IN FERNEM LAND

LA TEMPORADA 2015/2016 DEL METROPOLITAN OPERA HOUSE


MET 2015_2016

Avui us presento la temporada 2015/2016 del Metropolitan Opera House de Nova York, una temporada amb 25 òperes i un únic recital amb la soprano Anna Netrebko cantant obres de Rimsky Korsakov i Txaikovski.

Amb 25 òperes hom podria creure que el teatre novaiorquès abraça tots els repertoris, però Peter Gelb amb uns resultats en les darreres temporades que no són els esperats, sembla que hagi optat per no arriscar gaire i oferir una temporada fàcil, desequilibrada i  intentaré explicar els motius i farcida de molts noms, però no tots.

La temporada és clarament italiana 18 dels 25 títols són italians, 6 títols de l’àrea germànica incloent Le nozze di Figaro i 1 títol del repertori francès. Cap títol de l’àrea anglosaxona i cap títol de l’àrea eslava, imperdonable!

Per compositors continua el desequilibri, ja que la temporada inclou 5 títols de Donizetti, 5 de Puccini, 4 títols de Verdi, 2 títols de Rossini i 2 de Mozart, 1 de Mascagni. de Leoncavallo, de Wagner, de Strauss (Richard), de Strauss (Johann), de Berg i de Bizet.

2 títols del segle XVIII, 18 títols del segle XIX i 5 títols del segle XX, el més recent de 1935. Cap títol contemporani ja que l’obra de Berg ja té 80 anys, mentre que l’absència d’algun títol del repertori barroc o eslau fa que per a mi  aquesta temporada, malgrat tots els encerts que sense cap mena de dubte té, sigui decebedora, també perquè  sorprèn que només hi hagi un títol wagnerià i cap estrena mundial.

Potser la majoria em direu que és una temporada envejable i tindré que admetre-ho amb matisos. Molts noms, quasi tots els que m’interessen, i algunes absències, les més sonades: Juan Diego Flórez, Bryn Terfel, Rene Pape, Renée Fleming, Anja Harteros, Anja Kampe, Klaus Florian Vogt o Rolando Villazón, si bé el mexicà ha limitat molt el seu repertori i els teatres on canta, o potser són els teatres el que l’han limitat a ell. En canvi n’hi ha uns quants, sobretot tenors, que no em feria cap il·lusió trobar-me’ls en el cas hipotètic o millor, improbable, que anés a Nova York, tot i que ves per on un d’ells ens tocarà al cinema.

M’ha sorprès que Christine Goerke no s’alterni amb Stemme per cantar la sensacional producció d’Elektra de Patrice Chérau, ja que ella és una de les millors intèrprets del rol, com també m’ha sorprès que Yoncheva ja canti Desdemona i que Gheorghiu torni al MET on Gelb, tip dels seus capricis, va dir que no tornaria a cantar.

Certament l’esdeveniment vocal és que Sondra Radvanovsky accepti el repte de cantar els tres rols de les reines donizettianes en una mateixa temporada,  és quelcom veritablement valuós i no cal dir que si conserva l’estat actual de forma i veu, assolirà una fita impressionant.

A part de la direcció de James Levine, director musical del MET, que es fa càrrec de 5 títols i Fabio Luisi, director principal que en dirigeix 4, només en semblen veritablement remarcables les direccions de Noseda, Salonen, Heras-Casado o  Nézet-Séguin, però en canvi i per la importància del teatre es troben a faltar els grans noms de la direcció operística, i em refereixo a Pappano, Thielemann, Mutti, Chailly, Gergiev, Metha o Gatti, mentre que la resta de noms que figuren en la propera temporada són directors d’un altre nivell, alguns bastant mediocres.

Pel que fa a les produccions, n’hi ha 6 de noves: Otello, Lulu, Roberto Devereux, Elektra, Manon Lescaut i Les pêcheurs du perles, totes elles es podran veure al cinema.

David McVicar en l’edició més amable i domesticada sembla ser el director del MET amb 5 produccions que inclouen la trilogia Tudor de Donizetti, sent Roberto Devereux la primera vegada que es representa al teatre novaiorquès, seguit del cada vegada menys interessant Bartlett Sher a qui recau l’honor de dirigir el Otello inaugural, al costat de les produccions de Il barbiere di Siviglia que hem vist aquest any i L’elisir d’amore de fa unes temporades.

No cal dir que la quota Zeffirelli, estarà ben present, així com la de Otto Schenk, que garantiran en les hiper clàssiques i quasi sempre mastodòntiques produccions made in MET, la satisfacció del sector conservador (majoritari) del públic, públic que amb els intents de renovació d’algunes de les noves produccions contractades per el discutit Mr Gelb, no s’ha motivat i ha deixat masses dies la taquilla amb entrades per vendre..

Sent com és una de les primeres, sinó la primera, temporada operística del món, trobo que a la 2015/2016 li falten masses coses i ni sobren unes quantes. Temporades com les del Covent Garden de Londres o la de Paris, que potser analitzarem abans de saber la del Liceu, són clarament superiors a la novaiorquesa.

Aquí teniu tots els títols i repartiments, si premeu sobre cada títol anireu a la pàgina del MET.

  • Anna Bolena (Gaetano Donizetti) 7 representacions

    Armiliato, McVicar; Radvanovsky, Garanca/Gubanova, Mumford, Costello/Stayton, Abdrazakov

  • Anna Netrebko

    Obres de Rimsky-Korsakov i Txaikovski

  • The Barber of Seville (Gioacchino Rossini) en anglès 9 representacions

    Walker, Sher; Leonard/Costa-Jackson, Portillo/Stayton, Madore/Pershall, Lanchas, Pomakov

  • La Bohème (Giacomo Puccini) 17 representacions

    Carignani/Ettinger, Zeffirelli; TBA/Agresta/Hong, Martínez/Philllips/TBA, Vargas/Hymel/Borras, Molnar/Kelsey, Lavrov/Pershall/Arduini, Van Horn/Sim/Tagliavini, Del Carlo

  • Cavalleria Rusticana/Pagliacci (Pietro Macagni/Ruggero Leoncavallo) 11 representacions

    Luisi, McVicar; Urmana/Monastyrska, Lee/Tamura, Maestri, Frittoli, Alagna, Gagnidze, Lavrov/Pogossov

  • Don Pasquale (Gaetano Donizetti) 5 representacions

    Benini, Schenk; Buratto, Camarena, Molnar/Lavrov, Maestri

  • La Donna del Lago (Gioachino Rossini) 5 representacions

    Mariotti,Curran; DiDonato, Barcellona, Brownlee, Osborn, Gradus

  • Elektra (Richard Strauss) 7 representacions

    Salonen, Chéreau; Stemme, Pieczonka, Meier, Ulrich, Owens

  • L’Elisir d’Amore (Gaetano Donizetti) 8 representacions

    Mazzola, Sher; Kurzak, Grigolo/Chang, Plachetka, Corbelli/Spagnoli

  • Die Entführung aus dem Serail (Wolfgang Amadeus Mozart) 5 representacions

    Levine, Dexter; Shagimuratova, Kim, Appleby/Biss, TBD, König

  • Die Fledermaus (Johann Strauss) 10 representacions cantada en anglès

    Levine, Sams; Phillips, Crowe, Graham, Spence, Pittas, Szot, Opie

  • Lulu (Alban Berg) (8 representacions)

    Levine, Kentridge; Petersen, Graham, Brenna, Groves, Reuter, Grundheber

  • Madama Butterfly (Giacomo Puccini) 13 representacions

    Chichon, Minghella; Racette/Opolais, Zifchak, Giordano/Alagna; Racette, Zifchak, Giordano, Rucinski/Croft

  • Manon Lescaut (Giacomo Puccini) 

    Luisi, Eyre; Opolais/TBA, Kaufmann, Cavalletti, Sherratt

  • Maria Stuarda (Gaetano Donizetti) 7 representacions

    Frizza, McVicar; Radvanovsky, van den Heever, Albelo, Carfizzi, Youn

  • Le Nozze di Figaro (Wolfgang Amadeus Mozart) 9 representacions

    Luisi, Eyre; Willis-Sørensen/Majeski, Hartig, Leonard, Pisaroni, Petrenko

  • Otello (Giuseppe Verdi) 13 representacions

    Nézet-Séguin/Fischer, Sher; Yoncheva/Gerzmava, Antonenko, Pittas/Dolgov, Lucic/TBA, Groissböck/Morris

  • Les Pêcheurs de Perles (Georges Bizet) 10 representacions

    Noseda/TBA, Woolcock ; Damrau/Woodbury, Polenzani, Kwiecien, Testé

  • Rigoletto (Giuseppe Verdi) 15 representacions

    Heras-Casado/Abbado, Mayer; Peretyatko/Sierra, Leoson/Herrera, Costello/Beczala/Borras, Keenlyside/Lucic, Kocán/ Ivashchenko

  • Roberto Devereux (Gaetano Donizetti) 8 representacions

    Benini, McVicar; Radvanovsky, Garanca, Polenzani, Kwiecien

  • Simon Boccanegra (Giuseppe Verdi) 5 representacions

    Levine, Del Monaco; TBA/Haroutounian, Calleja, Domingo, Furlanetto

  • Tannhäuser (Richard Wagner) 7 representacions

    Levine, Schenk; Westbroek/Miller, DeYoung, Botha, Mattei, Groissböck/TBA

  • Tosca (Giacomo Puccini) 13 representacions

    Domingo/Colaneri, Bondy; Dyka/Gheorghiu/Guleghina/Monastyrska, Giordano/Giordani/Aronica, Gagnidze/Lucic/Vratogna, Del Carlo

  • Il Trovatore (Giuseppe Verdi) 10 represnetacions

    Armiliato, McVicar; Netrebko/Meade, Zajick, Lee/Palombi/Giordani, Hvorostovsky, Kocán/Youn

  • Turandot (Giacomo Puccini) 16 representacions

    Carignani, Zeffirelli; Goerke/Lindstrom/Wilson/Stemme, Gerzmava/Crocetto/Hartig, Álvarez/TBA/Sartori/Berti, Morris/Tian/Tsymbalyuk

LA TEMPORADA DEL MET AL CINEMA

3 d’octubre de 2015

IL TROVATORE: Marco Armiliato-David McVicar. Anna Netrebko, Yonghoon Lee, Dmitri Hvorostovsky, Dolora Zajick, Dmitri Kocán. 

17 d’octubre de 2015

OTELLO: Yannick Nézet-Séguin-Bartlett Sher. Aleksandrs Antonenko, Sonya Yoncheva, Željko Lučic, Günther Groissböck.

31 d’octubre de 2015

TANNHÄUSER: James Levine-Otto Schenk. Johan Botha, Eva-Maria Westbroek, Peter Mattei, Michelle DeYoung, Günther Groissböck.

21 de novembre de 2015

LULU: James Levine-William Kentridge. Marlis Petersen, Susan Graham, Daniel Brenna, Johan Reuter, PAul Groves.

16 de gener de 2016

LES PÊCHEURS DE PERLES: Gianandrea Noseda-Penny Woolcock. Diana Damrau, Matthew Polenzani, Mariusz Kwiecien, Nicola Testé.

30 de gener de 2016

TURANDOT: Paolo Carignani-Franco Zeffirelli. Nina Stemme, Marco Berti, Anette Hartig, Alexander Tsymbalyuk 

5 de març de 2016

MANON LESCAUT: Fabio Luisi-Rychard Eyre. Kristine Opolais, Jonas Kaufmann, Massimo Cavaletti, Brindley Sherrat. 

2 d’abril de 2016

MADAMA BUTTERFLY: Karel Mark Chichon-Anthony Minghella. Kristine Opolais, Roberto Alagna, Maria Zifchak, Dwayne Croft. 

16 d’abril de 2016

ROBERTO DEVEREUX: Maurizio Benini-David McVicar. Sondra Radvanovsky, Matthew Polenzani, Elīna Garanča, Mariusz Kwiecien.

30 d’abril de 2016

ELEKTRA; Esa-Pekka Salonen-Patrice Chéreau. Nina Stemme, Waltraud Meier, Adrianne Pieczonka, Eric Owens, Mel Ulrich.

Un comentari

  1. Retroenllaç: Noticias de febrero de 2015 | Beckmesser

  2. Xavier C.

    Em sembla un encert això que fas de voler donar un cop d´ull a les altres programacions de temporada. Com ens posarem tots (perquè ens posarem) a veure qui la diu més grossa de la temporada del Liceu, si més no que sigui amb coneixement de causa.

    Dit això, de la temporada del MET puc dir que, quan vaig rebre ahir el mail de la temporada HD i vaig veure el títols que hi havia, em va semblar també molt poc estimulant, i això que l´esbiaix conservador no era tan clar (2 òperes del segle XX d´un total de 10 títols) com veient tota la programació.

    Personalment, amb en Gelb, que només conec arran les transmissions i interviews del cinema, sempre he pensat que s´hauria de fer una d´aquestes dues coses: demanar-li que es tregui el caramel de la boca quan fa entrevistes (no l´entenc un borrall) o fer-lo fora per a que no en pugui fer més. Un cop descobert que no era cap caramel sinó que aquest senyor parla així, comprendreu que només ens queda la segona opció, oi? S´ho està guanyant a pols…

    M'agrada

  3. Jordi Medallo Muñiz

    Tens raó que hi ha desequilibri en la oferta i que manquen alguns noms de cantants, però 25 òperes i quasi totes amb repartiments, a priori, prou bons. Al final haurem de fer balanç del que ha estat. Preparem-nos per la del Liceu, crec el proper divendres 27 de febrer.

    M'agrada

    • Serà menys atractiva segur i si la fan amb criteris d eteatre privat com el MET, encara més. El Liceu és un teatre públic i s’ha de regir per paràmetres diferents al MET i si no s’ha entès això és que la directiva no ha entès que el Liceu és (o era) un teatre amb servei i interès públic i això no només vol dir obrir les portes pa que es facin tota mena d’activitats i les que siguin purament operístiques, cada vegada menys en front les altres, s’hagin de fer amb criteris de rendibilitat econòmica.

      M'agrada

  4. No m’estranya, el Met és històricament conservador.
    A mí el pack de cinema em sembla molt interessant, noves produccions i bons casts. M’agafo mig abonament amb ganes: Tann, Lulú (Kentridge i Levine junts!), Pescadors, Lescaut of Course, Elektra. Tiro molt a teutón.
    Igual afegeixo Otello.
    Aviam a casa nostra..Donizetti per un tub ximpum?

    M'agrada

  5. El problema de la programació operística és que com que l’òpera és cara els programadors no s’arrisquen. Els qui acudeixen es comporten con nens petits que sempre volen veure la mateixa leli Disney com sap qui coneix a estes criatures. Sempre el mateix ad nauseam. 40 Traviates, 55, Madames Butterfly, etc. , i és que si es programa alguna cosa diferent al que es habitual, la gent fuig. Això fa que – per pur avorriment – determinats regidors s’inventen una història que res té a vore amb l’argument. No diré noms perquè sembla que ofén dir el que un pensa sense mala intenció.

    Segons les bases de dades, s’han consevat 24.ooo òperes més o menys. 24.000, moltes d’elles de gran qualitat, però solament són conegudes uns centerar, i d’aquest enternar solament es representen unes quantes, les mateixes, les de sempre. O sida, “Dumbo” o “Pocahontas” mil vegades, com els agrada als infants.

    Celilia Bartoli ha destacat en el seu intent de recuperar obres que en el passat triomfaven però que hui no són conegudes, per exemple Nina, o sia La pazza per amore (Nina, o la boja per amor) també coneguda simplement com a Nina de Giovanni Paisiello. Aquest compositor no és conegut pel gran públic. Pocs anirien a veure una òpera seua perquè el seu nom no “sona” com el de Mozart, p.e. Doncs bé. En la Viene del XVIII Mozart no era cap campió de l’escena ni molt menys. Hi havia dos compositors qque ocupaven un lloc privilegiats: el valencià Vicent Martín i Soler i Giovanni Paisiello. Martí era qui estava en cap, solament en alguna ocasió va ser l’italià qui va ocupar el primer lloc. L’austriac no hi fotia res, però que res. Si algú va a veure “Nina!, que és molt divertida a jutjar pel DVD, ho frarà per la Bartoli, que és un valor segur i una diva. Paisiello és un nom que no diu res malgrat l’evident qualitat de la seua obra. Com Martín i Soler va ser apreciat en vida més que Mozart.

    Mozart. ¿Realment era tan bo? ¿No serà un lloc comú, una cosa que es repetix sense pensar-la, com els lloros? Si sóc sincer, i ho sóc, Mozart m’agrada moltíssim, però no sóc tan de cap quadrat i de suro per no veure que no és or tot el que lluix. La seua darrera òpera, “La clemència de Tito” va ser qualificada en el seu temps de “porqueria tedesca”. La veritat és que jo no li trobe qualitat. Em sembla prescindible. En canvi “La flauta” o “Don Giovanni” em semblen obres mestres que no em case d’escoltar sempre que la escena no estiga manipulada per un senyor el nom del qual callaré perquè si l’anomenara, algú se sentiria ferit i demanaria el meu cap. Seguim. “Le nozze de Figaro” i “Così fan titte” crec que fan aigua, sobre tot la segona. Salvaria la primera part de Le nozze, però la resta no em diu res. Abans que aquestes dos, que tanta fama tenen per ser de la famosa trilogia de daponte, em quede amb una obra que apenes es representa “El rapte en el serrall” que crec que és molt millor del que es té per admés.

    I ja acaba relacionat Mozart i J.s. Bach. En època de Mozart, J.S. Bach estava ja pràcticament oblidat, la seua obra no interessava i el “Bach” d’aleshores era un dels seus fills, amic de Mozart i precursor del classicisme vienés. Fins que Mendelssohn no el “recupera” en el XIX, Bach , J.S. no formava part del repertori. Hui en dia tot Cristo afirma que J.S. Bach era un geni, el pare de la música, etc. ¡En què quedem? Durant un segle deixà d’existir fins que algun decretaren que era més bo que el pa.

    Resumint, que a banda del repertori contemporani que no es programa per no arriscar-se, hi ha milers de bones òperes en el passat que tampoc no es representen, ni que siga són coneguts els seus autors encara que en el seu temps foren considerats com a excel·lents.

    Caldria més Cecilies Bartoli que recuperaren els tresors del passat com Mendelssohn va fer amb “La passió segons sant Mateu”, una joia que havia estat perduda i oblidava. Clar que per a això fa falta un públic que siga obert de ment i no es conforme amb 40 “Don Carlos” en francés i 80, en italià. Em tem que el conservadorisme i les actituts puerils amants de la repetició continua és el que domina. A mi m’agradava “El rei lleó” de Disney, però quan em vaig veure obligat a vore’l per enèsima vegada vaig córrer a comprar “Pocahontas”. L’invent no funcionà.

    M'agrada

  6. dandini

    Be, em fa bastanta gràcia que trobeu tant despreciable la temporada del Met.
    Tenir aquella orquestra i a Levine en 5 obres a part de Luisi,Noseda,Nézet i Salonen ja em sembla de per sí força difícil de superar.Be podem comparar amb altres teatres a veure qui guanya en directors de prestigi. Potser La Scala ?
    Respecte als cantants es pot dir que hi són gairebe tots els de nivell estelar.Per cert Joseph Calleja sí que hi canta, el Gabriele Adorno en concret.Trobo estrany que trobis a faltar a Fleming,Vogt,Villazón o Harteros.Donat la teva opinió em pensava que la seva absència la podries valorar com algo positiu.
    D’acord en el cas de Pape,Terfel,o Flórez ,que sigui dit de pas són força habituals en aquella casa.
    A mí m’agrada tambe veure les novetats com per exemple Nadine Sierra,Amanda Woodbury,Benjamin Bliss(darrer premi Viñas),Eleonora Buratto(material de primera),Lianna Haroutounian,etc.
    Manquen allà i a tot arreu tenors per fer Il Trovatore i Marcello Giordani ja no és una bona elecció

    M'agrada

    • Hauries d’estar content, vetllo pels teus interessos i reclamo cantants que no hi són, no pas per a mi, per a tu, i em surts amb aquestes.
      Tu que ets un home que reclames modernitats i obres noves, te’n faràs un bon tip la temporada vinent, i francament Paris 2015/2016 em sembla bastant més interessant per programació i també de cantants fa força goig.

      Ara canviaré lo del Calleja, ja m’estranyava.
      En qualsevol cas i malgrat els estirabots, gràcies

      M'agrada

  7. dandini

    M’he entretingut consultant la presència al Met de Pape,Florez i Terfel.
    El primer passa de les 200 funcions en front de 2 al Liceu.
    Flórez passa de les 100 en front de unes 25 ? al Liceu.
    Terfel tambe passa de les 100 en front de 1 sol recital al Liceu.
    No dic res més que no vull crear una epidèmia de depresió.

    M'agrada

  8. Leonor

    A mí me interesa; me pensaré lo del abono (hasta ahora, sólo iba a un par o a una). Les perdono que mi adorado Mozart no esté programado ahora, ya lo será. A Mozart le sobra y basta con lo que posee. Y a los mozartianos, igual.
    ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

  9. Ducadimantova

    El MET també està passant per moments difícils i està clar que cal fer opera perque molta gent vagi al teatre i reduir allò que només serveix perque uns pocs es posin medalles de “ultra-ways” de l’òpera.
    Estic d’acord amb tu que no obstant tot, potser hagués pogut ser un pel més agoserat, amb una mica més n’hi hagués hagut prou, un pel menys de italià i una mica menys de segle XIX… res més, petits ajustos i ja seria una mica més equilibrat.
    Per altra banda, cal veure si les produccions són transgressores o classiques… això és quelcom que no es deprén dels primers comentaris de la temporada del MET.
    Prefereixo un Otello amb una posada en escena interessant i atrevida que un Jo Dalí ensucrat… sempre i quan no sigui de mal gust gratuït, es clar.
    En fi… tampoc aniré al MET… no és més que una opinió gratuita des de la distància… jajajaja

    M'agrada

  10. És veritat que es tracta d’òperes molt conegudes però, de ben segur, arrossegaran molt públic al teatre. La selecció de l’Icària no és gens menyspreable.
    He somniat que Verti fa el Calaf? Senyor Pare perdoneu-me.

    M'agrada

    • Paris i segurament Covent Garden fan les temporades més interessants i equilibrades del moment.
      Als teatres alemanys més importants, Munich i els de Berlín els perd el seu koncept escènic i els repartiments sui generis, però no hi ha dubte que si parlem de programació i títols, superen al MET amb escreix. És clar que tenint en compte el que m’agrada en a mi.

      M'agrada

  11. Kàtia

    Doncs si hi ha abonaments pels cinemes m’hi apuntarè.A N.Y.ja he anat i no havia temporada lírica,quina pifia per part meva.Com els “suposats” clients meus gaudeixen de bona salut podrè fer el que vulgui.Hi ha diverses òperes del Met que m’interessen o sigui que…”avanti”.
    Gràcies per l’informaciò,Joaquin ets el millor!!!

    M'agrada

  12. Ad

    No se que pensar de esta temporada, se ve bien en papel pero hay algo que no me acaba de convencer. Para empezar no me gusta que no hayan puesto más del repertorio francés y ninguna del eslavo. Algunas ausencias me parecen bien, sobre todo Renée Fleming que ya no está para muchos de los grandes personajes y Rolando Villazón que no recuperó su nivel después de su operación (creo que a veces se esfuerza tanto que va a terminar arruinando toda su voz). Personalmente creo que Johan Botha debería unirse al grupo de los ausentes. Algunos regresos son buenísimos, Gheorgiu como Tosca es magnífica, igual que Ramón Vargas como Rodolfo.

    Me da gusto ver a Javier Camarena de regreso y me encantaría verlo en transmisión desde el MET (aunque lo veré en vivo en Junio). También me da gusto ver a Anita Hartig de nuevo después de lo bien que lo hizo en Carmen. No puedo creer que sigan poniendo la producción de Rigoletto/fiebre de sábado por la noche, es horrible.

    Las únicas producciones que me emocionan para la transmisión son Les Pêcheurs de Perles, Tannhäuser (aunque Botha…), Roberto Devereux, Lulu y Turandot. No estoy segura si Radvanovsky dará el ancho para toda la trilogía, pero espero equivocarme.

    M'agrada

      • Ad

        Lo sé, su voz es magnífica, pero personalmente me cuesta trabajo “creerle” los personajes, es tan rígido en el escenario que casi siempre me acaba desagradando su actuación en conjunto, aunque acepto que tal vez al paso del tiempo le he agarrado un poco de saña. Hablando de cantantes wagnerianos, ¿conoces a Francisco Araiza?

        M'agrada

Deixa un comentari