Avui us porto una notable representació verdiana d’una de les òperes que més estimo, Simon Boccanegra, i el més rellevant és que el repartiment és quasi íntegrament italià i que el rol protagonista està cantat per un baríton de veritat, un baríton jove que ho fa molt bé i que té una línia potser més belcantista que verdiana, però que fraseja, que té cura del sentit dramàtic del cant i que la seva emissió és homogènia i veritablement baritonal sense emmascarar colors i timbres, memoritzeu el seu nom perquè no trigarà a ser un imprescindible, Simone Piazzola.
Aquesta òpera ha de tenir un director notable que sàpiga extraure tota la bellesa, el misteri i la nocturnitat que conté la notable partitura i Myung-Whun Chung ho aconsegueix amb escreix, mantenint sempre la tensió i envoltant als cantants de l’embolcall sonor i dramàtic adequat. Tinc molt present la direcció de Claudio Abbado, tota una referència difícil d’oblidar, però Chung aconsegueix que orquestra i cantants s’impliquin obtenint de tots ells resultats molt reeixits i encara que les veus mostrin algunes mancances verdianes, la dignitat i honestedat de tots ells fan que la representació es pugui titllar de veritablement verdiana i notable, una inauguració de temporada com cal..
Magnífica l’orquestra de La Fenice i bastant més discret el cor, que a l’escena del “Consiglio” queda desbordat per les exigències.
Ja en el preàmbul m’he esplaiat amb Piazzola, que és la gran i gratíssima sorpresa d’aquesta representació, però aquesta òpera necessita de més cantants rellevants i La Fenice per aquesta inauguració de la temporada 2014/15 ha comptat amb la soprano Maria Agresta, que si bé en altres rols verdians em sembla prematura, en aquesta Amelia està pletòrica, exhibint l’habitual línia i bon gust amb un us preciós de les mitges veus i els pianissims, tot i que algun que altre agut li sona una mica obert.
El rol de Fiesco està a càrrec d’un més que digne Giacomo Prestia, amb la rotunditat vocal que requereix el rol si bé li manca la veritable dimensió tràgica i noble del rol que els mítics baixos han deixat en un llistó molt alt.
Francesco Meli, que comença a estar a tots els repartiments verdians de manera perillosa, s’adequa molt millor a Gabriele Adorno que a Manrico, i si pogués polir aspectes de l’emissió i de la tècnica quan empal·lideix el color en segons quines notes agudes, o directament evités els falsets mal resolts, m’atreviria a dir que és el millor Verdi que li he escoltat.
La bona prestació de Julian Kim com a Paolo i la més discreta però correcta de Luca Dall’Amico com a Pietro completen aquest cast que no m’imaginava que m’agradaria tant abans de veure aquest magnífic vídeo.
Per acabar-ho d’adobar, l’estètica producció d’Andrea De Rosa, amb moments visualment molt reeixits tot i que teatralment la cosa és bastant adotzenada, ni molesta, ni tergiversa, ni transgredeix res, deixa que Verdi, la seva música i les veus esdevinguin els protagonistes, i a vegades si l’equip vocal i el director musical son bons, n’hi ha ben bé prou.
No m’hagués imaginat que La Fenice guanyés la partida a teatres amb molt més prestigi que també han programat aquesta òpera darrerament, per a mi no hi ha color.
Ara si voleu, heu de ser vosaltres els que digueu la vostra.
Giuseppe Verdi
SIMON BOCCANEGRA
Simon Boccanegra | Simone Piazzola
Jacopo Fiesco | Giacomo Prestia
Paolo Albiani | Julian Kim
Pietro | Luca Dall’Amico
Amelia Grimaldi | Maria Agresta
Gabriele Adorno | Francesco Meli
Orchestra e Coro del Teatro la Fenice
maestro del Coro Claudio Marino Moretti
Director musical: Myung-Whun Chung
Director d’escena i escenografia: Andrea De Rosa
Disseny de vestuari: Alessandro Lai
Disseny de llums i vídeo: Pasquale Mari
Teatro La Fenice, Venècia 28/11/2014
ENLLAÇ vídeo (4 arxius individuals)
https://mega.co.nz/#F!ZwQxmLZJ!j9fBccxa3mXT4wKHQcuMLQ
Us deixo un fragment del cabdal i preciós duo de Simon i Maria del primer acte, que no es correspon al mateix dia de la transmissió televisiva, però segur que us engrescarà.
IN FERNEM LAND 
El baixaré amb esperança. És bo que d etant en tant ens aparegui una veu amb possibilitats reals de ser un cantant a tenir en compte.
En el youtube que ens deixes ja m’ha agradat tot: ell, ella, l’orquestra i l’escena, llàstima que no estigui el duo sencer.
M'agradaM'agrada
Quan l’hagis vist ja ens diràs que t’ha semblat.
M'agradaM'agrada
Vols dir que un Simon Boccanegra sense Domingo es possible?
M'agradaM'agrada
Doncs sí, jo també creia que ja no ho veuria, però sí.
M'agradaM'agrada
Simon Piezzola em recorda el se color de veu a Renato Brusson,
M'agradaM'agrada
No només el color, i la manera de cantar, i la col·locació dels aguts sobretot, amb una certa nassalitat en el so.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquin, estoy ansioso por disfrutar esta versión y menos mal que Placido Domingo no asumió el rol, ya tengo pánico de verlo en otra opera.Intentará Macbeth y Falstaff? jajaja.
M'agradaM'agrada
Macbeth en febrero próximo en Berlín, con Villazón y dirigiendo Barenboim, o sea, para huir
M'agradaM'agrada
Piazzola es un barítono cantábile que me gustó ya bastante como Padre Germont en Valencia y menos por irregular, en el Carlo di Vargas también en Les Arts
M'agradaM'agrada
es este Simon está realmente bien, con mucha clase, muy matizado y con una especial atención en la linea de canto, algo que se agradece, además es un barítono sin discusión, a pesar de que la voz sea más bien clara, pero nunca suena como un tenor corto y el centro es de barítono sin duda alguna. Veremos si se mantiene, perfecciona y evoluciona
M'agradaM'agrada
Ara ho he vist. Estic impacient per sentir lo. A veure si me baixen els arxius
Moltes gracies.
M'agradaM'agrada
A veure si t’agradarà
M'agradaM'agrada