No és la primera vegada que Sergio Dalma el cantant de Sabadell fa un concert al Gran Teatre del Liceu.
Ja sabem que fa temps que el Teatre de les Rambles lloga la sala a tota mena d’esdeveniments per tal de quadrar els números. Manta vegades m’he manifestat al respecte i com que crec que el Liceu no és una sala amb història, sinó una institució cultural amb molta història, sempre he cregut que calia triar molt les activitats que es programin més enllà de les que conformen les seves temporades.
Tot aquest preàmbul és conseqüència d’aquesta frase pronunciada per Sergio Dalma al seu públic en el concert que va tenir lloc en el Liceu la setmana passada:
-Me han dicho: Por favor, no alteres a la gente y que no se levanten. Feu el que vulgueu! Bona nit”
Cal saber si la frase forma part d’una manera d’escalfar a un públic ja escalfat, o si els responsables del Liceu li van fer realment l’advertiment i el bonàs de Sergio la va deixa anar sense saber que existia un blog anomenat IFL que la utilitzaria per fer, una vegada més, una reflexió a l’entorn de les “activitats paral·leles” que du a terme el que hauria de ser el vaixell insígnia de la cultura catalana.
Fem la hipòtesi i suposem que l’advertiment era cert, de fet des de que al Liceu hi pot actuar tothom que pagui el lloguer de la sala, jo sempre he pensat que hi ha grups que que es deuen haver sentit molt encotillats a dalt de l’escenari veient com el seu públic, habitualment inquiet i expressiu amb cos i ànima, s’ha d’asseure en butaques en una actitud contra natura, per tal de preservar d’alguna manera la idiosincràsia del local i les particularitats més aviat incòmodes amb les que han de lluitar: baranes protectores i molestes, reposa peus torturadors, làmpades alades que et priven la perfecta visió, voladissos i llotges laterals que et priven pràcticament la visió de tot l’escenari, per no parlar de tamborets i altres butaques que et faciliten la visió del que succeeix a l’escenari.
Ben mirat el públic que va anat a veure a Sergio Dalma i va omplir de gom a gom el Liceu, era més aviat d’una mitjana edat prou avançada (sent generosos), per no aixecar-se mentre el seu ídol els canta les balades que l’han fet famós, però en altres casos de grups més rockers i de públic molt més jove, crec que el Liceu representa una nosa.
La incomoditat de la disposició de la sala és impròpia per a qualsevol esdeveniment, començant per la pròpia òpera, però con que l’absurda reconstrucció així ho va voler i molts dels antics i prestigiosos teatre que encara es conserven, mantenen l’estructura de ferradura, podríem arribar a entendre fent seriosos esforços, que el públic sap amb que es trobarà, tot i que si volem apropar públic jove al teatre, aquest és un dels principals handicaps a resoldre. Ara bé, per el públic habituat a espais molt més grans, a sales on els concerts es segueixen a peu dret i et permeten treure’t la samarreta o el que calgui, i llençar-ho a l’escenari si ho creus convenient, ficar-los al Liceu és una autèntica mala passada, per no utilitzar la paraulota que li escau més.
La direcció del teatres’hauria de trencar més les banyes per portar artistes i formacions adequats a la sala, sigui sobretot per el seu prestigi i sigui també per la idoneïtat de la sala a les manifestacions i reaccions que la música pot produir en el seu públic.
Malgrat l’edat avançada de la mitjana del públic assistent al concert de Dalma, que aquest hagi de fer l’advertiment del teatre em sembla tan penós, com que el mateix cantant els esperoni a fer el que vulguin, No m’imagino a cap senyora d’aquelles tan endiumenjades posant-se dempeus sobre la butaca, però d’haver-ho volgut fer tenia el vist-i-plau del propi artista.
Jo, que crec que no tot si val, penso que mentre el Liceu llogui el teatre a tothom que ho pugui pagar , sense mirar si la qualitat de l’artista és digne del recinte o si la pròpia tipologia del concert s’escau en un espai tan encotillat, els diners que es puguin aconseguir són poc profitosos i la marca en surt tocada. Compte amb això!
Suposem dos casos ben diversos i reals. Un concert de Promoconcert, omple l’aforament amb una qualitat artística ínfima. El públic poc exigent surt del Liceu encantat pensant i pregonant que ha vist un concert o ballet del Liceu, en alguns casos afavorit per la publicitat enganyosa o poc clara del propi promotor. Les activitats musicals són properes a les que programa el propi Liceu, però la qualitat deixeu-m’ho dir sense embuts, desprestigia el nom del teatre. Els diners que puguin deixar a la caixa del liceu mai seran prou, ni justificables davant de la qualitat de la proposta. El Liceu és un contenidor d’espectacles, actes i esdeveniments de tota mena.
Estic segur que els responsables del Liceu valoren o fins ara valoraven amb por el lloguer del teatre per a grans concerts, funcions de ballets o fins i tot alguna òpera, per altres promotors de qualitat artística molt alta que poguessin suposar una comparació i competència amb l’activat del teatre. Potser per això inclouen la versió de concert de Tristan und Isolde amb les forces del Mariinski, com una col·laboració amb Ibercamera i ambdós cicles ho inclouen en el seu abonament, quelcom realment estrany.
Per altre part no tenen cap problema en llogar el teatre a qualsevol solista o grup, sigui quin sigui el gènere musical i el que és pitjor, la categoria de la proposta. Ho fan amb l’anomenada música clàssica, però també amb el jazz, el flamenc, el rock o el que calgui, mentre paguin…
I jo crec que les coses s’haurien d’anar reconduint cap a uns nivells d’exigència que com a mínim fessin una tria que evités que qualsevol pogués pujar a dalt del seu escenari mentre pagui el lloguer marcat en la tarifa vigent. L’escenari del Liceu hauria de ser una cosa a l’abast de molt pocs i ara és obvi que no és així, fins i tot és un plató televisiu per l’inefable Oh happy day!.
Convindria emmirallar-nos amb les altres cases d’òpera que compten i que tenen molt ben organitzades les temporades, per adonar-nos que aquesta multi o pluriactivitat no hi té cabuda. No es tracta d’una mesura classista, més aviat és d’exigència i valoració de la pròpia marca, una marca que hauria d’aportar molts diners al teatre, però per això s’han d’establir uns topalls que ningú té el valor de posar, perquè per sobre de la qualitat, es continua premiant la immediatesa del cash, i dubto que això canvií, perquè utilitzant el populisme més suat és fàcil dir que gràcies a Promoconcert o a The Original Glenn Miller Orchestra, ara amb fins i tot amb les Andrew Sisters miraculosament recuperades, per citar dos exemples (si voleu veure tot el que hi ha programat només heu de prémer AQUÍ) el Liceu és de tots, allò que tant agrada als polítics.
Si no heu vist el tall de TV3 amb l’advertiment que ha motivat aquesta reflexió només heu de prémer aquest enllaç “Concert Sergio Dalma al Liceu“.
Quants cantants o grups de jazz, rock, heavy, canço popular, flamenc, actuen a la Scala, al Covent Garden, a l’Ópera de París, a la Staatsoper de Viena, Munich, Berlín, a La Monnaie, al MET, al Colon de Buenos Aires, o als teatres d’òpera de Àmsterdam, Copenhaguen, Oslo o Estocolm? Possiblement l’activitat majoritàriament centrada en l’òpera, el ballet, els concerts o recitals impedeixin que es puguin alternar altres gèneres, o també podria ser que en totes aquestes ciutats hi hagin, com també hi ha a Barcelona, altres locals fins i tot més idonis per encabir la música i el seu públic. Els responsables del Liceu em penso que ni s’ho han arribat a plantejar seriosament, ho deuen creure més democràtic i sobretot més rendible. En alguns casos el Liceu forma part del circuit de locals on poder escoltar una versió pèssima del Concierto de Aranjuez, o un llac del cignes de nivell molt menys que provincià, però això sembla no importar gaire si s’ha pagat el lloguer corresponent.
Per acabar, no cal dir que veure penjats en la façana del teatre els cartells de tots aquests espectacles de dubtosa dignitat (alguns encapçalen aquest apunt), em produeix allò que s’anomena, vergonya aliena.
IN FERNEM LAND 
Vaja! Tan diferents som!
¿Per que a Milan, Londres, Paris,Viena, Berlin, Munich …, això no passa?
Me fa enveja que els teatres d’aquestes ciutats s’omplin quan fan el que estan pensats per fer, i aquí l’omplin de funcions alternatives per que no son capaços d’omplir amb lo que el tendrien que omplir.
M'agradaM'agrada
No passa en la dimensió que passa aquí perquè els teatres d’aquestes ciutats no deuen tenir la necessitat de prostituir-se d’aquesta manera. Lloguen sales i la sala principal per actes que no desvirtuïn ni l’essència de la institució, ni la categoria. Fer una entrega d’uns premis literaris, per exemple, o de teatre o cinema, o els premis Onda, o fer actes privats de tota mena és una cosa, fer actes públic oberts a la taquilla amb artistes i espectacles de ínfima categoria és tot un altre món, i el Liceu no ha volgut fer diferències, el que importa és la tresoreria, i punt. Lamentablement, i punt.
M'agradaM'agrada
Siento verdadera vergüenza por aquello en que se está convirtiendo el Liceu a pasos agigantados y que yo ya hace años que vengo anunciando. Y lo peor es que el prestigio de este teatro ya no se volverá a recuperar. Quizás es esto lo que pretendían.
M'agradaM'agrada
No crec que pretenguin això, però creuen que amb l’òpera se salva tot, i no és ben bé així, o al menys jo ho crec així. La institució hauria de preservar el nivell de tot el que es fa i presenta públicament, en el teatre.
M'agradaM'agrada
Aquest és un tema que sempre m’ha sorprès i ara encara més veient que no passa en altres teatres d’òpera d’arreu. Realment és preocupant que s’ocupi l’espai del Liceu amb aquests espectacles. Jo no tinc res en contra en que es programin però que ho facin en llocs més adequats. Els primers beneficiats seran els espectadors ja que el Liceu, com molt be dius, no és el lloc més adient per a aquest públic, és incòmode i han de romandre asseguts. Entenc que per al Teatre és una font d’ingressos gens menyspreable però cal tenir cura i deixar programar espectacles que estiguin en consonància amb la línea d’un teatre d’òpera que, a més a més, pretén ser un referent. A mi personalment el que més em preocupa és el fet que no s’omplin les funcions d’òpera. Ara per ara és difícil trobar-se un dia on hagi un ple absolut d’espectadors (tret de moments puntuals com el recital del Jonas Kaufmann), una ciutat que té un teatre d’òpera mereix tenir un públic fidel tant de la mateixa ciutat com del territori, sinó no s’entén, no té cap sentit. Moltes ciutats alemanyes, per posar un exemple, amb un població 10 cops més petita que Barcelona, tenen un teatre d’òpera amb una temporada curta, això sí, però exitosa. Mai no he entès perquè el pati de butaques té aquest aspecte lamentable quan arriben produccions que surten de lo que és el repertori més tradicional. No solament no venen espectadors nous sinó que, el que és pitjor, molts abonats deserten. Tornant al tema, trobo fatal aquest tipus de programacions però crec que si el públic respongués a la programació lírica com cal, potser no caldria recórrer ser una sala de lloguer.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
En altres teatres es deuen fer activitats de caire privat sense transcendència pública, que deuen aportar diners, cosa que tots agraïm, ara bé, penjar segons quin cartells a la façana anunciant segons quins artistes i espectacles, per no segons quins promotors i amb les condicions que contracten a les orquestres i artistes que presenten, no, això segur que molts dels millors teatres es neguen.
Per altre banda, el nombre de funcions de les òperes s’ha de repensar i més de 10 o 12 funcions d’un mateix títol no tenen sentit, al menys seguides, espaiades al llarg de la temporada amb blocs diferenciats poder si, però aquestes tandes de representacions que hipotequen el teatre i condemnen als músics de l’orquestra, ja no funcionen. Més títols i menys funcions, reposicions de les òperes amb produccions pròpies, preus molt més populars amb cantants joves, bé, el que hem dit sempre… Esperem que algun dia ens facin cas.
M'agradaM'agrada
Malauradament, això ja ve de fa temps. Fins i tot les nits d’òpera han perdut categoria (i no ho dic per l’absència de vestits llargs).
M'agradaM'agrada
La categoria de les representacions certament va a la baixam i com que això és un peix que es mossega la cua, el públic abandona de mica en mica el teatre i només compra allò que l’interessa. No té gaire sentit que el públic del torn T veiès la Traviata en el més d’octubre i no torni al Liceu fins a final del mes de gener. L’abonat s’està refredant i esperar que sigui el públic passavolant qui ompli el teatre amb propostes no sempre engrescadores malgrat que aparentment el títol sigui popular, és un fracàs. Quan algíu entengui que els teatre d’òpera s’omplen amb el públic interessat amb l’òpera i no amb qui no ha anat mai a l’òpera, aleshores començarem a redreçar la situació. I per tal de que el públic d’òpera vagi a l’òpera o els ofereixes qualitat, o s’estimen més gastar-se els diners en altres propostes més interessants, fins i tot l’òpera al cinema, abans que repartiments mediocres, en funcions mediocres, per molt que siguin en directa. El públic del Liceu ha vist coses de molta qualitat, per tant o se’ls ofereix qualitat o la afluència continuada i fidel del públic que pot garantir la viabilitat operística del recinte, es perdrà i aleshores s’haurà de buscar activitats paral·leles que garanteixin els sous de les seves estructures.
M'agradaM'agrada
He llegit tot el comentari que fas sobre el concert de Sergio Dalma i estic completement d’acord ham tot lo qu’e afecta al lloguer del LIceo, aixi com el comentari de Collbran i tambe de Angela, no caben mes peraules. Joaquim, he descarregat el video de Bebretko i Diego Florez i la veritat m’agradat mol, e pasat una rato mol agradable, el guardo. GRACIAS
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’hagi agradat el vídeo i si l’has guardat podràs gaudir-lo tantes vegades vulguis, que és del que es tracta.
M'agradaM'agrada
Perdó, m’equibocat al escriure el noms dels interprets, bull dir NETREBKO
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo Joaquim, el Liceu no es lo que era ni volverá a serlo, cuando los políticos meten mano estropean más que arreglan, “que la democracia llegue a la cultura”, frase con la que se llenan la boca y cuyos efectos están siendo nocivos para nuestro amado Liceu. Cuando se quemó (o lo quemaron) lloré, ahora a veces pienso que no estaría mal otro incendio y que las llamas purificaran este populismo insoportable en que se ha convertido el nuevo Liceu.
Poner como modelo otros teatros de opera no es ningún consuelo, solo me produce una envidia sana y una gran tristeza. Aquí somos diferentes que le vamos a hacer.
M'agradaM'agrada
No estoy exactamente de acuerdo.
El Liceu no hace tantos años y ya con los políticos metiendo mano, alcanzó un nivel como hacía muchísimos años no había tenido, o quizás como nunca había tenido. Debemos saber mirar las cosas con la justa perspectiva.
Lo que ocurre es que los gestores, des de la conselleria hasta cargos no tan relevantes en departamentos del propio teatro, no han estado siempre a la altura, y el Liceu ha muerto de éxito como ya se preveía. Nadie ha querido o sabido adapatarlo a las circunstancias adversas en tiempos adversos y ahora nos vemos como nos vemos.
No creo que seamos tan diferentes y solamente tienes que mirar las temporadas de hace 10 años para darte cuenta de la calidad de las programaciones (títulos y repartos), el problema venia por la sobredimensión exagerada de la estructura y algunos aspectos contractuales de difícil digestión. Ciertamente los mismos políticos que lo situaron a cotas muy altas de prestigio internacional, lo descuidaban en otros aspectos esenciales para la viabilidad económica.
El incendio ya se ha producido sin necesidad de quemar físicamente nada, veremos como será la reconstrucción, pero me temo que no me agradará.
Gracias por comentar
M'agradaM'agrada
No cuesta tanto de entender, gestionan el Liceu como antes lo hicieron con las otras empresas donde trabajaron y no tienen ni idea de lo que es un teatro de opera. No saben que los resultados se miden por conceptos diversos y como no hay sensibilidad alguna en la Conselleria, van a su aire.
Da mucha pena
M'agradaM'agrada
Segurament també hi ha molt d’aixó que dius.
Ara s’agafen a un ferro roent per tal de fer quadrar la caixa, però em temo que trobaran gust amb la fórmula i potser canviaran Raphael per Diana Krall i Els Amics de les Arts, per Celine Dion, però el problema persisteix.
Jo canviaria celine Dion per Juan Diego Flórez, i Diana Krall per Netrebko, l’aforament complert el tenim garantit, i fins i tot Jonas kaufmann cantant lied ens garanteix un cartell d’esgotades les localitats, aleshores perquè desvirtuà la natura d’una institució operística amb espectacles, recitals o concerts que res tenen a veure? Populisme.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el que escrius, Joaquim. Perqué hauré premut el enllaç del concert!?!?
😦 Quina pena….
M'agradaM'agrada
Trist Simone, trist.
M'agradaM'agrada
D’acord amb tot el què dius Joaquim. La programació fora de la temporada del Liceu és una pena i una vergonya.
M'agradaM'agrada
Doncs fixat bé perquè cada vegada hi ha més concerts.
M'agradaM'agrada
Bueno, en Covent Garden es verdad que no se hacen conciertos pero supongo que con el alquiler de la sala para los BAFTA y algun otro evento similar , ganan mas que otros con otras actividades. Aparte de eso, se alquilan para reuniones e incluso bodas muchos salones y salas del edificio…hasta el pasillo que cruza la calle , los precios estan en la web 😉 Igual el Liceu deberia pensar en amortizar las suyas mejor.
En mi opinión personal, al prestigio del teatro le afectan infinitamente mas unas funciones de opera de mala calidad que unas actividades extraoperisticas que apenas tienen resonancia (vamos, que si no las leo aquí, yo nunca hubiera sabido que se habian programado).
M'agradaM'agrada
El Liceu també lloga sales per actes privats, això no em sembla malament. El que no m’agrada és que el nivell dels espectacles públics que s’ofereixen a la venda, els programi o no el Liceu, siguin de categoria ínfima.
Si ets un turista i passes per davant del Liceu veus els cartell que anuncien orquestes fabntasmes, quasi sempre amb noms de l’Est, oferint programes que en cap sala londinenca tenen cabuda.
El prestigi del teatre va lligat amb l’activitat que es fa en el teatre, i si cada vegada hi ha més concerts d’aquests, per molt DiDonato o Radvanovsky que ens visiti en uns dies determinats, se’n ressentirà.
Si programen bé, ompliran, si programen d’aquesta manera ompliran també, però amb un públic que ja no garanteix cap projecte cultural, perquè aquí es tracta del projecte cultural global d’una institució prestigiosa i amb una història que caldria preservar. Els inicis privats del teatre podrien tornar de mica en mica i de manera soterrada, això no és gaire bo.
M'agradaM'agrada