Avui toca reciclar i el reciclatge és potent, ja sigui per els títols demanats, com per les versions esollides, ja que si parlem de directors d’escena hi trobem l’amable Laurent Pelly en el doble programa del Festival de Glyndebourne de l’any 2012 amb les genials L’enfant et les sortileges i L’heure espagnole, però després la cosa s’embolica amb el provocador Il Trovatore a La Monnaie de Brussel·les segons la radical, inútil i agressiva proposta de Dmitri Tcherniakov i amb la Médée de Cherubini al mateix teatre, ara segons la versió de Krzysztof Warlikowski. Finalment també tenim un àudio de La Juive a Àmsterdam amb Àngeles Blancas com a Rachel.
Crec que només em queda un encàrrec pendent fet ahir mateix i que reciclaré en el proper mes de febrer (Die Meistersinger von Nürnber en la producció per el Festival de Salzburg 2013 de Herheim), ja que Il Trovatore de la Scala, l’amic Werner ja ha deixat un enllaç que ens el permet baixar. Si m’ha quedat alguna sol·licitud pendent, que és possible, prego m’envieu un e-mail a ximowb@gmail.com. En cap cas seran ateses sol·licituds fetes en comentaris.
Aquí ho teniu:
L’ENFANT ET LES SORTILEGES
Llibret de: Colette
Música de: Maurice Ravel
Glyndebourne
19 d’agost de 2012
Nen: Khatouna Gadelia
Mother/Chinese Cup/Dragonfly: Elodie Méchain
Armchair/Tree: Paul Gay
Chair/Bat: Julie Pasturaud
Grandfather Clock/Tom Cat: Elliot Madore
Teapot/Arithmetic/Frog: Francois Piolino
Fire/Princess/Nightingale: Kathleen Kim
Shepherd: Natalia Brzezinska
Shepherdess: Hila Fahima
Cat/Squirrel: Stéphanie d’Oustrac
Owl: Kirsty Stokes
London Philharmonic Orchestra
Glyndebourne Chorus
Director musical: Kazushi Ono
Director d’escena i vestuari: Laurent Pelly
Escenografia: Barbara de Limburg
disseny de llums: Joel Adam
Director de moviment escènic: Ben Wright
ENLLAÇ vídeo
http://www.mediafire.com/watch/oko4s93olqvf2n7/EeS_Glyndebourne_2012.mp4
L’apunt original:
L’HEURE ESPAGNOLE
música de Maurice Ravel
llibret de Franc-Nohain, basat en una novel·la propia
Ramiro: Elliot Madore
Torquemada: Francois Piolino
Concepcion: Stephanie d’Oustrac
Gonzalve: Alek Shrader
Don Inigo Gomez: Paul Gay
London Philharmonic Orchestra
Dircetor musical: Kazushi Ono
Direcció escènica: Laurent Pelly
Escenografia: Caroline Ginet i Florence Evrard
Vestuari: Laurent Pelly
Disseny de llums: Joel Adam
ENLLAÇ vídeo
http://www.mediafire.com/watch/mkbhswan3263g5i/L_heure_Espagnole_G12.mp4
L’apunt original:
Giuseppe Verdi
IL TROVATORE
Il Conte di Luna: Scott Hendricks
Leonora: Marina Poplavskaya
Azucena: Sylvie Brunet-Grupposo
Manrico: Misha DiDyk
Ferrando: Giovanni Furlanetto
Ines: Sylvie Brunet-Grupposo
Ruiz: Misha DiDik
un Messaggero: Misha DiDik
un Vecchio zingaro: Giovanni Furlanetto
Orchestre symphonique et chœurs de la Monnaie
Chef des chœurs : Martino Faggiani
Direcció musical: Marc Minkowski
Direceció escènica: Dmitri Tcherniakov
Brussel·les, Théatre de la Monnaie Grande Salle 15 de juny de 2012
ENLLAÇ Vídeo (2 arxius)
https://www.mediafire.com/folder/gs4m1spp5o67k/IL_TROVATORE_La_Monnaie_2012
L’apunt original
MÉDÉE
de Luigi Cherubini
Òpera en tres actes, versió original francesa
Llibret de François-Benoît Hoffman
adaptat per Krzysztof Warlikowski i Christian Longchamp
Médée ¦ Nadja Michael
Jason ¦ Kurt Streit
Néris ¦ Christianne Stotijn
Créon ¦ Vincent Le Texier
Dircé ¦ Hendrickje Van Kerckhove
Première servante ¦ Gaëlle Arquez
Deuxième servante ¦ Anne-Fleur Inizian
Chœurs de la Monnaie
Direction des chœurs ¦ Stephen Betteridge
Les Talens Lyriques
Direction musicale ¦ Christophe Rousset
Mise en scène ¦ Krzysztof Warlikowski
Décors et costumes ¦ Malgorzata Szczesniak
Éclairages ¦ Felice Ross
Dramaturgie ¦ Christian Longchamp
Miron Hakenbeck
Vidéo ¦ Denis Guéguin
Chorégraphie ¦ Saar Magal
ENLLAÇ vídeo
http://www.mediafire.com/watch/o5fsdrjhm8j8dtb/Medea_LaMonnaie.mp4
L’apunt original
LA JUIVE
Òpera en 5 actes, música de Jacques François Halévy i llibre d’Eugène Scribe, estrenada a Paris el 23 de febrer de 1835)
Director musical: Carlo Rizzi
Director escènic: Pierre Audi
Escenografia: George Tsypin
Vestuari: Dagmar Niefind
Disseny de llums: Jean Kalman
Coreografia: Amir Hosseinpour
Dramatúrgia: Willem Bruls
Rachel: Angeles Blancas Gulin
Le Juif Éléazar: Dennis O’Neill
Léopold: John Osborn
La Princesse Eudoxie: Annick Massis
Le Cardinal Jean-François de Brogni: Alastair Miles
Ruggiero: André Heyboer
Albert: Edwin Crossley-Mercer
Le Crieur: Martijn Cornet
Un Officier de l’Empereur: Bert Visser
Deux hommes du peuple: Peter Arink – Harry Teeuwen
Un bourreau: Martin Vijgenboom
Nederlands Philharmonisch Orkest
Koor van De Nederlandse Opera
ENLLAÇ àudio (5 arxius mp3, un per cada acte)
https://www.mediafire.com/folder/taqrrtbaoq124/LA_JUIVE_Amsterdam_2009
L’apunt original
Els apunts de reciclatge tenen els dies comptats, afanyeu-vos a baixar els arxius i a fer les darreres sol·licituds.
Qui avisa…
Per molts anys Fede.
M'agradaM'agrada
gràcies! sempre aprofito els mp3, . No tindràs I due Foscari en mp3?
per cert, el de Norma sí que em va arribar a temps, però no m’agrada excessivament, teniu raó en tot el que dieu.
M'agradaM'agrada
Ja ho miro. Quin I due Foscari vols? Qualsevol?
M'agradaLiked by 1 person
El que et sigui més inconvenient. I si a més és una versió que a tu t’agradi, llavors segur que és un luxe.
M'agradaM'agrada
M’ho miraré i espero oferir-la amb l’apunt preparatori o potser abans 😉
M'agradaM'agrada
Molt bé això de reciclar perfquè tens coses ecioses. Algunes no es poden trobar enlloc que jo sàpiga com el “Parsifal” de Mangraner, que resulta tan sexy en plena època que millor no recordar. L’únic que li caldria és que fos en català, però clar, en aquells dies no era possible i això que de quan en quan llegim algun mercenari de tertúlia que nega que Franco prohibís la nostra llengua. Em fa gràcia per no dir una altra cosa, ja que a mi em pegava el mestre fatxa amb un pal que fins i tot tenia nom: “Doña Paquita”.
Moltes gràcies.
Regí
M'agradaM'agrada
Volia dir “coses precioses”.
M'agradaM'agrada
El Parsifal estarà al proper reciclatge del mes de febrer
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim. És una peli que val la pena tenir.
M'agradaM'agrada
Avui m’atraveixo a doná una mica la meva opinió sobre Il Trovatore, desprès que le “vist”, si aixó es veure una òpera com aquesta de tant espectacular, am sembla bastant absurd la posta a escene, encara que se li bulgui donà una explicació, no estic dácord aquestes transformacions que fan dùn compositò que fá una obra pensan amb un argument i un dialec, i benen uns senyors i el transforman amb un ambien, que res te que veure, am el dialec. La veritat es que no m’agradat gens, se m’afet pesada,el veure al actors d’anar d’un cantó a laltre, encare que bull dir que les veus, excepte el tenor, si m’an satisfet i escoltan-los he disfrutat. Es una llàstima que transformin tantes operas del uriginal, puig en el Liceo, cuan anaba, ya n’avia vist unas cuantes d’aqueste manera. Ho sento Joaquim, espero que no t’anfadis, peró aquesta es la meva opiniò, pot ser antigua, peró si aixó es lo que sa de veure, prefereixo mes que sigui amb plan concert, que no d’aquesta manera.
M'agradaM'agrada
Com vols que m’enfadi per que ens donis la teva opinió?
Jo no sóc reticent a les innovacions escèniques, algunes m’han agrdata molt però aquest Trovatore el trobo senzillament horrorós.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias, Joaquim.
M'agradaM'agrada
De nada Fernando
M'agradaM'agrada
Medea guanya molt si escoltes però no veus. De trencadora que és l’escenografia, trenca l’obra sencera. No sé què hi foten dones en combinació, tios en samarreta i xiquets en calçotets, pura pedofília. És una pena perquè la protagonista que, si no vaig errat, és la Salome de McVicar és exel.lent actriu i cantant. Es nota que agrada que surta en combinació. En Salome també hi sortiu; solament que en Salome – i amb una estètica de Passolini en Saló – li anava molt bé. Em Medea, la veritat és que sobra, sobretot quan s’invoquen els déus i tots en roba interior i algun fumant. D’això se’n diu estupidesa i no art. Com que la cantant està bona, en roba interior. Per això, que la traguen nua de cap a peus i que cante el que vulga. El que més ridícul m’ha semblat és que l’actuació que va fer en Salomé i en aquesta Medea són quasi idèntiques. o siga, que damunt es copien uns d’altres. Visca l’òpera en versió concert.
Una pena perquè musicalment sona bé.
M'agradaM'agrada
Home Regí, parlar de pura pedofilia em sembla molt recargolat, tant que em nego a continuar… i és quequan et poses radical no hi ha qui et guanyi.
M'agradaM'agrada