No hi ha cap contrasentit, la música també pot ser callada i per demostrar-ho el compositor català Frederic Mompou, va escriure 4 quaderns escrits als anys 1951, 1962,1965 i 1967 amb el nom de Música Callada, que han esdevingut una obra mestra del seu opus creatiu i una senya d’identitat.
Aquesta obra cabdal que ja compta amb nombroses gravacions discogràfiques, ara se li haurà d’afegir la que acaba de sortir al mercat deguda a la pianista barcelonina Sira Hernàndez.
La música que en essència mai pot ser callada, esdevé en la magnètica obra del compositor català tan interior i introspectiva que no té nom més apropiat que callada. En aquesta música tot ha de ser simple, sincer, senzill i per tant suposo que ha de ser enormement difícil transmetre aquesta veritat, aquest retrobament amb el més íntim, evitant caure en efectismes que desvirtuïn aquesta interioritat i aquest silenci fet de notes, sense que per altre part es produeixi una letàrgica monotonia que faci decaure el interès a qui s’apropa a l’obra, també a aquells que ho facin per primera vegada.
La senzillesa de l’exposició no ha d’evitar la intensitat fonamentada en les sonoritats quasi transparents que han de transmetre espiritualitat i poesia, no exempta d’emoció, fins i tot m’atreviria a dir passió, que és quelcom que de ben segur molt pocs s’atrevirien a admetre en la música de Mompou.
La versió de Sira Hernández fa honor a l’esperit de Mompou, traspua senzillesa i denota molta sensibilitat en crear aquest univers sonor tan aparentment simple, però farcit de la intensitat dels contrasts, la sonoritat sempre hi és present, mai defalleix, ni en els moments més dolços i per tant els quatre quaderns flueixen com un tot a partir de cada nota.
La interpretació és molt nítida però qui sap si amb una pressa de so més adient, no tan agressiva en alguns moments i sorprenenment “bruta” de sonoritats alienes, tenint més cura per tal de que els fortes no fossin a vegades agressius, el resultat final encara hagués estat més acurat. Potser l’hauré d’escoltar una altre vegada i en unes altres condicions, l’he escoltat directament i amb auriculars, i penso que els enginyers de so haguessin hagut de tenir una mica més de cura per treure tota la nitidesa del so del piano, sense que en cap moment hi hagués cap lleugeríssima saturació o distorsió que m’ha semblat percebre.
En qualsevol cas el nou CD editat per SOLFA i gravat el 2 i 3 de maig de l’any passat a l’auditori de Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramanet, s’afegeix amb tots els honors a les magnífiques gravacions existents amb prou fidelitat i alhora originalitat interpretativa com per ajudar a gaudir una vegada més d’aquesta música tan suggeridora i encisadora com íntima i callada.
Una mica més d’una hora encisadora.
Us deixo l’enllaç a Spotify on podreu escoltar íntegrament aquest magnífic treball.
Demà canviaré radicalment l’escenografia i us parlaré de la darrera òpera del MET al cinema, Les contes d’Hoffmann, una setmana després de la transmissió a les sales de cinema i a la que no vaig poder assistir, ara una vegada vista, us deixaré el corresponent apunt.
IN FERNEM LAND 
L´oxímoron es resol especialment si la música es jueva.
M'agradaM'agrada
és amb accent
M'agradaM'agrada
el segon és, vull dir…
M'agradaM'agrada
Quan he vist tot just llavar-me que l’apunt ja tenia tres comentaris he al·lucinat i he pensat que no estàvem tan malament que jo penso, ja que tres comentaris per un disc nou de la música callada de Mompou estava segur que no tindria gaire participació, són coses que passen i que tinc ben estudiades, quelcom que no em fa tirar-me enrere i deixar de parlar-ne, perquè crec que cal difondre l’obra dels nostres músics i l’obra dels nostres artistes, malgrat que per les terres llunyanes molts s’estimin més un pinyol, un trinat o una provocació escènica.
Si parlem de música exquisida per a piano i el o la pianista no són ni Trifonov, ni Pires, per posar dos megacracks, ja no et dis res, per això els tres comentaris m’han esverat. Quan he vist que tots tres eren teus m’ha fet il·lusió, és clar, però me n’he adonat que això no és com les pel·lícules de Frank Capra i que els miracles com a Lourdes es produeixen en comptadíssimes ocasions.
Però ja que hi som, et recomano que escoltis aquesta música i aquesta interpretació, de ben segur quan acabis seràs una mica més feliç.
Bon dissabte Xavier.
M'agradaM'agrada
Em sap greu haver aixecat falses expectatives: no he sabut fer més que un comentari dolentet i mal escrit que he hagut d´esmenar dues vegades (es veu que m´he aixecat amb el peu esquerra). No pots demanar lledons a la figuera… Però encara que ja no tinguis més, avui ja no et podràs queixar: quatre comentaris i un (no pas el meu) veritablement preciós.
M'agradaM'agrada
No home no, això sí, m’he despertat de cop 😯
M'agradaM'agrada
Durant molts anys no m’agradava Mompou, vaig trigar molt a gaudir-lo.
Jo crec que el motiu va ser l’admiració que sentia el meu pare per la seva música i a casa s’escoltava molt, tant que jo no podia gaudir en l’equip de música d ela música que jo volia escoltar en aquell moment. un dia el meu pare em va dir, no m’amoïna que ara no t’agradi perquè t’agradarà, ets sensible a la bellesa musical i per tant trigaràs més o menys però t’agradarà i m’acabaràs donant la raó.
El meu pare fa cinc anys que va morir i jo molt abans ja li vaig donar la raó, però no puc evitar cada vegada que sento la seva música de tenir-lo més present.
Moltes gràcies per fer aquest apunt minoritari d’una nova gravació d’aquesta música tan selecte.
Mentre escric estic escoltant el spotify i m’agrada la versió de Sira Hernández, pianista que no coneixia. Gràcies
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest comentari Jordi, és molt il·lustratiu i emotiu.
la música de Mompou és per a gurmets del morro fí, tu apuntaves maneres i el teu pare ho sabia, era qüestió d’esperar, segurament quan et va veure gaudir la música de Mompou es va sentit calladament satisfet.
Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
Investigaré aquest CD, Mompou és de llarg el meu compositor català preferit. És un d’aquells creadors que la crítica internacional “redescobreix” cada cert temps: fa un parell d’anys amb l’esplèndid CD de Volodos, abans amb Stephen Hough… i sempre he pensat que si hagués nascut francès, avui seria molt més conegut.
M'agradaM'agrada
Investiga, investiga, agradant-te com t’agrada Mompou estic segur que no et decebrà.
Si fos francès a Catalunya ens agradaria molt més i ens ompliríem la boca lloant-lo, però ai!, és català, massa casolà o afrancesat per uns o els altres
M'agradaM'agrada
No sé baixar-ho.I em feia molta il-lussió escaltar-lo.
M'agradaM'agrada
Demo, no he deixat res per baixar, només es pot escoltar per Spotify, i t’has de donar d’alta (és gratuït) o comprar el disc, és clar.
M'agradaM'agrada
il-lusió
M'agradaM'agrada
No és una obra gens fàcil. Encara que sigui un món sonor radicalment oposat, és una mica com l’obra pura i reduïda a la mínima expressió de Webern: a les dels dos autors costa d’entrar-hi, de tan despullades com són. Jo recordo que el primer cop que la vaig sentir estava com esperant “que passés alguna cosa”… I no… He millorat, però encara és una obra que no sé apreciar del tot, la veritat. Paciència.
M'agradaM'agrada
T’entenc, però en a mi sempre m’ha captivat, potser perquè mai esperava que passés res, em vaig deixar endur.
Tampoc hi ha cap obligació, hi ha obres o autors que no entren i no entren, per molt que hi posem tots els sentits.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per els teus comentaris que són de gran estímul!
Sira Hernández
M'agradaM'agrada
Benvinguda a IFL Sira, estic molt honorat per la teva visita i el teu comentari en un apunt on ets co-protagonista al costa del mestre Mompou, és clar. Cal dir a tots els que ens visiten que no ens coneixem de res i que aquesta és la primera vegada que ens parlem, ho dic per allò que ja saps que acostuma apassar, m’entens oi?.
Et felicito per la feina feta, és un treball magnífic d’una obra que molts saben que existeix i pocs realment coneixen, i cal que tots els que estimem la música ens en fem reso quan es publiquen noves gravacions dels nostres músics i dels nostres artistes.
M'agradaM'agrada