El mes de març d’aquest any van tenir lloc dins del marc de la temporada 2013/2014 de la New York Philharmonic Orchestra, 5 representacions del Sweeney Todd de Stephen Sondheim.

És habitual en les darreres temporades de l’orquestra novaiorquesa que incorpori en la programació musicals, si bé l’obra de Sondheim és clarament una òpera moderna que figura cada vegada més en algunes temporades de teatres lírics, i si per posar-se en la pell del temible Todd es pot comptar amb el baix-baríton gal·lès Bryn Terfel no és d’estranyar que una orquestra del prestigi de la de Nova York, i amb el seu director titular al capdavant la programi, de fet ja estava previst que ho fes l’any 2000 al costat de Patty Lupone, però al final no ho va fer, ara sí i també envoltant-se d’un equip potent i sobretot d’una co-protagonista a la seva alçada, la gran actriu Emma Thompson, que encara que quasi ningú l’associa al teatre musical, té unes possibilitats extraordinàries de fer-se, com és el cas, amb la reina de la nit.

A Emma Thomson fa molts anys, quan encara no tenia cap rellevància internacional, la vaig veure al West End (1985) protagonitzant un musical deliciós Me and my Girl i malgrat està bé, ningú es podia imaginar que al darrera hi havia una actriu del seu calibre i és curiós que mai més fins ara, tornés al teatre musical.

Si Terfel, amb una veu i una presència imponents, tenia que lluitar amb els referents del canadenc Len Cariou que ho va estrenar i el nord-americà Georges Hearn, que va fer un revival i una versió televisada amb Lansbury, l’actriu britànica tenia que fer-nos oblidar a la Mrs Lovett inoblidable de l’estrena, tasca no impossible, però quasi.

Terfel està vocalment immens, res a dir, però com a actor, a part de tres o quatre gests repetits no m’ha semblat que aprofités un rol tan polièdric com aquest, tan brutal com esperpèntic, tan sanguinolent com fins i tot entranyable.

Ella en canvi, la Thompson, està incommensurable. El rol és per a una actriu sense cap veu especial. Òbviament ha de saber cantar però no necessita de cap veu lírica, i si d’una actriu sensacional. Thompson fa una Mrs Lovett menys pallassa i dement del que podríem pensar. La seva varietat de registres impressiona, tant per la intel·ligència com per l’extraordinari domini de l’escena. Ho controla i domina tot, es fa la mestressa de l’escenari i roba volent o no, el protagonisme a tothom que comparteix escena amb ella. Canta en un posicionament vocal molt central i greu, adapta bé la partitura a les seves possibilitats, sense trair-la i sobretot fent una versió absolutament personal, una creació diferent, divertida i dolça.

Al costat d’aquest dos rols quasi omnipresents, hi ha un equip notable:

Magnífic l’Anthony Hope del jove Jay Armstrong Johnson, discreta la Johanna d’Erin Mackey, vocalment en decadència el jutge Turpin del mític Philip Quast (Javert del cast original a Les Misérables), i de gran nivell Christian Borle com a Pirelli i Kyle Brenn com a Tobias Ragg. La participació de la gran Audra McDonald com a la dona captaire és un luxe, de fet va ser una sorpresa no anunciada oficialment. No va actuar tots els dies, però sortosament la retransmissió no la va obviar, hagués estat imperdonable.

Els membres de la New York Philharmonic, sota la direcció del massa desconegut a casa nostra Alan Gilbert, no fan distincions  en repertoris que tants s’entossudeixen en classificar de primera i segona. Tots aquells que continuen pensant que el teatre musical és un gènere menor i viuen còmodament insta-lats en la seva vitrina, es perden una partitura important, d’un music important.

Lonny Price fa un esbós escènic en el escenari de l’Avery Fisher, una sala de concerts que limita en molts aspectes l’acció escènica, si bé conserva l’essència. El dubte és si una persona que no conegui la història pot seguir-la, i mirant el vídeo no m’ha quedat gaire clar. Ara bé, Price comença de manera molt potent amb un gir que predisposa a l’espectador a viure aquest Sweenyw Todd com si es trobes a Broadway i no al Lincoln Center. Un cop d’efecte teatral que supleix qualsevol de les moltes carències escèniques que en altres propostes similars (Carrousel, per exemple) es van resoldre millor.

Aquí us deixo el vídeo en un únic enllaç, gaudiu-lo, paga la pena, però abans us deixo dos youtubes amb petits fragment, per fer-vos una idea.

Ara un resum massa curt

 

SWEENEY TODD: The Demon Barber of Fleet Street, A Musical Thriller
Music and Lyrics: Stephen Sondheim
llibret de: Hugh Wheeler
Orquestració de Jonathan Tunick

Musicians of the New York Philharmonic

Director musical: Alan Gilbert
Director d’escena: Lonny Price
Coreografia: Josh Rhodes

Bryn Terfel, Sweeney Todd
Emma Thompson, Mrs. Lovett
Jeff Blumenkrantz, The Beadle
Christian Borle, Pirelli
Kyle Brenn. Tobias Ragg
Jay Armstrong Johnson, Anthony Hope
Erin Mackey, Johanna
Philip Quast, Judge Turpin
Andra McDonald, Beggar Woman

Avery Fisher, New York, 5 i 8 de març de 2014

ENLLAÇ VÍDEO

https://mega.co.nz/#F!KQtk1BRQ!h-0IDXh9jhyvtdkqaTC8oQ

Bona setmana per a tots!