IN FERNEM LAND

LICEU: EL REPARTIMENT DE TRISTAN UND ISOLDE (18/03/2015)


Valery Gergiev

Finalment el Tsar Valery Gergiev ja ha notificat els cantants que han de conformar el cast del Tristan und Isolde que dirigirà el proper 18 de març en el Gran Teatre del Liceu.

El repartiment, com era d’esperar, l’integren cantants del Mariinski amb l’excepció del rol de Tristan que anirà a càrrec del tenor nord-americà Robert Gambill.

El cast, segons la pàgina web del Liceu és el següent:

Tristan Robert Gambill  
Isolda Larisa Gogolevskaya  
Bangäne Yulia Matochkina  
Marke Mikhail Petrenko  
Kurwenal Evgeny Nikitin  
Sailor / shepher Dmitry Voropaev  
Melot Yury Alekseev  
Helmsperson membre del cor

Tret de Mikhail Petrenko conegut des de fa un any com a Rei Marke, i ara Evgeny Nikitin com a Kurwenal us intentaré fer una petita composició de lloc del que ens espera, per allò de no agafar-nos amb el peu canviat i si al final ells es superen a si mateixos, tots estarem ben satisfets, i no em podreu titllar de catastrofista. Tot i que amb el material que us aporto nio hi ha prou motius per fer-nos una composició de lloc, espero que al final, no de l’apunt sinó de la versió concertant del dia 18, tan “selecte” cast hagi estat a l’alçada de l’òpera.

Robert Gambill  és un tenor nord-americà que va començar la seva carrera com a cantant rossinià i mozartià en el moment de l’explosió rossiniana dels anys 80 del segle passat, sense arribar a les cotes d’altres col·legues va fer una notòria carrera que de la nit al dia el va portar a rols de heldentenor, que és on es situen els darrers anys de la seva carrera, quelcom que no vol dir que ho sigui.

Consultada la base de dades operístiques del tenor Gambill a Operabase ens diu:

Abr-Jul 13    Tristan und Isolde Tristan Bonn Dir: Blunier; Dir Esc: Nemirova
Mar 12    Tristan und Isolde Tristan de Oslo(DNO) Dir: J Fiore; Dir Esc: Daniel Slater
Oct-Des 11    Tannhauser Tannhäuser de Berlin(Deutsche) Dir: Runnicles; Dir Esc: Kirsten Harms
Nov 10-Jun 11    Tannhauser Tannhäuser Dresden(SSO) Dir: Schneider.cond / Blunier; Dir Esc: Konwitschny
Ago 10    Elektra Aegisth de Salzburg(Fest) Dir: D Gatti; Dir Esc: Lehnhoff

És a dir, des del mes de juliol de 2013 no hi ha registre “oficial” de la seva activitat i va ser precisament com a Tristan a Bonn.

He trobat aquests crítiques d’aquelles representacions

Retrouver De prime abord, retrouver le Tristan de Robert Gambill s’avère positif : dans un premier acte qu’il mène prudemment, la fêlure spécifique qui put définir ses prestations récentes semble avoir disparue. L’on se réjouit d’un phrasé facile et d’une nuance avisée. Les choses se gâtent dans le II, avec des lignes descendantes approximatives et une émission fragilisée. Résolument faux sur toute la fin de l’acte, encore parle-t-il plus qu’il ne chante le III – dommage

Aus langer Bewusstlosigkeit aufwachend, erinnert sich Robert Gambill an das gelöschte Liebes- und Lebenslicht, singt und spielt den schwer kranken Patienten mit den Anfechtungen des Wahnsinns atemberaubend. Die Personenführung erreicht hohe Plausibilität. Das zunächst unter langsame Tempovorgaben gestellte Beethoven Orchester nimmt zügige Fahrt auf und entwickelt hoch konzentriert die wünschenswerten Intensitäten.

Sehr sängerfreundlich ist das nicht immer, und um so höher ist es Robert Gambill anzurechnen, dass er mit leicht baritonal eingedunkeltem, durchsetzungsfähigem Tenor die monströse Partie des Tristan nicht nur souverän durchsteht, sondern klangschön und mit sorgfältig ausgesungenen Linien und guter Legato-Kultur gestaltet.

El meu grau de comprensió de l’alemany és nul i el que he arribat a entendre mitjançant els terribles traductors em fan creure que malgrat no ser un Tristan, de tant en tant fa alguna coseta. És clar que si m’haig de refiar de la primera crònica, aquesta en francès, no hi ha lloc a la confusió, s’explica la poca activitat reflectida a Opera Base i no s’acaba d’entendre aquesta aparició barcelonina. Potser aquest serà un incentiu afegit i ens farà el Tristan de la seva vida.

Robert Gambill té el Tristan enregistrat en DVD acompanyant la primera Isolde de Nina Stemme al Festival de Glyndebourne del 2003. Han passat molts anys i aquell Tristan ja va motivar tota mena de controvèrsies.

Per fer-nos una idea

De Larisa Gogolevskaya, la Isolde, no he trobat cap fragment que cantés a la reina d’Escòcia, però si que la podem escoltar com a Brunnhilde al Mariinski (producció dels Picapiedra) al costat de Petrenko (Hagen) i Vladimir Baykov (Gunther) en un dels fragments que més m’impressionen del Ring, aquí no és el cas.

No sé, vosaltres mateixos, m’estimo més no dir res, no us sembla? El vídeo és del setembre del 2012. Voleu dir que amb un any i mig pot haver aprés a cantar? Tant de bo

Yulia Matochkina serà Brangäne. M’agrada la veu, veurem si s’arreplega bé a les necessitats wagnerianes. L’escoltem en una ària de Salambo de Mussorgsky.

El mariner i el pastor els canta Dmitry Voropaev, crec que una veu més idònia per aquests dos rols que no pas pel Lohengrin que també canta sota la direcció de Gergiev.

Mentre que de Yury Alekseev (Melot) no he trobat res.

No és un apunt gaire engrescador, ho reconec, però si de mi depengués creieu-me que hagués buscat un cast més estimulant.

Ens queda, i això mai s’ha de perdre, l’esperança que tots ells el dia 18 s’inspirin i que Gergiev ens ofereixi una nit de música en majúscules, potser aleshores els cantants escollits trauran el millor que deuen tenir i deixar-ne constància per la història, ja que el concert es transmetrà per Catalunya Música.

Enllaç a la pàgina web del Liceu:

 

 

Un comentari

  1. Maxime Thyl

    Cher Joaquim,
    Si vous ne connaissez pas quel type de voix promène, uniquement avec Gergiev, Mme Gogolyevskaya, je ne peux que vous signaler une catastrophe à venir…Un gros soprano, à moitié détruit par une émission toute en force, un vibrato devenu trop large, des sonorités laides et stridentes, criées dans l’aigu. Je suis désolé pour vous et le Liceu. Ce ne sera qu’un Tristan à oublier. Mais vous avez toujours les disques de Flagstad ou Catarina Ligendza, et aussi Bjoner. Tout n’est pas perdu au royaume de mémoire. Bien amicalement à vous. Maxime.

    Liked by 1 person

    • No em sembla malament estar en mans d’un gran director, el problema rau en que quan el contracten no lliguin la resta i això ja no és un problema d’ell, que es deu creure per sobre del bé o del mal, sinó del qui el porta i tarifa el concert com si haguéssim de veure un repartiment d’un nivell molt superior al que veurem en realitat.

      M'agrada

  2. Fernando S.T.

    Entre el video de “Los Picapiedra” y el comentario de Maxime me he quedado un tanto deprimido.
    No encuentro la lógica a este concierto, por mucho que lo intente me cuesta creer que nos ofrezcan este saldo a precio de reparto de lujo.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Torna Nikitin, que va sortir frustradet (i amb raò, i no per la seva actuació sinò més aviat per la freda, molt freda recepció amb que habitualment el Liceu rep obres amb “taques” atonals i/o dodecafòniques) de la seva intervenció a la temporada passada amb “Il Prisionero ” amb poques ganes de tornar-hi. Em sembla que pot fer un molt bon Kurnewal. Em sona Gambill molt, encara que en aquests moments sols el recordo (i perquè t’ho he llegit) en el paper de Aegisth a Salzburg, paper de protagonisme insuficient com per a fer-me una idea del seu nivell per a un Marke. Petrenko ha estat el recent Barbeblue al MET, no? Em va agradar força. De la resta del repartiment no conec res de res, i malgrat el comentaris llegits envers Gogolevskaya i Gambill (aquest no tant) em fan tremolar, és massa gran sempre la expectació que em desperta T&I com per a que em desil.lusioni aixi com aixi.

    M'agrada

  4. scriabin

    I no dius res sobre la orquestra? ja ha fet alguns Tristan’s… per mi, en un Tristan (o mes aviat, en qualsevol Wagner) la importancia de la orquestra esta per davant de la de les veus 🙂

    M'agrada

    • Què vols que digui de l’orquestra i Gergiev. Són k’actiu que ens ha enredat a tots pensant que els cantants estarien a la seva alçada. De fet és l’únic i veritable actiu d’aquest Tristan und Isolde.
      Wotan vulgui que no vingui a passar l’estona, quan ho fan són molt rutinaris, és clar que quan estan inspirats són excel·lents, i si les veu són dolentotes, tant de bo els tapin a tots i sentim una simfonia llarga. 😉

      M'agrada

  5. dandini

    El novembre del 2006 es va produir el debut de la companyia del Mariinsky al Liceu fen el 1º acte de La Walkiria i el 2º de Parsifal.Dels cantants presentats en aquella ocasió ara tornen 2 ,precisament els que aleshores varen causar mes bona impressió
    Es tracta de Larisa Gogolevskaya que va fer una espléndida Kundry.A veure que passa amb la Isolda …
    i Mikhail Petrenko que substituía si no recordo malament al anunciat Nikolai Putilin.
    El tenor Robert Gambill (1955) és un cantant ja força veterà que als inicis de la seva carrera feia Almaviva i Ramiro i ara fa Tristan, Parsifal i Tannhauser.Al Liceu crec que nomes hi ha cantat el Ferrando del Cosi fan tutte l’any 1993 al costat de Veronica Villarroel.

    Gràcies pel post , ara escoltaré la música.
    Us deixo a Robert Gambill cantant el Cuius animam sota la direcció de Riccardo Muti.L’evolució del repertori és alucinant…

    M'agrada

    • I no t’estranya que des de el 2006 fins avui, després de més de 8 anys la senyora Gogfolevskaya no hagi traspassat a occident, tan necessitats com estem de veus wagnerianes?.
      Si hem de fer cas del vídeo s’entén el motiu.
      pel que fa al Gambill actual sembla ser que passa per temporades de pànic i desapareix, a aquestes alçades em sembla una temeritat que el recuperin per aquest Tristan. Quan representa que ho feia bé de heldentenor, tampoc em sembla per llençar coets.
      No sé Dandini, em sembla que ens han venut gat per llebre.

      M'agrada

  6. Simone

    Excelente preparación como siempre y poco “engrescador” el panorama. Las dos críticas en alemán son claramente positivas. Pero supongo que cualquier audio o video será más fiable que una crítica. abrazos desde baviera

    M'agrada

  7. Steuermann

    Això és un no parar!… Tot just torno de pescar bacallà per comptar amb bones provisions al castell, i no puc ni anar a fer un glop a la taverna que el Tristan em diu que hem de salpar per Irlanda a cercar a la princesa Isolda.. Això no pinta bé, tinc un pressentiment… segur que hi haurà sarau amb els Irlandesos… en fi, vaig a preparar la nau que aquesta tarda Ja hem de tornar amb la princesa a bord!

    M'agrada

Deixa un comentari