Avui us porto l’àudio de la representació de l’òpera Tristan und Isolde que va tenir lloc diumenge passat al San Carlo de Nàpols, sota la direcció de Zubin Mehta.
El director dirigia el dia abans Aida a Milà i encara no sé com va anar la vessant verdiana d’aquest tour de force, però el que si us puc assegurar és que la direcció d’aquest passional i enardit Tristan und Isolde no sembla pas la d’un quasi octogenari. Hom podria imaginar que Mehta dirigiria una versió més pausada i contemplativa, més reposada, però no aquesta, deixeu-me dir jovial versió, tota ella explosiva, quasi desbordant i per tant no és d’estranyar l’entusiasme del públic napolità al finalitzar i en cada inici d’acte, dedicat a ell, que per altra part debutava amb en les temporades del San Carlo.
Pel que fa al cast ha estat una satisfactòria sorpresa comprovar una notòria recuperació del estat vocal de Violeta Urmana, que un cop ja havia anunciat el seu retorn al repertori de mezzosoprano, quan la veu no tan sols no responia a les exigències “sopranils”, sinó que mostrava un alarmant deteriorament amb oscil·lacions i fluctuacions molestes, ha retornat, després d’un cert repòs a un rol tan exigent com el de Isolde, i si els aguts no són gaire generosos si que són suficients i ferms, amb intensitat i penetrant projecció. La recuperació no és total i alguns sons són estridents, sobretot en el liebestod on el cansament passa factura, però és una recuperació molt notòria, res a veure amb el que havia escoltat en les seves darreres interpretacions en el repertori italià, on segons el meu parer no hauria de tornar. En qualsevol cas me n’alegro perquè la veu continua sent tan seductora com en els seus millors dies i el seu fraseig és molt càlid i incisiu, com a intèrpret s’implica i tanmateix això en el teatre i amb una veu generosa com la seva, és signe inequívoc de triomf, ja que Urmana és una cantant que electritza.
Torsten Kerl passa per dificultats com a Tristan, és un tenor líric amb un cert cos, i la columna del so és molt més musculada que la d’altres tenors lírics, però Kerl ha abordat massa aviat els Siegfrid i Tristan i això fa que en aquells moments que la seva veu no hauria de patir, pateixi, ja que és el preu que s’ha de pagar per forçar veu i emissió. Sabem que Kerl tampoc té un gran volum vocal i en els moments de més intensitat ha de lluitar amb una orquestra amb tendència esplendorosa. Durant el preciós duo del segon acte les delicadeses líriques el posen en situacions complicades que no acaben de manera desgraciada però per poc, i pateix i ens fa patir ja que la tessitura el posa a prova masses vegades i alguna fa témer el desastre que no acaba succeint. La veu de Kerl té més cos que Dean Smith, per exemple, però no aguanta com l’americà, si bé el seu cant és més interessant, variat i implicat, malgrat que dóna la sensació que en el teatre Urmana se’l deu menjar. Fa un degudament embogit tercer acte, que cal dir que aguanta amb quelcom més que dignitat, tot i que la veu no sempre dóna la talla en la intensitat que la partitura l’exigeix, és això sí, un Tristan molt més que digne i en cap cas un aspirant de veu clarament poc apropiada. Tant de bo tinguessim aquests protagonistes el proper 18 al Liceu.
Més que correcta la coneguda i una mica engolada Brangäne de Lioba Braun, i justet, sent molt generós, el Kurnewal de Rasilainen, mentre que Milling és un vocalment notable Marke tot i no posseir la patètica noblesa interpretativa del rol.
L’orquestra lògicament molt motivada i implicada sota la direcció d’un notabilíssim Mehta, segurament signa una de les actuacions més memorables dels darrers anys, però no és cap orquestra especialment important i es nota en molts moments de’una certa defallença, mentre que la curta intervenció del cor masculí és bastant desgraciada, sembla que no encertin ni en el to.
Us deixo amb el relat del primer acte amb una Isolde explosiva d’Urmana i Lioba Braun fent una bona rèplica com a Brangäne
Richard Wagner
TRISTAN UND ISOLDE ISOTTA
dramma musicale in 3 atti
Tristan – Torsten Kerl
Marke- Stephen Milling
Isolde – Violeta Urmana
Kurwenal – Jukka Rasilainen
Melot – Alfredo Nigro
Brangäne – Lioba Braun
un pastor – Marcello Nardis
timoner – Italo Proferisce
mariner – Alfredo Nigro
Orchestra e Coro del Teatro di San Carlo
maestro del Coro Marco Faelli
Director musical: Zubin Mehta
Teatro San Carlo de Nàpols 22 de febrer de 2015
ENLLAÇ mp3 (3 arxius d’àudio, un per acte)
https://mega.co.nz/#F!fMU33bgb!7jmmCZgwBEldgGZQ5l2heQ
Demà us parlaré del concert que té lloc avui al Palau amb Gianandrea Noseda,
IN FERNEM LAND 
Fa uns anys vaig vore esta producció al Real. Cantava Waltraud Meier. Genial. L’escenpgraf va fer que cada acte tinguera lloc en una època distinta, cosa poc original. El cas és que el primer acte va ser d’allò més bo. Edad Mitjana, que és el que toca. Quan els amants han de separar-se, el vaixell s’obri en dos mentre ells estiren les mans per no separar-se. Molt emotiu. La cosa aná degenerant escenogràficament a partir de l’acte II. En el III Tristan sembla un boig o un malat en un sanatori o hospital trencant d’aquesta manera tot el romanticisme que hauria tingut l’escena si s’hagués respectat el que Wagner va escriure. No sé què passaria, però el cas és que la Meier digué que mai de la vida tornaria a Madrid. I, si no vaig errat, així ha segut. No ha tornat més .
Sobre el Teatro San Carlo de Nàpols dir que és un dels més antic i importants d’Itàlia. Un tal Vicent Martí i Soler va triomfar allí abans de ser cridat a Viena on “Una cosa rara” s’hi va representar més de 100 vegades en poc de temps.
M'agradaM'agrada
Quina creu!
M'agradaM'agrada
Paciència “heroica” Jordi. 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim.
Sempre que he vist a Violeta Urmana m’ha agradat molt, em sabia molt greu el seu deteriorament vocal i tot mostrar signes lògics del pas del temps aquesta narració que ens deixes com a tast, m’anima a baixar-me l’òpera sencera.
Ja m’agradaria que fos ella la Isolda del Liceu amb Gergiev.
M'agradaM'agrada
Com al Jordi la constatació de la degrdació vocal de Urmana em sap greu, però just fa un any vaig poder tenir l’ocasió d’escoltar-la en el paper de Isolde en directe i vaog tenir una molt agradable sorpresa. Es curiós que se li noti una veu gastada en els papers d’òpera intaliana i en canvi ens ofereixi un Wagner tan reixit. I tambè com el Jordi ja firmaría ara mateix tinguessim la sorpresa de que vingués amb Gergiev. Em temo que serà que no. D’altra banda, dic jo que la Theorin deu estar aquests dies al Liceu assajant Brünnhilde…i proposar-li un “bolo”?…si, dos dies seguits és massa…catxis la mar!
M'agradaM'agrada
Hola Josep, m’alegra llegir-te després d’uns quants dies de silenci i saps com m’agraden els teus comentaris, sempre amb arguments, coneixement i criteri.
El dia 18 de març, dia del Tristan und Isolde al Liceu Urmana no canta en lloc (Opera base dixit), haurà acabat una tanda de Rèquiems de Verdi (com a mezzo) a Ginebra i ja no consta res més fins la seva Eboli al Colon de Buenos Aires en el mes de setembre, per tant possible ho és, ara bé, crec que la cosa deu dependre més del propi Gergiev que del teatre que els ha contractat. Per tant tampoc crec que li demanin a la senyora Theorin que ens faci una Isolda intentant enlairar un desencís com aquest. la senyora Theorin podria, n’estic segur, però el problema és un altra, és el que ens van vendre i en aquest sentit els culpables, com ja s’ha dit, som tots aquells que varem comprar pensnat que assistiríem a un gran Tristan und Isolde, quelcom que en realitat no sabem malgrat que els cantants que s’intueixen no ho fan pensar.
A hores d’ara i augmentant la meva incredulitat i la poca vergonya dels responsables d’aquest concert, continuem sense saber qui canta.
M'agradaM'agrada
Tal vegada en Torsten Kerl haguera d’agafar-se també unes vacances.
M'agradaM'agrada
No en tinguis cap dubte, això sempre va bé, sobretot quan els rols que canta aquest senyor no són precisament el Nemorino.
M'agradaM'agrada
Ay Deu meu, com anem amb aquest Tristan und Isolde i el Sr. Gergiev. I el Sr. Molins i la comissió a on están devant aquest embolica que fa fort.
M'agradaM'agrada
En Kerl m’agrada molt però, si és necessari, que reposi.
Salut, Joaquim.
M'agradaM'agrada
A tots ens convé un repòs, i aquests cantants que van a preu fet, encara més.
M'agradaM'agrada