Dmitri Hvorostovsky (dimoini) i Asmik Grigoryan (Tamara) Fotografia gentilesa de Pavel Antonov
Anton Rubinstein Grigorevich (Антон Григорьевич Рубинштейн) (28 de novembre de 1829 – 20 de novembre de 1894) és un pianista, director d’orquestra i compositor rus, fundador del Conservatori de Sant Petersburg, que no s’ha de confondre amb el el fundador del Conservatori de Moscou, Nikolai Rubinstein, germà seu.
Com a pianista, Anton Rubinstein era una de les figures més destacades del segle XIX, però és que com a professor i educador va ser especialment recordat per ser professor de composició de P.I.Txaikovski.
Com a compositor Rubinstein va escriure cinc concerts per a piano, 6 simfonies, moltes obres per a piano, és clar, i 20 òperes, entre elles El dimoni, potser la “més coneguda” a Rússia, no pas a occident on les seves obres i menys les seves òperes no es programen.
Gran part de la fama d’aquesta òpera es deu al mític baix-baríton Fiódor Xaliapin que la va interpretar amb assiduïtat.
Rubinstein i Mikhail Glinka , considerat el primer gran compositor clàssic rus, van estudiar a Berlín amb el pedagog Siegfried Dehn. Glinka, 12 anys abans que Rubinstein, i mentre aquell va orientar el seu interès en la composició per instaurar els fonaments de l’escola russa, Rubinstein es va estimar més seguir l’escola germànica de Deh seguint als seus referents Robert Schumann i Felix Mendelssohn, amb la qual cosa la seva música no segueix els preceptes nacionalistes del Grup dels Cinc. Sovint la seva música ha estat titllada de grandiloqüent i previsible, poc original i efectista
Després de la mort de Rubinstein, les seves obres van començar a perdre popularitat, malgrat que els concerts per a piano encara es van mantenir fins a la Primera Guerra Mundial en les sales de concert europees,mentre que a Rússia mai s’ha deixat de programar tot i no ser considerat a l’alçada dels grans compositors.
Les seves obres més conegudes són la segona simfonia (coneguda amb el sobrenom de l’oceà), el concert per a piano i orquestra núm 4 i l’òpera que avui ens ocupa, El dimoni.
El dinoni és una òpera en tres actes i cinc quadres amb llibret de Apollon Maikov i Pavel Vieskovaty, inspirat en una de les obres cabdals del romanticisme rus deguda a Mikhail Lermontov, prohibida per sacrílega l’any 1860 . Es va estrenar al Teatre Mariinski de San Petersburg el 13 de gener de 1875 i Rubinstein va convidar a l’estrena a César Cui, Modest Mussorgski i Nikolai Rimsky-Korsakov, tots tres membres del famós grup dels cinc (els altres dos eren Mily Balakirev i Alexander Borodin)
Rubinstein va escriure l’òpera a l’any 1871 però la censura la va retenir durant quatre anys fins que no es va poder estrenar. A l’estrena va obtenir un èxit de part del públic però la crítica no va ser tan amable i la va titllar de massa acadèmica i impersonal.
L’òpera té, malgrat les crítiques rebudes, punts de molt interès, ja sigui en la part del protagonista, un retrat vocal del dimoni que pot fer companyia als de Gounod, Boito, Berlioz o Meyerbeer, alhora que l’escriptura orquestral és rica de timbres, mentre que la inspiració melòdica està farcida de troballes que si tenen la corresponent adequció en els cantants, de ben segur faran gaudir als espectadors. potser per això després de la seva estrena va obtenir 100 representacions entre 1871 i 1881. Al Teatre Bolxoi es va estrenar al 1879.
SINOPSI
Acte 1
Escena 1 Pròleg: Durant una tempesta a les muntanyes del Caucas un cor d’esperits malignes invoquen al dimoni per destruir la bellesa de la creació de Déu. El Dimoni canta del seu odi per l’univers i rebutja la petició que li fa un àngel per reconciliar-se amb el cel.
Escena 2: Tamara, a l’espera del seu casament amb el príncep Sinodal, surt a fer un passeig a la vora del riu, el dimoni la veu i s’enamora d’ella. Ell li promet que “tothom s’agenollarà davant ella” si correspon al seu amor, però Tamara fascinada alhora que espantada es refugia al castell.
Escena 3: El seguici del príncep Sinodal s’està obrint camí cap a la cort del príncep Gudal per casar-se amb Tamara, però una allau els hi barra el pas. El dimoni apareix i jura que el príncep Sinodal mai tornarà a veura Tamara¡. El seguici és atacat per els tàrtars i el príncep Sinodal resulta ferit de mort. Abans de morir, li diu al seu servent que porti les despulles a Tamara.
Acte 2
Escena 4: Les festivitats del casament ja han començat. Un missatger anuncia que la caravana del príncep Sinodal s’ha retardat. Tamara detecta la presència del dimoni i té por. Quan el servent de Sinodal porta el cos del príncep a Tamara aquesta defalleix de dolor mentre escolta horroritzada la veu sobrenatural del Dimoni i les seves promeses i proposicions. Ella demana al seu pare d’entrar a un convent.
Acte 3
Escena 5: El dimoni té la intenció d’entrar en el convent on Tamara s’ha reclòs, creient que el seu amor per ella ha obert el seu esperit de bondat.Un àngel tracta en va de detenir-lo.
Escena 6: Tamara viu angoixada amb els constants pensaments del dimoni que se li apareix en somnis. El Dimoni apareix ara a la realitat i li declara el seu amor.Tamara tracta de resistir la seva atracció per ell, però finalment cedeix i el dimoni la besa. Apareix l’àngel que mostra a Tamara el fantasma del príncep Sinodal. Horroritzada, Tamara lluita per lliurar-se dels braços del dimoni i cau morta.
Epíleg i apoteosi: L’àngel proclama que Tamara ha estat redimida pel seu sofriment, mentre que el dimoni està condemnat a la soledat eterna. El Dimoni maleeix la seva sort. En l’apoteosi final un estol d’àngels acompanya a Tamara al cel.
LA VERSIÓ DE MOSCOU 2015
A la preciosa versió que us proposo, feta en versió semi-escenificada a la Sala Txaikovski del Conservatori de Moscou el passat 30 de gener, el rol del dimoni el canta el baríton Dmitri Hvorostovsky de manera magnífica, malgrat que no sé si la tessitura és la que correspon exactament. El baríton rus està en plena forma tot i que com sabeu no pot evitar dissimular una respiració exagerada que enlletgeix un cant noble i seductor, molt més convincent que quan canta Verdi, per exemple. Veu rica i de timbre càlid que embolcalla les inspirades melodies que Rubinstein va atorgar al seductor diable, especialment quan es declara a Tamara, si bé no pot evitar emmascarar la veu per intentar ser més baix, quelcom que acaba afectant a la naturalitat de l’emissió.
Molt notable el tenor Vasily Yefimov com a Príncep Sinodal, amb un timbre viril i heroic, és una llàstima que mori tan aviat. Caldrà seguir a Yefimov, com també caldrà fer-ho amb l’esplèndid contratenor que canta el rol de l’àngel, originalment destinat a una soprano, aquí és Vadim Volkov, que haurem de seguir, ja que la veu no té cap sonoritat irritant i sense veure el vídeo, talment sembla una mezzosoprano. M’ha agradat molt.
El princep Goudal d’Alexander Tsymbalyuk és notable, amb una veu de baix-baríton per la seva joventut però que esdevindrà sense discussió un baix rotund dintre de pocs anys.
La que m’ha agradat menys, tot i complir molt més que dignament és la soprano Asmik Grigoryan en el rol de Tamara. La veu és mol eslava, penetrant i no sempre correctament emesa, els aguts no són gaire agradables, però canta amb gust i al final es creix malgrat que la veu tendeix a fixar alguns sons i perdre homogeneïtat.
Magnífica la direcció musical de Mikhail Tatarinkov al capdavant de la Svetlanov Symphony Orchestra, mentre que la semi escenificació de Dmitry Bertman es fonamenta en unes projeccions que aprofiten l’espai de la sala simfònica, alhora que amb uns quants elements escenogràfics situa les accions i mou els personatges en un espai habilitat davant d el’orquestra. La solució és bona, molt millor que mantenir als cantants palplantats davant de l’orquestra amb els faristols, i entrant i sortint de l’escena, o asseguts de manera més o menys decorosa mentre no intervenen.
Malauradament no hi ha subtítols de cap mena, és clar que si fossin en rus tampoc ens ajudarien gaire a la immensa majoria.
L’experiència resulta molt gratificant i estic segur que no us en penedireu de baixar l’únic arxiu. és una òpera que cal conèixer
No cal dir que Hvorostovski s’agrada molt i agrada molt
Anton Rubinstein
EL DIMONI
Dmitri Hvorostovski El dimoni (baríton)
Asmik Grigoryan Tamara (soprano)
Larisa Kostyuk La criada de Tamara/Zefiro (contralt)
Vadim Volkov L’àngel (contratenor)
Vasily Yefimov El príncep Sinodal (tenor)
Igor Morozov el vell missatger (tenor)
Alexander Tsymbalyuk El Príncep Goudal (baix)
Dmitry Skorikov un vell servent (baix)
Svetlanov Symphony Orchestra of Russia
Choir of the Helikon Opera Moscow Musical Theatre Dir: Yevgeny Ilyin
Director musical: Mikhail Tatarinkov
Director escènic: Dmitry Bertman
Txaikovski Concert Hall de Moscou 30 de gener de 2015
Abans d’explicar-vos com ha anat la Norma del Liceu (apunt del dilluns) tinc pendent parlar-vos d’un disc amb música de Mompou i de la darrera òpera del MET al cinema, que ja hauré vist, Les Contes d’Hoffmann, mentrestant aquí avui he portat una “raresa” magnífica.
Bon cap de setmana!
IN FERNEM LAND 
La història recorda una mica la del dimoni asmodeu del Llibre de Tobies de la Bíblia. L’escoltaré amb atenció, sembla una proposta interessantíssima. La respiració exagerada de Hvorostovsky, en la teva opinió, és voluntària o involuntàriament exagerada? Vullc dir, és un defecte tècnic i d’estil? (si és que pot hom parlar de “defectes” en aquest context. Felicitats per l’apunt. Una cosa més que sé.
M'agradaM'agrada
La respiració és necessària, tant evident o sorollosa com ho fa ell, és un defecte ja que és molest.
Aquesta òpera és una troballa i la versió és magnífica.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies! És una delícia llegir-te, però quan parles de les òperes que no són gaire populars per les nostres terres encara més!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’hagi agradat l¡apunt, però sobretot m’agradaria que t’agradés aquesta òpera.
M'agradaM'agrada
Ostres… grandiloqüent, previsible, poc original, efectista, massa acadèmica, impersonal… solidaritat!, mediocres del món, aquí hi ha un dels nostres que necessita els nostre suport! Ens hem de tirar enrere perquè sigui en rus (ni un borrall) i sense subtítols?!?!? Mai de la vida! Jo ja me l´estic baixant…
(per la resta, avui sí que no m´oblido, MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Joaquim. Quina setmaneta de regals portes… I això d´avui és un tresor impagable, perquè Cheniers i Pikovaies podrem tenir moltes al llarg de la nostra vida, però… Dimonis de Rubinstein??? No té preu el que fas per nosaltres!!!)
M'agradaM'agrada
Això ho varen dir els crítics, segurament condicionats per els 5 i tot el que significava. El dimoni és una obra magnífica. Ara només espero que un dia d’aquests ens caigui un vídeo de Sadko 😉
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim; acabo de veure-la, l’òpera és preciosa, m’ha agradat molt però que molt. Els cantants,la direcció musical, el montatge escènic, tot és fantàstic.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’hagi agradat i tal com estan les coses, aquestes òperes no les veurem mai al Liceu…
M'agradaM'agrada
Però potser sí a Madrid (Der Kaiser von Atlantis, Das Liebesverbot, Moses und Aron escenificada… Quina enveja de temporada!)
M'agradaM'agrada
Al Real ens farà a partir d’ara molta enveja, perquè en Matabosch podrà fer amb més diners, tot el que tenia previst aquí i no el deixaven.
Ho varem dir que el trobaríem a faltar i ha hi som.
Tinc molta ànsia per saber que ens proposaran al Liceu,
M'agradaM'agrada
Molt interessant. Ja que aquest bloc és en català i sé que aprecies la llengua catalana voldria aprofitar per a recomanar un lloc dedicat a relats i poemes en català on participem la meua dona i jo. T’anime a tu i tots els teus lectors a entrar-hi. Són relats curts i tothom hi por entrar. Els temes són molt variats, per a tots els gustos:
http://relatsencatala.cat/
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Entraré a xafardejar, però t’aconsello que et deixis seduir per el dimoni…. 👿
M'agradaM'agrada
Hola Quim.No sé si seré a la única que le pasa pero me he bajado dos veces el video y se oye entrecortado :(Gracias y saludosLillian Guridi Barcelona
Date: Fri, 6 Feb 2015 01:31:14 +0000
To: lillian.guridi@hotmail.com
M'agradaM'agrada
Hola Lilian, benvinguda a IFL.
he baixat l’arxiu i he comprovat que si el reprodueixo mitjançant Windows Media Player no hi ha cap inconvenient.
Ai el reprodueixo amv VLC tinc el mateix problema que tens tu, per tant deu ser una incomptabilitat amb el reproductor. Intenta buscar una alternativa o bé utilitza el Format Factory, si no el tens et recomano que el descarreguis, és gratuït, fàcil de utilitzar i va molt bé. Serveix per canviar els formats. Aquest vídeo és en format MPGE, aleshores el que pot fer és canviar-lo a AVI o a qualsevol altre, i un cop ho hagis fet segurament desapareixerà el problema. No se m’acut una altra solució.
Lamento els inconvenients i t’agrairia que si ho pots solucionar que ens ho facis saber.
Gràcies per seguir el blog
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim: mil gracias por esta magnífica ópera. Sólo un pequeño detalle: no es la “Sala grande” (como se la conoce) del Conservatorio, sino la “Sala de conciertos P. I Chaikovski”, que se encuentra en otro lugar de la ciudad (la calle Tverskaia). La orquesta es la que se conocía como “Orquesta Estatal de la URSS”, cuyo director titular era E. Svetlanov y que, después de la muerte de éste y de la desintegración de la URSS, pasó a llamarse Orquesta Sinfónica Estatal de Rusia “E. F. Svetlanov”.
M'agradaM'agrada
Gracias por la aclaración y la información que nos facilitas Manuel, ahora lo rectifico.
M'agradaM'agrada
Algú sap com està la discografia d’aquesta òpera? Aquesta setmana santa anirem a l’àrea d’influència russa I aprofitaré per buscar alguns rimskys i potser es troba també en estudi en CD. Gràcies!
M'agradaM'agrada
No ho sé Joan, les discogràfiques ho estan descatalogant tot i aixi naxos mai falla i aquí tens el que tenen ells
http://www.naxos.com/search/kwsresults.asp?q=The+Demon&site=naxosalbums&x=13&y=5&ie=ISO-8859-15&output=xml_no_dtd&proxystylesheet=naxos_frontend&client=naxos_frontend&filter=0
Desconec el que et pots trobar a la zona que visites, en qualsevol cas BON VIATGE!
M'agradaM'agrada
Existe una grabación de 1974, dirigida por Borís Jaikin, con la orquesta y coro de la Radio y Televisión de la URSS. La firma “Melodía” la ofrece en su página web, por lo cual no creo que sea muy difícil de encontrar. Hay dos grabaciones sovieticas anteriores una de las cuales, la de 1950 (Teatro Bolshoi. Melyk-Pashaev), está editada por Naxos.
M'agradaM'agrada
Un estudio de una forera dejó estos datos:
1. Demon – Georg Ots
Tamara – Olga Kashevarova
The nurse – Ludmila Grudina
Gudal – Nikolai Konstantinov
Sinodal – Sergei Matveev
Angel – Era Krayushkina
Conductor – Vadim Kalentiev
Mariinsky, Leningrad, 7 july 1957
2. La de 1950, en Naxos.
3. En italiano: Virginia Zeani, soprano
Mario Rinaudo, bajo
Agostino Lazzari, tenor
Guerrando Rigiri, bajo
Nicola Rossi-Lemeni, bajo
Orchestra della RAI, Milan
Maurizio Arena, dirección
1971
4. 2003, dirigida por Gergiev con Evgeny Nikitin y Marina Mescheriakova, por la red.
¡Suerte!
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Con permiso de Joaquim…
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Y más gracias
M'agradaM'agrada
Gracias
M'agradaM'agrada
De nada.
M'agradaM'agrada
Gracias Leonor
M'agradaM'agrada
No hay de qué.
M'agradaM'agrada
Un placer.
M'agradaM'agrada
Brevemente, retornada de Barcelona (donde regresaré la semana próxima), dos breves comentarios:
1. ¡Muchas gracias, Joaquim!
2. Miro sobre esa discografía.
¡Buena semana, infernems!
M'agradaM'agrada
¿Estuviste en el Liceu el domingo?
M'agradaM'agrada
Ese día volví. Regreso el próximo fin de semana: los dos repartos.
M'agradaM'agrada
Espero verte el domingo, ¿vale?
M'agradaM'agrada
Nos vemos. Y comentamos, brevemente.
M'agradaM'agrada
Brevemente 😥
M'agradaM'agrada
Que yo hablo muchísimo…
😉
M'agradaM'agrada
jajajajajajaja
M'agradaM'agrada
libretto en ruso e inglés : http://www.frankhamilton.org/jg/Demon.pdf, mas o menos ajustado a la representación, con eso y la sinopsis no hay pérdida. un texto bonito.
M'agradaM'agrada