em vingui de gust, i així és com ho ha fet, sense tenir en compte que s’ha saltat alguns principis bàsics.
Ell no és un crooner i aquestes obres les van estrenar tenors com ell, per tant no entenc aquesta obsessió que trobem en la immensa majoria dels fragments gravats, per alternar el cant impostat amb un intent de vocalista d’orquestra de ball, xiuxiuejant la major part de les vegades les cançons, emprant una mitja veu que vol ser intimista fent gala del seu proverbial domini dels pianos i falsets, això sí, fins l’amanerament.
L’experiment no és reeixit perquè cadascú serveix per el que serveix i fer de vocalista també té la seva dificultat, sobretot si no és controla perfectament la col·locació idònia de la veu i constantment s’estan canviat els codis, fet que fa que el resultat no convenci ni emulant a Tauber, ni a Bing Crosby, i el que és pitjor, ni com a Kaufmann.
Els fragments, més enllà dels més coneguts i sovintejats per el mateix tenor en les tandes de propines dels seus concerts i recitals, són preciosos i denoten la riquesa melòdica i la inspiració d’uns compositors que van fer fortuna en un gènere que no per ser popular deixa de ser menys valuós.
La participació de la soprano Julia Kleiter, Emma en el recent Fierrebras de Salzburg que us he deixat, resulta aquí quasi anecdòtica, fins i tot en el meravellós duet de l’òpera de Korngold, on tenim unes referències molt més carnoses i estimulants.
Alguns arranjaments orquestrals fan més èmfasi en l’aproximació a la sala de ball que no pas als escenaris, certificant l’error conceptual del productor i els intèrprets alhora d’aproximar-se a aquest repertori.
En definitiva, un producte fallit que donarà molts arguments als detractors de Kaufmann i que ben mirat no aporta res interessant a una carrera que com la de tants altres grans cantants, ha de carregar amb errades més o menys perdonables.
Us deixo l’enllaç a Spotify per escoltar el disc
Potser si enlloc de dirigir l’orquestra el seu habitual Jochen Rieder ho hagués fet un director amb prou personalitat i autoritat per dir-li al tenor que no podia caure en amaneraments vocals de tant calibre, i en una dolçor artificiosa i embafadora, el disc hagués resultat fins i tot bo.
IN FERNEM LAND 
A joc amb el calendari pin-up i altres xorrades que oferia al facebook. Els seguidors li van fer veure que aquest no és el camí.
Ahir va sortir la notícia de que els edulcorants artificials propicien la diabetis.
Jo aquestes cançons ni les aguanto ni quan les fa com propines, és un anticlimax massa fort, però és cert que al menys als concerts no les edulcora més de lo ensucrades que ja són per se.
M'agradaM'agrada
Sabes que “Glück, das mir verblieb” está considerada por muchos musicólogos como la más hermosa melodía compuesta en el siglo XX? Y además es un dúo que pertenece a una de las óperas más maravillosas creadas el siglo pasado: “Die tote Stadt”, gracias a la inspiración del cada día más valorado operista Korngold.
El problema no son las piezas, la mayoría inspiradísimas, sino cómo se cantan. Por otra parte menospreciar el género de la opereta porque sí es un poco arriesgado porque contiene obras maestras indiscutibles que no te voy a enumerar porque están en la mente de todos y algunas son prácticamente “singspielen”, es decir óperas con parte hablada, como es el caso de “Giuditta” que estrenaron en la Staatsoper de Viena el gran tenor austriaco Richard Tauber y la célebre soprano checa Jarmila Novotna en 1934, ésta fue estrella del Met durante 16 años e ídolo amoroso -no correspondido- del gran Arturo Toscanini.
Hablas de que son piezas edulcoradas…Yo te podría enumerar arias de ópera que también lo son u otras que tienen un gran renombre (“brindis” de “la Traviata”, “La donna é mobile”,…) y rozan lo facilón y no por ello dejan de ser celebradas y si pertenecieran a operetas quizás las menospreciarías.
Lo que le ocurre en este disco es que Kaufmann no se ha introducido en el género como debiera. Tendría que haberse fijado un poco cómo cantaban opereta los grandes tenores: Richard Tauber, Jan Kiepura (polaco), Joseph Schmidt (ahora sería ucrainiano) -estos tres ya citados por Joaquim-,Rudolf Schock, Peter Anders, Fritz Wunderlich, Nicolai Gedda (sueco), René Kollo y tantos otros del área germánica o no. El amaneramiento de Kaufmann llega a fatigar y es una pena porque una voz tan hermosa y un cantante tan exquisito no debiera haber caído en este error. Sólo hay un par de arias que están entonadas con auténtico vigor, el resto es demasiado “edulcorado”, aquí te doy la razón, pero no por las piezas en sí sino por la interpretación de las mismas.
Inexplicables las versiones sajonas de operetas que todos conocemos en alemán, por no citar la versión francesa de “Du bist mein ganzes Herz”. Si quería cantar en inglés que hubiera recurrido a “The desert song”, “The student prince”, “The three musketeers”, “The vagabond king”, “New moon”, etc., operetas
americanas llenas de solos espectaculares para la voz de tenor. Algunas arias de estas obras ya las ha cantado en público (TV, etc.) en diversas ocasiones, pero si se trata de rendir homenaje a la opereta y al cine musical del área germánica lo idóneo es el idioma original.
Lógicamente este disco será un superventas porque la popularidad de Kaufmann es inmensa y sus seguidores (entre los que yo me encuentro y por eso me he comprado el CD) pueden con todo y habrá incluso quien detalle como aciertos lo que otros apuntemos al contrario.
“Du bist mein ganzes Herz” lo canta magníficamente en alemán Jonas Kaufmann, pero en la versión inglesa “You are my heart’s delight” le supera en ardor y entrega Mario Lanza.
M'agradaM'agrada
No compartim algunes coses, entre elles l’estima a la música de l’opereta germànica, però com ja t’han dit, jo crec que el problema principal del disc rau en la manera que té Kaufmann de cantar-les, vorejant en alguns casos el ridícul. A Kaufmann no li permeto que sigui cursi, ni tou, ni carrincló.
M'agradaM'agrada
Han lanzado una versón del CD en alemán y la otra en inglés. En mi opinión hay bastante diferencia entre cómo canta las canciones en VO y las traducidas. En Spotify también encuentras el enlace a la versión en alemán “Du bist mein ganzes Herz”. En alemán la interpretación me parece muy buena, casi se podría decir que puedes oirle la sonrisa. Seguramente se lo habrá pasado muy bien grabandolo, cosa totalmente lícita. no t’hi sembla? Tengo la versión alemana en camino 🙂
Es una colección de canciones de entreguerras que marcan una época y un ambiente muy especial en Alemania. Ya ves que incluso la portada emula la época con el vestuario, el micro y la tipografía.
En cuanto a las canciones en inglés…pues al lado de las en VO he de admitir que no me gustan (o no me gustan tanto) y que (lógicamente) no suenan tan naturales.
M'agradaM'agrada
No sabía que existían dos opciones de compra. Aquí en Barcelona sólo me mostraron la que Joaquim comenta y es la que compré. La versión completamente en alemán es probable que nunca se venda aquí.
M'agradaM'agrada
En Málaga se venden las dos, en alemán y en inglés. Ya comentaré; qué lujo…
M'agradaM'agrada
Em costa entendre aquesta dualitat de criteris. Si un cantant decideix fer un disc de sarsuela no crec que el més convenient sigui traduir les cançons a l’anglès, i qui diu sarsuela diu òpera, no entenc per què el idioma ha de ser una barrera.
Per altra banda la meva crítica fa incidència en la manera com les canta, No hagués estat gens malament que volent recrear una època, a part d eles fotos més per a Vogue que per a un disc ;-), m’hagués estimat més que hagués escoltat als tenors que feien furor en aquells anys en aquest repertori.
M'agradaM'agrada
Es cert que jo no faré un pas per comprar aquest CD però, si respecto el caprici d’alguns cantants (la majoria) per gravar ” altres coses” sempre que no deixin de ser músicalment cada una d’elles amb el seu diferent estil, cançons amb prou nivell musical , estic convençuda que el fet que les cantin cantants amb el millor prestigi vocal, en cap moment els hauría de perjudicar en la seva meritòria carrera. Altre cosa es que aquets caiguin en el sofisticació exagerada o falta de naturalitat….exemple: el famós i tant sobat tema de A.Lara “Granada” la majoria dels tenors la canten com si fos una dramàtica ària d’Opera, quan es una cançò tècnicament sencilla, lìrica i molt ” alegre” ( només s’ha de repassar la lletra) un exemple ” possitiu ” es com la canta i expresa Plàcido D. per a mí perfecte, però he sentit altres interpretacions buf…!
No he escoltat encara a Kaufmanni i com que les lletres no les púc traduïr no podré fer el meu modest judici, però no serà fàcil que compri la gravació, tot el que tinc d’ell és massa perfecte i no sento gaire curiositat però, respecto i entenc que li hagi vingut de gust gravar “altre cosa” ell s’ho pot permetre ….. perqué els detractors, si volen parlar, parlan…..
Gràcies Joaquim, l’escoltaré amb el café de tarda.
M'agradaM'agrada
Sembla com si molts de vosaltres culpeu a una pretesa manca de qualitat musical de les obres, el fet de que kaufmann no estigui bé, segons el meu criteri. No, no, de cap manera, és ell que no està bé i que s’ha passat amb la melassa.
Aquest repertori se’l pot permetre, és més, no té cap dificultat de caire vocal. El problema repeteixo que és la manera de gravar unes obres que interpretades com ho fa ell, embafen a la tercera pista.
M'agradaM'agrada
Si todo va bien, la próxima semana, tendré la versión que se vende en Alemania, y parece ser que está íntegramente, ( menos 2 bonus), en alemán.
Hasta entonces le doy un voto de confianza, faltaría más…… a mi Jonás.
Pero prometo ser imparcial…jejeje….. y ni no me gusta, seré impasible……
Aunque a mí de Kaufmann….me gusta todo… todo…. y todo……
Joaquim…parlem….
Besos a todos/as
Florestán.
M'agradaM'agrada
No sé perquè ;-), però crec que t’agradarà 😆
M'agradaM'agrada
Aixó de dues versions per una mateixa cosa em recorda les pel·lícules dels anys 60 i 70 que España feia per a consum intern i la versió més pujadeta de to per al consum extern. Ho trobo incomprensible, sobretot si en alemany està millor i en canvi venen internacionalment la pitjor versió.
M'agradaM'agrada
Es una questio de márqueting. Segurament als EEUU que es un gran mercat es ven millor la versió en angles. No es que sigui la pitjor…ni dolenta. Es una opinio personal meva que trobo millor la VO, i las versions en angles / frances les trobo – diguem-ne “menys bones” 😉
M'agradaM'agrada
Ai, ai, ai, el proper Parsifal en anglès?, o el proper Winterreise? 😆
M'agradaM'agrada
aii, que ploro… però hi ha de tot, jo no vaig poder creure quant vaig escoltar aquell tros del Parsifal en catalá …o Wagner en italia…o Verdi en alemany….aixo de adaptar el idioma a la demanda del public sempre ha existit, oi? Hi ha unes quantes operes en frances i italià per, diguem-ne, questions de marqueting. 😉
M'agradaM'agrada
Que no, Simone, que no e pots defensar, és un cantant alemany que en lloc de cantar en el seu idioma, obres del seu idioma, les tradueix, res de Parsifal en català, anglès o serbocroata 😉
M'agradaM'agrada
No crec que hi hagi tanta diferència entre la versió anglesa i l’alemanya d’aquestes cançons, però fins que no ho escolti no opinaré.
M'agradaM'agrada
Siempre un regalo de leerte, Joaquim! Aqui en Suiza solo venden la version alemana, normal, es una de nostros 4 idiomas nacionales!!
le voy a escuchar con mucha atención, y procurare ser objetiva pero para Jonas es algo difícil.
Gracias y hasta luego
Agnès
M'agradaM'agrada
Hola Agnès, presiento que te gustará, no sé porqué será 😉
Siempre me ha pasado lo mismo, con los cantantes que más me gustan soy más exigente.
No me acuerdo si vendréis a Barcelona para el recital de lied en el Palau, si fuera así me gustaría saludarte, ya que en Peralada no fue posible.
M'agradaM'agrada
Yo he escuchado un par de veces la versión en alemán en el Spotify (ignoraba que hubiese una en inglés) y la encuentro “agradable” como música de fondo, pero no me atrapa (como suele hacer con la mayoría de cosas que canta).
Coincido en la apreciación general de que lo canta demasiado amanerado, pero no creo que sea solo cuestión de estilo, sino también de repertorio. Kaufmann generalmente canta así, pero cuando asocia estos falsetes y medias voces a un personaje operístico (heroíco, atormentado…) nos lo creemos, porque actua muy bien y le da una dimensión extra al personaje. Este tipo de melodías más “comerciales” son ya de base más almibaradas y los personajes no tan profundos, así que en vez de echarle más azúcar, debería haberse puesto un poco más “machote”.
M'agradaM'agrada
Perdón por los acentos, jejeje. Se me escapó el dedo y lo publiqué antes de releerlo.
M'agradaM'agrada
Aquí abusa mucho más de sus aptitudes para el falsete y las medias voces, en una ópera tiene que ceñirse más, incluso a un director que acostumbra a ser de renombre, y aquí no es el caso. Por otro lado en una ópera de momento no le hemos escuchado su faceta de vocalista, y mejor que sea así, ya que no le sale muy bien hacer de crooner.
Por último, eso del machote no va demasiado con su apariencia, que aunque de manera estudiada siempre “bruteja” un poco, está milimétricamente diseñada para traer de cabeza a las mujeres y hombres de edades diversas.
Si no fuera un CD tan diseñado en el laboratorio de marketing seguramente hubiera salido más auténtico.
M'agradaM'agrada
¡Qué maravilla! Me pongo a escucharlos, tras una agotadora semana…¡Gracias, Joaquim! ¡Disfrutad, infernems, de estas joyitas!
¡Buen fin de semana!
M'agradaM'agrada
Ya nos dirás tu opinión.
M'agradaM'agrada
Lo prometido es deuda; vaya por adelantado que soy una enamorada de este repertorio, de la opereta (y sobre todo de la vienesa) melodías que aúnan delicadeza, nostalgia y un toque exquisito de otra época que me retrotraen a esa mágica (y también recreada) Viena, tan llena de decadentismo artístico en su música, desde la contenida pasión de “Gern hab’ich die Frau geküsst” y “Ein blonde Traum” (con el espíritu puesto en los años treinta), la acariciante y ensoñadora “Du bist die Welt für mich”, llenas de emoción y fuerza desde “Frasquita” a “Giuditta” (maravilloso su “Freunde, das Leben ist Lebenwert”), conmovedoras “In weissen Rössl”, “Die Blume von Hawai”, “Heute Nacht oder nie” que nos secuestran el corazón para llegar a la recta final con su “Gluck, das mir verlieb”, que sabe cerrar el ciclo…Para reiniciarlo de nuevo. Es un disco que se escucha con gran placer, sirve de tónico al alma. Totalmente recomendable.
Bravo homenaje a Tauber, a Schmidt y a ese repertorio que, bien es cierto, amolda a sus cualidades (medias voces, falsete). A mí me ha gustado “Du bist di Welt für mich” (aclaro que me compré la versión alemana y que me escuché algo en inglés del enlace colgado).
¡Buena semana, infernems!
M'agradaM'agrada
Me alegro por ti.
Al final me haréis escuchar la versión “local” del disco. 🙂
M'agradaM'agrada
La versión alemana, ni punto de comparación. Eso, desde luego, no me olvido de Tauber, Schmidt, Kiepura o mi adorado Wunderlich, maravillosos ellos. A mí me ha gustado.
M'agradaM'agrada
Me tendré que agenciar esta versión tedesca 👿
M'agradaM'agrada
Vist el que dius no sé si m’agradarà escoltar el cd. De totes maneres quasi cap cantant, tenor, baríton o baix, encerta mai de ple en la seva discografia. Recordo “coses” de Frank Sinatra que em podrien fer dormir o bé suggerir-li un canvi de swing…i parlo de “the voice”.
M'agradaM'agrada
Aviat l’escoltaràs 😉 i podrem parlar-ho amb coneixem de causa.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim pel teu parer sincer. Encara no he escoltat res d’aquest CD.
Trobo indignant que es facin dues versions d’un mateix CD. Volem l’òpera en la llengua original i l’opereta també.
Colbran estic totalment d’acord amb tu en la defensa del “Glück, das mir verblieb” de “Die tote Stadt”, una ded les òperes del segle XX que més m’ha impactat.
Trobo que, tractant-se d’un CD dedicat a l’opereta, Kaufmann no hauria d’haver-hi inclòs aquest duo. És per a un CD dedicat a l’òpera.
M'agradaM'agrada
Traduir una cançó no és un delicte, però aquí estem parlant d’obres per el teatre, com l’òpera, i de la seva llengua. No crec que ningú deixés de comprar el disc per aquest fet.
Una altra cosa és que a més a més els hi posi tan sucre que es passi, i ja se sap que el punt just de cocció és un dels secrets de la bona cuina.
M'agradaM'agrada
Vaig escoltar algo el mateix dia en que es va posar al Spotify i em va semblar avorridíssim. A més, en els finals de “Dein ist mein ganzes herz” no fa l’agut habitual que fa als concerts, i sincerament, encara que pgui quedar “facilón”, queda mooolt millor amb l’agut, i ja que ho grabava en cd podria haver donat la seva millor versió, que també és en alemany jejeje 😉
No sé… jo definiria el cd de avorrit i de pur màrqueting. És normal que de tant en tant els cantants treguin cd’s d’aquest tipus. A mí això em fa molt menys mal que el cd de la Netrebko dedicat a Verdi. Com a mínim està bé, el nivell és força bo, malgrat ser potser el pitjor cd de Kaufmann.
M'agradaM'agrada
NO sé si el pitjor, no sé si els he escoltat tots, però no cal anar al Verdi de Netrebko, amb el seu Verdi tampoc va estar gaire lluït.
El problema no és pas un agut inexistent, més aviat han volgut fer un disc ideal per fer dinerons en concerts futurs, ja sigui al geriàtric de Baden-Baden o el proper estiu a Waldbühne.
M'agradaM'agrada
De hecho..hay mas de dos versiones 😉 Hay una tercera en aleman + DVD de un concierto que hizo en Berlin hace unos meses que tiene canciones que no estan en ninguno de los dos discos y una cuarta que es un mega pack que pesa un quintal tamaño LP , donde estan los dos CD y el DVD ademas de material para “coleccionistas” (vamos, fans) todo ello, al módico precio de 50 euros ….
A mi el disco me aburre…pero entiendo que toda su parroquia que conoce esas canciones de toda la vida estan encantados. Yo no creo que este disco este pensado para el público internacional, por mas que lo hayan intentado con las versiones en ingles por aquello de no hacer el feo a los fans . De hecho, la gira de este disco que va a hacer este año solo incluye Paris como destino fuera de la zona de Alemania/Austria, al menos de momento.
M'agradaM'agrada
Lo que nos faltava, tre versiones y un pack con unos Calvin Klein por estrenar.
En fin, peores cosas hemos oido en repertorios diversos y 1001 cantantes, pero me hubiera gustado que lo mismo lo hubiera cantado como tenor y no como si fuera el MC de Cabaret, pero sin gracia y malicia.
M'agradaM'agrada
Versio edulcurada pro per a mi fa de bon escoltar
M'agradaM'agrada