IN FERNEM LAND

LICEU: PRESENTACIÓ DE LA NOVA TEMPORADA 2015/2016


liceu-2015-2016 (2)

Ahir pel matí es va presentar a la premsa i per la tarda a les associacions vinculades al teatre, la temporada 2015/2016 del Gran Teatre del Liceu, una temporada totalment assumida per la direcció del teatre, però com és lògic en programacions fetes amb anys d’anticipació, encara amb molts trets de la gestió artística anterior.
Una temporada amb voluntat d’agradar a tothom, quelcom que és una tasca quasi bé impossible ja que es tracta de discernir sobre gustos, de cantants, de directors, de produccions, res per tant diferent a totes les altres temporades de tots els teatres d’òpera que admirem i seguim amb atenció, curiositat o fins i tot enveja, enveja que de ben segur provocarà la del Liceu a tots aquells que no la puguin gaudir.

La temporada 2015/2016 manté, amb un pressupost de 48 milions d’euros, la qualitat que ha caracteritzat les darreres temporades del teatre, amb noms de cantants de prestigi, produccions potser massa discutibles i directors musicals de nom però lluny de les batutes que atorguen valor afegit a les produccions, perquè aquesta em sembla encara l’assignatura pendent que suposo que anirà relacionada amb l’esperada millora del nivell actual, ja que el mateix director general ha reconegut que portem dos anys d’endarreriment respecte al projecta de millora associat al mestre Pons, mestre que per tercer any consecutiu només es farà càrrec de dues de les 12 òperes programades, Benvenuto Cellini de Berlioz i el Götterdämmerung de Wagner que tanca aquesta tetralogia que varem arribar a creure que potser veuríem sencera en una propera temporada però que amb aquesta darrera jornada ja podem donar-nos per ben satisfets, ja que fins i tot va estar a punt de caure del cartell, com ho han fet altres propostes aparaulades amb uns indicis de certesa més que creïbles. El mestre Pons tenia un projecte que el Liceu va fer seu i aquest projecte encara està en una fase inicial (s’incorporen finalment 14 nous musics a l’espera de les successives fases que hauran de suposar la millora i augment de plantilla tan desitjat), la qual cosa no vol dir que dubti de la seva capacitat per fer de l’Orquestra del Liceu una formació amb la qualitat que es mereix un teatre d’aquest prestigi, ara bé, el que cada vegada tinc més clar és que un director de teatre d’òpera que no dirigeix òperes de tots el repertoris, difícilment pot ser nomenat director musical del teatre. És una apreciació molt personal, però penso que tinc prou arguments per defensar-la i no només arguments, sinó exemples dels altres teatres i els altres directors. Ningú s’hagués imaginat al mestre Petrenko dirigint una Lucia absolutament revolucionaria a Munich, i ell ho ha fet, com el mateix mestre Pappano fa a la ROH assumint tot tipus de repertori, quelcom que ja va fer fa molts anys James Levine amb l’orquestra tan lloada del MET.
El mestre Pons dirigirà les dues òperes esmentades i quatre concerts simfònics amb l’orquestra del teatre, ja sigui a la pròpia seu com en l’intercanvi habitual amb l’OBC, en un període de setembre de 2015 fins al mes de juliol de 2016, ho trobo francament escàs i mentrestant l’orquestra estarà en mans de Daniel Oren (Nabucco), Marco Armiliato (Lucia), Philippe Auguin (Otello de Verdi), Christopher Franklin (Otello de Rossini), George Benjamin per dirigir la seva obra (Written on Skin), Massimo Zanetti (Simon Boccanegra), Riccardo Frizza (Capuleti e i Montecchi), Marc Piollet (La bohème) i a determinar el director de Die Zauberflöte, cosa que  no representa una llista menyspreable, ni molt menys, però que no sé si acabarà per donar el valor afegit que l’orquestra també necessita, amb un treball conjunt amb directors que puguin aportar quelcom més que una acceptable direcció.
Pel que fa a les produccions em sembla que hi ha un cert desequilibri ja que Barry Kosky (Zauberflöte), Jonathan Miller, potser la proposta més clàssica de la temporada (La bohème), Vincent Boussard (Capuleti), José Luis Gómez (Simon Boccanegra), Robert Carsen (Götterdämmerung), Andreas Kriegenburg (Otello de Verdi), Damiano Michieletto (Lucia), Terry Gilliam (Cellini) i Daniele Abbado (Nabucco), no em sembla en a mi que garanteixin l’equilibri que pugui acontentar a la major part del públic. En a mi personalment quasi tots em van bé, tret de Boussard, ja que trobo que la producció de Capuleti és senzillament lamentable, i em fan certa “por” tant l’Otello segons Kriegenburg com la Lucia ideada per Michieletto, però com que aquestes no les conec només dic que em fan certa basarda.
En el tema vocal hi ha noms veritablement estel·lars, i deixeu-me anomenar els que m’ho semblen en a mi i no potser els que us ho semblen a vosaltres (Flórez, Garanca, Julia Lezhneva, Theorin), molt bons (Elena Pankratova, John Osborn, Aleksandrs Antonenko, Annalisa Stroppa, Gregory Kunde, Lawrence Brownlee, Barbara Hannigan, Leo Nucci, Barbara Frittoli, Ferruccio Furlanetto, Sonia Prina, Silvia Tro-Santafe) bons (Ismael Jordi, Maria Jose Moreno, Carmen Giannattasio, Ermonela Jaho, Hans Peter König, Jacquelyn Wagner, Oleg Briyak, Ramón Vargas, Ildebrando D’Arcangelo, Angel Òdena, Malena Erman, Adriana Kucerova, Maria Espada, Patricia Ciofi, Ekaterina Siurina, Celso Albelo, Mathew Polenzani, Saimir Pirgu, Artur Rucinski, Gabriel Bermúdez) i Plácido Domingo que és un altre món inclassificable, perquè era un tenor estel·lar, això ho tinc molt clar, i un artista inigualable, però ara no sé que dir-vos, això sí, segueix esgotant les entrades i això és un poderós motiu per acceptar-ho quasi tot.
Hi ha molts noms que no sé si són estel·lars, molt bons o indignes del Liceu (aquests, que algun en tenim, no els anomeno) i només he parlat de rols principals.
Em queden els títols. Està clar que hi ha un predomini d’òpera del XIX però em sembla una temporada molt més equilibrada que la del MET que comentaven fa poc. El Liceu presenta 12 òperes, tres lamentablement (en principi) en versió de concert, però tenim barroc (Serse, que no s’havia representat mai al teatre), Zauberflöte del període clàssic, belcantistes 3 (Lucia, Otello de Rossini i Capuletti), 3 Verdi de 12 títols potser és excessiu (Nabucco, Simon i Otello), 1 Wagner dels més potents (Götterdämmerung), l’òpera francesa està representada per Benvenuto Cellini i l’òpera contemporània per l’obra de Benjamin.
Aquestes dues darreres propostes em semblen el més interessant i brillant de la temporada, i com que m’agrada ser agraït, i com que aquest Cellini és tot ell de nou format, ja que Joan Matabosch havia previst uns Troyens que ja fa molts mesos que van caure del pressupost passat, present i futur, Scheppelmann ha recuperat a l’oblidat Berlioz per tornar a portar a l’escenari del Liceu la meravellosa obra Benvenuto Cellini que varem veure l’any 1977 amb Vanzo de protagonista i ja era hora que tornés, i ens porta una producció que sembla molt interessant i amb un cast ajustadíssim que encara em sembla més interessant que la producció, per tant Bravo! per la direcció artística, com també BRAVO i ara amb majúscula tot i que sense la negreta i la cursiva, per portar al Liceu Written on Skin, de la que ja us en vaig parlar de manera entusiasta quan es va estrenar al Festival d’Aix, fins i tot us vaig deixar el vídeo que intentaré recuperar en un reciclatge que encara us dec. L’òpera de Benjamin suposarà l’estrena a l’Estat espanyol d’aquesta obra mestra absoluta (l’endemà es presentarà al Teatro Real de Madrid). Que aquestes majúscules no portin incorporades la negreta i cursiva es deu a la manca de producció escènica en una òpera que ho demana a crits, i encara que ens prometen un versió semi-escenificada, la producció que Katie Mitchel va fer per l’estrena mundial és de les coses més potents que he vist en els darrers anys.
Només per aquestes dues contribucions a una temporada que encara és poc “Schepelmanniana” ja estic entusiàsticament content, si bé que el preu que haguem de pagar siguin aquestes 14 bohèmes més aviat discretes, em sembli un cost massa elevat.
Així mateix he tingut l’oportunitat de dir-li i agrair-li a la mateixa Christina Schepelmann quan s’ha apropat a nosaltres mentre discutíem la jugada a la vorera de les Rambles, amb tota una colla de infernemlandaires en acabar l’acte.
Scheppelmann és propera, afable, natural i la sap llarga. Forma part d’un equip que segons el Sr Guasch és el Liceu, sense personalismes, quelcom que queda molt bé però com també he tingut l’oportunitat de dir-li personalment en acabar la presentació, és quelcom improbable que s’acabi de percebre així, perquè si el Liceu funciona a les mil meravelles, quelcom que desitgem, anirà associat al Sr. Guasch, de la mateixa manera que si a les temporades tenim  a Flórez, Garanca, Netrebko, Pape, Beczala, Kaufmann, Radvanovsky o qui us sembli més oportú, a un gran nivell, l’èxit se l’endurà la direcció artística, que òbviament forma part d’un tot, però que es personalitza, agradi o no, en el seu responsable més directa.
Tots ells, i això si que ho tenen, es mostren molt propers i assequibles, quelcom que sempre és d’agrair i que cal valorar amb la estima però també amb la prudència degudes.
En la presentació de la temporada, que l’han presidit el senyor Joaquim Molins, President del Patronat; el senyor  Roger Guasch, Director general; la senyora Christina Scheppelmann, Directora artística i Joan Corbera, Director de Comunicació i Relacions Institucionals, així com amb la presència i participació en l’apartat de precs i preguntes d’Agustí Filomeno, Director de Màrqueting i Comercial, no s’ha tractat del tema d’abonaments, venda d’entrades, tarificació i reestructuració de zones a l’espera d’enllestir aquest punt cabdal de la gestió del nou equip. Sembla ser que hem tret el compromís de tornar a trobar-nos quan es faci la presentació per tal de que siguem degudament informats.
El tema és cabdal i polèmic, i crec que no volien que el daltabaix que pugui causar en pocs o molts dels abonats, pertorbés una presentació artística que els ha quedat sobre el paper força arregladeta i que ha servit en una imatge que s’haguessin pogut estalviar tots plegats, per dir-nos, com a l’España de Rajoy el pitjor ja ha passat  i que es comença a albirar la llum al final del túnel.
Entre això i un del públic que m’ha volgut replicar, comparant els descomptes d’una gran superfície en els tetrabricks de la llet amb el que pugui fer el Liceu per intentar vendre les entrades a última hora en detriment segons el meu entendre, dels abonats que hem seguit fidelment les instruccions de comprar les entrades, en algun cas amb un any d’antelació, he marxat cap a casa amb una mica de “caloret”, sort que després l’aire fresc que pujava Rambla amunt m’ha recuperat de l’ensurt.
Us deixo aquí els enllaços per anar a cada títol/programa, així com el vídeo promocional que encara que segurament ja heu vist, dóna una mica de color a tot aquest apunt tan auster.

Òpera

  • Nabucco (Giuseppe Verdi) 7, 9, 10, 14, 16, 17, 18, 19, 21 i 22 d’octubre de 2015
  • Benvenuto Cellini (Hector Berlioz) 8, 10, 12, 14, 16 i 19 de novembre de 2015
  • Lucia di Lammermoor (Gaetano Donizetti)4, 5, 7, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 20, 23, 27 i 29 de desembre de 2015
  • Otello (Giuseppe Verdi) 21, 26, 27, 29 i 31 de gener; 1, 4, 5 i 7 de febrer de 2016
  • Otello  (Gioachino Rossini) 3 i 6 de febrer de 2016
  • Götterdämmerung (Richard Wagner) 28 de febrer i 3, 7, 11, 14, 19 de març de 2016
  • Written on Skin (George Benjamin) 16 de març de 2016
  • Simon Boccanegra (Giuseppe Verdi) 12, 17, 22, 23, 25, 26, 28 i 29 d’abril de 2016
  • Serse (Georg Friedrich Händel) 15 i 16 d’abril de 2016
  • I Capuleti e i Montecchi (Vincenzo Bellini) 17, 20, 22, 23, 25, 26, 28, 29, 31 de maig i 1 de juny de 2016
  • La bohème (Giacomo Puccini) 18, 19, 20, 21, 22, 27, 28, 30 de juny i 1, 2, 3, 6, 7, 8 de juliol de 2016
  • Die Zauberflöte (Wolfgang Amadeus Mozart) 18, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 i 28 de juliol de 2016

Dansa

Concerts

Petit Liceu Famílies

Petit Liceu Escoles

 

Un comentari

  1. Joan

    Em sembla una temporada excel.lent. Procuraré no perdre’m gaires coses I repetir títols amb repartiment alternatiu. A banda del que ja dius el Llac dels cignes amb Tamara Royo, el luxe de John Malkovich a Egmont o el programa del concert de la Diana Damrau. Molt content! Algun finde a Madrid per complementar-la (Roberto Devereux, Liebesverbot i kaiser von Atlantis) i Looking forward que comentis la de Paris.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Tamara Rojo és la directora, no crec que balli res i la companyia no és per llençar coets, això em diuen els que hi entenen, jo ja saps que en qüestions de dansa no hi entenc res.
      Pel que fa a L¡l’Egmont, que és prou interessant, caldria haver buscat un actor alemany que ens digués el text en la versió original, perquè posats a traduir-lo bé haguessin pogut pensar en un actor d’aquí o un de parla hispana, no trobes?. Malkovich és un gran actor i mediàtic, potser aquí rau el interès de la proposta, atraure a gent del cinema i el teatre, no està malament, però vols dir que no hi ha actors alemanys importants per poder-ho fer? Per exemple Bruno Ganz i en l’idioma de Goethe.

      Liked by 1 person

      Respon
      • Joan

        Tens raó. Si ve en Bruno Ganz avisa que veuré tots dos repartiments 😀 😀 En John Malkovich deu tenir l’Egmont en agenda però que faci una parada a Barcelona és un puntàs. Si ho fes al grec o al lliure per exemple ja estaria tot venut. Si és mèrit de la Scheppelmann és un punt. Portar George Benjamin a dirigir Written on the skin a la sala gran n’és un altre però aquest és 100% Matabosch. Ah, i al Real també és en VC

        M'agrada

        Respon
        • Joaquim

          És que Benjamin i la seva òpera van de gira i tant el Real com el Liceu s’han apuntat a la festa, la gira per diverses ciutats és en versió de concert amb l’orquestra escollida per Benjamin per interpretar l’obra i en aquesta versió semiescenificada. La “casualitat” ha volgut que per dates el Liceu sigui primer que el Real i per tant s’apunta l’honor estadístic de estrena a l’Estat.

          M'agrada

      • jordi

        Doncs si la English National Ballet no és per a llençar coets, quina companyia ho és? M’agradaria molt saber-ho?
        ah, perdona oblidava que de dansa no entens res, i que aquest comentari l’has escrit, imagino, per boca d’ells, . llavors, pregunta , si us plau, pregunta als que hi entenen, que t’ho diguin, i ho escrius aquí, m’agradarà molt saber l’opinió dels ” entesos” :de quina és la companyia que sí mereix llençar coets -)
        Gràcies

        M'agrada

        Respon
        • jordi

          per cert, Tamara Rojo, CONSTA , al web del english national ballet, com ballarina principal. ho he llegit fat 3 segons. llavors, potser ballarà. potser no, no ho sé. i sincerament preferiría que no, doncs m’agrada conèixer noves ballarines, a ella ja la he vist un munt de cops. més que res t’ho dic, perquè si no ballés, ja no constaría com PRINCIPAL DANCER . sí, és la nova directora, i millor directora per a una companyia no és pot tenir, doncs com tots sabem, millor Aurora o Odette no ha existit en els últims temps, és un privilegi haver assisti a les seves representacions, osigui que és igualment un privilegi per a les ballarines del english national ballet tenir-la com directora. és per això, que el llac dels cignes que vindrà a Barcelona, crec, i no m’equivoco, que podrá ser considerat el millor llac que es pugui veure actualmente, potser dessprés d’un bolshoi o Mariinsky, però res a envejar a París o Royal ballet, res.
          t’ho puc asegurar. de totes maneres, tinc curiositat per saber l’opinió dels teus coneguts que sí entenen de ballet. Gràcies

          M'agrada

        • Joaquim

          Doncs potser que no et contesti jo.
          Efectivament parlo per boca de dos persones que hi entenen, que els hi agrada i que viuen la dansa amb la passió que jo visc l’òpera. Una d’elles em va dir, si balla Tamara Rojo trec entrades, però si no és això no ho faré perquè un llac dels cignes per una companyia que no és per llançar coets…i ja està.
          Com que comenta al blog, l’altra malauradament no ho fa, potser s’explicarà millor, i sobretot amb arguments.
          Pel que fa al ballet clàssic jo crec, però no em facis cas perquè la meva ignorància em pot trair, que el ballet de l’òpera de Paris, els russos del Mariinski o el Bolshoi, l’American Ballet, el de la Scala i el Royal Ballet de Londres són per llençar coets, però potser l’acabo de dir grossa, ja em perdonaràs.

          M'agrada

        • jordi

          Gràcies per la teva resposta. Efectivament, totes aquestes companyies són de primera categoría, certament. Ara, jo em refereixo al llac dels cignes en concret. Les ruses són considerades les millors, he sentit dir per les mateixes ” etoiles” del ballet de París que són insuperables, i així és. Al liceu hem tingut la sort de tenir a l’escenari ni més ni menys que a la millor Odette/ Odile que existeix actualment i que balla aquest rol desde finals dels 90 , i va venir aquí amb el Corsari, i lògicament, va ser un gran èxit, tot i que el seu rol ideal es Odette/ Odile, m’estic referint a la coneguda en els cercles del ballet , com la Divina, sí, el mateix que a la òpera, la Callas és la Divina, al món del ballet, Iuliana Lopatkina és la divina, i així és i será per molt de temps.
          Bé, ni París, ni Londres, Ni Nova York, tenen ballarines que poden oferir un Swan Lake com el de Lopatiking, però…. s’hi aproximen. Tampoc hem de ser tan durs. I dintre de totes aquestes ballarines que es troben en les citades companyies, dites,les millors del món, està, la que jo considero una excepcional Odette/ Odile, que és Fernanda Oliveira. I dona la casualitat que aquesta ballarina, excepcional i jo podría perfectament que ofereix un llac dels cignes sublim, doncs balla al English National Ballet¡¡¡ és per això qu ehe comentat tot això. Doncs sí, el royal ballet que va venir al liceu amb la mateixa Tamara Rojo, és genial, i tant. l’òpera de Paris, que tan GRANDIÓS éxit va tenir el 2004, quan va venir al Liceu , ofereix un gran llac, però al mateix nivel que el ENB. Bé, tampoc hem de dir aquest és millor que aquest o pitjor, doncs com he dit, a tot arreu hi ha bones ballaries i no tan bones.
          Però en el cas del English National Ballet, com he dit la sublim Fernanda Oliveira si ve a Barcelona, doncs potser ve una altra ballarina, ens oferiria un meravellós Llac, igual de meravellós quan al 2001 va venir Lucia Lacarra amb el SFB, i va ser un altre gran èxit. veus….la SFB potser per a mi no és de les més grans companyies, ara….Lucia Lacarra, sí que puc dir, que és de les millors odettes que he vist mai. i també hem tingut la sort de tenir-la al Liceu. La veritat és que al LIceu no hi ha gaire ballet clàssic, però quan ho fan, ho fan ben fet. Doncs el 2010 va venir ni més ni menys Sarah Lamb com Aurora a la bella dorment, i és simplement, de les 4 millors del mon. El liceu va encertar. Ah, i és un luxe tenir el divertiment de Raymonda amb l’experimentat José Martínez al capdavant, tot un encert. Realment, el Liceu aquesta propera temporada ha encertat en el ballet, tan de bo continui en aquesta línea. 🙂

          M'agrada

        • Joaquim

          Moltes gràcies en a tu per fer-nos partícips del teu entusiasme i coneixement del món de la dansa.
          Si renovo l’abonament, que està per veure depenent de les noves condicions i preus, veure aquest Llac en la darrera representació.

          M'agrada

  2. dandini

    Comparteixo el teu comentari i m’agradaria afagir que tambe venen cantants no massa coneguts pero de gran qüalitat per exemple Kathryn Lewek (1983) que cantara la Teresa de Benvenuto Cellini.
    L’any 2013 va ser guardonada a Operalia(quan la vaig sentir em va deixar bocabadat) i la seva carta de presentació ha estat fins ara la Reina de la nit , rol que ha cantat al Met , Viena (SO) i Berlin (DO), Aix i Teatro Real.Tambe té en repertori la Cunegonde i Lucia.
    No puc deixar de donar-vos dos “you tube” del seu art que espero que en el teatre em causin la mateixa impressió.En el segon dirigeix un energètic i excel·lent Pablo Heras Casado.

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé

      Oportuna resenya per a Kathryn Lewek amb dos youtubes extraordinaris. Vaig poder-la escoltar a Aix amb una Reina esplendorosa, de veu ferma, poderosa i d’ampla registre.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Jo no he tingut la sort de veure-la encara, tot i que tot el que he vist i he llegit de Kathryn Lewek és excel·lent, els teus vídeos ho corroboren. motiu afegit per creure que aquest Benvenuto Cellini és el més interessant de la temporada, i mira que hi ha noms interessants, eh?

      M'agrada

      Respon
  3. bocachete

    Trobo que és una temporada molt interessant. Com a mínim, hi ha novetats i títols “de tota la vida”. Em motiven les que no he vist mai: Cellini, Capuleti, l’Otello de Rossini, el Serse i la de Benjamin, a veure què tal és. Però també l’Otello de Verdi, tan car de veure, o el mateix Nabucco, que fa temps que faltava al Liceu. Entre els concerts, també hi ha alguna proposta engrescadora. Ara, potser en la qüestió d’escenografies i similars, sembla que aquest retorn al “classicisme” de La traviata o Norma s’esvaeix del tot: a primera vista, totes són produccions d’aquelles on pot passar de tot. La de Gillian per al Benvenuto Cellini sembla la més “clàssica” (després de la de La bohème, és clar).

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Written on Skin és sensacional i la tornaré a `posar en circulació per preparar l’apunt corresponent.pel que fa a les produccions i a jutjar per les fotografies, tot i que el Capuleti ja la conec, la cosa portarà més cua.

      M'agrada

      Respon
  4. Josep Olivé

    El cartell d’òperes és prou satisfactori pel meu entendre. Pes impresionant del periòde romàntic, amb una preciosa escapadeta cap el barroc (“Serse”) i un altra de capdal cap els nostres temps (“Written on Skin”), dirigida pel mateix George Benjamin, que amb la seva presència apaivaga lleugerement la desil.lusió de que la funció no serà representada sino semi-representada, un eufemisme per a no dir que serà concertant.

    Citar que el periode romàntic domina l’aparador de la temporada d’una manera absoluta podria ser per a mi un problema important si no fos perquè les obres triades són del meu gust més primmirat. M’explico:

    1.- Que de tres Verdis dos siguin els meus gran preferits és un puntàs.
    2.- La presència d’un Berlioz, qualsevol Berlioz, és un puntàs.
    3.- La Lucia és de les poques, molt poques, poquíssimes, belcantistes que m’agrada molt. Per tant puntàs.
    4.- Puntàs el tancament del cicle de l’Anell.
    5.- Puntàs qualsevol Amadeus.
    6.- Puntàs qualsevol plat cuinat per Rossini.

    Si a més afegim una desfilada de cantants pro bona i en alguns casos enlluernadora doncs…doncs que vaig sortir prou satisfet de la primera presentació de temporada que he asistit. Tan sols demanar (més aviat exigir) que l’orquestra i el cor assoleixin amb el temps un nivell homologable al menys al prestigi que preten recobrar l’actual direcció del teatre.

    Per acabar, que la impresió un tant majestàtica i allunyada que impossa qualsevol taula entarimada va quedar feta miques en el cas de la directora artística Christina Scheppelmann en una informal trobada a les portes del teatre, trobada a la ella de manera ben elegant i propera s’hi va afegir com si res, al mateix nivell dels tertulians, i que les seves explicacions i comentaris varen refrendar, una vegada més, la valuosa aportació que pel coneixement de les persones aporten les distancies curtes.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hi ha qui busca la proximitat i hi ha qui la dóna, són petites i enormes diferències. La senyora Scheppelmann la dóna, ara em de veure quan ella ens presenti en els propers anys les seves tenporades, consensuades lògicament amb el LICEU però les seves temporades artístisqyes (mal aniríem si el de màrqueting condicionés la proposta artística, ja que la seva funció hauria de ser tota una altra), com són les seves propostes, perquè aquesta 2015/2016 amb els retocs pertinents encara és molt mataboschiana.
      Hi ha, si més no, en aquesta nova direcció una voluntat de canvi evident, l’única cosa que penso que encara no han acabat de polir és que no n’hi ha prou amb informar, potser també cal consultar prèviament abans de prendre decisions, o no tinc gaire clar que en el tema que ahir es va voler obviar hagi estat així.
      No em fa por la trencadissa si aquesta és veritablement una millora, però encara tinc dubtes i tal i com es va fer ahir, no s’han esvaït, ans al contrari

      M'agrada

      Respon
    • enriquedeburgos

      Hola Josep,
      Aunque no lo entiendo bien, supongo que un puntás es lo que se dice un puntazo. ¡Ahí le has dado! Un abrazo. Te dije que te daría noticias de las novedades berliozianas. Mañana novedad: Las tertulias de la orquesta traducido al español 😉

      M'agrada

      Respon
  5. alex

    Vocalmente de lo mejor y a nivel de cualquier gran teatro internacional ( una pena para mi que Pratt haya caído como Lucia aunque Mosuc es una especialista en el rol)
    De esa LUCIA con el debut del rol de Edgardo en el Liceu por parte de Flórez, solo me preocupa la posible barbaridad escénica que pueda presentar el polémico Micheletto´

    Los dos repartos de I CAPULETTI muy buenos ( el segundo Tro/Siurina , mas Albelo )
    Muy interesante el B.CELLINI con una producción divertida y circense de Killian, esperemos que el maestro Pons – tan de vuestro agrado , no del mio -, esté a la altura
    de los SIMONE ya muy escuchados y vistos por mi , llega el momento que a mi ya no me interesa ni Domingo, ni Nucci por supuesto, ni Furlanetto ( los del “frente de juventudes”)
    El NABUCCO contará con una gran especialista que es Oren
    Y las BOHEME vocalmente, quizás lo más decepcionante a priori
    Muy notables los dos OTELLOs, el verdiano ( con Antonenko un gran especialista y pese a que no me gusta nada Vratogna ), más el rossiniano ( con Kunde y Brownlee)

    Sobre lo que Joaquim dice de Pons que a mi ya sabeis que no me gusta nada como director de ópera, no sé para que está nombrado director musical del Liceu, si luego dirige a lo sumo, solo 2 operas por temporada cuando no cancela o “lo” cancelan, lo cual ya ha sucedido.
    Esperemos finalmene que las tomaduras de pelo, de la venta preferente y asientos secretos se resuelva favirablemente al abonado, antes que para el publico en general

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Ayer lo primero que dijo el Sr. Guasch es que no hablaría ni de abonos, ni de entradas, ni de redefinición de zonas y categorías, parecía que tenían miedo que la posible oposición de parte del público estropeara la presentación de una temporada más aparente de lo que esperábamos, al menos yo esperaba más escabechina, después de saber que Götterdämmerung peligraba y que una ópera francesa desaparecía para dar paso a unas Bohème no previstas y con ellas quedarnos sin un tenor de primera.
      Los repartos o títulos siempre son susceptibles de mejora y satisfacer a todos es algo quimérico, pero sin duda es una tepoarda suficientemente atractiva como para intentar que el público no deserte, veremos que nos proponen en la esperada propuesta tan radical y revolucionaria como se intuye.

      Liked by 1 person

      Respon
      • rosetapiccina

        El que m’ha sabut més greu d’aquest programa és la no inclusió de Werther i de il.lustre tenor. A aquesta Boheme no penso anar per molt que de saldo que posin les entrades, com no penso comprar per la Carmen programada, i mira que m’agrada Carmen. El Götterdämerung no me’l perdo, però per la intervenció del senyor Tetrabrik trec en conclusió que millor esperar-me a l’última setmana per comprar.

        M'agrada

        Respon
  6. Keepcalmandtetrabrikdellet

    Por alusiones.
    Más allá de la valoración artística de la temporada con las filias y fobias personales que eso implica, tengo unos cuantos comentarios.
    Creo que la visión personalista y abonadocéntrica de parte del público respecto a la actividad artística y las políticas de entradas y difusión del teatro (cuando en realidad no se conocen las nuevas políticas para la temporada 2015-2016) hace un flaco favor a la supervivencia del género y a los intentos de atraer diferente público a la ópera. A veces me cuesta comprender ciertas actitudes en personas que se llenan la boca con su amor, fidelidad y mientras más años más medallas. Si en ciertas reuniones repartiesen bebidas calientes, tendríamos una fiesta del te liceística.
    “El Liceu de tots” significa tanto de los supervivientes de la Tebaldi como de aquellos que van a ver “La Traviata” porque quieren sentirse como Julia Roberts en “Pretty Woman” e incluso de quienes nunca han entrado pero también lo subvencionan.
    Las estrategias de abonos, precios y ofertas actuales del Liceu pueden no ser perfectas, pero más allá del calentón que nos puede provocar a todos ver que nuestro Verdi favorito no entra dentro del turno de abono que tenemos, intentar comprender la situación económico-social por a la que se enfrenta la institución y movilizarnos hacia la crítica constructiva podría ser el lubricante social necesario para mejorar la sinergia entre el nuevo equipo gestor y la sociedad civil que rodea al Liceu.
    No querer entender que por muy sublime y elevado que sea Wagner, vender un “Siegfried” es una operación de Marketing y se basa en la oferta y la demanda es estar realmente “In fernem land”.
    ¿Realmente preferimos ver un teatro vacío a pensar que la persona sentada a nuestro lado ha pagado 5€ menos por comprar ayer la entrada que nosotros llevamos meses atesorando?.
    Si no queremos entender que el abonado es “mercado cautivo” y que los precios pueden ser dinámicos, debemos ir a montar una buena protesta cuando en el super rebajen el tetrabrik de leche o cuando subidos a un avión nos enteremos que cada pasajero a pagado un precio diferente por el mismo trayecto en la misma clase.
    Como aficionados y “nucleo duro” de público debemos empezar a darnos cuenta de la situación poliédrica de la situación, y para no liarnos, un triángulo donde entren en equilibrio la calidad artística con las muchas posibilidades estilísticas actuales, la esencia histórico-sentimental de una institución con más de 150 años de recorrido y el factor económico que hace que todo esto sea posible.

    Mi consejo: “Keep calm and tetrabrik de llet”…. que ben fresqueta fa passar lo caloret.

    By the way…
    – ¿Por qué se tacha de repertorio a “La Boheme” como si fuese algo despectivo? y nadie dice lo mismo del Tristan, el Parsifal o el Anillo, cuando la mayoría del opus wagneriano es puro repertorio y llenar un “Siegfried” es mucho más difícil que vender “Aida”?.
    – Si se compra una entrada sin cast, ¿por qué se puede uno quejar de que no se anuncia el reparto?. Como a mi nadie me ha apuntado con una pistola en la cabeza para comprar Tristanes, debo sentirme afortunado?.
    – ¿Qué relación tienen la magnesia y la gimnasia?

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Benvingut al blog “Tetrabrick” (és molt llarg el teu nick i com que sembla que així vols preservar la teva identitat pública no t’anomenaré pel nom.

      En a mi tot allò que es faci per millorar el Liceu ja m’està bé, és més ho exigeixo, i no sará la primera vegada que digui que 10 o 12 torns d’abonament és una bestiesa, ara prescindir dels abonats és un suïcidi, perquè el públic nou, jove i modernet també es pot abonar i no sé només un passavolant que va a veure un títol en concret i no hi torna fins la següent temporada o mai, això no garanteix un teatre d’òpera, el model ha de ser flexible i divers, de fet divers al que era fins ara és evident que ho ha de ser, ja que tenim un model d’abonaments absolutament anacrònic, però abonar-se a una temporada o comprar les entrades de manera anticipada no pot acabar sent desavantatjós en front dels descomptes de darrera hora per intentar salvar un apolñítica de màrqueting potser equivocada, no ho oblidem això, d’acord?
      Ahir vaig creure totalment desencertada la comparació d’un producte de consum amb un producte cultural i en conseqüència un hiper del Liceu, potser en a tu et semblarà que estem parlant del mateix, de vendre i ja està, però jo crec que en aquí és on rau la divergència, perquè jo crec que el Liceu no hauria de ser un lloc d’entreteniment selecte subjecte a les regles d’una economia de mercat pura i dura, hi ha d’haver en la seva programació una sèrie de conceptes que per sobre de la rendibilitat necessita ser conegut i posat a l’abast de la societat que manté la pròpia institució, és un deure que el Liceu té en front d’altres negocis on només hi ha un objectiu de benefici econòmic, perquè el benefici d’una institució d’aquesta mena sense que hagi de ser deficitari, no hi cap en una casella ‘un full d’Excel.
      Dit això anem al concepte repertori.
      No sé pas d’on has tret que les òperes de repertori siguin mal considerades, ans al contrari si són de repertori és que tenen molts números per ser de les millors. Per tant La Bohème i Götterdämmerung o Siegfried, encara que millor seria dir Die Walküre, són de repertori i encantat que sigui aixì. El que dic jo, és que precisament per ser de repertori, sobretot les més vistes i representades i la Bohème ho és molt, per ser realment atractives han d’anar acompanyades dels millors cantants, no n’hi ha prou amb anunciar Bohème per esgotar les localitats, i això suposo que els actuals directius ja se n’han adonat. No és el mateix anunciar Carmen per Uria Monsón i Schukoff que per Garança i Kaufmann, per exemple. Pot passar que en el primer cas i malgrat ser Carmen, s’acabin regalant packs d’entrades a preus més avantatjosos que els oferts als abonats o la venda anticipada, i en canvi en el segon cas és possible que malgrat haver de pagar les entrades més cares, s’esgotin a la setmana de posar-se a la venda. La direcció decidirà que és el que més li convé, a banda que el pretsigi que genera un o altre cast va a favor o no dic en contra però no altera el valor de la marca, quelcom que tot directiu sap que és quelcom a tenir en compte. la marca Liceu, tan maltractada per segons quines decisions de directors anteriors a l’actual, és quelcom essencial per generar el valor afegit que ajudi a obtenir ingressos, ja sigui per la venda d’entrades, tant a nivell local com internacional, com a ontenir ingressos per esponsirització i mecentage.
      Només s’entèn una representació al cinema amb un cast com el de Norma, per tant repertori sí, és clar, faltaria més, però amb cantants que garanteixin que no només el públic no habitual es sentirà atret per aquest títol (s’ha quantificat el número de públic no habitual que compra entrades?), perquè molts abonats potser s’estimarien veure en lloc d’una Bohème amb un cast discret, una altra òpera de repertori que faci anys i panys que no es representa al liceu, per exemple Las Fanciulla del West del mateix Puccini. Si només hem de fer allò que és fàcil de vendre o fem de la millor oferta o crec que ens enganxarem els dits, al menys si parlem de 14 representacions.

      Pel que fa a les entrades sense cast. És absolutament anormal que s’anuncia una òpera i no s’anunciin els cantants, però és absolutament aberrat que a menys d’un mes encara el responsable d’aquest fet irresponsable no ho hagi anunciat, es duigui Gergiev o es digui Perico de los palotes. El senyor Gergiev no és garantia de res encara que la senyora Scheppelman ens dugués el contrari ahir. El mateix Liceu ha viscut un cioncert Wagner amb membres del Mariinski que no ha quedat en el record de les fites vocals, com tampoc ho va ser el seu concert de peralada, ara bé, crec que aquest concert en gran part va ser el motiu per el qual molts varem creure uqe la senyora Westbroek que ens va cantar la narració i la mort de Isolde, podria ser també amb Gergiev i abans d’anar a Bayreuth com estava previst que debités en el rol, que fes un “assaig” previ sense escena al Liceu, era una possibilitat, diguen’s ingenus, o diguen’s mitòmans, però tu deus saber bé que en el món de l’òpera el públic es mou per aquests instint primaris, i si arriba el dia que anar al teatre sense saber que fan, qui ho fa o qui ho dirigeix, perquè l’òpera s’hagi convertit només en un entreteniment en un producte de consum d’usar i llençar, aleshores tu i jo ja no debatrem res, senzillament perquè en a mi no mi trobaràs.
      Dit això quedo a l’espera de les innovacions que ens proposaran, que espero que siguin bones i radicals, però espero que la fidelització al client (ara parlo amb un llenguatge que de segur que entendràs bé) sigui una de les prioritats, qualsevol director comercial i de màrqueting sap que si la cartera de clients baixa ha de començar a pensar en un altre empresa.

      Liked by 1 person

      Respon
    • Xavier C.

      Per no deixar sense resposta el main subject, la gimnàsia serveix només per posar-se en forma; i la magnèsia, en canvi, per moltes coses, com –per exemple- prepara les barres d´exercicis. En aquest sentit, la relació és a-simétricas… 🙄

      M'agrada

      Respon
    • rosetapiccina

      Soy un consumidor, y cuando voy al súper, no pienso en el bien de la empresa, sino en obtener calidad y buen servicio a precios justos.
      Por eso yo, que hasta ahora compraba anticipadamente unas 6 funciones anuales, y me había planteado si abonarme, vista la política de abonos y precios he decidido todo lo contrario: esperar a la ganga de última hora, en lugar de apechugar con la cara cesta que me ofrece el súper, donde meten entre col y col lechuga.
      En el súper premian la fidelidad con descuentos basados en sus tarjetitas de puntos. Si se adopta el modelo súper para un teatro de ópera (dudo que sea lo más apropiado), hágase en todos los aspectos: que se premie la fidelidad.
      Si el empresario piensa que yo le voy a comprar para salvar su empresa, es que no conoce el mercado. Es él quien debe esforzarse por retenerme.

      Liked by 2 people

      Respon
    • guenau@msn.com

      Por alusiones.
      Partiendo de una visión abonadocéntrica de más de 20 años (tengo 47) e inmerso dentro de ese “mercado cautivo”, me gustaría comentar lo siguiente. Yo, y segurísimo que un tanto por ciento elevado de los abonados también, he llevado al Liceu por primera vez: a mi(s) (ex)pareja(s), a mis sobrinas, a los suegros, a algunos amigos/as, a compañeros de trabajo, a mis cuñadas, a mis padres y hermanos y seguro que se me olvida a alguien por citar (sí, a mi primo). Les he llevado a ver: una Flauta Mágica, Der Rosenkavalier, Parsifal, La Boheme, El oro del Rhin, La Traviata, Ariadna en Naxos, La ciudad invisible de Kitezh, La Valkiria, La fille du regiment, Carmen, al recital de la Barbara Bonney, de Simon Estes, de Jessye Norman…….Todo bien variado según la características de cada uno. De toda esta gente y gracias a esa primera vez que los llevé (algunos arrastras llegando a ser algo plasta -perdón- por mi parte) cuatro se han abonado y el resto van comprado entradas puntualmente (y no, no me merezco ninguna medalla; tan sólo me gusta compartir aquello que me pueda emocionar). Si no queremos entender que el abonado es uno de los principales engranajes en una estrategia de marketing por mal camino vamos.
      Entender que vender un Siegfried es una mera operación de Marketing de esas que se enseñan en las Escuelas de Negocios y compararlo como una venta de billetes de Ryanair me parece un despropósito (y no, no son sólo 5€ de menos por haber comprado la entrada ayer) a no ser que queramos proyectar un liceu low cost o outlet (producciones “moreno”, vamos)

      Otras criticas constructivas (espero que así sean) y gratis:

      – Tanto costaría calzar un colaborador en programas como por ejemplo “8aldía”?. Cada viernes hay uno de cine ¿Porqué no uno de ópera o música clásica una vez al mes o en cada estreno? Candidatos seguro que los hay y algunos hasta lo harían gratis y todo (y al Sr Cuní le llenas 10 minutos de su programa)
      – Que tal un turno de tarde entre semana aparte del domingo.
      – El diseño de los carteles/banderolas para anunciar las obras son acertados? Es más, cuando voy al Liceu y los veo me cuesta ver qué es lo que hacen ese día.

      By the way…
      – El año pasado ya me di de baja como abonado por esta absurda política de precios y de abonos (no somos tan cautivos o la cautividad, al menos, dura lo que dura una temporada). Y ya conozco al menos a 3 que este año se darán de baja. Y así seguiré hasta que todo esté un poco mas claro.

      M'agrada

      Respon
    • Romeo

      Por alusiones.
      Partiendo de una visión abonadocéntrica de más de 20 años (tengo 47) e inmerso dentro de ese “mercado cautivo”, me gustaría comentar lo siguiente. Yo, y segurísimo que un tanto por ciento elevado de los abonados también, he llevado al Liceu por primera vez: a mi(s) (ex)pareja(s), a mis sobrinas, a los suegros, a algunos amigos/as, a compañeros de trabajo, a mis cuñadas, a mis padres y hermanos y seguro que se me olvida a alguien por citar (sí, a mi primo). Les he llevado a ver: una Flauta Mágica, Der Rosenkavalier, Parsifal, La Boheme, El oro del Rhin, La Traviata, Ariadna en Naxos, La ciudad invisible de Kitezh, La Valkiria, La fille du regiment, Carmen, al recital de la Barbara Bonney, de Simon Estes, de Jessye Norman…….Todo bien variado según la características de cada uno. De toda esta gente y gracias a esa primera vez que los llevé (algunos arrastras llegando a ser algo plasta -perdón- por mi parte) cuatro se han abonado y el resto van comprado entradas puntualmente (y no, no me merezco ninguna medalla; tan sólo me gusta compartir aquello que me pueda emocionar). Si no queremos entender que el abonado es uno de los principales engranajes en una estrategia de marketing por mal camino vamos.
      Entender que vender un Siegfried es una mera operación de Marketing de esas que se enseñan en las Escuelas de Negocios y compararlo como una venta de billetes de Ryanair me parece un despropósito (y no, no son sólo 5€ de menos por haber comprado la entrada ayer) a no ser que queramos proyectar un liceu low cost o outlet (producciones “moreno”, vamos)

      Otras criticas constructivas (espero que así sean):

      – Tanto costaría animar al público calzando un colaborador en programas como por ejemplo “8aldía”?. Cada viernes hay uno de cine ¿Porqué no uno de ópera o música clásica una vez al mes o en cada estreno? Candidatos seguro que los hay y algunos hasta lo harían gratis y todo.
      – Que tal un turno de tarde entre semana aparte del domingo.
      – El diseño de los carteles/banderolas para anunciar las obras son acertados? Es más, cuando voy al Liceu y los veo me cuesta ver qué es lo que hacen ese día.

      By the way…
      – El año pasado ya me di de baja como abonado por esta absurda política de precios y de abonos (no somos tan cautivos o la cautividad, al menos, dura lo que dura una temporada). Y ya conozco al menos a 3 que este año se darán de baja. Y así seguiré hasta que todo esté un poco mas claro.

      Liked by 1 person

      Respon
      • Joaquim

        Són propostes a tenir en compte, però n’hi ha una que ningú esmenta, i és que a les escoles es doni la importància que mereix la música i el cant. El Liceu pot fer molts espectacles per a infants, públic infantil i/o adolescent, però si la música continua sent una “maria” no estem fent les coses bé. En Cuní té un programa de cinema perquè la gent encara va al cinema i potser interessa, però mentre l’òpera, amb texans o sense, continuí sent quelcom minoritari.
        En qualsevol cas cal dir que països culturalment més desenvolupats que el nostre tenen un públic molt més gran que nosaltres. Només cal veure les platees dels teatres alemanys o centre-europeus per adonar-nos que l’òpera no crida al jovent, i això que les produccions semblen més destinades a aquest públic que no pas als que ja pentinen canes.

        M'agrada

        Respon
    • ducadimantova

      Pel que dieu, el teatre en prepara una de grossa separant la presentació artística de l’anunci de la política de preus i abonaments.
      El que tinc clar, és que facin el que facin no agradarà a tothom, jo intentaré jutjar-ho objectivament, encara que sigui inevitable la visió individual, el “què em passa a mi”…. ja veurem.

      M'agrada

      Respon
      • Joaquim

        Que no agradi a tothom no ens hauria d’espantar. Cal veure com seran i quin abast poden tenir. Tenim una tendència natural al conservadorisme i per tant si ens mouen allò establert de fa tants anys és probable que no agradi a ningú, però si ens garanteixen avantatges econòmics i ens permeten amb flexibilitat poder abonar-nos a tota la temporada, per què ens hem d’espantar?

        M'agrada

        Respon
  7. Arnau

    Bona temporada. Amb moltes ganes sobretot de la Lucia de Lammermoor de Juan Diego Flórez i Simon Boccanegra, que crec que amb Plácido Domingo/Leo Nucci donarà molt per parlar.

    Per cert, no sé qui és qui fa els videos promocionals, però no entenc com no apareixen alguns cantants com Brownlee, D’Arcangelo o Furlanetto. I fins que no he vist a la web que sí hi havia cantants a Die Zauberflote, m’estava imaginant que tornava a haver-hi una altra estafa com la de Tristan und Isolde.

    M'agrada

    Respon
    • jround

      Totalment d’acord en el comentari sobre el vídeo. Qui ho ha produït (i qui ho ha revisat, si es que ho ha fet algú) clarament “necessita millorar”. No s’entén que a l’Otello de Rossini no aparegui la Lezhneva (una de les veus més increïbles del repertori barroc, mozartià i rossinià); o que a La Flauta senzillament no surti ningú (suposadament per que el vídeo es va fer abans de conèixer el repertori). O que només Malena Erman aparegui per a Serse (total, es barroc, ¿no?). Tot plegat, es continua transmetent la sensació de cosa barroera i feta de qualsevol forma. Això de l’excel•lència (que en el cas del Liceu hauria de ser irrenunciable) no acaba d’assolir-se, i potser en el camp de la promoció no hauria de ser tant difícil. No tot es qüestió de diners. Per fer les coses bé també t’has de posar.

      Liked by 1 person

      Respon
    • Joaquim

      Benvingut a IFL Arnau. A mi també em va estranyar pero crec que van utilitzar fotografies i vídeos el propi teatre i si no en tenien a disposició els van obviar, quelcom veritablement lamentable, ja que a Nabucco no hi ha Abigaille, per exemple.
      Aquestes són petites coses que la nova direcció encara no controla del tot, potser perquè molts d’ells no són ben bé del mercat operístic i no saben la importància que té per a qui ha de comprar les entrades i a qui volen entusiasmar, veure les cares i els noms dels cantants en una vídeo promocional que té per objectiu emocionar-nos.
      A la presentació d’aquest any, i això també és un punt a favor, ja hi ha tots els cantants de tots els repartiments, que esperem que acabin sent els que canten. Altres anys no estava tan detallat fins més tard. Al Cèsar…
      Gràcies per comentar i espero que no sigui la darrera vegada

      Liked by 1 person

      Respon
    • Joaquim

      Ja hem comentat que quan hi ha una qüestió de gustos és difícil debatre, però no ens oblidem que Lucia di Lammermoor és una senyora i tot i que és un honor tenir a JDF com a Edgardo en el seu debut en el rol, la Lucia de Mosuc no em sembla a l’alçada, en altres temps seria la protagonista del segon repartiment.

      M'agrada

      Respon
  9. Kàtia

    Estic contenta,ara falta veure si tot entra als abonaments.Tinc “ilu” especialment per Otello de Rossini,Lucia segur que em fara disfrutar i de passada plorarem.La resta l’espero amb entusiasme i seggur que aquesta nova temporada no em perdré cap funciò.
    Gràcies…

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      T’asseguro que ahir en la presentació si els haguessis dit això t’haguessin fet l’onada. 😉 malgrat que estàs en una franja d’edat (no desvetllaré cap secret, no t’amoïnis) que no és la seva prioritat

      M'agrada

      Respon
        • Joaquim

          Si t’ho mires des d’una vessant purament artística no, òbviament, però si busques un públic pel futur si, i ells estan obsessionats amb la mitjana d’edat, ara al voltant dels 51 anys, del públic actual i per tant sabent que el públic gran el tindran més o menys fidel fins que morin, busquen en el públic jove la seva garantia de futur, quelcom que és lògic sempre i quan no desatenguin a ningú

          M'agrada

      • Kàtia

        M’has fet riure,Joaquim,gràcies.Les velletes volem les òperes de tota la vida,però he de dir que les meves preferides sortint del Bel canto i companyia jo em xiflo per Caso Macropoulos,Jenufa etc.etc.

        M'agrada

        Respon
  10. colbran

    Yo considero que esta temporada es mucho mejor de lo que esperaba, pero falta ópera rusa (que para el Liceu parece ser “exótica”) y eslava en general y sobra tanta italiana, especialmente “La Bohême”.

    El hacer coincidir los dos “Otello” lo considero un acierto fenomenal, pero en este caso Rossini saldrá perdiendo -a mi pesar- porque el de Verdi es una de las óperas más perfectas que se hayan compuesto y el de Rossini no es el mejor “rossini”, aún cuando el aria de Rodrigo del segundo acto y todo el acto tercero son extraordinarios logros líricos. No obstante vocalmente el rosssiniano cuenta con un reparto muy atractivo -con un Iago muy discutible, no obstante-, especialmente por la Desdemona de la fabulosa Lezhneva y el moro del siempre entregado -aunque algo gastado y totalmente carente de los graves exigidos en su rol- de Gregory Kunde.

    Supongo que podré disfrutar de mis abonos, claro que parece ser que estar abonado al Liceu desde 1955 está considerado más bien algo negativo que positivo. Por lo visto los que acaban de descubrir el género de la ópera ahora que está algo periclitado y camino de una eventual desaparición, pretenden que un teatro de ópera se mantenga con las entradas “sueltas” en lugar de asegurarse una preventa con los abonados y puestos a recurrir a discutibles metáforas haré uso de un refrán muy sabio y viejo: “más vale pájaro -abono- en mano que ciento -entradas sueltas- volando”…

    Un bravo absoluto por la programación de “Benvenuto Cellini” y una incógnita -para mí- excitante “Written on the skin”. Por cierto, para cuándo los estrenos de “A streetcar named desire” de Prèvin, “The ghosts of Versailles” de Corigliano o “La loca” de Menotti?

    M'agrada

    Respon
    • alex

      Muy de acuerdo con lo dicho por Colbran.
      Y opino lo mismo sobre las BOHEME que si la programas, como mínimo tienes que buscar uno de los casts de primer nivel actual, como por ej. traer una Gheorghiu , una Opolais , una Netrebko o una María Agresta que tienen en repertorio el rol de Mimí
      Y mantener al previsto Piotr Beczala que iba como Werther , para pasarlo como Rodolfo que tambien lo tiene en repertorio
      ( claro, siempre que los citados tuvieran esas fechas de BOHEME, libres )

      Liked by 1 person

      Respon
    • Joan

      De Menotti como no vayamos a Spoleto… La Medium y el teléfono se han podido ver en ópera de cámara y en cd por suerte naxos ha ido rescatando varias cosas. La de Prévin me parece imprescindible (sólo la conozco por el DVD)

      M'agrada

      Respon
  11. anna esteller

    Ahir la propera temporada em semblava molt bé però avui, després de llegir el teu post, la trobo fantàstica. El que passa amb la oferta d’entrades per algunes funcions afecta principalment als abonats però també a persones com jo que les comprem al començament de la venda. Ja sé que no és cap consol però crec que aquest fet es produeix en la majoria de teatres.
    Saps quina és l’òpera francesa que ha caigut de la programació?.

    M'agrada

    Respon
  12. Raúl

    Em sembla una bona temporada, dissenyada de manera bastant intel·ligent. Hi ha moltes coses que m’interessen, tot i que la Bohème a priori és bastant decepcionant (haguessin pogut portar-nos a Agresta per exemple) i amb Die Zauberflöte ja ho veurem. D’entrada tinc intenció de veure totes les óperes excepte Serse (4h de Haendel en v.c. em fan una mica de mandra), el concert de Muti i el recital de Damrau.
    Em semba encertat que hagin reduït a 6 les funcions de Gotterdammerung i amb un únic repartiment (així tots podrem veure a Theorin, però enlloc de Ryan haguessin pogut posar a Vinke).
    Ara toca esperar per saber com queden els abonaments i els preus de les entrades per tal de poder fer números.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hi ha una sèrie de torns que van començar amb la Tetralogia i un repartiment homogeni i ara es quedaran sense, no sé si estaran tan contents com tu.
      Pel que fa a les Bohème no crec que només amb una Mimi amb cara i ulls sigui suficient per atraure a tot el públic que volen que esgotin les entrades per a 14 representacions,

      M'agrada

      Respon

  13. Retroenllaç: Noticias de marzo de 2015 | Beckmesser

  14. Salvador

    Respecte a la temporada anunciada aporte uns aspectes.
    A primera vista l’oferta dels títols és atractiva, així com els diversos repartiments. No obstant això quan llegeixes en detall cadascuna de les produccions, m’entren dubtes, i en alguns casos pànic.
    M’explico:
    1. És una pena que es representi Otello, de Rossini, en versió concert. I més tenint en compte que hi ha diverses produccions que actualment s’estan o s’han representat recentment (ROF, Zuric, Scala …). Però bé, gaudirem de la seva música i dels cantants. Una pena que no s’aprofiti i que es quedi Flórez uns dies més i ens ofereixi el seu esplèndid Rodrigo. No obstant això crec que els 3 tenors anunciats oferiran una vetllada inoblidable.
    2. Una altra pena és que el Haendel també sigui en concert. Serses és una obra que dóna molt de si en escena. Recordo una divertida producció de Munic de fa uns anys, dinàmica i entretinguda. Precisament amb aquests anys de barroc a Munic va créixer la meva admiració per Haendel i la seva obra.
    3. El que em dona veritable pànic és la producció de I Capuletti. Vaig veure aquesta producció a Munic al 2011 i no vaig saber que dir. És una de les posades en escena més absurda i ridícula que recordo haver vist. Fins i tot vaig sortir cabrejat del teatre i no vaig poder gaudir de la bellesa de la música. Com a punt de referència cal dir que una de les àries de Julieta l’ha de cantar pujada a un lavabo i fent equilibris sobre el mateix … En fi, quan vagi intentaré concentrar-me només en la música.
    4.Soc abonat i en el meu torn (el C), per cabreig meu, no han posat ni a Flórez ni a Garanca. ¡Doncs, què bé!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Jo crec que de tote sles versions de concert, la qu eem preocupa menys és la del Otello de Rossini. Sempre vull les òperes escenificades, però l’Otello rossinià no és gaire teatral i si ha de ser com la versió de Pesaro, no crec que hi perdem gaire en una versió de concert, sobretot perquè el que importa per sobre de tot són els cantants i aquí quasi fem el ple.

      M'agrada

      Respon
  15. Giacomo

    Aquesta temporada m’agrada molt. No es pot acontentar tothom, però em sembla que aquí el Liceu té quelcom per a tothom.

    El nucli de la temporada són set òperes. És cert que cinc són òperes italianes del segle XIX, però jo, que estic en una franja d’edat encara prioritària, no n’he mai vista cap a l’escenari. Em fan il·lusió. A més, tenim les dues òperes populars del juny-juliol, i unes tres diguem intel·lectuals en versió concert. Ambdós coses em semblen bé.

    Probablement acabaré sense veure ni les unes ni les altres, malgrat que La Bohème i Die Zauberflöte estiguin a l’abonament. Però em sembla raonable que totes tinguin el seu públic. També hi ha un aspecte experimental. Si Written on Skin té un succés inesperat, potser les properes temporades es faran les òperes contemporànies amb les sis funcions que justifiquen la producció escènica. D’altra banda, si les òperes populars a l’estiu no assoleixen atreure nou públic, s’haurà de repensar aquesta estratègia. Però no és una clara bestiesa. Tinc amics que puc atreure a una Bohème sense estrelles, i que al contrari no vaig poder convèncer a veure Kitezh, que per a mi va ser l’òpera millor de l’any passat.

    Ja veurem el que passa amb els abonaments i les entrades. Inútil començar discutint ara.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      L’òpera contemporània és essencial i si és com aquest Written on Skin el més probable és que sigui un gran èxit, però en aquesta més que en cap altra ajudava molt la producció escènica. tant de bo tingui èxit aquesta temporada i torni dintre d’uns anys amb la producció de l’estrena.
      La temporada vinent tenim una altra estrena, aquesta mundial, amb l’òpera de Benet Casablancas, però no em fa la mateixa il·lusió, la veritat

      M'agrada

      Respon
  16. Joan

    Però anticipant-me a que surtin preus i abonats, penso que si volen fer òperes de repertori amb 18 funcions i amb cantants discretets, endavant ara bé encabir-les als torns d’abonament (especialment la flauta al juliol i a tots els torns) em sembla fer trampa. Jo per exemple a l’estiu seré fora així que em sembla que l’any vinent em quedaré amb l’abonament popular i compraré entrades per la resta.

    M'agrada

    Respon
  17. Joaquim

    La Zauberflöte del juliol (poques representacions) és una aposta molt més escènica que vocal. Els cantants seran molt professionals i de nivell, però és la brillant proposta escènica la que atraurà al públic operístic, teatral i cinèfil. Per sort ens hem tret de sobre la Flauta dels Comediants. Ja tocava!

    M'agrada

    Respon
    • Joan

      Doncs tan magnífica proposta escènica la podríen deixar fora d’abonament per no perjudicar aquest potencial públic operístic, teatral i cinèfil en lloc d’encabir-la als 9 torns d’abonament 9 no se’n salva ni un: ni de temporada ni reduïts. Podran no tenir Benvenuto Cellini o no tenir Otello però el que és Bohème i Zauberflöte no hi falten. Encara hi són a temps. La flauta de comediants a més de ser una lectura vàlida és divertida i digna,és de casa està amortitzada i és exportable 😦 a diferèncie de moltes “grans” produccions que han passat i passaran la propera temporada sense pena ni glòria pel teatre.

      M'agrada

      Respon
      • Joaquim

        No entenc perquè vols prescindir en els abonaments de zauberflöte o Bohème, no ho entenc. En a mi La Bohème no m’interessa gaire, però entenc que la incloguin
        De la resta ja ho hem comentat moltes vegades

        M'agrada

        Respon
        • Joan

          Perquè al juliol són vacances escolars i molts no som a ciutat.Fins ara les òperes al juliol eren o fora d’abonament o en 2a ronda com la traviata enguany. A més els abonats no fa tant que hem vist Bohème i flauta ( sembla que l’únic en fer propostes infantils sigui Joan Font, el Lohengrin va a l’escola de Konwitschny és innovador i incomprés) i es podrien fer menys Bohèmes fora d’abonament i possar als torns uns Werther, per exemple. I a més, perquè no es poden combinar dos abonaments sense haver-les de repetir.

          M'agrada

        • Joan

          Jo també. Els abonaments però no haurien d’incloure al meu parer les òperes del juliol o al menys no tots. Tampoc ha d’estar condicionada als caps de setmana per“o em sembla molt bé que hi hagi abonaments exclusius de finde per la gent que no viu a ciutat.

          M'agrada

  18. ducadimantova

    La nova temporada em sembla fantàstica. M’agrada molt i potser li trobo a falta només una mica més de segle XX i sens dubte una òpera eslava/russa.
    No insistiré en les diferents valoracions doncs estic molt d’acord amb la majoria dels comentaris.

    Al company del tetrabrik li diria que el Liceu ha de fer les coses amb coherència, a diferència del que algú diu, les entrades sí que són un producte que es compra i es ven, que té una demanda, no ens enganyem, això no és un teatre alemany on el 90% està subvencionat.
    Però hem de tenir en compte que hi ha un gran nucli de compradors que són abonats.
    No són captius, no hi estic d’acord en absolut, però tampoc som ingenus. Cal una política que ens premi, que ens valori, més o menys encertada, però que ens tingui en compte. Suposo i espero que sigui part del que es presenti els propers dies… us heu fixat que no hi ha preus ni res sobre la política d’abonaments al web? Només la composició dels torns….

    Per altra banda, i a la vista de la gran quantitat de comentaris sobre els descomptes i tenint en compte la nova temporada faig una crida oberta a tots els liceistes, abonats, infermerlandistes…. no pot ser que un programa doble com la voce in off/la voix humaine estigui buit. Si és així fem el joc als que defensen que la gent només va a veure el més conegut.
    Heu vist com està Siegfried? Que no som Wagnerians a Barcelona? Que no reclamàvem que no es caigués el Gotterdammerung? Però si està mig buit!!! Volem Wagner? Doncs anem-hi i demostrem que el volem.
    Heu vist com està el Don Pasquale? Una obra meravellosa que fa desenes d’anys que no veiem al Liceu!!! Ahir vaig comprar entrades…. vaig poder escollir sense problemes…. .

    Finalment, fa un temps vaig oposar-me a les crítiques, al meu parer gratuïtes, que es van fer al nomenament de la Chistina Scheppelmann. Es van dir moltes coses aquí, cap bona. Jo ni la defensava ni la defenso encara, però em vaig rebel.lar davant de un atac basat i dels que generen el “diuen diuen diuen”….
    Que diem ara? No recordem res del que es va dir? No cal rectificar res?
    En fi….

    Felicitats al nou equip per haver fet una temporada fantàstica que molts no s’esperaven

    M'agrada

    Respon
    • colbran

      Creo que del nuevo equipo sólo hay dos títulos .”Benvenuto Cellini” (en lugar del primeramente programado “Les Troyens”) y “Written on the skin”. Dos Bravos!!! Pero, por otra parte el “Werther” con Beczala ha sido eliminado en pro de más “bohêmes”, con lo que no estoy de acuerdo.

      El resto de la programación, si no me equivoco, corresponde al antiguo equipo.

      M'agrada

      Respon
    • Xavier C.

      Doncs no: no recordem el que vam dir perquè (alguns) tenim molt maa memòria. Però per això tenim el cercador que Joaquim ens ha posat al blog, i he pogut rescatar la meva intervenció (yo he venido aquí a hablar de mi libro):

      Sou molt crítics. A vosaltres us voldria veure si fóssiu del Barça i sentíssiu que els defenses que us porten són Marquinhos i Mathieu…
      Per la temporada vinent tenen Macbeth, Manon Lescaut, Falstaff, My fair lady, Don Pasquale i La cinderella. Entre els concerts (però cal tenir en compte el que diu Josep Olivé dels grans noms que s´acosten a aquestes latituds) apareixen Beczala i Muti. Però el que més m´ha agradat és l´apartat de músiques del món: Paco Peña flamenco dance company, Estrella Morente, Miguel Vargas dance theatre, i Tomatito the Legend of spanish guitar. Guouuuu!!!

      Amb el que ja veig que em toca rectificar i demano disculpes: finalment no ens van portar Marquinhos sinó Vermaelen i Douglas :/

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Aquesta temporada és pràcticament Mataboschiana, falten Les Troyens que s’han canviat, de manera atractiva amb Benvenuto Cellini, i auqest és de moment el gran actiu de la senyora Scheppelmann, perquè l’altra “gran” aposta sembla ser que és La Bohème, i aquí no ha estat gaire brillant, la resta, amb més o menys retocs és una temporada contractada fa anys.

      M'agrada

      Respon
  19. ducadimantova

    Muti y Malkovich, así como los recitales creo que también son del nuevo equipo… en cuanto a la flauta mágica creo que también, ya que me llegó que Matabosch la había cancelado en el Liceu para llevársela sólo a Madrid…

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Muti amb l’orquestra juvenil no es cap actiu. Muti va arribar a dirigir l’orquestra del Liceu, quan això torni a succeir voldrà dir que anem bé, ara han contractat un bolo, i que el protagonisme d’un concert Beethoven sigui Malkovich ens hauria de preocupar

      M'agrada

      Respon
      • ducadimantova

        De det, segons la web del Liceu, i cito textualment: “El Mestre Riccardo Muti fundà l’any 2004 l’Orchestra Giovanile “Luigi Cherubini” que en aquests anys ha esdevingut un referent simfònic a Europa. En aquests concerts s’uniran, a l’escenari del Liceu, la nostra Orquestra i el solista Ignasi Cambra sota la batuta del Mestre Muti.”

        Suposo que reforçaran a la Cherubini. Per altra banda, la orquestra Cherubini es d’un molt alt nivell, de fet, no vull ser dolent però…. 😉

        M'agrada

        Respon

Deixa un comentari