El MET de Nova York, superat un estiu tens i reivindicatiu de lluita entre el col·lectiu de treballadors i la direcció del teatre que va arribar a amenaçar en fer un locaut, finalment ha pogut presentar la nova producció de Macbeth de Verdi, òpera que ha servit per inaugurar la temporada alhora que brindar l’oportunitat de que Anna Netrebko cantés la seva segona Lady, sense cap mena de dubte el motiu principal d’interès malgrat que la resta del cast és realment important.
Macbeth és una de les millors òperes de Verdi, i és que està més que demostrat que quan s’apropava a Shakespeare les seves òperes esdevenien magistrals (llàstima d’aquell Lear desitjat i mai composat). Aquesta òpera necessita de dos cantants excepcionals, baríton i soprano, i dos bones veus, baix i tenor, i és clar, d’un equip de direcció a l’alçada.
El MET ha comptat amb Fabio Luisi, el seu segon director titular després del inamovible James Levine. El director italià ha fet una versió magnífica, potser en algun moment amb tendència a la morositat, però tenint molta cura de la progressió i tensió dramàtica i fent lluir el so sumptuós de l’orquestra novaiorquesa. Acompanya bé als cantants, però no li ha estat possible aconseguir que Lučić i Netrebko compenetressin en els dos duos, on cadascú anava a la seva.
Pel que fa al cor ha tingut bones intervencions en les nombroses ocasions en que intervé, sent el “Patria opresa” del darrer acte on s’ha esplaiat a gust, gràcies també a un d’aquells moments on el mestre Luisi ha allargassat, potser en excés, el tempo.
De totes les vegades que he escoltat a Željko Lučić, el baríton protagonista del rol de Macbeth i sembla que el baríton verdià del MET, aquesta ha estat en la que menys m’ha agradat. El baríton serbi té una veu consistent però limitada, li falta amplitud i força en els meus moments més dramàtics, i ell intenta arribar-hi forçant la veu, permanentment en el llindar del crit. Forçar permanentment la veu per semblar dramàtica acaba passant factura i esgotant l’emissió que sovint es decolora. No sembla un cantant que crei al seu voltant gaire empatia i en els dramàtica i musicalment imponents duos amb la soprano, no ha sigut capaç de crear cap complicitat, mentre que en l’escena del bosc, en les aparicions s’ha esgotat de manera més que ostensible. Com actor és d’un únic registre, si bé en el Macbeth no li escau del tot malament, llàstima que el personatge sigui tan ric i amb tantes possibilitats expressives i dramàtiques i que ell no les aprofiti, Compleix, però és molt poca cosa.
Escolteu com va cantar la seva darrera ària “Pietà, rispetto, amore” en la funció del 3 d’octubre de 2014.
Les possibilitats vocals d’Anna Netrebko semblen no tenir límits, i encara que el registre greu sigui en moltes ocasions forçat i vulgui també demostrar tenir un centre dramàtic que no té (no confondre amb volum), els poderosos mitjans i l’empenta de la seva actuació fa que la seva Lady sigui a moments notable i en altres no defalleixi. Força fins vorejar el crit, però té recursos tècnics amb escreix i si fos més aplicada, encara resoldria millor el seu rol, però com que com ella mateixa diu, està “crazy”, va una mica, o molt, a la seva bola i tira pel dret. On m’ha agradat més és en l’escena del somnambulisme, potser perquè els seus mitjans de lírica i la facilitat per apianar li ha permés fer coses que a les ÑLady dramàtiques els hi costa més, tot i així totes les seves intervencions les resolt amb generositat, però amb la dosi quasi sempre habitual de vulgaritat i la Lady en a mi em sembla que no pot ser vulgar. Confondre l’entusiasme amb la manca de polidesa interpretativa és desaprofitar una ocasió d’or, i en lloc de parlar d’una interpretació global, m’ha donat la sensació que el personatge que fa Netrebko es limita a les seves àries, desatenent els altres moments.
Nertrebko és un volcà en permanent erupció, sense matisos, sense la sibil·lina manipulació d’un personatge immers en una espiral incontrolable. Ella en aquest sentit m’ha semblat lineal i només en la darrera escena m’ha semblat que la veu prenia una dimensió més dramàtica i humana, lluny de l’enlluernadora exhibició d’una veu prodigiosa.
És conegut que Verdi va dir en referència a la soprano que havien triat a Florència per l’estrena d’aquesta òpera “aquesta senyora és una dona bella i jo vull que al rol aparegui com un personatge lleig i dolent. Ella canta massa bé, com un àngel, però el que jo desitjo és un so aspre, sufocat, dur i fosc. Lady Macbeth ha de ser com el mateix dimoni“. No sé que pensaria Verdi d’Anna Netrebko en aquesta producció on la caracteritzen de vamp dels anys 50, desbordant carnalitat i bellesa sobreeixida. La veu de Netrebko per altra part és bellíssima i si alguna cosa la caracteritza és l’absència d’asprositats vocals.
Així va cantar la seva escena de sortida ·Ambizioso spirto tu sei, Macbetto…Vieni, t’affretta” el dia 3 d’octubre al MET.
En la seva segona ària la dramàtica “La luce langue” és on la veu de Netrebko denota la manca d’un instrument realment dramàtic, amb canvis de color i respiracions aleatòries per poder falsejar la veu adequadament.
Netrebko resolt amb suficiència aclaparadora l’escena del brindis, amb trinat, picats i el que faci falta, mentre que treu el millor de si mateixa en l’ària final “Una macchia è qui tuttora!”, on les dramàtiques van més apurades i en canvi ella ha extret moment bellíssims, amb l’ascensió en pianíssim a l’agut que tantes calen ostentosament, ella quasi no.
Així la va cantar el dia 3
Posar-li pegues és inútil. Poques Lady tornarà a fer, ja l’ha fet dues vegades i com va succeir amb Anna Bolena, passarà a millor vida. Ella va atresorant rols a la col·lecció però no insisteix amb aquests que són tan “perillosos” per la seva vocalitat, amb la qual cosa sembla difícil que acabi fent una Lady complerta, dramàticament més treballada i distingida. Ara el seu objectiu és Norma, sense oblidar Elsa, i tot allò que se li passi pel cap ja que ho pot fer tot, tindrà èxit, ara bé, que ho faci realment inoblidable és una altra cosa.
Els altres dos rols com sabeu són molt menys rellevants però tenen un parell d’àries d’aquelles que tots els cantants de les respectives cordes volen cantar, i normalment tots triomfen, com ha estat el cas, ja que tant René Pape com Joseph Calleja han signat versions de manual.
Pape és un cantant que tendeix a adotzenar-se, però el seu Banquo, lluny de ser només un tràmit, m’ha agradat. Aquí el teniu cantant “Come dal ciel precipita”. Potser no serà la versió de referència, però té la noblesa, la línia i la serenor que ha de tenir, i la veu del baix alemanyés bellíssima, rodona i càlida.
Pocs tenors deuen haver fet una versió galdosa de “Ah, la paterna mano”, és una ària tan maca com agraïda i un tenor amb gust i distinció pot fer-ne una creació, com ha estat el cas del tenor maltès Joseph Calleja, que l’ha cantat amb tanta precisió i preciosisme, que quasi m’he oblidat de l’emissió caprina.
En rols més irrellevants ha complert el tenor de dimensions generoses Noah Baetge, mentre que la Lady in Attendance de Claudia Waite ha mostrat que els seus inicis operístics es remunten forces any enrere.
El prestigiós Adrian Noble (director executiu de la Royal Shakespeare Company del 1990 al 2003) signa una producció decebedora. Una producció d’aquelles que vol ser moderna, però acaba treien torxes de foc per il·luminar la nocturnitat del Palau en una ambientació contemporani (meitat del segle XX), o exhibeix unes corones dignes de la reialesa de la baralla de cartes espanyola o de Cavalcada dels Reis Mags de l’Orient.
L’escena inicial de les bruixes feia preveure una originalitat que no ha acabat de quallar i on el treball dels personatges quasi bé m’ha semblat inexistent. No he sabut trobar un nexe d’unió entre moltes escenes tot i ser sense solució de continuïtat, mentre que les banderes onejant m’han recordat els muntatges de Giuseppe de Tomasi al Liceu dels anys 80, on sempre acabava sortint una bandera voleiant per sobre dels coristes.
L’escenografia tenia algun moment interessant, però la quasi nul·la creació teatral i alguna que altra solució poc adient a una modernitat que sembla buscar tant si com no Mr Noble, m’han fet enyorar la vista la darrera vegada al Liceu, realitzada per Mrs. Phyllida Lloyd, amb molta més força i enginy teatral.
Giuseppe Verdi
MACBETH
Llibret de Francesco Maria Piave/Andrea Maffei
Macbeth……………..Željko Lučić
Lady Macbeth…………Anna Netrebko
Banquo………………René Pape
Macduff……………..Joseph Calleja
Malcolm……………..Noah Baetge
Lady-in-Attendance……Claudia Waite
Physician……………James Courtney
Manservant…………..Christopher Job
Duncan………………Raymond Renault
Fleance……………..Moritz Linn
Murderer…………….Richard Bernstein
Herald………………Seth Malkin
Warrior……………..David Crawford
Bloody Child…………Ashley Emerson
Crowned Child………..Jihee Kim
Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Director musical……………Fabio Luisi
Direcció musical…………..Adrian Noble
Escenografia i vestuari…………….Mark Thompson
Disseny de llumms…….Jean Kalman
Coreografia………..Sue Lefton
Metropolitan Opera House, Nova York 11 d’octubre de 2014
ENLLAÇ àudio mp3 (representació del 3 d’octubre de 2014)
https://mega.co.nz/#F!68UQCBrJ!9gMd7v-b1Zn0w5t-gjXjiw
Demà preparem La Traviata i d’aquesta manera completarem un cap de setmana verdià en commemoració del 201 è aniversari del naixement del mestre (10 d’octubre).
IN FERNEM LAND 
Magnífic anàlisi, molt millor que l’opera. Lucic a pinyó fix i Netrebko a les antípodes del que demanava Verdi, adéu Shakespeare . I Pape per posar el dit a la llaga. Tampoc Luisi m’ha agradat, tot i la prometedora obertura. I l’escena ha sumat pel cansament. Em complau molt comprovar que a la Ancha Castilla es sent i es veu el mateix que vora el mar. I que la sala, unes tres-centes localitats, fos plena.
M'agradaM'agrada
Ens hagués agradat acomiadar-te JL, espero que quan tornis a la platja ens ho facis saber, ens agradaria saludar-te.
Ja intuïa que les transmissions del MET no depenen de la costa o el secà i el Macbeth d’ahir, doncs res més a dir.
Una abraçada i records
M'agradaM'agrada
Il problema di questa signora è che lei è ossessionata dal fantasma della Callas. Vuole fare i suoi ruoli anche se non ne ha la preparazione tecnica.
M'agradaM'agrada
Allora ci manca Isolde, Medea, Brünnhilde, La Vestale, Alceste, Elisabetta, Elena, Armida, Aida, Fedora… e anche Norma, il prossimo tentaivo di avvicinarsi a la Callas.
La preparazione tecnica, purtroppo non importa.
M'agradaM'agrada
Fantástico espectaculo
M'agradaM'agrada
Hola Aln, me alegro que disfrutarais, a ver si la próxima semana podemos hablar un poco más.
M'agradaM'agrada
Fantástico comentario de una función (la de ayer) interrumpida numerosas veces por los aplausos (a veces, antes de finalizar el número o el canto); suficiente la puesta, ambientada en una época anterior a los años 40 o 50 del pasado siglo, no sé si en la estepa o en algún paraje escocés. De todas maneras, la universalidad del tema de la obra y de la ópera puede servir a muchas traslaciones, un tema (el de la destrucción a causa del ansia por el poder) que Lučić (a quien era la primera vez que veía) no supo aprovechar ni caracterizar ni, en efecto, crear lazos con la Lady de la (físicamente) espectacular y fatal Netrebko; ella tiró de potencia vocal para solventar un personaje poliédrico que, en su versión, jamás se inmuta ante los crímenes ni su instigación y que (sin los graves ni el centro de la Lady) tiró de oficio para imponerse sobre todos. Unas palabras sobre Pape, quien me gustó: está cantando el Sarastro de “Die Zauberflöte” a la vez, noble, esforzado y tremendo Banquo. Calleja, según confesaba, llevó el papel al mundo belcantista y su voz sonó muy bien. Por cierto, el Malcolm de Noah Baetge se escuchaba tanto (o más) que a Calleja.
Luisi dirigió con tal potencia que, ocasionalmente, los tapó a todos, llevó a la orquesta a muchos decibelios (o igual es asunto de la transmisión); demasiado lenta su “Patria oppressa” y poderoso el final.
A Anita Rachvelishvili, como presentadora, una sugerencia: que no sea tan brusca para despedir a los entrevistados.
Y por cierto, el sonido tenía demasiado volumen en los Yelmo ¿Así también en el resto? ¡Un saludo, infernems!
M'agradaM'agrada
Por cierto (y por si acaso) mi “fatal Netrebko” se refiere a “mujer fatal”.
M'agradaM'agrada
Haces bien en puntualizar, aunque algunos quizás pensaron que tenías razón. 👿
M'agradaM'agrada
Repuntualizo: Lady Macbeth es un personaje poliédrico que Netrebko no mostró; es una lírica cantando un rol dramático. No fue horrible pero tampoco magnífica. La mejor del cuarteto…Pero por razones obvias: posee más parte destinada a ella. Me encantó como Tatiana.
M'agradaM'agrada
Nadie ha dicho que fuera horrible.
Su Tatiana es excelente y la Iolanta, qué decir de su Ionalta, una gozada. me gustó más su Bolena que su Lady, y me gusta mucho más su Manon que su Leonora.
M'agradaM'agrada
Ayer no encontré que fuera un día especialmente excesivo en los volúmenes decibélicos, eso depende de cada sala. Muchas veces en los Yelmo de Barcelona, salas contiguas tienen volúmenes diferentes.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi ahir la Netrebko em va demostrar que està on està perquè és una cantant magnífica, amb una veu espectacular i perquè sobre l’escenari té un magnetisme que sols tenen les més grans. Després de cantar Lady Macbeth així ara ja tinc clar que quasi quasi ho pot fer tot. Per a mí sí que és Lady Macbeth desde que comença fins que acaba. No se si és la Lady Macbeth que volia Verdi, no ho sé, possiblement no, o si la hagués vist ahir al cine potser sí, però ella fa la seva Lady, molt dolenta, boja, guapa, rica, … i se’l creu. Quan hi hagi vídeo si es mira “Si colmi il calice” és el gran exemple la diferència tant vocal com escènica entre la primera i la segona repetició. Una bèstia!
Lucic, que vols que et digui? Doncs mira, que té bon gust, intenta matisar però és que no m’agrada. No m’agrada la veu. I vist al cinema es fa realment pesat, sempre posa la mateixa cara en totes les escenes!
Pape, magnífic! Quin gran baix!!! La veu és preciosa!
Calleja ahir em va agradar moltíssim! Si millora el fiato llavors perfecte. Té molts mitjans.
I l’orquestra molt bé. Fabio Luisi sí que és veritat que a vegades ho portava una mica massa lent, però molt bé!
L’escena no em va desagradar malgrat les inconguències.
M'agradaM'agrada
Sense el quasi, ho pot cantar tot, té al seu favor el públic entregat, és un fenomen, sense cap mena de discussió, el que no vol dir per a mi, que sigui una bona Lady Macbeth.
M'agradaM'agrada
Se pasa la coloratura del “non vegga il pugnal” por el arco del triunfo; normal, cuando llega agotada de tanto forzar…Y el salto de octava (o caída libre) del Re suena super sucio. Sólo espero que haga una Lucrezia o una Salome antes de que empiece a chirriarle la voz con semejantes patochadas, aunque seguramente le dé primero por Abigaille o Turandot…Esta chica es así, voz de Caballé con una actitud de Mila Giménez…
Saludos, Ximo
“Pos io tambien pongo un vid”:
M'agradaM'agrada
Tu vídeo es preciosos. Caballé era más inteligente que Netrebko y a pesar de haber hecho roles dramáticos que no eran para ella (Turandot, Gioconda e Isolda) los hizo al final de su carrera gloriosa y en pocas ocasiones. No hay comparación posible entre la técnica de una y la otra
Saludos, Persiles.
M'agradaM'agrada
No me gustó Lucic, insuficiente en todos los sentidos, en lo vocal, en lo expresivo y en lo teatral.
No me gustó Netrebko, probablemente excesiva para paliar sus carencias dramáticas en un voz de soprano lírica y a tenor de lo que queria Verdi, absolutamente a las antípodas.
Me aburrió Pape. La voz es bella pero es monótono.
Calleja canta muy bien pero no tiene línea verdiana, es un buen belcasntista.
Luisi me gustó a ratos, en su conjunto no tanto.
La escena, con algunos retoques puede ser buena.
El volumen de la transmisión excesivo, como ya es habitual.
Las entrevistas del entreacto mejorables.
Una decepción.
M'agradaM'agrada
No sé que pensaran els que ahir estaven exultants, el teu comentari és molt negatiu. Si vas anar als Icària m’agradaria saludar-te un dia :-), vaja, si no tens inconvenient 😉
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de octubre de 2014 | Beckmesser
Caram m’has convencut va ser una funció decevedora i la Netrebko és un ser vulgar.Tristos arguments per amagar l’exultant plenitud vocal de una diva actual completa tant a nivell vocal com visual.
Malauradament per l’objectivitat tenim documents de les mítiques Maria Callas i Leonie Rysaneck per sortir de dubtes.
De Maria Callas tenim la sort de tenir inclús el video del 1959 ,quan figura que encara estava en bon estat .Podem apreciar com esguerra de forma clara l’agut del recitatiu ,l’emissio del registre agut és permanenment forçada i desagradable (pot ser per imperatiu de Verdi o pot ser com deien molts critics de l’època perque el seu so era especialment dolorós i feridor).La vessant interpretativa(el gran argument) i la lectura de la carta no són res extraordinari i no compensen ni de bon tros les errades exposades.La part visual no em transmet cap tipus del temor que el personatge necessita.L’impressió és que sota el seu cap baix i els moviments de braços suaus s’amaga una diva insegura.La reacció del públic davant de la “Divina” tampoc és gens engrescadora i més aviat discreta.Errada de l’estilista a una dona amb el nas
gros i el cap petit no li posi el cabell xafat.
el segon cas és el de Leonie Rysaneck que va debutar el rol substituint a Maria Callas al Met justament l’any 1959.Ella sempre va tenir problemes amb l’afinació(molts més que no pas l’Anna Netrebko) pero realment sabia transmetre malgrat aquest defecte el caracter sinistre del personatge.Malauradament a l’escena del sonambulisme en el directe feia un ridícul espantós en el re bemol.La reacció del públic present a la sala tampoc és massa entusiasta,res comparat amb el que succeir ahir. Podeu escoltar,comparar i decidir el vostre parer .
Estic força d’acord amb els teus comentaris sobre Fabio Luisi i Zeljko Lucic i em sembla que tant Rene Pape com Joseph Calleja són dos cantants fabulosos i un luxe per aquests dos rols.
M'agradaM'agrada
Trobo que ets molt influenciable.
Has de comprendre, i em sembla que et costa, que la meva opinió no està condicionada per altra cosa que el que veig i escolto, el que he aprés del passat i el que contínuament aprenc del que escolto en el present, i així m’ho valoren les persones que estant o no d’acord amb el que escric al blog em visiten (a les 16:52 aquest apunt ja ha estat vist més de 500 vegades). De tots aquests que ja heu visitat l’apunt n’hi deu haver més d’un que creu que la meva opinió no és una benanada, no et sembla?
Jo entenc que Netrebko captivi fins perdonar-li tot, o senzillament, que captivi tant que hi hagi qui cregui que no hi ha que perdonar res, perquè és la millor Lady Macbeth que hagi existit mai.
També crec que amb els vídeos que has penjat per demostrar que Netrebko és molt millor que Callas i Rysanek, li has fet un trist favor a Netrebko, però això ja forma part de la meva “desviació santoral”.
En definitiva Dandini, si per posar a l’altar a Netrebko ens has de tirar per terra Callas, Rysanek o jo que sé qui, demostres si més no una manca important d’arguments a favor del que ahir va fer Netrebko.
Ella fa mèrits per ser la més de tot, però l’òpera, segons la meva manera potser arcaica de entendre-la, és tota una altra cosa. Ella té molts factors al seu favor, la llàstima és que no els aprofiti més per estar sempre a l’alçada de la gran cantant que és, quedant-se masses vegades en l’epidermis d’allò que els seus generosos mitjans li permeten fer sense gaire aparent esforç.
Potser és difícil establir química amb Lucic, però en els dos duos em va semblar que la Lady no seria capaç de convèncer al seu marit si no es amb un escot generós i posats Montiel (Sara, és clar), mentre que a les àries es va mostrat tota d’un tros, poderosa i volcànica, si bé la veu necessitava d’un gruix que ella no tenia. És clar que ho suplia amb testosterona molt efectiva, i amb una sensualitat que no sé si s’escau tant al personatge.
Atenent al que volia Verdi, que alguna cosa sabia sobre la seva Lady, ella està clarament a les antípodes, però potser haurem de dir que Verdi no en tenia ni idea i que el Macbeth de Verdi és el que varem veure ahir, que cal superar a Verdi i trencar barreres, que l’òpera avui en dia és una altre cosa, i tot allò que s’acostuma a dir qual la guineu diu que són verdes.
Jo agraeixo moltíssim a Netrebko moltes coses, m’agrada en molts rols i a els cantants que m’agraden, els hi exigeixo molt més que aquells que no em diuen res. Em temia que la seva Lady seria insuficient perquè la veu no s’adequa a les seves possibilitats, tot i així s’ho arregla prou bé, és llesta i enganya amb convicció, per això obté el triomf que obté, ara bé, si estudiés més i si s’apliqués intensament en aspectes millorables, ara que la veu està en plenitud, segurament sense ser el que no pot ser, m’hagués agradat més del que em va agradar en molts moments.
Jo no et vull convèncer, ni pretenc fer-ho a ningú, però aquest és el meu criteri que no canviaré per complaure a ningú, ni per temença o complexa a res. Quan m’agrada, m’agrada molt, i quan no ho dic sense cap problema.
La vulgaritat mai és un trist argument Dandini. Verdi, només cal seguir el que Verdi volia i la plenitud evident de Netrebko no la fa idònia a tot el que es proposi cantar,
M'agradaM'agrada
Lo de plenitud evident de Netrebko, aquí va sense segones intencions, oi? 😆 🙂 😆
M'agradaM'agrada
No, amb totes les intencions, està plena per totes bandes, també la veu.
M'agradaM'agrada
La producció d’ahir no és nova(té 7 anys d’antiguitat) i la va estrenar al Met precisament Zeljko Lucic l’any 2007.
Posteriorment en el rol de Macbeth hi han aparegut Lado Ataneli,George Gagnidze,Carlos Alvarez,Thomas Hampson.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació. Ho desconeixia que aquesta hagués estat la mateixa producció de fa set anys quan Lucic la va fer per primer cop. Sent la inauguració creia que també estrenaven producció.
M'agradaM'agrada
Vulgaritat? Lineal?… Pare, perdoneu-lo, que no sap el que fa…
M'agradaM'agrada
La vulgaritat és una cosa molt personal, ara bé, em temo que en aquest aspecte tindrem molt més quòrum que en altres. Netrebko per a mi desborda tanta vulgaritat com simpatia.
M'agradaM'agrada
Anit vaig confirmar una idea que em semblava recordar d’aquesta òpera (poc escoltada) i és que té moment musicals i vocals molt interessants, però té un problema de llibret i d’adaptació de l’obra de Shakespeare. La posta en escena “pseudocontinua” però discontinua en realitat no va ajudar gaire. No em va agradar.
Pel que fa a les veus, la Netrebko molt bé. Pape també i amb una qualitat que jo aprecio molt: se l’entenien les paraules que cantava! El Lucic (no sé posar els pajaritos a les consonants) suficient i sense transmetre l’embolic emocional del Macbeth i … les bruixes vestides com tietes-iaies angleses amb un moneder que obrien per encendre una lot i amb postura de dança maorí no em van fer por i en canvi quasi em van fer “vergüenza ajena”.
El que si va estar bé va ser retrobar fidels IFL i saludar-te!
M'agradaM'agrada
Segurament Boito hagués fet una adaptació magistral, però faltaven masses anys. En qualsevol cas Shakespeare inspirava bé a Verdi, i la música per el Macbheth, després de la revisió em sembla molt bona.
La producció no ajudava gens a la continuïtat que el llibret tampoc té, però un director d’escena inspirat pot treure-li molt rendiment, Si pots busca a Youtube la versió de Strehler a la Scala, hi ha molt teatre, molt Shakespeare i sobretot molt Verdi.
L’escena de les bruixes inicial em va interessar, la de les aparicions al tercer acte, em va semblar molt ridícula.
Amb els cantants. tants caps tants barrets, però no diferim gaire, senzillament a la Netrebko jo li trec el molt.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim.
He escuchado en el audio, solo el Primer acto y Dña. Anna que no es voz dramática de Lady Macbeth y pasa dificultades con las agilidades del …vieni t’ afretta…, de momento no me convence : Mucho mejor voz para Lady Macbeth ,Olga Monastyrska.
Por cierto, el amigo Dandini que ha colocado” recuerdos de la Callas y de la Rysanek “, se olvida de dos grandes Ladies Macbeth que pasaron por el Liceu : Angeles Gulín y la grandísima Marisa Galvani
M'agradaM'agrada
La Galvany:
A la Gulín no la encuentro (en este papel, pero debió ser impresionante).
M'agradaM'agrada
La Gulín hizo saltar chispas del Liceu, aunque era irregular.
M'agradaM'agrada
Si le pone peros a la Callas, como quieres que no se olvide de Gulín.
A Galvany no la cita porqué el sólo pone las que teoricamente son peores que Netrebko, y claro, ante la Galvany, la Netrebko no tiene nada que hacer.
M'agradaM'agrada
Puc dir que no m’agradat?? Al menys en el Vieni… m’ha semblat més embogida del conte.La Netrepko m’agrada molt però avui no sé que li trobo que la veu em molesta.
M'agradaM'agrada
I tant!, potser seràs relegada a la banda dels ineptes, però creu-me no s’està tan malament allà, ho mirem tot des d’un punt de vista diguem que políticament poc correcta. 😉 Sigues benvinguda al racó dels empestats 🙂
M'agradaM'agrada
La Netrebko és una cantant que m’agrada molt, crec que mentre visqui recordaré la seva Iolanta al Liceu, possiblement ahir no era el meu dia, però em vaig avorrir, i això que aquesta òpera m’agrada força. Era la segona vegada que veia Macbeth, la primera també va ser en una retransmissió al cine des de Londres, els protagonistes eren S. Kennlyside i L. Monastryska, potser que no sigui la millor versió de Macbeth de la història, però personalment em va agradar molt més que la d’ahir.
M'agradaM'agrada
Y a mi también. La producción del MET totalmente ridicula, y los nenes y nenas siempre me han sobrado en todas las producionesnes operisticas y tetrales. Solo los aguanto en Butterfly y por exigencias claras del guión…
M'agradaM'agrada
Estigues tranqil·la Marta B, jo també crec que el de la ROH és millor Macbeth que el del MET
M'agradaM'agrada
I tant!
La Monastyrska que es veu de Lady Macbeth i de dramática, es menja vocalment ” amb patates” ( dit coloquialment), a la Netrebko
M'agradaM'agrada
Os dejo un enlace a la versión que cantaron Lucic y Ghuleguina en el 2008, dirigida por James Levine. La producción es la misma, pero Lucic está mucho mejor (al menos parece creerse el papel, os recomiendo la escena de la aparición del fantasma de Banquo en la fiesta, para que comparéis). Es versión HD y se puede ver en streaming completa 🙂
http://bcove.me/k1dj8uui
M'agradaM'agrada
No hay color
M'agradaM'agrada
Cierto. ¡Qué diferencia!
M'agradaM'agrada
La vulgaritat i les comparacions amb Sara Montiel em semblan arguments molt pobres per amagar la superioritat vocal i tècnica de Anna Netrebko.
Escoltant els dos you tube es pot apreciar facilment les errades ben ostentoses de Maria Callas i de Leonie Rysanek. Si hi han errades es perque tècnicament són inferiors.
El públic és sobirà i te dret a posar-se un tap a les orelles per no escoltar-los i seguir resant per elles(quina pèrdua de temps) o simplement té dret a detectar-ho i respondra amb un aplaudiment de cortesia com el que va
succeir.
M'agradaM'agrada
T’agafes on vols i obvies el que t’interessa o no et convé.
Prescindir de la vulgaritat és quelcom essencial en tot, l’acudit de la Sara és això, un acudit, tret que cada vegada s’assembla més a ella, quelcom que no ha de ser res negatiu, de fet la Sara era més guapa que la Netrebko, quan era jove és clar, o a l’edat de la Netrebko.
La Netrebko no té una bona tècnica, i ho saps, la podria tenir? Sí, però es mandrosa, poc rigorosa o aviat s’oblida del rigor. També caldria que millorés la dicció, i també ho saps això, però sobretot per a fer de dramàtica té un handicap, de moment si més no, ella és una lírica amb un volum molt gran, però una lírica i quan força la veu per semblar el que no és, tu saps perfectament el que passa, i això és el que li passa a ella. Callas es va deteriorar molt aviat, quelcom que s’aprecia en les gravacions a partir de l’any 58/59, però tècnica no pots dir que no en tingués, sento esmenar-te però estàs absolutament equivocat, confons o vols confondre ja que el deteriorament vocal d’un cantant no té a veure només en la tècnica.
Per altra part haguessis pogut escollir el Macbeth de l’any 1952, potser el vas oblidar?, te’l recordo i això que no es pot veure, que si a més d’escoltar la veiéssim, seria d’infart.
De la Rysanek cantant en italià no et diré res, feia furor però en a mi no m’acaba de fer el pes.
Ara bé em sembla molt trist que diguis que escoltar a Callas i Rysanek és una pèrdua de temps, trist no, tristíssim.
Jo sóc públic, i per tant també sobirà, tinc dret a posar-me taps a les orelles quan el que escolto ho trobo horrorós, que no és el cas de la voluntariosa Netrebko, ara, dir que és millor que Callas, és si més no un acudit, però fer-ho suau.
Els aplaudiments del MET no em serveixen mai d’exemple, ni quan em van a favor. Les seves standing ovations són molt fàcils d’aconseguir, a cada transmissió n’hi ha i no sempre és bo el que veiem, és una manera de rebaixar allò que si és veritablement excepcional.
M'agradaM'agrada
Conheci uma senhora que, quando alguém começava a desdenhar da voz e da técnica de Maria Callas, mudava de assunto, falava do tempo que fazia, etc. Não valia a pena manter essa conversa. Quando leio um crítico alemão dizer que Netrebko é melhor que Callas (a propósito da sua Leonora em Salzburgo), também eu fico “bocabadat”. Não há conversa possível.
M'agradaM'agrada
Aquella senyora ha creat una escola, oi?
M'agradaM'agrada
muy de acuerdo con el comentario sobre las brujas que aparecen absurdamente como tietas inglesas con sombrero y a bolsazo limpio. estas modernidades son para epatar un poco al publico pero sobran y son ridiculas . como la aparicion del jeep, ( qye ya hemos sufrido en la aida de la opera de paris, por ejemplo del año pasado, que retrasmitieron en varios cines ,con radames montado en el, en la marcha triunfal ¡¡¡¡ …. ) lo de las antorchas iluminando , como tu mjuy bien señalas , el “duelo” entre los dos bandos , con los fusiles como si fueran espadas … todo absurdo y creo que molesta y distrae al espectador . abusan mucho de estascosas y por repetitivas son ridiculas .
M'agradaM'agrada
Cuando quieren actualizar a veces son tan burdos que se olvidan que con las metralletas y los fusiles es suficiente con apretar el gatillo….
Paciencia María, paciencia.
M'agradaM'agrada
Seamos propios. Scala, 1952, “Live”:
Y no olvidemos otras interpretaciones de otras vocalidades:
Ahora, el barítono se lo compro:
M'agradaM'agrada
La de 1952 es sensacional, difícil de igualar, pero esa parece que no cuenta.
Lo de Verrett es memorable, un hito, Annita a ñaos luz.
Carlos Alvárez le da un varapalo (de buen rollo) a Lucic. Por cierto, ¿Ya has leído que en su Tell en Bologna estuvo sensacional?
Gracias por los vídeos.
M'agradaM'agrada
¡Ay, síiiiiiiiii! Y yo sin oirlo, 😦
Ojalá se emita, qué ganas.
Próximamente (en 2 semanas) Carlos Álvarez en Málaga como “Falstaff” y J.J. Rodríguez, Mr. Ford… 😀
M'agradaM'agrada
Interesante Falstaff baritonal, ¿y el resto?
M'agradaM'agrada
Bueeeeno; pongo los nombres: María Rey-Joly, María Luisa Corbacho,
Pablo Martín Reyes y Cristina Toledo, entre otros. Aquí falta Rocío Ignacio (que no está anunciada por el Teatro, pero sí en otros lugares. Este es el enlace:
http://teatrocervantes.com/es/genero/lirica
M'agradaM'agrada
Gracias por la información Leonor
M'agradaM'agrada
No vaig poder anar, em sap greu haver-me perdut aquest Macbeth.
Espero que si com altres vegades ha succeit, acaba apareixen per aquí, pugui fer la recuperació i el deures.
Els àudios són força interessants
M'agradaM'agrada
Aviat a IFL 😉
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Fas bé de no refiar-te dels aplaudiments del MET ja que se’ls en hi van les mans molt abans de que l’orquestra acabi i sempre són generosissíms.
M'agradaM'agrada
Els aplaudiments sempre s’han de tenir en compte, sempre he dit que el públic és sobirà, però jo no estic sempre d’acord amb la majoria, em passa molt a la bida, no tan sols a l’òpera i ja em poden dir missa, perquè en a mi em mouen unes coses que potser no serveixen als demés per+o ena mi sí, i com que no crec fer cap mal, em sento lliure per dir el que penso, argumentar-ho i defensar-ho.
El MET és un gran teatre, capaç de reunir al bo i millor en les seves temporades, però el MET no és una garantia absoluta de res, és un gran aparador, això sí, i tothom i vol passar i mostrar-se, encara que a vegades allò que ensenyen no sigui exactament el millor. El públic del MET no és ignorant però el concepte operístic l’associen molt a l’espectacle, i jo cada vegada penso més que òpera i espectacle són coses diferents, potser per això ells creuen que Netrebko és digne d’una Standing ovation i jo no.
M'agradaM'agrada
Gracias por tus comentarios… Esperamos ansiosos el video…
M'agradaM'agrada
Hola a1986na.
No os acostunbréis, esto tiene los días contados….
M'agradaM'agrada
La stampa americana esalta la sua nuova Callas e il mainstream della lirica mondiale gode. Poi, tanto per dirne una, che le note nelle agilità del finale di “Or tutti sorgete” vengano del tutto saltate, semplificando in modo allucinante quanto scritto da Verdi, non è importante. Quello che conta, per i giornalisti e il pubblico del Met, è Anya mezza nuda che si agita in scena. Vorrei far presente che due vocine proprio da sopranino leggero come Birgit Nilsson e Astrid Varnay quelle note le cantavano, con la loro vera voce. Il resto del cast? Mediocre come la Lady
M'agradaM'agrada
La natura radicale delle tue argomentazioni discutibile, mi fa sempre pensare. grazie
M'agradaLiked by 1 person