IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN BERLÍN 1930 (Documental i Concert)


JK 1930_2 (2)

El regal de Reis aquest any és doble. Sempre al voltant del darrer treball discogràfic de Jonas Kaufmann, dedicat a l’opereta berlinesa dels anys 30 del segle passat i que ja va ser motiu d’un apunt a IFL, no gaire entusiasta per cert, avui tenim el concert públic que el tenor va fer a la magnífica sala de gravació i que serveix com a promoció del disc, però sobretot un documental a l’entorn dels autors, compositors i intèrprets d’aquestes operetes, amb testimonis de les filles de Kálmán i Stolz, fragments documentals i cinematogràfics extrets de la filmoteca alemanya i fragments de la gravació del disc.

El concert età bé, més curt que el CD i sempre amb les versions alemanyes de les cançons, quelcom que s’agreix ja que un dels inconvenients eren les versions en anglès, molt ensucrades i allunyades de l’esperit que el disc vol homenatjar. Les versions alemanyes com ja dèieu molts, són efectivament millors i Kaufmann tenoreja, com ha de ser, allunyant-se  del crooner discogràfic, però en el concert i malgrat l’amplia sel·lecció (al voltant de 45 minuts), manté la presència de la soprano Julia Kleiter, que si en el duet “Diwanpüppchen” de l’opereta Die Blume von Hawaii (Abraham) està “simpaticona”, en l’única aportació veritablement operística del CD, la meravellosa “Glück, das mir verblieb” de la més meravellosa encara “Die tote stadt” de Korngold, la soprano amb poc gruix i curta volada esdevé anecdòtica i això quan es tracta d’aquest meravellós duet/ària, resulta imperdonable.

Per a mi la joia de la corona és aquesta pel·lícula que malgrat ser la versió francesa (original en alemany, traduït i/o subtitulat en francès), crec que es segueix bastant bé i tant per el material històric, com per tot allò que suposa la gravació del disc, és altament interessant i pedagògic, més enllà del propi JK.

El canal ARTE ha deixat el vídeo de la pel·lícula en el seu web, però l’enllaç d’ARTE no es pot veure al nostre país, per tant l’única manera de veure el documental i el concert la teniu en el regal que avui ens deixen el Reis.

Us heu portat bé i us garanteixo que demà a IFL no hi haurà rebaixes de cap mena.

Finalment agraeixo al Salvador i la Conxa que m’han proporcionat el material del concert amb més bon estat del que jo disposava i que és el que he comentat aquí, per tant podríem dir que ells també han fet de Reis o de patges reials de IFL, moltes gràcies!.

Un comentari

  1. Moltes gràcies, rei republicà català. Sóc fan de Kaufmann tant en el repertori alemany com en el francés, però no en l’italià. Ja veus. Sense dubte és el millor tenor wagnerià de l’actualitat.
    Una pregunta: Quan arribe la República Catalana, què passarà amb els Reis d’Orient? En faran boicot? Mira que si Papà Noel també és monàrquic?
    Regí

    M'agrada

    • República catalana? No sé si ho veuré, però en tot cas els reis de l’Orient no mancaran mai, si algú els vol canviar per altres succedanis rebrà de valent. El Papa Noel no és màgic, els Reis sí, només hauries de veure la cavalcada de Barcelona i ho entendries.

      M'agrada

  2. Simone

    quins reis, quins reis! 😉 mags com el mag del blog que ens porta regals de terres llunyanes 😀
    La perla per mi peronsalment es el docmental y les pinzellades de historia que formen part del bagatge musical alemany. Melodies que molts encara que no hem viscut en aquella epoca les hem escoltades a casa o a casa dels avis. Cantades per un dels millors tenors del moment son un goig. 🙂

    M'agrada

  3. Pep

    Això, això, gràcies als Mags i al “patge” Ximo, (perquè si els reis són com el beneit VI de les espanyes, que encara encoratja als militars…. Millor els Mags que porten música, cançons… i pau i amor.

    M'agrada

  4. duran

    No tinc paraules per dir lo qué sento despres del regal qu´ens deixes pel dia de Reis, els comentaris expresats ho diuen tot.Gracias Joaquim, lo que tambè bull dir es qu’el video de Morma de Leonor es per mi la millor Casta Diva que pogut disfruta, la varitat me amusionat. Gracias Leonor por este “detallito”

    M'agrada

    • M’agrada molt que t’hagin agradat els vídeos de Kaufmann cantant opereta, el vídeo de la Norma de Moscou és maquíssim gràcies sobretot a una Caballé exultant que torna bojos al més aviat fred públic rus.

      M'agrada

  5. Parlant de Reis d’Orient, adjunte un enllaç del Gutenberg Project, que es gratuït i meravellós. Hi pot trobar llibre a punta pala, això sí, en anglés i alguna cosa de francés, com ara les memòries de Belioz. Hi ha de tot. Cartes de Liszt, de Beethoven… Jo deixe la pàg. de Wagner, faltaria més. Millor dit 50 pàgines de o sobre Wagner. El copyright americà és de 75 anys. per això, els llibres són antics. Els que parlen de Wagner són de finals del XIX o principis del XX. Jo me n’he llegit uns quants a vore que deien. Ni una sola paraula d’antisemitisme. Zero patatero. Crítiques, sí, pero no en eixe sentit. En aquesta època mojigata s’acusava a Wagner de “sensualista”, o siga de “massa sexe” que això és pecat, i res més. Qualsevol por comprovar-ho. Hitler encara no era ni un espermatozou.

    Anem al cinema. La primera peli americana que parla de Wagner és “Magic Fire”, de 1955. En Youtube hi és. Havien passat 1o any del final de la guerra i per suposat se sabia allò de l’Holocaust. He vist la peli. Ixen tots, Meterbeer, Büllow, Liszt, Cosima… ni una sola paraula d’antisemitisme, ni una. Per què dic això? Per què el tema és relativament modern i s’ha tret amb finalitat comercial, com les pel.liculetes que fan negoci sobre el tema de l’Holocaust de manera immoral. Ojo al dato… En 1955 el lobby jueu dels EEUU que dominaven Hollywood no tenien cap problema en produir una peli sobre Wagner. 1955. Saps qui va fer la banda sonora? Un jueu wagneria`exiliat. Korngold, el compositor de “La ciutat morta”. Pose l’enllaç i recomane passar per allí:

    https://www.gutenberg.org/ebooks/search/?query=wagner

    Lectures a cabassos.

    M'agrada

      • Collona, “negaciobisme”. Sona fort. Wagner escrigué el que va escriure i jo ho he llegit i analitzat, cosa que molts que el critiquen no han fet. També sé interpretar el que volia dir, cosa que molt no en tenen ni idea. Ahi tens el sognificar de la parula final del famós pamflet. El que et dic és que sense Hitler ningú no diria res del tema. Mira, Marx té un escrit que et recomane llegir “Sobre la qüestió jueva”. Fes el favor perquè marx a més de ser jueu és contemporani i coetarri de Wagner. També pot llegor el mateix Bakunin, amic de Wagner i anarquista. Pot llegir el que diu dels jueus (el capitalistes del moments), el mateix pots fer amb Proodhon, també anarquista i amb escrits antisemites. Fins i tot Liszt va escriure en contra del jueus. Negar aixo i reduir-ho tot a wagner sí que és NEGACIONISME i del fort. I com vaig dir-te en un altre moment, no trobaràs un escrit sobre Wagner de finals del XIX o del XX fins les darreres dècades on s’associe Wagner amb antisemitisme. És un peli que han tret fa relativament poc. Wagner no era més antisemita que la mitja dels alemanys del seu temps. És un fet. Sempre va negar-se a firmar peticions antisemites polítiques a favor de la pèrdua de la nacionalitat alemanya dels jueus. Els amics jueus de Wagner no eren idiotes. Hitler mai no va tenir amics jueus; Wagner, sempre. per alguna cosa serà. Reduir a Wagner a l’antisemitisme és tan bèstia com fer-ho amb Shakespeare, que era antisemita – com tothom – i va escriure “El mercader de Venècia” una obra antisemita on un jueu prestamista demana cobrar-se en carn un préstec que li fa a un cristià. I com aquest, exemples a muntó. Potser l´´unic que no era antisemita va ser Bruckner – venerat per Hitler i paisà seu – Aquest senyor deia als jueus “El cavallers hebreus”, “Els nostres germans hebreus”… però era una exempció.

        El que dius de “negacionisme”, sobre. Eixa paraula es fa servir amb qui nega l?holocaust i jo estic en les antípodes d’aquests individus com ho demostra el meu bloc.

        Saps que va escriure Feuerbach o Schopenhauer sobre els jueus? Es tracta d’una cosa molt antiga. llig Luter, el reformador religiós, “Les mentides dels jueus”. Eixe escrit es llegia en el temples luterans durant segles. En l’àmbit catòlic, el mateix. Hi ha un quadre religiós: “El triomf de l’església sobre la sinagoga” que ho diu tot.

        M'agrada

      • “Negacionisme”, collona.

        Chopin era molt més antisemita que Wagner. es negava a tocar el piano davan un jueu:

        Antisemitismo

        En cuanto al antisemitismo, no era algo poco común en el siglo XIX, en especial en Polonia, pero aun así es una de las características más deprimentes de Chopin. Intrigó para malquistar entre sí a sus editores, a quienes consideraba “judíos”. Tampoco los alemanes le agradaban mucho. “Los judíos serán judíos y los hunos serán hunos; así es, pero, ¿qué puedo hacer? Me veo forzado a tratar con ellos –escribió en 1839 a un amigo que lo ayudaba en unas negociaciones–. Los Preludios ya están vendidos a Pleyel (un editor), así que se puede limpiar el otro lado del estómago con ellos si así lo desea, pero, como todos son una cáfila de judíos, detenlo todo hasta que yo vuelva.”

        Wagner, en canvi tenia Bayreuth ple de jueus, no solamnet Levi.

        http://www.jornada.unam.mx/2010/01/02/cultura/a02n1cul

        M'agrada

      • A vore si en italià em creus. Tothom era antisemita, tots, no solament Wagner. El que passa és que a Hitler li molava – con Bruckner i Beethoven. Mira què diuen estos:

        Perché boicottarlo? Voglio che in Israele si discuta di questo blocco mentale. Voglio che Wagner sia eseguito all’Opera di Tel Aviv. Era antisemita, certo. Come Chopin e Liszt, Bach e Beethoven, Mozart e Strauss. Dovessimo vietare tutti imusicisti antisemiti, ascolteremmo ben poca roba».

        http://www.corriere.it/cultura/speciali/2010/teatro-alla-scala/notizie/battistini-israele-rompe-tabu_2d1877ea-fe2d-11df-b89b-00144f02aabc.shtml

        La llista es queda curta. L’antisemitisme era general. Mo voler creure això i posat com a blc expiatori Wagner-Hitler no és que siga injust, és que és covard. Ningú no volia els jueus. Van ser expulsats de tos els paisos, de Catalunya també, no te cregues. És una terrible realitat històrica que té primer c oma a base el cristianisme – que també era “matamoros – i després el capitalisme, els banquers usurers, el control de l’economia i la cultura, etc. És així. EN Europa ha segut així. Actualment és el que passa als EEUU. ¿Qui domina la borsa? Qui domina el MET? Quin lobby és el més poderós en USA? No voler veure la realitat és còmic. La realitat està ahí per qui la vulga veure. De l’antisemitisme ode l’odi als gitanos no es lliura ni Cervantes, autor de “La gitanilla”. En el meu bloc ho comente. El racisme, per un motiu o un altre, ha format part d¡Europa des de sempre. 1492, expulsió del jueus pels RRCC. 1609, expulsió del moriscos. Llig literatura de l’època i vorà que diuen. Comença amb Quevedo que es burlà de Catalunya: “En el huebo, el fuero” o agafa este. “Execración del judío”. Unes meravelles d’estil culteranista castellà.

        Ningú no diu que Beethoven o la resta dels músics citats foren antisemites i ho eren. Fins i tot hi havia jueus antisemites.

        M'agrada

      • La meua opinió sobre l’antisemitisme la ten en el bloc en diversos posts, com aquest:

        https://rexvalrexblog.wordpress.com/2014/07/21/sionisme-i-antisemitisme-dues-maneres-abjectes-de-matar-gent-innocent/

        Sobre “Das Judhentum” també hi parla. La cosa està exagerada i plena de mentides. Hitler no el coneixia. Ningú no el coneixiA. La viki ho explica:

        “”Das Judentum” fou un problema per als primers wagnerians i rarament fou imprès durant els primers anys del segle XX, a excepció de la inclusió com a part de les obres completes de l’autor. Fischer no ha trobat comentaris crítics significatius sobre el text. Abans del període nazi només n’hi havia una reedició, feta a Weimar l’any 1914. Per tant és bastant improbable que fóra llegit per Hitler o d’altres alts caps nazis durant el desenvolupament del seu moviment (o després), i no hi ha cap prova que fóra així. Durant el període nazi hi va haver dues edicions: a Berlín l’any 1934 i a Leipzig el 1939. Cap de les dues sembla haver estat d’un gran nombre d’exemplars.

        “Das Judentum” no apareix citada pels primers estudiosos del nazisme, de la dècada del 1950, com ara Hannah Arendt. L’interès en l’obra sembla que va reviscolar en la dècada del 1960, amb la nova consciència de l’Holocaust que va provocar el judici d’Eichmann. En aquest context, hi ha qui va considerar el consell de Wagner als jueus de «sacrificar-se com Assuer» com una crida al seu extermini, tal com va planejar el règim nazi; però no hi ha cap justificació per a aquesta asseveració. De fet, l’Assuer a qui Wagner sembIa referir-se era un personatge d’una obra de teatre ( ‘Halle und Jerusalem’ ) d’Achim von Arnim, un “bon” jueu que voluntàriament se sacrifica a si mateix per salvar a altres personatges del foc. L’afirmació de Wagner pot no significar més que “els jueus han de sacrificar la seua identitat pel bé comú”; la interpretació de les seues paraules com un desig d’aniquilació mai no li va ser atribuïda abans de la política nazi d’extermini. El fet que els nazis s’apropiaren deliberadament de l’obra de Wagner amb fins propagandístics no implica que els escrits de Wagner hagen de ser interpretats només en el context de la política nazi. Wagner va morir cinc anys abans del naixement de Hitler l’any 1889.

        http://ca.wikipedia.org/wiki/Das_Judentum_in_der_Musik

        Molta gent ha mentit molt per vendre llibres o pelis. Ni al “Mein Kampf” no es menciona ni una sola vegada a Wagner, ni una. I estem prlant de la “bíblia” del nazisme. Ni una sola punyetera vegada. Ni una. En canvo hi ha estafadors que afirmen que el Mein Kamf fa continues al.lusions a Wagner. Fals. Basta amb saber llegir per comprovar-ho. Durant la guerra Parsifal va ser prohibit pels ideals humanitaris que conté. Wagner prohibit pels nazis. Això tampoc se sap, però és així.

        Resumint, Wagner era antisemita com tot fill de veïna tant a alemanya com en tora Europa. mai li va fer mal a cao jueu, al contrari, va apadrinar el jove pianista jueu Rubinstein i va ser íntim amic de Lehrs, que va ajudar-lo a París, Levi i molts altres. Les coses en el seu lloc.

        M'agrada

  6. Niklaus Vogel

    Amb una mica de retard volia donar-te les gràcies per aquest regal de Reis. Me l’he baixat fa poc i ara que ho he vist he disfrutat molt tant del documental com del concert. A veure si hi ha sort i aviat podem gaudir de’n Kaufmann al Palau! Merci, Joaquim!

    M'agrada

    • Me n’alegro que ho hagis gaudit.
      Sembla ser que ja hi ha data tancada malgrat que el Palau potser es vol curar en salut, però ho haurien de dir, no fos cas que ens comprometem en altres coses o ves a saber si coincidirà amb algun altre esdeveniment, aquestes coses acostumen a passar…
      Salutacions amic

      M'agrada

  7. Retroenllaç: Noticias de enero de 2015 | Beckmesser

Deixa un comentari