El passat mes de desembre es va presentar el treball discogràfic que el compositor sallentí Carles Cases ha fet a l’entorn de l’obra i les vivències amb bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, a l’estat brasiler de Mato Grosso, el balsarenyenc Pere Casaldáliga.
El doble CD s’anomena Araguaia i és tota una experiència sensorial i auditiva que malgrat tractar-se d’una obra musical que s’allunya del que sovint us parlo, mereix tenir un lloc a IFL, perquè és un treball bellíssim d’un dels compositors catalans que sovint oblidem de manera injusta, i que molts només coneixen, i no és poc, per el seus treballs al cinema i no només per les bandes sonores de les pel·lícules de Ventura Pons, i perquè senzillament, m’ha agradat molt i crec que és un treball important, motius més que suficients per merèixer un apunt.
Carles Cases va néixer a sallent l’any 1958 i té una solidíssima formació musical, com a pianista, violoncel·lista, director d’orquestra i òbviament compositor. Acumula premis, nominacions i distincions de caire nacional i internacional, alhora que també imparteix una activitat docent i pedagògica,
La seva trajectòria és prou sòlida com perquè jo us l’hagi de descobrir i els amants del cinema i el jazz de ben segur el coneixeu prou, també en la seva faceta de productor , arranjador i col·laborador d’altres músics i grups musicals del país: Gossos, Maria del Mar Bonet i/o sobretot Lluís Llach amb qui hi va haver un treball intens de col·laboració entre 1983 i 1991.
La mare del compositor era amiga d’infantesa del bisbe Casaldàliga i això al cap de molts anys va ser definitiu en un viatge que el compositor va fer al Brasil i on va poder conèixer a Don Pedro, com l’anomenen allà, i establir una relació d’amistat i creació que ha cristalitzat en aquest doble CD, amb 29 peces, 10 obres vocals, 8 amb texts del propi Casaldàliga i les altres dues amb text de la mare de Carles Cases (Angelina Pujol) per l’obra Nadala a Balsareny, i una segona obra amb text de Paolo Gabriel, el colaborador brasiler del pare Casaldàliga i que porta per títol Lavadeiras.
L’obra discogràfica és segons diu el propi Cases en el llibret del CD, un itinerari musical per total’Amèrica llatina i transformar les en música les vivències de les estades del compositor amb el bisbe Casaldàliga.
A una primera escoltada l’obra es una atractiva i aparentment barreja iconoclasta de molts estils i mestissatges, que inclou influències folklòriques de ritmes i melodies del riquíssim univers americà, però òbviament el jazz o la música de cambra de tradició més clàssica amb aportacions de sonoritats exòtiques i sensorials que ens apropen al llenguatge tan familiar de les bandes sonores, si bé aquesta vegada és per una pel·lícula que no ha estat filmada o més ben dit, només ho ha estat en el cervell del compositor i a nosaltres ens toca iniciar el viatge que ell ens proposa d’una manera tan absolutament suggeridora i atractiva, que és fa difícil no deixar-se seduir per la proposta i acabar, com jo, atrapat.
No m’atreviria a separar els dos discs i m’estimo més parlar-vos d’una globalitat, si bé en el cas del que ell anomena banda sonora, i que està integrat per 11 obres sorgides de els experiències i vivències obtingudes amb les llargues converses entre Cases i Casaldàliga, podríem parlar perfectament d’un format cinematogràfic típic, encara que les imatges que haurien de donar el suport visual ens les haurem d’anar construint nosaltres sols a partir dels títol de cadascuna de les peces:
- Obertura
- Enterrem-meno chäo
- Mango con Papaia
- Atemptat
- Zilda
- Olor de Manyà
- Els Karajá
- Nadala a Balsareny
- Quebradeiras
- Dom Pedro
- Mantra
En el cas de les cançons del primer disc, aparentment no segueixen cap seqüència, més enllà del univers que amaga cadascuna de les poesies escrites per Casaldàliga i que són:
- Araguaia
- Cantiga
- So Tenho
- Maturdade
- A Velhado retrato
- Confissão
- Caminhas
- Lavadeiras
- Terra Amada
La part vocal corre a càrrec dels excel·lents i reconeguts noms del jazz Carme Canela i Ruben Fernández, mentre que Núria i Alba Cols fan els cors, juntament amb els nens de 4at de l’escola de Borredà.
El disc compta amb una llarga llista de músics i instrumentistes solistes, i de la Bulgarian Chamber Orchestra sota la direcció de Deyan Pavllov.
Un acabat tècnic brillant i un atractiu disseny gràfic i visual acaben arrodonint un disc preciós que s’allunya tant del material habitual del blog, com ens hi apropa per ser una música que m’ha trasbalsat, i ja ho hem dit moltes vegades que la música no entén les barreres mentals, o és bona ono, i aquesta és bellíssimament bona.
No us el perdeu
Us deixo el vídeo amb que el només us podreu fer una petitíssima idea del que us espera si us deixeu aconsellar.
Música de inspirada i seductora vena melòdica, que parla amb el cor de sentiments, de lluita, de vida, de records, d’ètnies, d’oració i fe, utilitzant un bastíssim bagatge estètic del qual Carles Cases no tan sols en fa una espectacular demostració de domini compositiu, sinó que demostra que el mestrívol treball és fruit d’una vivència tant sincera com intensa, tan profunda com bella.
ENLLAÇOS RELACIONATS
IN FERNEM LAND 
Sorprenent recomanació
M'agradaM'agrada
Si, és tan sorprenent com atractiva, i cal diversificar
M'agradaM'agrada