IN FERNEM LAND

SALOME A VIENA (Naglestad-Konieczny-Kulman-Pecoraro-Ernst;Barlog-Young)


Tornem a Viena després del magnífic Tristan und Isolde per assistir a la representació de l’òpera de Richard Strauss, Salome, protagonitzada per la impactant Catherine Naglestad i un bon equip al seu darrere.

Sé que a Viena, que fan òpera cada dia, totes les representacions no tenen aquest nivell que els streaming’s  mostren, n’hi ha moltes que són molt rutinàries i amb cantants més rutinaris encara, però no deixa de fer molt de goig que cada dia hi hagi una representació, i que hi hagi uns quants títols amb un nivell que nosaltres quasi mai tenim durant els onze  mesos i una dotzena de títols, entre els representats i les versions de concert, que farceixen la nostra temporada.

Aquesta Salome també evidencia una política de teatre de repertori que no sé si nosaltres acceptaríem de bon grat, i és que la producció de Boleslaw Barlog (28.03.1906 – 17,03.1999) té més de 40 anys i això vol dir, si no estic equivocat, que totes les Salome que s’han fet a Viena des de fa més de 40 anys és amb aquesta producció, i és clara part d’amortitzada des de fa anys i panys, potser els vienesos es mereixen una altra proposta, i ja no dic més trencadora, què també.

La producció de Barlog és molt clàssica, compta amb una escenografia atractiva amb tocs de Klimt, agradable quan s’alça el teló i avorrida després d’un quart d’hora quan tot resulta excessivament previsible i pla. El vestuari és a hores d’ara un despropòsit. Jo si fos el tenor que canta Narraboth em negaria a sortir amb aquell vestuari i sobretot amb aquell barret amb ploma incorporada, per no parlar del vestuari del patge o el d’Herodies, més propi d’una  vedet del paral·lel tronat.

Per sort Salome quan qualsevol altra òpera, pot superar una mediocritat escènica amb un director musical i un equip vocal de nivell i en aquest cas la Staatsoper de Viena ha comptat entre altres directors, ja que aquesta Salome es representa en tres tandes distanciades (octubre 2014, gener i juny del 2015) amb la directora australiana Simone Young, des de l’any 2005 intendent de l’òpera d’Hamburg.

Young fa una direcció esplèndida, forta, violenta, a vegades fins i tots excessiva que segurament en el teatre tapa a alguns dels cantants, però que tensa perfectament la trama amb una progressió dramàtica esplèndida, extraient de la poderosa orquestra vienesa el millor que pot oferir, un so ample i luxuriós, concertant molt bé i enlluernant en els interludis orquestrals. En acabar la representació m’ha semblat que era ella la més aplaudida i això m’ha fet pensar que potser en el teatre els cantants no arribaven amb la mateixa nitidesa que assegut còmodament a casa.

I per què ho dic això? Catherine Naglestad m’ha entusiasmat com a Salome, la soprano nord-americana té una veu plena, de lírica spinto que abraça un repertori molt variat de Cio-Cio-San a Brünnhilde. És la veu ideal per a l’heroïna straussiana, amb molt de cos però amb capacitat per aprimar i apianar la veu per semblar en els moments que toca i al menys vocalment l’adolescent que demana el rol, i en canvi quan Strauss li demana una contundència vocal capaç de traspassar el mur orquestral, amb amplitud, contundència i incisió, ella ho fa sense aparent dificultat, amb una solvència i intensitat admirable, amb seguretat en l’emissió precisa dels aguts quasi mai atacs fent servir els portamentos i amb varietat expressiva. A Neglestad, o al menys en aquesta producció tan adotzenada, li manca un director d’escena que sàpiga extraure del rol més possibilitats de la que ella acaba traient, però sempre i quan en el teatre causi la mateixa impressió que en el vídeo, la seva Salome es pot situar entre les millors dels nostres dies.

Herwig Pecoraro fa un Herodes típic, dels que no m’agraden, veu de tenor còmic i actuació dramàtica previsible. És quelcom personal, ja que pocs retrets li puc fer. La veu és punyent i l’actuació dramàtica perfectament reconeixible.

Magnífica la Herodias de Elisabeth Kulman, amb una caracterització vulgar i una demostració de versatilitat vocal aclaparadora, sobretot en la breu confrontació amb la veu de Jochanaan.

Tomasz Konieczny fa pocs dies era Kurnewal i avui és Jochanaan,. El baríton-baix polonès engola una mica i a vegades la zona més greu resulta una mica sorda, però la columna sonora és bona per llençar als quatre vents els sermons que exasperen tant a herodes i Herodies i excitant a Salome.

Magnífic en Narraboth de Norbert Ernst, llàstima que el vestuari el perjudiqui tantíssim. Ernst ha esdevingut un tenor a tenir en compte per a molts rols, sempre està bé i la veu cada vegada és més sòlida i consistent, Ens donarà moltes alegries.

El patge de Ulrike Helzel és correcta, sense més, però la mezzosoprano (hauria de ser una contralt) alemanya no actua bé i el vestuari la perjudica fins arribar a semblar un patge de la cavalcada de Reis.

A la resta del repartiment hi trobem els noms habituals de l’òpera de Viena, amb un caduc Alfred Šramek o el sòlid Dan Paul Dumitrescu entre d’altres, però el que m’ha cridat més l’atenció és el baix-baríton nord-americà Ryan Speedo Green, amb una sonoritat molt remarcable.

Jo m’ho he passat molt bé, és una Salome de nivell després d’un Tristan und Isolde de més nivell encara, quelcom que situa Viena on sempre ha estat, en un lloc preeminent.

Richarda Strauss
SALOME

Herwig Pecoraro (Herodes)
Elisabeth Kulman (Herodias)
Catherine Naglestad (Salome)
Tomasz Konieczny (Jochanaan)
Norbert Ernst (Narraboth)
Ulrike Helzel (Page)
Jason Bridges (1. Jude)
Michael Roider (2. Jude)
James Kryshak (3. Jude)
Benedikt Kobel (4. Jude)
Ryan Speedo Green (5. Jude)
Dan Paul Dumitrescu (1. Nazarener)
Clemens Unterreiner (2. Nazarener)
Alfred Šramek (1. Soldat)
Il Hong (2. Soldat)
Jens Musger (Cappadocier)
Daniel Lökös (Sklave)

Orchester der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Simone Young

Direcció d’escena Boleslaw Barlog
Escenografia i vestuari Jürgen Rose

Staatsoper de Viena, 23 de gener de 2015

La propera cita amb Viena és una Pikovaia Dama amb una altra producció adotzenada de fa anys i pany i un repartiment molt més que prometedor, amb Haveman, Lipovsek, Antonenko, Tómasson i Eiche, sota la direcció de Marko Letonja.

Un comentari

  1. Quina alegria! Salome és una de les meues favorites. Fa anys vaig tenir la sort d’escoltar-la en versió concert amb la F. de Viena i Ozawa. Una meravella. Quina orquestra. No cabia un una agulla. Salome era una brasilera, no recorde el nom. El que se’m va quedar al cap va ser la luxosa orquestra, que bona, jo diria que millor que la Berliner.

    Una altra molt bona que he vist darrerament és la de McVicar. Genial

    Salut.

    M'agrada

  2. Hofmannsthal

    Estimado Sr. Joaquim:

    Después de dos años de seguir de forma asidua y anónima su magnífico blog, he decidido romper mi silencio por fin no pudiendo resistir comentar por primera vez un post protagonizado por una de mis operas favoritas de probablemente mi compositor favorito.

    Querría ante todo felicitarle por la magnífica labor que hace usted con su blog ya que lo considero una de mis fuentes de conocimiento referencial en lo que es el mundo de la ópera.

    Respecto a la Salome que muy amablemente nos ofrece no puedo decirle nada puesto que no la he oído aún y dudo que pueda hacerlo, pues le escribo este mensaje des de un dispositivo que aun no controlo plenamente.

    PD: No se si será de su interés puesto que no nos conocemos ( aunque yo si le haya visto varias veces) pero me congratulo comunicarle que soy de esos fieles seguidores muy jóvenes de los que debidamente ya hizo referencia en su post sobre el grandísimo Sherrill Milnes.

    Un saludo

    M'agrada

    • Hola Hofmannsthal, bienvenido a IFL.
      En primer lugar me gustaría que me tutearas y en segundo lugar la próxima vez que me localices no dudes ni un momento en presentarte, me encantará saludarte.
      Gracias por seguir el blog y espero que puedas bajar los archivos de esta Salome y poder disfrutarla, o no, aunque eso ya depende de muchos factores.
      No dudes en volver a comentar cunado te parezca bien, seguro que a los habituales les importa mucho la opinión de los jóvenes, al fin y al cabo sois el futuro, también de la ópera.

      M'agrada

  3. Leonor

    ¡Gracias! ¡Qué gran ópera! Y tengo curiosidad pues a Naglestad la sentí en Madrid como Elsa y no estaba muy segura de su adecuación (vocal, es una gran actriz) al papel de Salomé. La bajo y la disfruto, “a pesar de esa producción (es que he visto las fotos y me han gustado)”.
    ¡Buen domingo, infernems!

    M'agrada

  4. Vicent

    Aquesta producció ja corria per youtube provinent d’un vídeo VHS, enregistrament casolà en males condicions visuals, pres d’una retransmissió de la televisió japonesa. Crec que el director era Heinrich Hollreiser i els protagonistes vocals Rysanek i Weikl. Magnífica ocasió per a veure l’esmentada producció amb nitidesa. En l’esmentat vídeo, excessivament fosc, el decorat semblava el pessebre i no s’apreciaven els detalls decadentistes a lo Gustav Klimt que esmentes.

    M’alegra que la Naglestad triomfi. Haig de reconèixer que jo no apostava gaire per ella i que la considerava una cantant correcta en una cara bonica i una presència escènica infreqüentment impactant en cantants d’òpera, de les quals coses ella “s’aprofitava” fent una mica “l’enfant terrible” (valguin tots els tòpics i estereotips que hom vulgui veure) i poca cosa més. M’alegra doncs haver-me equivocat i que la Sra. Naglestad es reivindiqui amb tota legitimitat com una veu de gran qualitat i com a gran artista i, en conseqüència, triomfi merescudament.

    M'agrada

    • Exactament la mateixa Vicent, aleshores la intuíem però ara que és veu molt bé i han passat tants anys i hem vist tantes coses, em sembla una producció molt passada.
      Naglestad és una cantant molt notable, com n’hi ha hagut tantes a l’ombra d’altres cantants potser en alguns caos no tan bones, però molt més ben projectades per els seus hàbils agents.

      M'agrada

  5. Millones de gracias 🙂 Una ópera que me gusta muchísimo con una cantante muy versatil que también me encanta. Ahí la tengo descargándose, a ver si saco un rato esta tarde para verla. Justo hoy iba a escribir un post para Harte con Hache sobre Salomé, que espero tener acabado antes de que llegue la noche. Añadiré un enlace a este post, para darle el toque musical 🙂

    M'agrada

    • Sí, perquè a més a més és una producció plana, que no diu res i tot ho deixa en mans del cantants, quelcom que sempre és un risc, tot i que en aquest cas no.
      Més de 40 anys amb la mateixa producció em sembla molt censurable. Una cosa és que mantinguin el Rosenkavalier o el Fledermaus com a coses històriques, però en tenen moltes, és clar que les noves….

      M'agrada

  6. Izolda

    Dear Joaquim, million thanks for your superb postings! I’m sorry, that I can’t express all my gratitude in your native language! I’m a real fan of your outstanding blog!
    But can I ask you a question – my friend wants to make recording of Vienna’s live streaming, but he can’t choose a programme for this. He used a screen capture feature of his video-card – Shadowplay, but the video’s quality was very bad. Which soft do you recommend? Thanks in advance!

    M'agrada

  7. willy

    Muchas gracias Joaquin por compartir este video, lo que he chequeado me parece excelente, buena la soprano, sólo la había visto en una Tosca que tambien compartiste, desearía para ella un futuro de exitos y reconocimiento, tengo como un buen presentimiento, la directora es un lujo y su dirección brillante. La puesta me parece bien comparada con la horrible produccion que protagonizó Nina Stemme,
    Ahora a disfrutarla.

    M'agrada

    • Naglestad hace años que canta pero no es muy mediática, otras sin sus facultades estan mucho más situadas
      La producción del Liceo con Nina Stemme era tan horrible como esta, pero por razones radicalmente diferentes.

      M'agrada

  8. Agustí

    Aquest dissabte vaig veure aquesta representació a Viena, i em va semblar lamentable, era com estar a un teatre del paral·lel. l’única veu interessant va ser la Catherine Naglestad, en els pocs moments en que l’orquestra no l’ofegava. el vestuari i la producció em va recordar mes a la Tania Doris que el que espero d’una opera. Si aquesta producció i amb aquest nivell la fessin al Liceu, al acabar, cremen el teatre de nou,

    Deia en Josep Pla, parlant dels països comunistes que era un lloc on primava la quantitat sobre la qualitat, i això es l’opera de Viena en l’actualitat.. Hi ha espectacle cada dia (incloent uns quants balls cursis), però per un espectacle bo, hi ha dotzenes de mediocres. Crec que no es a això al que ha d’aspirar el Liceu. Per a fer diners, que portin al Van Morrison, però a l’hora de fer opera, recuperem el reconeixement com a teatre d’avantguarda que hem perdut als darrers anys.

    Per cert, vaig observar que majoritàriament hi havia estrangers al públic. Potser podem aprofitar l’idea i fer una programació per a creueristes que permeti pagar les produccions que veritablement valen la pena.

    M'agrada

    • Hola Agustí, moltes gràcies per comentar i benvingut a IFL.
      pObviament la teva versió és la bona perquè tu ho has vist al teatre i nosaltres ens hem de conformar amb el streaming i el posterior vídei¡o.
      Viena, i ho he patit, pateix de molta rutina i segurament una producció amb més de 40 anys d’antiguitat no és acceptable. Veritablement fa angunia, sobretot el vestuari, però pel que fa a les veus jo o sóc tan destroyer, d efet estan per sobre del que ofereixen molts teatres del primer nivell en aquest repertori, i em sembla que la resposta orquestral clarament també.
      És veritat que la sensació que dóna la representació no té res a veure amb una gran producció, però crec que un teatre que fa òpera cada dia , si el d’aquesta Salome és el pitxor dels nivell, que jo no crec, ja firmaria.
      El Liceu actual i em temo que el futur tindrà molta mediocritat i a més a més en Van Morrison.
      Mira les representacions de Carmen d’enguany, són l’exemple del que em temo que ens esperi, títols molt populars per omplir el teatre i cantants mediocres. Em podries dir que és el mateix que succeeix amb aquesta Salome, però no crec que Naglestad, Konieczny i Kulman siguin mediocres i sobretot l’orquestra de la Staatsoper tot i en els pitjors dies, no és comparable amb la del Liceu.
      Aquell Liceu de fa uns anys que tants criticaven i que de ben segur massa aviat¡, sino ja mateix, enyorarem, trigarà molt a tornar, i ara el que que tindrem és poca òpera, molt espaiada i sense riscos.
      El probleme del Liceu, si ens atenem el que hem vist fins ara i el que ens queda per veure, i ja portem molte shores d’òpera a l’esquena per tenir sorpreses imprevistes és que a diferència de Viena, potser nosaltres tindrem molta mediocritat per un de bo, i és clar, nosaltres només tenim una dotzena de títols.JA està tot dit.
      Si algú em garantís que la dotzena de produccions fossin d’un nivell de notable a excel·lent¡, com teníem fa uns anys jo no fraia un comentari com el que vaig fer, però com et pots imaginar després d’un barbieri, una traviata, una arabella, la maria stiuarda i el doble programa Montsalvatge/Poulenc, ja et puc dir que som molt vienesos, però ens falten les nits d’alt voltatge, i ells si més no ja en porten unes quantes.
      Jo no voldria que el Liceu fos com l’òpera de Viena, però si que voldria veure moltes més òperes de les veiem, menys representacions de cada títol i el retorn del nivell vocal del que érem referència.
      A la Staatsoper de Viena ja fa molts anys que entre el públic hi ha més japonesos que a la pròpia òpera de Tòquio, al cap i a fi és el que vol el Sr. Guasch i tots els directors anteriors a ell, alguns van tenir la sort de que el públic es barallava per assistir a les seves temporades i altres han tingut que adaptar-se a una realitat ben diferent. El que està en discussió és el model de l’adaptació i Van Morrison per fer calaix no m’agrada, i Carmen galdosa per seguir fent calaix tampoc, però mal per mal, m’estimo més una Carmen galdosa, perquè el que no tinc tan clar és que Van Morrison serveixi per fer una Carmen de primera, al menys amb la idea actual.
      Gràcie sper comentar Agustí, espero seguir comptant amb les teves opinions.

      M'agrada

Deixa un comentari