IN FERNEM LAND

CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX XOSTAKÓVITX I TXAIKOVSKI


Avui us vull deixar escoltar un concert que va tenir lloc el passat 8 de febrer a la Semperoper de Dresden dins el marc de la temporada 2014/2015 de la institució alemanya, amb la Staatskapelle dirigida per el seu titular, Christian Thielemann fent front a un programa eslau que incloïa l’impressionant concert per a violí i orquestra número 1 de Dmitri Xostakóvitx i la sisena simfonia de Txaikovski, la Patètica.

No és un programa gaire optimista, la veritat, ja que les dues peces, quina de les dues més bella i impressionant, et deixen una mica tocat, però he cregut que us agradaria escoltar-lo, sobretot perquè massa sovint i de manera potser errònia, associem al gran director alemany com un referent en el repertori germànic, sobretot el repertori romàntic i post romàntic, i ens oblidem que també excel·leix en altres,no tots, com podreu comprovar en aquest cas fent front a dos autors ben contrastats com són els dos compositors escollits per aquest programa.

A més a més, com a luxós afegitó tenim com a solista del concert de violí a Nikolaj Znaider, que a Barcelona el coneixem bé en les seves dues facetes, com a director, ja que va dirigir la temporada passada a l’OBC un concert amb obres d’Edward Elgar i Queyras de solista, i la setmana següent com a solista i dirigit per Stéphane Denève, va  interpretar el concert de Beethoven.

La interpretació que Znaider fa del concert de Xostakóvitx és aclaparadora, brillant i virtuosística, tant per el domini tècnic, com per la intensitat. Coneixent el volum que extrau del seu violí, de ben segur que el públic assistent a la Semperoper es va quedar clavat i meravellat a les seves butaques. L’acompanyament de la Staatskapelle i Thielemann és magnífic

Aquí el teniu

Els aplaudiments, com no podia ser d’altra manera van motivar el corresponent Bach de propina

A la segona part us espera la Patètica en una versió intensa i densa, explosiva i profunda, que extrau d’una orquestra de somni, com ho és la de Dresden, tot el millor so, tota la millor expressió i tota la seva capacitat de captivar

Com podreu comprovar al finalitzar cada obra, el públic de Dresden espera uns quants segons a reaccionar, quelcom normal quan s’ha estat concentrat en el que s’escoltava i no amb l’ànsia d’anar a fer cafetó o a buscar el cotxe corre-cuita al pàrquing.

Si voleu baixar-vos l’àudio de tot el concert:

Dmitri Xostakóvitx
Concert núm 1 en Mi bemoll major op 107

Propina: J.S. Bach

P.I. Txaikovski
Simfonia núm 6 en Si menor op. 74 »Patètica”

  • 1. Adagio – Allegro non troppo – Andante – Moderato mosso – Andante – Moderato assai – Allegro vivo – Andante come prima – Andante mosso
  • 2. Allegro con grazia
  • 3. Allegro molto vivace
  • 4. Finale. Adagio lamentoso – Andante

Nikolaj Znaider Violine

Staatskapelle Dresden
Christian Thielemann

ENLLAÇ àudio (mp3)

https://www.mediafire.com/folder/7wmzi898v84yn/Concert_Staatskapelle_Thielemann_Znaider

Demà us parlaré del MET amb un doble programa que espero em tregui el mal gust de boca de les darreres transmissions cinematogràfiques d ela temporada novaiorquesa. Tant Iolanta com el Castell de Barbablava són mereixedores del millor i crec que la cosa pinta bé. Aquesta nit la solució i demà l’apunt a IFL

Un comentari

    • Joaquim

      Hi Jackie,
      If you send me your email address to receive daily notes in your email, I can not do it.
      You have to do it again subscribing to the new address.
      This you can easily do the right column of the blog, in the end, click on SEGUEIX(follow), and following the instructions to enter the new email address is very easy.
      Good luck and thank you for following me

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      En la temporada próxima Enrique los del Liceu se han propuesto que nos hagas una vista, no digo más pero tu seguro que ya me entenderás.
      En cuanto a Thielemann y la Staatskapelle hay que ir a buscar el recliantorio, no queda otra.
      Un saludo

      M'agrada

      Respon
        • Joaquim

          Jajajajajaja, a ver si ahora se comportan con el reparto y el director, bueno los directores, porqué la última vez que vi un Cellini (Salzburg) la producción fue un horror, y la dirección musical…mejorable (y era Gergiev), pero entre la clásica de Davis (una maravilla) y la de Nelson (bellísima y con un reparto casi tan bueno como el de Davis) mi listón estaba muy alto y el director ruso no me convenció en Berlioz, en Les Arts tampoco (Les Troyens).
          En cualquier caso tener un Berlioz en la temporada es un puntazo, aunque estaban previstos unos Troyens que no llegaremos a ver nunca. No me quejo, que me quede como estoy…

          M'agrada

  5. rexval

    Moltes gràcies. Tot perfecte: repertori, orquestra i Barenboim. Fa uns anys van vindre a València amb música orquestral de Wagner i recorde que va ser una experiència sublim. Solament ha sentit una cosa semblant amb Wagner en directe amb Barenboim que crec recordar anava amb la mateixa formació berlinesa.
    Regí

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari