IN FERNEM LAND

IL TROVATORE A CHICAGO (Wagner, Lee, Blythe, Kelsey, Silvestrelli): NO ANEM BÉ!


Yonghoon Lee_Stephanie Blythe_TROVATORE_Robert_Kusel

Yonghoon Lee (Maneico) i Stephanie Blythe (Azucena) a Il Trovatore a la Lyric Opera de Chicago _Robert_Kusel

No acostumo a fer apunts com els d’avui, però sembla que amb Il Trovatore tothom si veu en cor i el seguit de despropòsits que aquesta representació del dia 27 d’octubre a la Civic Opera House, Ardis Krainik Theater de Chicago m’ha deixat entre preocupat i esverat, ja que alguns dels noms arreplegats semblaven tenir alguna possibilitat de ser la gran esperança del propers anys, vosaltres mateixos, el germans Marx no ho haguessin pogut proposar més hilarant.

Tot m’ha semblat horrorós, el cant, les diccions, les veus dels rols secundaris, la manera de cantar o millor seria dir, maltractar Verdi, l’èmfasi en obrir les vocals, en emetre sons inintel·ligibles i la tendència a transformar el cant verdià en un verisme descarnat i mal entès.

La senyora Stephanie Blythe, suposo que la més veterana té per tant una disculpa, està clar que ja no està per a gaires Azucenes, però i la resta?. Quina explicació té un cast com aquest en un teatre del nivell i prestigi de la Lyric Opera de Chicago?

En realitat hauria de deixar escoltar tota l’obra perquè a cada moment ens regalen una perla o un altre, ja sigui aquest o aquell cantant, tot i que el Ferrando de Andrea Silvestrelli i el Conte di Luna de Quinn Kelsey s’emporten de llarg els premis honorífics al desastre més desastrós que us podeu arribar  a imaginar.

Aquí teniu al senyor Silvestrelli inaugurant per a mi, una nit de malsons. No us poso tota l’escena, després si us interessa podeu baixar-vos tot l’àudio i en qualsevol cas en un altre tall gloriós tindreu ocasió de tornar a escoltar-lo.

Tot seguit  tenim la primera intervenció, no gaire feliç. de la prometedora Amber Wagner…”Tacea la notte placida…Di tale amor”. La senyora Wagner vocalment està millor que el senyor Silvestrelli, de fet és tota una altra cosa i la veu té importància, els problemes són, com s’aprecia, altres.

El primer acte acaba amb el magnífic (a Chicgo no gaire) tercet, amb Leonora, Manrico i Luna, és a dir Wagner, Lee i Kelsey.

Del segon acte us estalvio  l’entrada de Azucena per la senyora Blythe, però si que us deixaré l’ària “Condotta ell’era in cepi” per tal de fer-vos una idea de l’estat vocal de la mezzosoprano nord-americana.

I ara ja us passo directament a l’escena de Il Conte di Luna, segons el senyor Quinn Kelsey, l’atemptat és clamorós, amb la minúscula intervenció del senyor Silvestrelli inclosa.

Anem al tercer acte, obviant l’escena del campament (no vull fer més sang), i escoltem directament el Manrico de Yonghoon Lee, en l’escena més esperada d’aquesta òpera. Aquí no hi ha errades clamoroses, no patiu, ara bé, els dubtes apareixen si cerqueu l’estil, la línia, la tècnica, la noblesa… No sé, vosaltres opinareu, si voleu.

Finalment retornarem a la senyora Wagner per escoltar-la a la llarga escena de la torra, que canta sencera. La veu té moltes possibilitats, encara és jove i per tant hauria d’estar estudiant i no cantant aquest rol en un teatre que se suposa de prestigi, com és el de Chicago. Amber Wagner s’atabala, el seu cant és precipitat i no té prou consistència tècnica, ni paciència per gaudir del que fa. Si fos així no li passaria tot el que li passa. Comença les escenes de manera prou interessant i una altra vegada com li passa al primer acte, es va perdent fins vorejar els desastres (diversos).

Si malgrat tot això escoltat teniu ganes de tenir aquest Trovatore sencer ( els hi ha que sou molt “friquis”), que us reserva més perles emmetzinades, aquí us deixo l’enllaç amb els quatre arxius pertinents, un per cada acte

Giuseppe Verdi
IL TROVATORE
Llibret de Salvatore Cammarano

Leonora: Amber Wagner
Inez: J’nai Bridges
Conte di Luna: Quinn Kelsey
Ferrando: Andrea Silvestrelli
Azucena: Stephanie Blythe
Manrico : Yonghoon Lee
Ruiz: Jonathan Johnson
Un vell gitano: Kenneth Nichols
Un missatger: Timothy Bradley

Lyric Opera of Chicago Orchestra & Chorus
Dircetor musical: Asher Fisch

27 d’octubre de 2014, Civic Opera House, Ardis Krainik Theater (Chicago)

ENLLAÇ mp3

https://mega.co.nz/#F!XkkE3ASY!9C5lTfxGb8d_IBz9QSHN4w

Aquest apunt és malauradament una evidència més de com es creen les preteses futures figures i com en molts casos es malbaraten en projectes erronis, decidits per ells mateixos àvids de triomfs, i per mestres de cant, agents artístics i directors artístics de teatres que proven sense gaire pietat si en un d’aquests intents poden guanyar en aquesta loteria que s’endu per endavant tantes veus amb possibilitats com cantants mal preparats.

Un comentari

  1. Xavier C.

    Vinga: ara poses el tall aquell de veu on la Sra. Scheppelmann surt dient allò de que vol donar al Liceu oportunitat a noves veus joves, i ja ens has ficat la por al cos per a tota la setmana. Tu ens vols mal, terrorista!

    M'agrada

    Respon
  2. Arrigo

    Madre mía, he asistido a ópera con un cantante con una mala noche, dos cantantes,… pero todos. Lo único que está muy bien es tu crítica. Qué gusto empezar las mañanas leyendo tus comentarios de ópera. Gracias 🙂

    M'agrada

    Respon
  3. SANTI

    ¡Quin nivell!
    I és un èxit?.
    Amb diferència Silvestrelli i Kelsey s’aporten la palma, Lee i Wagner aparentment prometen però no triguen gaire a fer de les seves. Blythe quina edat té? Em pensava que no era tan gran per estar així.
    En definitiva una nit dolenta i desgraciada a Chicago, molt mala nit.

    M'agrada

    Respon
  7. dandini

    Caram ja ho he sentit.
    De tots els cantants presents els que més m’interessan son Amber Wagner(1980) i Quinn Kelsey(1978) .
    La soprano que va fer un gran èxit amb la seva Ariadne a València té una veu molt timbrada i bonica de lirico spinto.Les nombroses agilitats estan ben
    resoltes i prou pero el seu principal problema és que el seu registre agut sona més forçat de lo permisible.
    Quinn Kelsey té una veu molt particular una mica piramidal és a dir ample a
    baix i estreta cap amunt.Aixó fa que sentim 3 notes ben febles a la cabaletta.La linea de cant i el fraseig són molt acurats i el seu “soft singing”
    esplèndid pero el mes destacable seria l’intenció i l’excel·lent dicció de totes les paraules que podreu apreciar sobre tot en el tercet.
    Stephanie Blythe(1969) ha de transposar de tant en tant en un rol que ja no és per ella malgrat ser una gradíssima cantant en altres rols.
    Yoonghoon Lee s’escaqueija del do de l’aria pero no la canta malament i amb més estil verdià que no pas Berti,Farina,Armiliato,etc.La cabaletta sona molt transposada 1 to sencer ? i l’agut no està ben captat pel micro ,sona lluny.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Si Quinn Kelsey va néixer l’any 1978 i encara no ha corregit totes les deficiències evidents, serà difícil que aquest xicot faci una carrera seriosa. Tal i com l’he escoltat en aquest Trovatore m’ha semblat un cover que a última hora ha tingut que salvar la representació, però no passa de cantar per a rols secundaris.
      Pel que fa a Amber Wagner, una veu realment impressionant, si no resolt el seu principal problema a l’agut, podríem estar al davant, una vegada més, de veus que per un motiu o un altre van enlluernar com a promeses i que no van arribar a consolidar-se.
      Potser el que hauria de deixar és de fer Verdi, per el que té masses paranys a resoldre, i dedicar-se a rols i repertoris més idonis, potser Wagner o Strauss.

      M'agrada

      Respon
  8. enriquedeburgos

    Pues sí que estamos buenos. En todas partes cuecen habas. Menos mal que no ha ocurrido en España y que vemos cómo en las mejores familias se avergüenzan de vez en cuando.
    No veré en el cine la Carmen del MET, así que esperaré tu enlace con impaciencia.

    M'agrada

    Respon
  9. dandini

    Em fa gràcia lo del provocador nat.
    Potser m’agrada fer el contrapès del habitual i no sempre encertat (segons el meu criteri) extraordinari-horroros.
    Tanmateix si ens donessim sempre la raó la vida operística seria força aburrida…

    M'agrada

    Respon
    • SANTI

      És que no puc entendre com pots lloar a aquest baríton de dicció incomprensible, tècnica deficient i emissió defectuosa, que no pot aguantar ni les notes, ni les frases, i que parla i crida. I dius que té una bona línia i un bon fraseig?
      Tampoc el tenor que després de la seva escena rep una resposta molt poc entusiasta, i no deu ser culpa dels micròfons que discriminen a uns sí i als altres no. Tu has escoltat la seva entrada del primer acte? Tota ella és desafinada
      Si en Joaquim hagués dit que era un Trovatore de reclinatori l’haguessis massacrat.
      Em penso que això no es tracta d’avorrir o divertir.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Sovint em sorprens, però quan porto Trovatores et superes. Encara no m’he recuperat del que vas dir d’aquell horror de la Simon Kermes & Cia, i ara em surts amb Kelsey, Lee i Silvestrelli.
      Per altra part els crits de la senyora Wagner són si més no quelcom que cal millorar si vol ser tan gran com tots voldríem.

      M'agrada

      Respon
  10. Leonor

    ¿Es por el “Jalogüín” o adelantamos el 28 de diciembre? Madre del amor hermoso, cielo santo, pobre Verdi…¡Esto no se hace!
    Con el “Falstaff” tan maravilloso que tuvimos viernes y sábado (y nadie lo ha grabado, arg) ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari