Amb infinita sorpresa i tristesa he rebut la noticia de la mort de la mezzosoprano Elena Obraztsova, cantant per la que sempre he sentit una especial debilitat i que fortuna em va fer viure grans moments de plenitud.
La poderosa i seductora veu de Elena Obratzsova era d’aquelles que t’atrapaven per la personalitat de l’artista, ja que en ella s’unia la magnètica veu de greus acontraltats i aguts esclatants, amb la personalitat escènica i artística que només els grans artistes posseeixen.
Us vull deixar uns tasts del seu debut liceista després de guanyar el Concurs Francesc Viñas de l’any 1970, va ser amb una espectacular Dalila, al costat del tenor Gilbert Py.
Ja a l’inici d’aquest blog en el ja llunyà 2007 vaig dedicar-li un apunt per parlar de la seva història liceista, però a l’espera de dedicar-li un apunt més extens i documentat, no vull deixar passar l’ocasió de la trista noticia, per rememorar aquell debut que tant va marcar al públic del Liceu. Semblava impossible per aquells anys que una mezzosoprano pogués triomfar com ho va fer ella en un feu tan cossottista, però escoltant aquell debut il aseva sensual, fogosa i exuberant Dalila s’entén i s’agraeix que els barcelonins diversifiquessin el seu interès. Gloriosos anys que ho podíem fer…
SAMSON ET DALILA Liceu 1974
Tercet primer acte “Je viens celebrer la victoire…” (amb Gilbert Py i Christian Poulizac)
“Printemps qui commence”
Amour! Viens aider ma faiblesse!
Duo amb Abimelech (William Macfarland)
Duo amb Samson…”Mon coeur s’ouvre a ta voix” (Gilbert Py)
Apunt relacionat
https://ximo.wordpress.com/2007/04/24/elena-obraztsova-al-liceu/
Biografia:
http://www.elenaobraztsova.de/aboutme.htm
Descansi en pau
Ho he escoltat al Tenenotícies i m’he quedat sorpresa.primer pel seu traspàs i després perque pensava que tenia més edat.Sap greu,de veritat.Jo diria que l’he vist al Liceu peró bastant després del 1974.Podria ser en una Carmen??? Que descansi en pau..
M'agradaM'agrada
Com que vaig tard, ja està tot aclarit.
Era una cantant admirable.
M'agradaM'agrada
Ja ho he trobat en el teu recordatori,va ser Carmen peró Carreras no va cantar aquella funció al menys en la meva,tenia més “ilu” que mai peró el noi de Sants estava malalt.També la recordo a Cavalleria i diria que també en Luisa Miller.El que sí sé segur es que em va agradar moltissim.Era el principi de la meva entrada a la lírica a començaments dels 80
M'agradaM'agrada
Anys en el quals la seva veu estava encara en un esplendor espaterrant
M'agradaM'agrada
Estoy muy muy triste. Solo puedo decir “Gracias por haber cantado con tanta garra y tanta alma con esa poderosísima y broncínea voz. Gracias porque muchos la hemos disfrutado”. DEP un grandísima; Descanse En Paz la inmensa Obratsova.
M'agradaM'agrada
Fur grande y la pudimos disfrutar bastante. Se lo llevaba todo por delante con su personalidad y ese torrente vocal impresionante.
M'agradaM'agrada
Otra noticia de las que odio. hace solo dos, miré esto
Q:E:P:D
M'agradaM'agrada
yo también… DEP
M'agradaM'agrada
Parece mentira que hace tan solo tres meses mostrara, al menos aparentemente, una imagen tan pletórica.
Una pérdida immensa.
La vida se empeña en mostrarnos que su ley és implacable
M'agradaM'agrada
Recordo quan Elena Obratzova va guanyar el Concurs Francesc Viñas, em va impactar molt com va cantar l’Havanera, de Carmen, jo era molt jove, deuria tenir uns dotze o tretze anys, encara deso en un calaix unes dedicatòries que em va fer sobre uns fulls de la revista Paris Match on hi havia publicat un reportatge sobre el teatre Bolxoi. Aquest estiu se que va organitzar un concurs de cant a Sant Petersburg en memòria de Conxita Badia. No li vaig seguir la carrera perquè la meva aficció per l’òpera no va venir fins molts anys més tard, però la seva veu i la seva presència escènica encara són vius en el meu record. QEPD
M'agradaM'agrada
Va ser una de les grans durant els 70 i 80, per sort va venir, no tant com haguéssim volgut mots, però si per deixar constància de la seva vàlua.
La connexió amb Conxita badia és tan sorprenent com deliciosa.
M'agradaM'agrada
Cantant entranyable, d’aquells que creen (o creaven) addicció. Recordaré sempre la feina que vaign tenir perquè s’aprengués els recitatius de l’ORFEO de Gluck, una part que no havia cantat mai i que se li ocórrer de venir a debutar aquí.
Persona afable i simpàtica, sempre de bon humor, tot i que aquest últim aspecte no el va mostrar fins que va viatjar sola. Quan venia amb la Larina de secretària forçosa, no parlava mai amb ningú i semblava com si de tothom tingués por. Quan la van deixar anar sense companyia va resultar que era la dona més divertida. Descansa en pau i gràcies moltes pel teu art!
M'agradaM'agrada
Aquell Orfeo que sobre el paper no ens feia cap il·lusió, va ser extraordinari.
M'agradaM'agrada
Descanse en paz esta gran dama rusa y poderosa mezzo .
M'agradaM'agrada
Tenía algunos enemigos y una enemiga notoria esposa de un violoncelista y director más notorio aún, que en sus memorias se ceba con ella por razones políticas, pero que duda cabe que en el marco de una dictadura ser cantante oficial tenia un alto precio.
Era una cantante excepcional y quienes tuvieron la fortuna de tratarle, aseguran que una persona con muchísima humanidad.
M'agradaM'agrada
Que triste noticia, descanse en paz la. gran Obtratzsova!
M'agradaM'agrada
Nuestros ídolos siempre sobrevivirán…
M'agradaM'agrada
Quina veu i quina personalitat! Una gran pèrdua. La trobarem a faltar.
M'agradaM'agrada
la recordarem molt, moltes de les gravacions que estimo, ella hi tenia alguna cosa a veure…
M'agradaM'agrada
Vaig ser-ne devota fan des del “Samson et Dalila” de 1974. Em va agradar en tots els papers que va fer al Liceu. Ens deixa un molt bon record. Descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Al Liceu va fer coses magnífiques.
Vam ser afortunats.
M'agradaM'agrada
Quin greu… Jo vaig “començar-hi” amb els Don Carlo que van fer gairebé seguits dues temporades: recordo que portava una crossa que, tot plegat, no li quedaven gens malament. Sembla mentida, però ja fa una pila d’anys…
M'agradaM'agrada
Aquells Don Carlo, sobretot el segon, tenia un cartellone escandalós. Un bon amic em va regalar un dels cartells que el teatre penjava a la porta. Si un dia tinc diners l’emmarcaré, i si un dia tinc més diners encara, el penjaré en una casa que em permeti un pany de paret capaç de lluir-lo com es mereix.
M'agradaM'agrada
Això deuria ser l’any 1982. S’havia trencat una cama i la duia enguixada. Portava una crossa, però la veu era més sana que mai.
Al Liceu està prohibit que hi entrin animals. Quan va venir a fer la PIKOVAIA DAMA acabava de comprar un gosset molt maco. Ella no el volia deixar a l’hotel i va aconseguir que el deixessin entrar. Era un gosset educat que es portava molt bé. La cosa divertida es va produir quan el gos va veure la mestressa pretesament morta i li va saltar al damunt. La volia llepar. Era un assaig al sisè pis però vam haver de parar un estona de tan com rèiem.
M'agradaM'agrada
Doncs com a idea per a una posada en escena no està malament: la comtessa té un gosset i sempre apareix en escena amb ell i, en morir, el gos desconsolat la intenta revifar i quan veu el Hermann li borda… Eren temps massa “clàssics” per a aquestes innovacions.
M'agradaM'agrada
Una anècdota deliciosa
M'agradaM'agrada
Tremenda voz, de esas voces profundas y bellas. Una pena
M'agradaM'agrada
Una voz 100% eslava, de las que ahora ahí tampoco abundan. Crisis global
M'agradaM'agrada
Lo supe por TV3 y me sorprendió que dieran esa notícia, por inesperada y porqué no acostumbran a estar tan atentos a la actualidad operística.
Pude admirar a Obraztsova en diversas ocasiones, era como un torrente.
DEP
M'agradaM'agrada
Es cert el que dius,també em va estranyar que donessin la notícia,a tv3 la lírica té poc interés.
M'agradaM'agrada
També en a mi em va sorprendre que la noticia fos emesa per TV3, però òbviament ho agraeixo, ja era hora. Darrerament donen més notícies operístiques i musicals, no com voldríem, però hi ha una presència que fa un temps era inexistent.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel document !
La meva adicció al cant de la Obraztsova es va iniciar 2 anys abans al Palau en un recital de lied rus.En el bisos va cantar l’habanera i la seguidille de Carmen i el públic va enfollir.
Aquella Dalila va suposar el seu debut en el rol.Es van fer tres funcions i la darrera es va haver d’avançar doncs la Elena era reclamada pel seu país.Així doncs vaig sentir la de dijous per la radio i vaig anar diumenge i dilluns a les altres dues.
A la funció de diumenge vaig seure a platea fila 2 i vaig tenir un petit problema amb la Sra del costat.Després d’aquell maravellós”Amour viens aider ma faiblesse”vaig cridar de forma irreprimible molts bravos i la meva veïna em va qüestionar la meva reacció i em va amenaçar de que em faria expulsar per l’acomodador .Jo li vaig respondre: Caram no li ha agradat ? Avisi a qui vulgui
no crec que em treguin del teatre per aplaudir massa…
M'agradaM'agrada
Sempre que m’has explicat aquesta anècdota de la senyora escandalitzada m’ha fet molta gràcia.
M'agradaM'agrada
Una pèrdua valuosa, de les que sap greu perquè ens era propera i perquè ens havia fet disfrutar molt
Gràcies per deixar-nos aquests fragments esplèndids d’aquell Samson et Dalila que no vaig veure però del que tant me n’havien parlat.
A.C.S.
M'agradaM'agrada
Escoltada tota la representació, un document valuós de l’època, s’evdidencia el trist i precari nivell del Liceu d’aquells anys. El cor era directament inaudible.
M'agradaM'agrada
Una pèrdua irreparable !
Cantants-artistes d’aquesta categoria, deixen un buit que et corprèn….
Dissortadament, amb poques setmanes, ens han deixat també dues grans
artistes com Anita Cerquetti i Cristine Deutekom.
Descansin en pau !
M'agradaM'agrada
És trist, però és així la vida va deixant constància que la llei és implacable.
Obraztsova, perquè ens va visitar molt més i per edat també és més propera, em sap més greu que Cerquetti a qui no vaig poder veure mai o a Deutekom, que ens va visitar poc i la darrera vegada ja no amb l’esplendor que la va caracteritzar. però Deutekom és un cas molt peculiar, ja que va fer un amplíssim repertori, un autèntic tour de force estilístic i vocal.
M'agradaM'agrada
Era una de las mezzos preferidas por mí por las múltiples cualidades de su inmensa voz. Es otra artista más que se va del paisaje musical de mi juventud que tantas satisfacciones me ha dado en tantísimas ocasiones.
Que descanse en paz…
M'agradaM'agrada
Siempre recordaré las alabanzas que te merecía la grabación de Samson et Dalila con Domingo y Barenboim…
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de enero de 2015 | Beckmesser