Amb les llums de la sala apagades va aparèixer a la boca de l’escenari la Senyora Christina Scheppelmann i micròfon en mà es va presentar i tot seguit va anunciar que el tenor Lance Ryan no podia cantar i que en el seu lloc ho faria Stefan Vinke, el Siegfried del repartiment alternatiu. Els que varem assistir a l’assaig general no ens va estranyar gens ja que el senyor Ryan va fer un assaig mut.
En primer lloc és d’agrair que la persona que ostenta la màxima responsabilitat artística del teatre sigui qui ens anuncia les teòriques males noticies, sempre molt millor que una veu en off amagada en l’anonimat, i en segon lloc jo no ho recordo haver vist mai al Liceu, sí en altres teatres, sense anar més lluny recordo com La Bastille es va quasi abraonar sobre el Sr Mortier quan va anunciar una semi vaga dels tècnics d’escenari en un cap de setmana accidentat i inoblidable. També ho hem vist al MET i en molts altres teatres, per tant que ara també passi al Liceu és un bon signe de normalitat i valentia.
Primera representació de les 7 previstes de Siegfried i el teatre no presentava ni un aspecte de premier, ni tan sols l’aspecte d’una representació wagneriana en una ciutat que el tòpic, perquè definitivament és un tòpic, que se les donava de wagneriana. Que al Palau hi hagués un recital de Sokolov no és prou motiu com perquè el Liceu presentés un aspecte més aviat desangelat. Només ens queda l’excusa de que la representació comença a les 7 de la tarda, és clar que si col·loques un partit del Barça a les 7 de la tarda el camp Nou s’omple, els carrers es buiden, els bars amb pantalla fan l’agost i les llars amb televisió de pagament s’omplen. Dit això anem a allò que m’interessa que per sort en aquest Siegfried són moltes coses.
Tercera direcció wagneriana del mestre Pons i fins ara la millor. Sent Siegfried la més simfònica de totes les òperes de la Tetralogia, sembla com si el mestre s’hagués trobat més a gust i va saber construir un discurs homogeni, sense caigudes de tensió i cercant, malgrat els mitjans amb els que compta, d’anar més enllà d’una interpretació sense entrebancs. Ahir no va ser una lectura plana de la partitura i la versió orquestral d’aquest Siegfried té coherència i consistència, potser hi haurà que la trobarà massa impressionista al segon acte o qui hi trobarà a faltar èpica i rotunditat orquestral, però amb l’orquestra que tenim no es pot demanar el so de l’orquestra de Dresden, i en canvi si que hi va haver acuradíssims solos, acompanyaments subtils, frases amb volada i èpica passional en un tercer acte esplèndid, no només per la direcció i orquestra, però també per la seva contribució.
Orquestralment parlant el primer acte i sobretot l’inici, va ser el més decebedor, però a mida que la representació anava avançant es podien apreciar en la direcció de Pons moments magnífics, detalls de qualitat, especialment en unes fustes reforçades i de so exquisit en l’escena del bosc i l’ocell. Els metalls van estar discrets i això en un Wagner no és bo, però tampoc es pot dir que hi haguessin moments de vergonya aliena, com si ha succeït aquest any en òperes teòricament molt més senzilles. I si hem de ser sincers i sobretot justs i agraïts, cal mencionar l’excel·lent solo de trompa en el segon acte.
Pel que fa a la corda va tenir moments esplèndids, si bé cal reconèixer que n’hi va haver d’altres una mica més anèmics, però la corda va aconseguir donar una consistència orquestral molt meritòria i en les mans eminentment líriques de la versió del mestre Pons, va ser un coixí fonamental per assolir la digníssima qualitat final.
L’Orquestra del Liceu encara no ha pogut desenvolupar el projecte previst, tot just ara amb un retard de més de dos anys s’han contractat 14 places noves i en els propers dos anys se n’hi sumaran 14 més, però òbviament encara no es veuen els fruits. Ha estat una lamentable pèrdua de temps, segurament quan el mestre Pons quan es va trobar aquest Ring per entregues va pensar que el començaríem coixos però l’acabaríem amb uns nivells que res tindrien a veure amb els seus inicis, no està sent així i potser en el Götterdämmerung de la propera temporada podrem apreciar realitats més que percepcions, però tenint en compte tot allò escoltat aquesta temporada i l’habitual nivell de la primera representació de cada sèrie, en aquest Siegfried hi ha hagut un salt qualitatiu important i també cal dir-ho.
Era inevitable que dirigint el mestre Pons, la colleta liderada per el mateix senyor de sempre, protestés cada sortida del mestre, però ahir es van quedat més aviat sols i sense quòrum, i al final tant el mestre com l’orquestra es van endur les merescudes aprovacions ben sonores de la majoria del escàs públic que quedava al final de la representació (passada la mitjanit).
El tenor alemany Stefan Vinke va debutar ahir al Liceu, dos dies abans del previst, ja que ell forma part del cast alternatiu i si el senyor Ryan no es recupera, la senyora Scheppelmann haurà de treure un as de la màniga per salvar algunes representacions, ja que penso que és improbable i sobretot contraproduent , alhora que potser fins i tot impossible que el tenor Vinke les pugui cantar totes. Ahir no tan sols va salvar els mobles, sinó que va triomfar, i cal dir que merescudament. No es tractava d’agrair l’esforç i el compromís, que potser també és bo, però és que després d’un primer acte correcte sense gaire més, ens va fer un segon acte notable, i un tercer acte notable. La veu és consistent, amb algunes zones no del tot carnoses, però la veu i el registre hi són. Sap dosificar bé les forces i emet la veu sense forçar, ni fer portamentos desagradables. La veu no presenta oscil·lacions i només en segons quines vocals ofereix un so una mica postís, però vist el que hi ha en l’aparador de tenors wagnerians i/o aspirants a heldentenor, Her Vinke amb sembla d’una honestedat a prova de bombes. Què li manca? Doncs una mica més de distinció i trempera vocal, amb els aguts una mica més brillants, perquè ser-hi ja hi són, però no és un tenor gaire creatiu, tot i que fa el personatge amb convicció. No cal dir que comparat amb el senyor Ryan, guanya per golejada, ja que el tenor Vinke ni té la veu de Mime, ni l’emissió és lletja, ni hi ha oscil·lacions desagradables, no hi ha color.
Mime va ser Peter Bronde que debutava al Liceu amb aquest rol que ha cantat arreu i amb els millors directors. És un bon Mime, a moments excel·lent, però n’esperava més. Va tenir un parell d’aguts compromesos descol·locats i en altres potser emfatitzava massa la part grotesca del rol com s’acostuma a fer, quelcom que ja us vaig dir que no m’acabava d’agradar. Escènicament fa tot el que ha de fer i tot el que li diu Carsen.
Wanderer és a dir el Wotan vianant és l’excel·lent Albert Dohmen que ha vingut en millor forma que el seu Wotan a Die Walküre de de l’any passat. Va saber donar la majestàtica presència del Déu cansat, decebut i esgotat, amb una dignitat vocal molt notòria i només algun agut li va quedar més esblanqueït i mancat de força, però tant en l’escena amb Mime en el primer acte, com sobretot amb Erda i Siegfried al tercer va estar realment notable.
Molt bé l’Alberich de Jochen Schmeckenbecher, que malgrat l’esporàdica intervenció al segon acte li va donar la importància que té el personatge, tant en el globalitat del Ring com en la intervenció amb Wotan.
Andreas Hörl em va semblar un bon Fafner, però no em va semblar que superés a Ante Jerkunics en el Rheingold de fa dues temporades. La veu és sonora però quan no va reforçada per el megàfon em va semblar poc negre i amb el registre més greu poc consistent.
Erda va a tornar a ser la ja mítica contralt Ewa Podles. la veu està perdent homogeneïtat i no conserva la unitat de color i timbre, però ahir tenia un bon dia i va fer una notòria deessa de la terra. A vegades les sonoritats són més mussorkianes que no pas wagnerianes, però és evident que la rotunditat del seu registre atorga a Erda la justa dimensió de saviesa i vellesa. Impressionant.
L’ocell del bosc va ser una notòria i sonora Cristina Toledo que va fer córrer el seu lluminós timbre per tota la sala.
Finalment, la gran, la grandiosa Iréne Theorin va tornar a ser Brünnhilde. La soprano sueca posseeix una d’aquelles veus que s’ha d’apreciar en la seva justa mesura en el teatre, però el que més m’interessa i emociona del cant de Theorin és la intensitat dramàtica que dóna als seus personatges. La Brunnhilde de Siegfried és la més lírica de les tres Brünnhildes, i ella sap diferenciar-la molt bé de la que ens va fer l’any passat, molt més guerrera i rebel. El despertar de Brünnhilde a Siegfried és una de les pàgines més belles i intensament líriques de Wagner, i mentre moltes sopranos no deixar de fer guerreres desvetllades, Theorin la vesteix d’un lirisme colpidor., amb detalls preciosos, frases senceres en pianissimi uns reguladors i canvis de intensitat expressiva sorprenents. La seva Brúnnhilde ha esdevingut humana i a fe de Déu que la fa més humana que ningú, i quan toca treure veu de soprano dramàtica wagneriana, quan s’ha de mostrar encara que humana, digna i li retreu a Siegfried que no s’ha deixat tocar per cap Déu, en l’intent que ell fa bruscament de sotmetre-la al seu desig, Theorin va estar majestàtica, imponent i penetrant (ja tinc ganes de veure-la l’any vinent fent tremolar a Alberich i Humding en el temible tercet del segon acte), però és va enganxar un parell de vegades amb un agut, res que en el cant wagnerià es consideri un pecat mortal, però no estava especialment sobrada de registre sobreagut, quelcom que en aquest cas no em preocupa gaire, ja que amb el que em dóna vaig sobrat i satisfet per una temporada.
La producció de Robert Carsen, per cert no va sortir a saludar ningú de l’equip escènic, segueix amb coherència tot el que hem vist fins ara. Potser és la més senzilla, però té excel·lents solucions escèniques que no esberlen res. No he acabat d’entendre perquè l’inici del tercer acte torna a passar en el gran saló del Walhalla, ara a punt d’un imminent desnonament, ni molt menys que Erda acabi semblant ser la dona de fer feines que Wotan té per fregar el gran saló, encara amb les pomes de Freia per terra després d’haver passat 15 anys, però per altre part té esplèndids moments estètics made in Carsen, sobretot en el segon acte i en gran part ho són gràcies a l’encert del meravellós disseny de llums de Manfred Voss.
Haurem de seguir les noticies que ens arribin del Liceu per saber qui serà el Siegfried de les properes funcions, però si us toca Stefan Vinke no arronseu el nas.
Les fotografies que encapçalen l’apunt són totes de ® A Bofill i són gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
Tindreu la crònica del cast alternatiu i potser d’aquest amb mateix però amb Ryan o algú altre.
IN FERNEM LAND 
Menys mal que tu m’ho has aclarit, però no havia entès gens els “buu’s” cap el Mestre Pons.
SVinke l’havíem vist ja fa uns anys fent Rienzi, i ens va agradar molt. Ahir també.
Tindré que tornar a sentir ITheorin per apreciar tots el matisos que descrius. Siegfried encara es molt Wagner per a mi, i hi ha tantes coses per descobrir que sempre se m’escapen mes de deu.
Decepcionant va ser veure que després de cada entreacte la sala estava mes buida. No recordo haver baixat les escales mai tan sols.
M'agradaM'agrada
La Barcelona wagneriana és un mite. Aquest era un Siegfried per omplir el teatre i ja ho vas veure tu mateix. Tristíssim.
Pel que fa a la Brünnhilde de Theorin, només cal que escoltis moltes sopranos cantant aquest rol i veuràs que tot és igual, homogeni i una veu poderosa, en canvi ahir (també a l’assaig) la gran soprano sueca fa una Brünnhilde molt més humana i vulnerable, amb uns matisos vocals bellíssims.
M'agradaM'agrada
Jo no vaig xiular Pons, ni molt menys, però si que és cert que els vents van tenir alguns moments de patiment. Des de l’obertura.
En general en vaig sortir MOLT content. Si hagués de destacar dues coses que no em van acabar de fer el pes diria que Mime era massa histriònic en alguns moments i aquest cant tant “estertòric” que té em deixa fred. També Fafner em va semblar justet.
D’altra banda, tant Siegfried com Wotan i les interpretacions femenines em van semblar bones, molt més que la mitjana de la temporada.
Com bé dius, de la part escènica, la il·luminació va estar molt bé, a mi em va semblar magistral. Com va canviant subtilment per adaptar-se a qui pren la paraula… Molt bé. L’escenografia també em va agradar, però veig que estem condemnats a veure picnics aquesta temporada, en aquest cas quan Mime serveix el verí a Siegfried.
Ja podria haver estat la resta de la temporada com han estat aquestes dues últimes obres…
M'agradaM'agrada
Hem patiut molt més els metalls en altres òperes d’aquesta mateix atemporada, sense anar gaire lluny, amb la Norma, de complexitat orquestral ínfima comparat amb el monumental Siegfried, i el mestre Palumbo i la seva més que discutible direcció no es van endur cap protesta.
M'agradaM'agrada
Què és el que va passar en els vents durant l’inici de l’òpera?…em sorpren que hagin sigut un desastresmo un patir. Sols és per saber….per si es pot millorar,que sempre es pot,clar. Vents reforçats?….vols dir Joaquim que erem nombrosos onque hi havia gent de bolo?….respecte al tema de les audicions i les places convocades, no és exactament com el comentes.
Per cert, des de la meva possició al fossat els “buuuuu” eren molt presents i varios….en lo be que s’està en un estadi de futbol…
M'agradaM'agrada
Com és el tema?. No hi ha un increment de 14 músics ara i 7 l’any vinet i 7 més el següent?
Explica-m’ho si us plau, si pot o vols, és clar.
M'agradaM'agrada
A mi no em surt l’increment de 14 músic ara….i he estat al tribunal de les audicions de fa tres setmanes…Tot i així,el sistema d’audicions no és mateix que era fins al dia d’avui.Res del que dic és privat perquè va sortir a les noticies de Tv3. Fins d’aqui un temps no es veurà el resultat definitiu dels canvis.Una orquestra no es crea d’avui per a demà…i l’exemple de “Les Arts” no em val. Està clar que alli on calgui hi hauran reforços externs,faltaria menys però és indubtable que fins a arribar on desitjem tots,encara passarà temps…tot i que segur que es poden trobar millores. També és clar que una orquestra no és bona sols tenint bons músics….és el conjunt i el treball en conjunt el que realment fa bona a una orquestra, per això quan fileu molt prim en determinades coses no el trobo correcte perquè valorar a persones o errors de persones no és just…quan el que hi ha que valorar és el conjunt. Val que un tocarà molt bé el solo de turno que li pertoca…però si la resta és un desastre de poc em serveix….i si un falla en un moment però la resta és per llevar-se el barret…no és pecat fallar. Penso que el vent al principi no estavem patint ni res que semblara això…..en fi….
M'agradaM'agrada
Ep Bernardo! Torna a llegir el meu comentari, em sembla que fas un embolic perquè jo no he dit el que dius que he dit o el que sembla entendre. Ahir hi va haver un solo notable, que ves per on no estem acostumats a escoltar, això sí, potser és millor que ho esmenti que no pas que m’ho calli, i he passat per alt altres coses que potser no van estar tan bé, senzillament perque ahir l’orquestra mostrava una predisposició diferent i els resultats també ho van ser.
Em sembla que no cal que em diguis en a mi que els resultats seran d’un dia per un altre i crec que precisament en faig esment. No acabo d’entendre que em vols arribar a dir o potser m’hi dius en a mi i ho vols dir a un altre, la veritat que no ho acano d’entendre. Dit això la informació que vaig rebre, també de primera mà és la que he dit. Ara no sé a qui creure o potser ho vaig entendre malament, però em va quedar gravat, ara 14, l’any vinent 7 i l’altre 7 més. Estic malament però no tant com per no retenir aquestes xifres i aquests períodes.
Per altre part filar prim no deu ser dolent i finalment, em sembla que mai, però mai he defensat el model de Les Arts o sigui que crec que aquest comentari tampoc va per a mi malgrat ser jo el destinatari.
M'agradaM'agrada
“Orquestralment parlant el primer acte i sobretot l’inici, va ser el més decebedor, però a mida que la representació anava avançant es podien apreciar en la direcció de Pons moments magnífics, detalls de qualitat, especialment en unes fustes reforçades i de so exquisit en l’escena del bosc i l’ocell. Els metalls van estar discrets i això en un Wagner no és bo, però tampoc es pot dir que hi haguessin moments de vergonya aliena, com si ha succeït aquest any en òperes teòricament molt més senzilles. I si hem de ser sincers i sobretot justs i agraïts, cal mencionar l’excel·lent solo de trompa en el segon acte.”
Està clar que en el paràgraf anterior senyales bons moments del tercer acte.
I “El metal got” apunta :”Jo no vaig xiular Pons, ni molt menys, però si que és cert que els vents van tenir alguns moments de patiment. Des de l’obertura.”
Per això els meus dubtes i les meves explicacions una mica liades.
Jo parlo de “les Arts” no perquè el diguis tu sino que abans que algú el posi com a comparativa.
Les audicions…: 2 trombons,2 fagots, un oboe, una flauta …sumen 6. De les hi han uns candidats que encara han de guanyar-la o no durant un periode en l’orquestra. Després estan 2 viola i contrabaix…no estic segur si es una o dos….aixi que tot plegat em suma 8 o 9 depenent de contrabaix. Això és el que el que hi ha per ara…el que vingui després…no en tinc ni idea. Tot i així, encara no hi ha cap plaça de les convocades cobertes realment.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació Bernardo, esperem que aviat es cobreixin les places i que comenci la millora sostinguda i consistent
M'agradaM'agrada
Si, tampoc entenia la claca dels buus cap a l’orquestra…, que a per a mi se’n va sortir ahir vespre amb prou solvència. Vaig disfrutar molt i, en general, vaig trobar tot plegat d’un nivell notable. Sobre Robert Carsen, no sé, la mateixa sensació que a les Valquíries…, cal veure Siegfried vestit de militar tota la funció?, una Erda amb un motxo?, el drac-excavadora? cal aquell Walhalla?, la caravana del principi?, buffffff. Menys mal que Hitler ja no pot veure aquestes coses, perquè si no anavem de pet cap a la III Guerra Mundial. Combrego totalment amb que a Carsen ahir el va salvar en gran mesura el joc de llums, delicat, meravellós i molt, molt encertat.
I si…, encara estic estabornit de veure gairebé buides fileres senceres de la platea!!!! Mai havia vist res semblant al Liceu.
M'agradaM'agrada
Potser si veiéssim aSiegried vestit amb la pell d’un os com sorrespon, desitjaríem que anés més tapat 😉
El que és molt preocupant és el desinterès pe runa òpera tan gran com és aquesta.Potser la culpa caldrà buscarla amb campanyes tan poc afortunades com la que el mateix teatre utilitzava, amb un eslògan similar a Atreveix-te amb Siegfried!, és adir fent intuir que és quelcom difícil de païr. Em va semblar lamentable i molt poc afortunada, però la culpa no és exclusivament del teatre, el públic cada vegada s’està vulgaritzant més i acda vegada demanaran al teatre t´ñitols més banals, fàcils i de consumició ràpida i això és trist.
M'agradaM'agrada
Joaquim, et felicito per la bona crònica que fas que, amb el teu permís, compartiré. És una injecció d’entusiasme per anar diumenge al Liceu. Molt bé la nova directora artística
M'agradaM'agrada
Gràcies Rosa, espero que l’entusiasme vagi en augment.
La senyora Scheppelmann està fen bé les coses
M'agradaM'agrada
Sempre m’agrada llegir les teves crítiques però quan són com les d’avui, molt més.
Quines ganes!
M'agradaM'agrada
Gràcies, espero que quan et toqui fins i tot millori l’emoció que em va produir ahir.
M'agradaM'agrada
Llavors, si el diumenge ens tocava el Ryan, ¿hem de posar espelmes a Sant Isidre (que és el sant del dia) perquè no es recuperi i així canti Vinke? Queda una mica lleig, no? En tot cas, sembla que convé posar-les… :’ )
M'agradaM'agrada
No ho sé que passarà, perquè ahir, demà i diumenge el senyor Vinke em semblaria quasi un suïcidi, i potser el senyor Ryan fins i tot intenti estar bé per allò de que un company li està prenent el lloc…i triomfant
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim, per la teva ingent tasca. Vàrem coincidir l’altre dia a la presentació del nou sistema d’abonaments del Liceu i estic totalment d’acord amb els teus comentaris.
I una petita precisió ortogràfica, els SÍ afirmatius porten accent agut, els condicionals, no.
M'agradaM'agrada
Gràcies Montse
Saps que em passa? No vull anar a dormir sense escriure l’apunt i sovint se’m fa tan tard que no tinc esma de repassar i corregir, i tot i així moltes vegades si ho faig, com que ho faig cansat i mig adormit, ho faig malament i no me n’adono.
No te’n estiguis mai de corregir-me, no em sap gens de greu.
M'agradaM'agrada
Ya se notan las mejoras y la profesionalidad imperante ahora en el Liceu. Me explico:
En la época del a veces alabado en demasía Matabosch, ésta jamás con micrófono en mano y saliendo en público, anunciaba ningún cambio.
Bien por Schepellmann que al fin y al cabo, muestra su profesionalidad como se hace en muchos teatros europeos
Eso de salir el director artístico o alguien de su equipo a anunciar esa cancelación de última hora de uno de los cantantes , delante del telón, lo he presenciado ya en París, Zúrich, Ginebra, Viena y en Berlín
En el Liceu de Matabosch, jamás
M'agradaM'agrada
Hombre, poner en duda la profesionalidad de Matabisch después de las temporadas artísticas que hemos vivido, me parece un poco fuerte.
Ahora bien, las diferencias de caráscter entre la señora Scheppelmann y el señor Matabosch son tan evidentes como abismales y bueno es que ella aproveche sus virtudes para darse a conocer y “venderse” bien. Lo está haciendo magníficamente
M'agradaM'agrada
Coincideixo fil per randa en el teu anal.lisi de l’orquestra i de’n Pons. No afegiré més doncs. I amb les veus tambè, amb la sorpresa positivíssima de la jornada: Stefan Vinke! Em va agradar molt. No li sona aquella veu tan heròica amb aguts penetrans i tan agraïda dels grans heldentenors wagnerians però és rodona, molt agradable de timbre, projectada amb certa aparent facilitat i segura en arribar a l’agut. El tercer acte, on es pot defallir per raons quasi naturals, va estar pletòric, sense por a competir amb la grandiosa Theorin. No sols això, la seva prestació interpretativa és creible i em va fer viure un autèntic Siegfried. Al costat d’ell, és clar, una enlluernadora Theorin i un gran Wotan d’Albert Dohmen, de veu no poderosa però un gran Wotan dit, musicat i dramatitzat. Em va agradar molt Cristina Toledo donant veu a un ocell que sens dubta es volia fer “entendre” per l’heroi, tal era la claredat, nitidesa i rotunditat dels seus missatges. L’Erda de Podles com ha de ser, d’autèntica caverna, malgrat l’evident desgast que ja pateix les seves cordes vocals. Bé el Mime de Bronde, defensant amb garantia l’histrionime característic del personatge, tant vocalment com dramàticament.
Pel que fa a l’escena doncs ambient Carsen, amb molt bona gestió teatral del drama. Joc de llums bellíssim, ambientació del segon i tercer acte preciós i inconsistències dificils de païr, o més ben dit, dificils de traduir, donat que en el segon acte del Siegfried és evident que Wagner es va liar molt i estava molt ocupat amb la Wesendok. Si no, no s’explica que tota la tetralogia tingui una certa lògica argumental, dins de la més pura fantasia però lògica al cap i a la fi, i en canvi en aquest segon acte, i només en aquest segon acte succeeixin coses que tan sols en Richard deu saber el seu entrellat. I les endavinalles de Wotan en el primer encara em tenen esmaperdut desprès de molts Siegfrieds a la butxaca. En fi, els genis, ja se sap.
Doncs que vaig sortir molt content i satisfet d’una obra en la que has dit que era la més simfònica del cicle. Potser si, encara que jo crec que tota la tetralogia és grandiosament dramàtica-simfònica, però sempre m’ha desconcert una mica que Sigfried fos com la menys “apreciada”. No he entés mai. La música és d’una alçada i una qualitat del millor Wagner i si bé el tercer acte s’endu l’espectacularitat i la més gran atenció, jo voldria resaltar l’unió incomparable de música, text i dramaturgia del primer. El primer acte de Siegfried és d’una qualitat musical-dramática impresionant.
Per acabar: Molt bé Christina Scheppelmann anunciant el canvi en viu i en directe. Ja veurem la configuració de les temporades futures, però fins ara, tot el que he constatat en el terreny de les formes de la directora artística és més que positiu. Aixi s’anuncien les incidències arreu dels teatres més prestigiosos del mon: de cara i tot just abans de començar la funció. Un puntàs per a ella!
I per rematar: La claca negativista anti-Pons va fer acte de presència en una estrena. Estava cantat. És el moment propici per a fer-se notar. Va ser a l’any passat, ha estat aquest i ho serà a l’any vinent. Res de nou.
M'agradaM'agrada
Estem, com acostuma a ser habitual, mot d’acord. L’única cosa que sembla que ha canviat respecte a la campanya anti Pons és que al final van quedar eclipsats, o bé perquè van dosificar malament les protestes i l’efecte al final del tercer acte va ser nefast, o bé van decidir que estaven fent el més gran dels ridículs.
No cal ser gaire espavilat per apreciar les carències actuals de l’orquestra, però també per percebre els esforços de director i música per donar el millor. Algú em dirà que sempre ho fan, però tots sabem que no és així, i quan al davant hi ha reptes com les més de quatre hores de música i amb la magnitud d’aquesta música, tot canvia.
Hi havia cares noves entre els musics, no sé si ja són els 14 nous o eren passavolants, sí, però el gruix era el de sempre i ahir, també a l’assaig, hi havia una predisposició i concentració que va perdurar al llarg de tota la nit, i això és una tasca del mestre Pons, potser no és Kna, ni Solti, ni Thielemann, però caram quin treball més interessant de colors i textures en una partitura tan carregada de detalls tímbrics i riquesa orquestral. El que li va quedar més per treballar o potser davant de la incapacitat de treure un so germànic, no hi va insistir, va ser la contundència dels grans moments heroics, però cal esperar que això ja ho tindrem més assolit en el Götterdämmerung de l’any vinent
M'agradaM'agrada
Lo escucharé por la retransmisión. A la única que escuchamos en el Cervantes fue a Cristina Toledo (estupenda Nannetta del “Falstaff”) que anunció su interpretación como “Ave del Bosque”. Y me pareció que sería una voz más que adecuada ¡Saludos y ánimo con Siegfried!
M'agradaM'agrada
Es estupenda la Toledo, ya la oirás.
Buen finde
M'agradaM'agrada
Doncs vaig sortir content. Crec que vam sortir guanyant amb el canvi de Vinke per Ryan. Ara, no diré que m’hagi semblat un bon Siegfried. Trobo que desafina molt. Al primer acte vaig pensar “quina me de tenor” pero després va anar millorant acabant un 3r acte de manera notable. Tot i això segueixo pensant que desafina massa. Si aconseguís millorar l’afinació segurament estem davant dels millors siegfrieds d’ara per l’entrega i “aguante”.
La Theorin va estar fantàstica com sempre. El que més m’agrada és que sap construir un personatge. Els pianíssims perfectes. Va crear màgia.
Albert Dohmen va ser per a mí el millor de la nit, i va fer el millor wotan que ens ha fet en aquesta tetralogia. Fantàstic.
La Podles és un cas únic. Una bèstia. Un plaer veure-la en directe sempre.
Molt bé el Mime de Peter Bronder.
Molt bé la producció tot i que el bosc del segon acte em va semblar molt cutre. El primer acte molt bé i el tercer també.
A L’orquestra pel que em van dir ahir, havien canviat a gent, i es va notar molt. Val que hi ha coses millorables, pero quina diferència. No em van fer patir gens els metalls tot i alguna errada i desafinada puntual. Ja tocava que els metalls no ens fessin passar vergonya aliena. Els violins van tenir moments excelsos tot i que és cert que a vegades dona la sensació que son pocs (potser degut a l’acústica).
Ho diré tranquilament, aquest grupet que bufa absolutament tot el que fa Pons em semblen impresentables. Se qui és la persona que bufa sempre, molt conegut en forums com la tertulia del foyer i llegint els seus comentaris, també algun cop aquí, em sembla un maleducat. Si les seves raons son les que ha exposat avui en el fòrum citat, que s’ho faci mirar. Com pot dir que va sonar pitjor ahir que la valkíria? Impresentables. I si no els agrada en Pons, que no hi vagin. Aquestes protestes les trobo totalment injustes i que quedi clar, no sóc ningún amic del Pons ni estic comprat ni res, com ha dit que erem tots els que vam voler premiar el treball de Pons i l’orquestra al final, simplement opino que ahir no tenien raó.
Joaquim perdona que citi a aquest senyor pero és que em vaig indignar.
Bon cap de setmana a tothom 🙂
M'agradaLiked by 1 person
Disculpe Sr. Jan pero por casualidad ese individuo que usted menciona no se dará a conocer en los foros con un alter-ego que acaba en 74 ¿verdad?
Por que de ser así coincidiríamos en esa apreciación.
Pd: Disculpe que no diga su nombre completo pero nunca se sabe quien puede estar leyendo por estos foros.
M'agradaM'agrada
Sí señor.
M'agradaM'agrada
Yo salí del Liceo moderadamente satisfecho con lo que presencié ayer sobre el escenario.
Al principio nada más ver a la Sr. Scheppelman salir a la escena temí lo peor; pero después casi agradecí que el señor Ryan (al que deseo una pronta recuperación) no cantase aquel día pues comparativamente, el señor Vinke (dentro de sus posibilidades) ofreció un Siegfried correcto y con una voz que hizo más o menos creíble el papel que estaba encarnando. En el primer acto le costo arrancar, de hecho en ciertos momentos era sobrepasado por la orquesta, pero posteriormente fue mejorando hasta llegar a un dueto con Theorin más o menos satisfactorio ( aunque sus agudos eran poco luminosos y no especialmente potentes).
En cuanto a Mime poco tengo que añadir a la interpretación de Bronder, aunque en ocasiones tengo que decir que le oía más a el que no a su hijo adoptivo.
Dohmen es un cantante con el que disfrute mucho en el Oro del Rhin y aquí tampoco me ha decepcionado salvo en algún que otro agudo dudoso y también en el cansancio que se entreveía en su canto, pero es algo fácilmente atribuible a su avanzada edad.
Respecto a Podles hay que decir que hizo lo que pudo pese a la voz irregular que tiene. Me gusto de todos modos.
Theorin fue para mi un autentico descubrimiento, pues era la primera vez que la escuchaba en directo. Agudos firmes y punzantes y con unos matices muy interesantes. Lo que daría por verla como la Tintorera.
Finalmente la orquesta. Querría dejar claro que yo no soy participe de esta campaña de ensañamiento y desprestigio contra el señor Pons, y eso lo afirmaré siempre, pues ni le he podido ver trabajando en demasiadas ocasiones ( solo ha dirigido 4 óperas des de que es director titular) ni tampoco puedo evaluar su trabajo pues por el momento no ha hecho gran cosa con el proyecto de la orquesta. Yo, más que nada, soy un simple diablo que simplemente fue escéptico en su momento (visto lo que ocurrió con la Valquiria) y simplemente temí que con Sigfrido ocurriese igual, cosa que afortunadamente no ha sucedido pues la prestación ha sido mas notable en este caso que en el anterior. En mi caso lo que más me decepciono, fue la sección de cuerda puesto que en momentos clave ofrecieron un sonido un tanto anémico y falto de la calidez y sutileza que requiere la obra ( sobretodo el ultimo acto). Los metales se mantuvieron en la linea del suficiente ( cruce los dedos en el solo de trompa del segundo acto ).
Y para acabar la producción. Creo que se pierde mucho el discurso de Carsen entre los lapsos de tiempo de cada temporada y considero que no me va a permitir hacer una consideración global detallada. En el caso de Siegfried no me molesto en ningún momento, de hecho hasta me complació ( bellísima la escena final). Eso si, no entiendo el papel de Erda como señora de la limpieza (?).
Lo que tengo claro es que quiero volver.
Un saludo y buenas noches.
M'agradaM'agrada
Vaya parece que me he liado un poco y en vez de hacer el comentario en genérico lo he hecho dirigiéndome al Sr. Jan. Disculpen ustedes : (
M'agradaM'agrada
Gracias por darnos tu opinión.
Decir que Podles hizo lo que pudo me parece casi ofensivo, con lo que ella hizo el otro día, ya con una voz evidentemente gastada, otras lo administrarían adecuadamente para repartirlo durante todas sus anodinas carreras, en fin…
M'agradaM'agrada
L’individu en qüestió entra i comenta quan vol a IFL, no pateixis, no es menja a ningú i molt menys a Hofmannsthal, si li donem tanta importància es creix i és creu fins i tot important, és senzillament un cretí que encara no entén res, i això que sent del 74 ja comença a tenir una edat.
M'agradaM'agrada
Que va desafinar en algun moment, sí, però no va ser l’únic, t’ho asseguro i res a veure amb el que ha de cantar ell i els altres. Vinke em va semblar un encert, sobretot pensant el que ens esperava i no amb Max Lorenz, és clar. Però com que Siegfrieds no n’hi ha gaires per no dir cap, que un tenor et canti aquest rol sense que mai et molesti és tota una fita. Ja ho sé que això és valorar sota mínims, però el panorama és el que és, i sobretot el Siegfried oficial d’aquest primer repartiment és notòriament pitjor, perquè té veu de Mime, perquè ofen i arriba a molestar després de cinc minuts de penosa escolta.
Pel que fa als talibans, ni aigua.
M'agradaM'agrada
Yo diria que respetando todos los criterios, se puede aplaudir , vitorear, silenciar o hasta protestar a cantantes y director de orquesta siempre que realmente no se perjudique el desarrollo de la función.
¿ verdad que tambien se ha criticado bastantes veces los vitoreos, braveos y hasta pancartas pro Gruberova a pesar de que sus actuaciones fueran a veces mucho más que deficientes ?
Pues quien protesta a Pons y si lo hace sin molestar el desarrollo de la función, tendrá sus razones o hasta derechos
M'agradaM'agrada
Estará en su derecho. Pero creo que se equivocan totalmente. Entiendo abucheos por la valkíria pero por ese Siegdried? A mí me gustaría que me dijeran por poner un ejemplo porque abuchean a Pons i no al director que lo sustituyó en Arabella. Entonces la orquesta sonó fatal, pero en el Siegfried del otro día no me pateció nada mal. Sobre todo si comparamos con lo que estamos acostumbrados a escuchar….
Y yo creo que sí se perjudica el desarrollo de la función. Por el director y orquesta agradable no es, i continuar un Siegfried así, pues… Y por el público, porque te hacen sentir como si fueras tonto porque tu piensas: “mira hoy, como se nota que han cambiado a gente…” y luego, abucheos. Y tonto y sordo no estoy…!
En cambio al señor Vinke que desafinó mucho, ni un bu. No digo que se lo mereciera, yo lo aplaudí porque lo hizo dignamente pero lo hubiera comprendido.
A veces me parece que hay gente que tiene una fijación y punto.
M'agradaLiked by 1 person
Torna-hi amb el Sr. Vinke, sembla que ens vulguis dir que ell si que hagués pogut ser protestat, quelcom que em semblaria demencial. Em embla que no ets just, perquè tantes desafinades com dius no hi van ser, i en tot cas no parles dels altres que també van desafinar cantant molt menys que ell?
M'agradaM'agrada
ja ja ja. jo l’he estat sentint en gravacions i em sembla que desafina molt. Veuré aquesta nit en directe.
M'agradaM'agrada
Bé les gravacions i el dimecres són coses diferents. Jo parlo del que vaig escoltar i veure el dimecres, i com pots imaginar me’n refio més del que vaig percebre jo que dels youtubes i gravacions, senzillament perquè podria ser que fins i tot dimecres, i com diu molt bé en Josep Olivé, quan va tenir que cantar més que declamar, el senyor Vinke no va desafinar.
M'agradaM'agrada
Ara ja puc opinar sobre el directe.
M'agradaM'agrada
Bé, esperem mes dades 😉
M'agradaLiked by 1 person
Com jo ho he percebut: veu bonica no heroica, al primer acte se li sentia poquet, i lluïa molt més un Mime-Gerhard Siegel que a mi em va semblar boníssim (bona veu, vocalització espectacular, i més noblesa del que s’acostuma a donar a aquest rol). Al segon acte i l’inici del tercer acte molt bé, però les frases finals sí que estaven una mica desafinades i la veu no era neta. Normal, 2 maratons en 3 dies. Es va endur una bona ovació del públic. Balanç global bo, m’agradaria veure aquest cantant en altres papers que requereixen més sensibilitat i menys testosterona.
L’Alberich d’Oleg Bryjak també em va semblar especialment brillant, però va passar desapercebut pel públic. I també ressaltaria la Catherine Foster, crec que el lirisme del personatge li va molt bé.
Estimaria que hi havia 3/5 parts d’ocupació, això sí, tots teníem pressa perquè acaba massa tard, i els aplaudiments no es van allargar per aquest motiu.
Ja comentaré més si fas post d’aquest repartiment.
M'agradaLiked by 1 person
Jo no l’hagués protestat mai. Pero desafinar va desafinar molt, no dic que els altres no desafinessin pero els papers son molt més curts i tret d’algun cantant, no era tan exagerat. Jo estava a la fila 4 i hi havia moments en que sí que em va molestar pero això ja és molt personal. Comparant amb Ryan, Vinke guanya de golejada. Ara, per a mí no és un Siegfried bo. Pero veient el panorama que tenim el veiem fins i tot notable. Si Manfred Jung tothom diu que era tan dolent, que haguessin dit de Vinke?
Jo reitero que mai hagués protestat a Vinke.
M'agradaM'agrada
Doncs no estic d’acord Jan, et puc acceptar que alguna nota qued´çes calada, però que em diguis que va desainar molt ai a Siegfried, fins i tot em sorprén, perquè a La Bohème és més fàcil, perè a Siegfried doir-ho amb tant rotunditat em sorprèn.
Per altra part està a fila 4 de platea a segona fila d’amfiteatre (lateral) com jo, o al cinquè pis no crec que varií gaire i de veritat, em sorprèn que diguis que no és un Siegfried bo, que és el mateix que dir que és un Siegfried dolent, quelcom que em sembla que ni és cert, ni és just.
I per altra part si és dolent, segons el teu criteri aleshores no entenc perquè no s’ha de poder pororestar, a no sé que em diguis que estàs en contra de protestar als cantants i directors, i aleshores quedarà tot entès pel que fa a les protestes, no a Vinke i la seva vàlua.
En Manfred Jung ens va cantar el Siegfried al Liceu, i jo no el recordo millor qeu Vinke, ans al contrari, però la memòria és molt traïdora i si que recordo que es va endur alguna protesta, és clar que en aquella època es protestava molt.
M'agradaM'agrada
No vaig percebre que Vinke desafinés, la veritat. Ja quan vaig llegir-te per primera vegada em va estranyar la teva afirmació, i més quan expliques que ho va fer bastantes vegades. En el primer acte el diàleg constant, incisiu i trepidant amb el nan dona, de manera intrínseca, molta llibertat en els accents musicals i en la manera de dir les frases per part de tots dos protagonistes i no hi ha un tema melòdic referencial fins pràcticament al ostentòs tema de la forja ben cap el final i a més, aquest tema és purament simfònic i és l’orquestra l’única protagonista de desemvolupar-lo. Si és veritat que les darreres frases de Siegfried, que són pur diàleg no ja amb el nan sino directament amb l’espasa, li va quedar apagat (la qual cosa pot donar sensació de desafinació) i no va superar l’excitació orquestral imposada per Pons, però fixe’t bé que, per exemple, en el tercer acte, on la veu sí ha de presentar quelcom més que diàleg a correcuita i ha d’entonar fragments en solitari ben definits melòdicament, va sonar clara i transparent, amb afinació jo diria que perfecte, i va mantenir el frec a frec amb Theorin a un gran nivell.
M'agradaM'agrada
¿Razones? Hay que exponerlas, no vale con hacer el número y afectar sin duda a la representación, puesto que se hace a cada inicio de acto, ni tan siquiera se esperan al final de la representación.
¿Derechos? Por ahí si que no paso, derecho a mostrar sus fijaciones, frustraciones o traumas y que todo el teatro tenga que soportarlo, ni hablar, protestar será un derecho cuando haya motivo para ello, pero el criterio mayormente contrario a la propia opinión, por muy fundamentada que le parezca a él, debería hacerle reflexionar, pero no, al contrario, cuando se siente solo o simplemente apoyado por su corte, entonces debe incluso excitarse…
Ocasuones para mostrar el enfado hacía la orquesta, lamentablemente hemos tenido demasiadas esta temporada, y también para mostrarlo ante directores mediocres, ruidosos o terriblemente anodinos, cansinos y latentes, y en cambio ni un bu. Qué curiosidad que cuando la orquestra muestra su mejor rendimiento hasta ahora en esta temporada salgan estos mosqueteros a protagonizar el lamentable numerito.
Me gustaria verle delante de Josep Pons argumentando sus tesis, razones o argumentos, me encantaría
M'agradaM'agrada
efectivamente y en esto te doy la razón que la reciente y exitosa NORMA superó vocalmente, a la extraña y hasta deficiente dirección del renombrado maestro Palumbo que la concertó, como tampoco me gustó casi nada las TRAVIATAs que dirigió Pidò.
También recuerdo y lo saco a colación del caso Pons , como se protestó en alguna ocasión y para mi gusto de forma injusta al maestro De Billy en alguna de sus concertaciones en sus años de director musical del Liceu, como asimismo la grotesca e injusta pitada que se llevó P.Ciofi en la primera de las LUCIA donde sustituyó ( y salvó la función) a Gruberova que había cancelado
En definitiva, todo ello es “salsa” operística y reacciones subjetivas, lo cual no puedes impedir salvo que se entre en ” una batalla de supporters” de buuhs y contrabuhhs, por decirlo coloquialmente
M'agradaM'agrada
Cada uno tiene su opinión, eso es así y es muy bueno que sea así.
Yo cuando veía o escuchaba el Liceu rugir después del belcantismo de Gruberova no se me hubiera ocurrido jamás protestarla, simplemente estaba en contra de lo que se braveaba. Intentar imponer con mi protesta, mi poca satisfacción por lo escuchado sería tan absurdo como el caso que nos ocupa, aunque también es cierto que la reacción positiva del público ante Pons y la orquesta nada tenían que ver con el delirio que aún provoca la soprano eslovaca.
Cuando las protestas nada tienen que ver con lo que se escucha y son fruto de las fobias premeditadas merecen la más enérgica de las repulsas.
Recuerdo un antiguo liceista que seguro que conocías bien y que desgraciadamente ya no está entre nosotros, que organizaba las protestas cuando veía anunciados a los cantantes, mucho antes de que interpretaran las operas. tengo muy presente pese a los años transcurridos una en particular contra Cecila Gasdia tan sonada como dolorosa, pero la lista podía ampliarse con Ricciarelli, Cotrubas o Zampieri.
M'agradaM'agrada