IN FERNEM LAND

RECICLANT: Il Trovatore, La clemenza di Tito, La donna del lago i The Enchanted Island


 

Feia uns quants dies (des de el 10 de setembre) que no reciclava i com he tingut peticions coincidents avui us deixo quatre títols que van motivar els corresponents apunts a IFL.

En primer lloc aprofitant la visita imminent de Joyce DiDonato per fer front a la Maria Stuarda, torna a IFL en les interpretacions de Elena a La donna del lago (Rossini) l’any 2013 a la ROH fent costat de Juan Diego Flórez i com a Sycorax en el pastitx barroc anomenat The Enchanted Island en el muntatge del MET l’any 2012, dirigit per William Christie i  Phelim McDermott, amb un repartiment estel·lar amb David Daniels, Danielle de Niesse, Plácido Domingo i Luca Pisaroni en els rols principals.

També torna Sondra Radvanovsky que properament ens cantarà Norma, amb la Leonora de Il Trovatore al MET, al costat de Álvarez. Hvorostovsky, Zajick i Kocán.

Finalmet també reciclo un Mozart, La clamenza di Tito en la producció de Ivo van Hove per a La Monnaie de Brussel·les amb Streit, Gens, BonitatibusŠaturová

Per ordre d’antiguitat del material reciclat comencem amb :

Metropolitan Opera House
30 d’abril de 2011 Matinee

IL TROVATORE
Giuseppe Verdi – Salvatore Cammarano

Manrico Marcelo Álvarez
Leonora Sondra Radvanovsky
Count Di Luna Dmitri Hvorostovsky
Azucena Dolora Zajick
Ferrando Stefan Kocán
Ines Maria Zifchak
Ruiz Eduardo Valdes
Messenger Raymond Aparentado
Gypsy Robert Maher

Conductor Marco Armiliato

Production David McVicar
Set Designer Charles Edwards
Costume Designer Brigitte Reiffenstuel
Lighting Designer Jennifer Tipton
Choreographer Leah Hausman
Stage Director Paula Williams

ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)

http://www.mediafire.com/watch/4vp1tyxjr5ako4t/TROMET.mkv

Aquest va ser l’apunt original:

https://ximo.wordpress.com/2011/09/18/el-video-de-il-trovatore-al-met-2/

Metropolitan Opera House 21 de gener de 2012

THE ENCHANTED ISLAND una fantasia barroca en dos actes
Idea i dramaturgia de Jeremy Sams
Inspirada en la The Tempest i A Midsummer Night’s Dream de William Shakespeare
Música de George Frideric Handel, Antonio Vivaldi, Jean-Philippe Rameau, André Campra, Jean-Marie Leclair,
Henry Purcell, Jean-Féry Rebel i Giovanni Battista Ferrandini

Prospero………………David Daniels
Ariel…………………….Danielle de Niese
Sycorax………………..Joyce DiDonato
Caliban………………..Luca Pisaroni
Miranda……………….Lisette Oropesa
Helena……………..….Layla Claire
Hermia…………….….Elizabeth DeShong
Demetrius………..….Paul Appleby
Lysander……………..Elliot Madore
Ferdinand………..…Anthony Roth
Costanzo Quartet…Ashley Emerson, Monica Yunus, Philippe Castagner, Tyler Simpson
Neptune……………..Plácido Domingo
Continuo:
Bradley Brookshire, clavicembal
David Heiss, cello
Director musical……………William Christie
Director escènic……..……..Phelim McDermott
Ajudant de direcció…….…Julian Crouch
Escenografia…………………Julian Crouch
Vestuari……………………….Kevin Pollard
Dissenys de llums……..….Brian MacDevitt
Coreografia………………….Graciela Daniele
TV Director……………….…Barbara Willis Sweete

ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu, molt gran)

http://www.mediafire.com/watch/n3289kx6b7nvzgc/TEIMET2012.avi

Si voleu anar a l’apunt original:

https://ximo.wordpress.com/2012/06/06/el-video-de-the-enchanted-island-al-met-daniels-de-niese-didonato-pisaroni-domingochristie-mcdermott/

Wolfgang Amadeus Mozart
LA CLEMENZA DI TITO
Dramma serio per musica in due atti KV621 di Caterino Mazzolà da Metastasio

Tito Vespasiano Kurt Streit
Vitellia Veronique Gens
Sesto Anna Bonitatibus
Servilia Simona Šaturová
Annio Anna Grevelius
Publio Alex Esposito

Orquestra Simfònica i Cor del Théatre La Monnaie
Director musical: Lodovic Morlot
Director del Cor: Martino Faggiani
Director d’escena: Ivo van Hove
Escenografia: Jan Versweyveld
Disseny de vestuari: An D’Huys
Drammatúrgia: Janine Brogt, Reinder Pols
Vídeo Tal Yarden

ENLLAÇ VÍDEO (un únic enllaç)

http://www.mediafire.com/watch/mxdbry0nr4o0i88/Clemenza_Mozart_La_Monnaie_.flv

Aquest va ser l’apunt original:

https://ximo.wordpress.com/2013/11/16/la-clemenza-di-tito-a-la-monnaie/ç

 

Gioacchino Rossini
LA DONNA DEL LAGO

Elena Joyce DiDonato
Uberto Juan Diego Flórez
Albina Justina Gringyte
Serano Robin Leggate
Malcolm Daniela Barcellona
Douglas Simon Orfila
Rodrigo Colin Lee
Bertram Pablo Bemsch
Un Bardo Christopher Lackner

Royal Opera Chorus
Orchestra of the Royal Opera House

Director musical Michele Mariotti
Director escènic: Escenografia John Fulljames Dick Bird
Vestuari Yannis Thavoris
Disseny de llums Bruno Poet
Coreografia Arthur Pita

ENLLAÇ Vídeo ( 2 arxius, un per cada part)

http://www.mediafire.com/watch/etdn7newg9rjseo/2_Act_I.mkv

http://www.mediafire.com/watch/ikcq3y6b8j3fsg9/3_Act_II.mkv

Enllaç de l’apunt

https://ximo.wordpress.com/2013/05/31/insistint-amb-la-donna-del-lago-ara-el-video/

En el proper reciclatge entre altres hi haurà Les Vêpres Siciliennes a la ROH, una sol·licitud de fa molts dies. però per això ens haurem d’esperar al més de desembre, i si hi ha algú que m’ha demanat alguna cosa i encara no l’he reciclada, si us plau, torneu-me a enviar un e-mail a ximowb@gmail.com.

Bon cap de setmana

Un comentari

  1. willy

    Muchas gracias Joaquín por la reposici{on de estas importantes producciones.Ante la imposibilidad de entrar por el correo que sugeriste más arriba, me permito solicitarte de nuevo la Fanciulla del West con Jonas Kaufmann y Nina Stemme…
    Un abrazo
    Willy

    M'agrada

  2. willy

    Hola
    Es primera vez, en mi vida que veo La Donna del Lago, había escuchado a Ricciarelli y Valentini-Terrani, muy buenas las dos y traté una vez de ver el video de la aburrida Anderson y no lo terminé, pero esta producción la encontré magnifica y muy inteligente a pesar que la Barcellona me asustó un poco y creí que iba a tener pesadillas, la imágen y el sonido magníficos y una tremenda DiDonato que antes no me gustaba para nada y ahora sí, lamento que las dos veces que ha estado en Chile en conciertos no me animé y me la perdí, también me perdí a la Fleming hice bién o no?

    M'agrada

    • Nunca debes dejar pasar la oportunidad de ver a un cantante y menos si son de los grandes, ya que a pesar de los pesares y aunque no estén en el mejor de sus momentos, los grandes lo son por algo. Si te dejaste perder a Fleming, hiciste mal, y te lo digo yo que soy bastante crítico ocn ella.

      M'agrada

Deixa un comentari