IN FERNEM LAND

DIANA DAMRAU CANTA LES PECHEURS DE PERLES A VIENA


Tornen Les pêcheurs de perles a IFL, ara arran d’una producció efectuada al Theater an der Wien de la capital austríaca, sota la direcció musical de Jean-Christophe Spinosi, allunyat del seu repertori habitual. i amb un repartiment encapçalat per la deliciosa Diana Damrau en el rol de Leila, al costat del tenor rus  Dmitry Korchak, del baríton nord-americà Nathan Gunn (proper Danilo a la Viuda alege al MET) i del baix francès Nicolas Testé, tots tres més que correctes però per sota de la soprano alemanya, que un cop més convenç per la intensitat i la dolçor del seu cant.

Mireu com canta “Oh Dieu Brahma”

Malauradament de moment no es pot disposar del vídeo de tota la representació amb una posada en escena, si més no interessant, de Lotte de Beer que segurament exasperarà als més puristes o a tots els que només volen veure pescadors de perles sobre l’escenari.

Jo us deixaré l’àudio de la representació, però com que el mateix teatre vienès ens ha deixat tres perles més, a part de la que ja heu vist, en el seu canal de Youtube, aprofitem l’avinentesa per escoltar la imprescindible ària de Nadir, cantada amb gust i incerteses, per Korchak

Així com el duo de Nadir i Zurga, una d’aquelles melodies que com l’ària del tenor que acabeu d’escoltar, embriaguen els auditoris del món des de la seva estrena. Canten Korchak i Gunn

Però com que el màxim interès crec que rau en la soprano, us deixo l’àudio des d’una mica abans de la deliciosa ària del segon acte “Me voilà seule dans la nuit”… “Comme autrefois, dans la nuit sombre …” la versió és intensa i delicada, i el cant de Damrau també resulta carnal i molt expressiu.

Georges Bizet
Les pêcheurs de perles

Leila: Diana Damrau
Nadir: Dmitry Korchak
Zurga: Nathan Gunn
Nourabad: Nicolas Testé

Arnold Schönberg Chor
ORF Radiosinfonieorchester

Director musical: Jean-Christophe Spinosi

Theater an der Wien, 22 de novembre de 2014

ENLLAÇ mp3 (2 arxius)

https://mega.co.nz/#F!N4YlgBYS!LETZXDhxVcENsQkrGma7BQ

Un comentari

  1. rosetapiccina

    Jo sempre estic més contenta quan deixes l’audio, perque el puc anar escoltant mentre treballo, vaig en tren, cuino o passejo. Pels vídeos no tinc prou temps, malauradament.

    M'agrada

    Respon
  2. SANTI

    En Korchak no està malament, però no pot competir amb Kraus o tants altres.
    Ella està esplèndida.
    Baixaré els arxius aquesta tarda però s’acumula la feina, no he pogut veure res del Boccanegra d’ahir i tinc coses endarrerides de veure, escoltar i baixar de dies enrere. No sé pas com t’ho fas.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No hi ha cap pressa.
      Pel que fa al Nadir de Kraus, efectivament és un referent, no l’únic. Korchak fa coses boniques o ho intenta, no sempre amb encert, però del que he escoltat darrerament d’ell, és d eles millors coses.La veu és molt trencadissa

      M'agrada

      Respon
  3. dandini

    Una opera que m’agradaria tornar a veure desde aquell llunyà Grec ( 1993 ? ) no s’ha fet més a Barcelona.Les seves melodies d’irresistible bellesa formen part de l’imaginari de tots els amants de l’opera.
    Avui en dia hi ha un munt de tenors que han cantat l’obra completa com per exemple Castronovo,Flórez,Albelo,Calleja,Alagna,Brownlee,Camarena,etc
    Us deixo una versió fantàstica d’aquest darrer que sap combinar de forma espectacular l’elegància amb la passió.Esperant amb impaciència el seu Leicester.

    M'agrada

    Respon
  7. Leonor

    ¡Gracias Joaquim! Me gusta la ópera (mejor, me entretiene); aquí son ellos los que me han interesado y Damrau se ha quedado muy por debajo de la clase que tiene (para mi gusto, demasiado dulce, aniñada). No es que Leïla sea un personaje de rompe y rasga pero algo más de carácter le falta (mucha respiración noto también). Un placer, como siempre ¡Gracias y saludos, infernems, entre exámenes!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      A Damrau siempre se le nota la respiración, es uno de sus aspectos a mejorar, pero no estoy de acuerdo en cuanto a los señores. Ella tiene para mi gusto, una intensidad de la que ellos carecen. Ya ves, lo vemos de manera muy diversa. 🙂

      M'agrada

      Respon
  8. David

    No voldria sonar pedant, però em sorprèn que a algú li agradi el Korchak.
    No l’he sentit mai en altres papers, però la seva feina pel meu gust es queda en un intent de cantar. Aguts apretats, desafina…
    Sort que la Damrau compensa escoltar aquests Àudios.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari