Han passat més de 35 anys i l’òpera de Viena continua programant l’excel·lent producció que Otto Schenk amb escenografia de Günther Schneider Siemssen i vestuari de Milena Canonero van fer per Die Fledermaus de Johann Strauss, un clàssic meravellós que ha acomiadat una vegada més l’any vienès i que avui us porto en format vídeo.
Malgrat la rutina que acostuma a regnar en les velles produccions vieneses i un repartiment correcta però gens notori que no cal dir que es troba a distància sideral d’aquell que continua sent un referent amb Popp, Weikl, Gruberova, Fassbaender i Jerusalem de l’any 1980, aquesta enèsima reposició funciona perquè el Fledermaus és una opereta magnífica, amb un segon acte antològic i un tercer, que malgrat la poca música, teatralment funciona molt bé si té un actor de categoria per defensar el carceller Frosch, perquè els gags mil i una vegada repetits i vists, són bons.
Us aconsello que us deixeu seduir una altra vegada per aquest ratpenat on ja us dic que no hi trobareu a ningú que us faci oblidar les versions de referència, ja sigui l’esmentada anteriorment o aquella de reclinatori dirigida per Carlos Kleiber, no, no ho trobareu, però la representació flueix amb jovialitat, divertida, sempre fresca i musicalment engrescadora. Simpatiquíssim Adrian Eröd, justeta Juliane Banse (quina llàstima que el registre agut sigui tan obert i escàs), fantàstics Norbert Ernst i Elisabeth Kulman, per a i els millors en diferència, més que correctes Clemens Unterreiner i Daniela Fally (serà molt difícil trobar una Adele com Gruberova) i venerable Alfred Sramek un cantant de la companyia vienesa que ja no està per gaires batalles però que sap estar sobre l’escenari sense fer el ridícul encara que la veu, que mai va ser res de l’altre dijous, respongui de manera limitada. L’actor del Burgtheater, Peter Simonischek, defensa el carceller i els gags que ens coneixem de memòria, amb mestrívola autosuficiència, i és el rei del tercer acte, com correspon.
La direcció orquestral és solvent, sense cap genialitat i sense enlluernar, però tot funciona, potser no mili-mètricament, però sense cap ensurt i daltabaix. És clar que li manca aquell punt genial melangia que sempre deixa la música vienesa o la vitalitat guspirejant dels ritmes més frenètics, però la festa està garantida.
Aprofitant que el tenor polonès Piotr Beczala canta aquests dies el Duc de Mantua d’un accidentat Rigoletto, el príncep Orlovsky el porta a la seva festa del segon acte, on canta per els seus invitats un esplèndid “Di’ tu se fedele” de “Un ballo in maschera” i un espaterrant, subtil i refinat “Dein ist mein ganzes Herz” de “Das Land des Lächelns” de Lehár.
No cal dir que el segon acte continua incorporant la polka “Unter Donner und Blitz” amb la genial coreografia de Gerlinde Dill que acaba amb tothom per terra.
No hi ha més novetats, la producció continua fidel a la seva tradició i la Viena més conservadora i imperialista ho celebra amb gatzara, aquí ho teniu, en un vídeo de format generós i de magnífica qualitat visual.
Johann Strauss
DIE FLEDERMAUS
Gabriel von Eisenstein, Adrian Eröd
Rosalinde, Juliane Banse
Frank, Alfred Sramek
Prinz Orlofski, Elisabeth Kulman
Alfred, Norbert Ernst
Dr. Falke, Clemens Unterreiner
Dr. Blind. Peter Jelosits
Adele, Daniela Fally
Ida, Annika Gerhards
Frosch, Peter Simonischek
Iwan, Csaba Markovits
En el segon acte:
Invitat a la festa de Orlofski – Piotr Beczala
Orchester der Wiener Staatsoper
Chor der Wiener Staatsoper
Wiener Staatsballett
Director musical: Patrick Lange
Director d’escena: Otto Schenk
Escenografia: Günther Schneider Siemssen
Disseny d evestuari: Milena Canonero
Coreografia acte 2on: Gerlinde Dill “Unter Donner und Blitz”
Vienna State Opera
31 de desembre de 2014
Demà us parlaré del segon repartiment de Maria Stuarda, que després de saber que s’ha de doblegar a les exigències dels capricis de la partitura DiDonatesca, em fa molta, però molta mandra.
IN FERNEM LAND 
Estas obritas son joyas, típicas de una época y con la misma historia casi siempre, pero ¡qué vivas y qué melodías! En especial, la opereta vienesa siempre me maravilla ¡Gracias, Joaquim y besos, infernems! ¡Un saludo a todos!
M'agradaM'agrada
Son joyas muy parecidas entre si, tanto que es fácil confundir unas con otras, cosa que no sucede con la zarzuela, por cierto.
M'agradaM'agrada
Jo recordava haver vist el Franz Johann al Liceu fent el pallasso en un decorat que era una presò i no sabia quina obra representaven i ara veig que devia ser el Fledermaus.
Bones festes i bon any a tothom!
M'agradaM'agrada
Si efectivament Lluís Emili ho va fer en Johann (no en Cruyf), i en la darrera i bastant desgraciada versió liceista d’aquesta opereta, amb un repartiment de luxe en hores baixes, va ser Mary Sampere, no gaire inspirada.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias !
Aun recuerdo la sorpresa de un dvd de die fledermaus cuando en la fiesta del segundo acto sale a cantar a los invitados nada menos q ….. La Sutherland .
M'agradaM'agrada
Su última aparición en una obra completa.
M'agradaM'agrada
Es una tradición hacer una mini gala sorpresa. Cuando se hizo la última vez en el Liceu, cada día salían artistas diferentes, recuerdo a XCaballé, Carreras y Baltsa, pero seguramente hubo más.
M'agradaM'agrada
Thank you very much.
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
Enjoy it Werner and Happy New Year
M'agradaM'agrada