Siegfried, acte 3er al Gran Teatre del Liceu. Foto ® A Bofill, gentilesa del Departament de Premsa del Teatre
Havia previst tornar a parlar del Siegfried amb el mateix repartiment de la primera representació, que ja va ser motiu d’un apunt molt visitat i comentat, pensant que ahir diumenge cantaria Lance Ryan el rol de Siegfried, però ja al migdia el Twitter del Liceu informava que seria Stefan Vinke qui tornaria a fer-se càrrec del rol, és a dir, sense comptar el seu assaig general que va tenir lloc avui fa una setmana, el tenor alemany haurà cantat 3 Siegfried en 5 dies. Fins aquí la imprudència o l’anècdota, que d’haver-se repetit en línies generals la valoració del primer dia no tindria cap sentit fer un nou apunt, si no fos que ahir diumenge 15 de març de 2015 passarà a la meva particular història liceista com una de les tardes d’òpera en estat pur, i penso que també per la de la majoria dels privilegiats espectadors que hi érem.
D’aquesta tarda memorable m’han sorgit una sèrie de reflexions que em ve de gust compartir amb tots vosaltres.
Quan la Sra Scheppelmann surt per segona vegada a anunciar al públic que el tenor Vinke cantarà el seu tercer Siegfried en cinc dies, no està posant en perill els dos repartiments?
Tal i com Stefan Vinke va cantar ahir el rol de Siegfried no sembla que es posi en risc res de res, quasi estic per assegurar que ahir diumenge va estar millor que el dimecres passat, sense que això vulgui dir que estem davant d’un cantant musical i vocalment excepcional, en aquest sentit no ho crec que ho sigui d’excepcional, però en altres sí. En el senyor Vinke no li vaig percebre signes de fatiga, ni un cant rutinari, ans al contrari, semblava talment que aquest repte fos per a ell aparentment com un joc, quelcom fins i tot senzill tot i que les dificultat, els signes de fatiga i l’esforç realitzat no es podien amagar. És per això i malgrat que trobar un tenor que vulgui o pugui cantar Siegfried al Liceu no deu ser gaire fàcil, i tot i que el Sr. Vinke potser s’ha ofert a fer-les totes, crec que el Liceu i la Sra Scheppelmann al capdavant de la responsabilitat artística hauria de trobar algú que es pugui fer càrrec d’alguna de les representacions, en el cas més que probable que el tenor Ryan no en canti cap. Utilitzar la predisposició miraculosa d’aquest senyor em sembla temerari i perjudicial per a ell principalment, però també pel Liceu i finalment per l’òpera en general.
Per ell perquè és obvi que aquests esforços s’acaben pagant i sense anar més lluny, engripat o no, el tenor Ryan pateix una sobredosis de Siegfried acumulada en pocs anys, que han acabat amb la seva veu.
Pel Liceu perquè supeditar totes les representacions a un sol tenor, sent un rol extenuant i encara que sigui amb el consentiment o fins i tot amb l’expressa voluntat del propi perjudicat en fer-se càrrec del repte, és posar-ho tot en risc. Sabent des de feia dies que el tenor Lance Ryan no estava en condicions, haguessin hagut d’anar a buscar una solució més factible i menys temerària, encara que fins ara l’èxit assolit emmascari la imprudència.
I també per l’òpera en general perquè amb aquesta pràctica de no utilitzar “covers” per abaratir costos, en casos com aquests està deixant sense oportunitat a cantants que busquen cantar i aquestes oportunitats sempre havien estat idònies per descobrir noves veus i nous talents, però és que esprémer tant la mamella té uns riscos i crec que els cantants no poden estar sotmesos a aquest ritme, ni a aquesta pressió.
Di això, i crec que era necessari el preàmbul, el viscut ahir al Liceu és la materialització de la grandesa i la fascinació que l’òpera exerceix sobre els que com jo la vivim amb passió.
Si escoltéssim la gravació de la representació d’ahir possiblement trobaríem moltes errades i coses a millorar, però ahir, i malauradament no sempre succeeix, hi havia electricitat emotiva i creativitat artística flotant dins de la sala, es respiraven ganes d’agradar, de vèncer les dificultats, de superació i per què no, de repte.
No només era el senyor Vinke i la seva èpica heroïcitat de caire wagnerià, però sense cap mena de dubte a ell, que li cau el pes de gran part de la representació al damunt, li devem que es poses la representació a l’espatlla i galvanitzés amb les seves ganes, la seva vitalitat, la seva força i la seva intel·ligència per dosificar els recursos sense estalviar mai res, però donant el millor quan ho havia de donar. Un primer acte més reservat per passar la prova de la forja amb més suficiència que distinció, un segon acte sorprenent i un tercer miraculós van fer que semblés que tinguéssim al davant el que no teníem, però és que ahir (es veu que sempre ho fa, però ahir va ser molt més evident que el primer dia) fins i tot es va permetre emular a Bernd Aldenhoff a Bayreuth del 52, acabant el duo amb un Do4 col·locat, potent i sorprenent, òbviament no escrit per Wagner, però per fer companyia a Brünnhilde.
Vinke, sense ser Melchior, Lorenz o Windgassen, en acabar va rebre una ovació que només Melchior, Lorenz o Windgassen mereixien. El Liceu es va rendir i ensorrar en acabar el duo, perquè tan ell com Theorin van fer història, però és que ell portava al darrere el que portava, i encara hores d’ara m’emociona recordar la passió i l’entrega amb la que ens va regalar una representació memorable.
La resta del cast va estar amb una mica més o menys de cansament a les espatlles, al mateix i extraordinari nivell del primer dia, si bé Theorin, immersa i protagonista amb Vinke del duo final, va col·laborar molt per tal de que les guspires d’emoció provocades per tanta veritat musical fossin de tanta intensitat. Ja vaig dir que Theorin fa la Brünnhilde més humana i feble, alhora que segura, digne i egrègia, que jo hagi escoltat mai. Cap soprano és capaç de fer amb la veu de dramàtica wagneriana, tant belcanto en els moments més complicats i inversemblants. El domini de la mitja veu, de les notes apianades quasi en un fil de veu eteri, de l’emotivitat i la intensitat en el fraseig la fa única, i com més emocionava més encenia al Siegfried de Vinke. Quanta tensió!, quin creixent remolí d’emocions i desig fins l’esclat vocal final d’evidents connotacions orgàsmiques. La grandiositat de Wagner i d’aquests intèrprets fa bastant difícil posar-se a escoltar qualsevol cosa en uns quants dies.
A tot això cal sumar el privilegi de tenir dalt de l’escenari 10 minuts de la gloriosa Podles o un Vianant tan noble com Dohmen, sense oblidar a Bronder, Schmeckenbecher, Hörl i Toledo, és clar. Tots ells abduïts com tots nosaltres, per una tarda electritzant, d’aquelles que passen de tant en tant.
Tot això no hagués estat tan fàcil si Josep Pons i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, la que sovint (massa) lamentem que no estigui al nivell que desitgem, no haguessin signat la millor direcció de la temporada i possiblement la del mestre Pons des de que va assumir la titularitat musical del Liceu, i el millor treball orquestral dels darrers anys, el que no vol dir que no hi haguessin errades i coses a millorar, però no hi ha dubte que la seva implicació, entusiasme i entrega van fer possible que l’entusiasme brollés a mans plenes i s’apoderés del teatre sencer.
El so de l’orquestra tenia qualitat, tant en les parts solistes com en el conjunt, obtenint en general un rendiment notable per la rotunditat i també pel detall en aquells moments tan lírics del segon acte amb els murmuris del bosc o en el tercer amb el despertar de Brünnhilde (aquí amb alguna que altra distracció), tots ells de caire impressionista, quasi debussinià. L’acompanyament als filats de Theorin, amb una orquestra subtilíssima van ser extraordinari.
Tant de bo la colla que només es dedica a anar a l’estrenes que dirigeix el mestre Pons amb l’únic objectiu de boicotejar, paeixin l’èxit assolit ahir i deixin d’humiliar alhora que mentir, tot i que l’inevitable malestar que els deu haver provocat aquest judici favorable i unànime del públic, en lloc d’avergonyir-los de per vida, em temo que només farà que alimentar el seu odi visceral, fruit aneu a saber de quines mancances, complexes o misèries. Em fan més que pena, fàstic.
Pel que fa al tenor Vinke i malgrat que segurament hem vist i veurem cantants millors que ell aquesta mateixa temporada, crec que ho té molt bé per endur-se’n el meu vot com a millor cantant de la temporada.
IN FERNEM LAND 
Has explicat de meravella tota l’emoció i la màgia d’ahir. Ahir vaig ser per mi un dia de clímax dels que es recorden tota la vida. La meva pena és que ja hagi passat.
En la part social, agrair al Gabriel, lector d’aquest blog, que em deixés seure al lloc de la seva dona al segon i tercer acte. Era el millor lloc on m’he assegut mai al Liceu i aquesta perspectiva tan bona, visual i auditiva, em va fer gaudir un 100% més.
Vaig tenir també el plaer de conéixer l’encantador Elio, un savi físic amb dots de divulgador (a més de músic) al que desitjo molta sort.
M'agradaLiked by 1 person
Rosa, comparat amb divendres, com ho vas veure? Suposo que millor encara… Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Sí, millor, però no ens podem queixar pas de divendres 🙂
D’una banda, perquè el repartiment si cap era encara millor.
I sobre tot, crec que per l’efecte que va tenir sobre els cantants un Liceu molt ple i rendit. El Vinke va treure de dintre el que tenia i el que no tenia.
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies!! Com m’agradaria allargar el dia… i la butxaca!! Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ho dius perquè tu també ho vas gaudir, no sé si els que malauradament no hi eren pensaran que sóc un exagerat.
Ahir l’espinada se’m va electrocutar. Amb aquesta frase s’hagués pogut resumir tot l’apunt, però ja ho sabeu que sóc hiperbòlic, excessiu i visceral.
M'agradaLiked by 1 person
El plaer va ser mutu, Rosa 🙂
M'agradaM'agrada
No oblidem que Siegfried esel noi que no coneix la por…potser se li ha encomanat al Sr. Vinke. Lo d’ahir va ser mes que extraordinari, magia total! Per una vegada, Wagner va fer be en fer-ho durar! 😉
M'agradaM'agrada
Se’ns va fer curt, ni més ni menys, curt
M'agradaM'agrada
Penses molt bé, Joaquim. Vull afegir que per mi va ser el dia de la meva confirmació en la fe Wagneriana i que poder saludar a la penya va ser un altre regal tan inesperat com el d’aquest inoblidable Siegfried.
M'agradaM'agrada
La sorpresa del primer entreacte, per cert atabalat per tantes visites, va ser el presagi d’una tarda memorable, sí senyor!
M'agradaM'agrada
Només vull afegir que em va semblar excel·lent Peter Bronder (Mime) com a cantant i com a actor. La seva declamació i el seu fraseig van deixar el llistó molt alt i en molts moments va acaparar l’escenari.
L’escenografia, especialment en el primer acte, em va agradar molt. La decadència del lloc encaixa bé amb el personatge de Mime i la comparança inevitable amb la frescor de Siegfried.
La presència física i senyorívola de Dohmen acompanyen el seu fantàstic cant i fan del tot versemblant el personatge de Wotan.
Una tarda per recordar!
M'agradaM'agrada
Tot Montserrat, ahir tot estava impregnat de la màgia que només de tant en tant ens visita, ser-hi va ser tot un privilegi
M'agradaM'agrada
Rodó: el millor Siegfried (ell i el conjunt) que he vist en els més de trenta anys de Liceu. Absolutament magnètic. Deu quedar molt lleig, però a banda de buscar-li un suplent per a alternar, Scheppelmann hauria de rescindir el contracte per al Götterdammerung amb Ryan y signar ara mateix amb Vinke per a l’any vinent: no se’l pot deixar anar i que no torni mentre tingui aquest estat de veu… Molt gran l’orquestra, molt gran la direcció. I l’escena, la millor de les tres que portem de la Tetralogia, i amb diferència (l’ocellet hagués quedat millor voleiant per l’escena, encara que fos invisible o una llumeta o el que fos, però és un detallet només). Jo, si al final haguessin dit: “Apa, ara fem un bis” i haguessin repetit les cinc hores, m’hi hagués quedat sense moure’m: el temps va passar com si no res.
M'agradaM'agrada
No sé si seria tan lleig, més lleig és el que ell ha anat deixant en el seu web. La Roseta ens ho podria explicar, perquè m’ho va dir però jo ho he buscat i no ho he sabut trobar, però sembla ser que el senyor no tenia gaires ganes de venir a Barcelona, i que a Roma es trobava molt millor que aquí… i ara deu estar bloquejat per l’èxit de Vinke. No sé si ha assistit a alguna de les representacions, però si ahir es trobava a la sala, ell deu ser el primer trasbalsat.
M'agradaM'agrada
http://www.lanceryan.com/de/blog.html
Winter weather in Rome. It’s so cold and wet here that it feels as though one is in Germany. On Sunday I’m off to Barcelona, but I’m not really feeling up to the experience. The last two weeks have been so pleasant that the thought of seven weeks of Siegfried tend to bore me.
Winterlich in Rom. Es ist so kalt und Naß hier, daß es wie Deutschland fühlt. Am Sonntag fliege ich nach Barcelona ab, aber meine Lust fehlt mich. Die letzte zwei Woche sind so angenehm gewesen, da sieben Wochen Siegfried mir langweilig scheinen.
M'agradaM'agrada
Gràcies Rosa, Déu n’hi do
M'agradaM'agrada
Constato que aquest Siegfried va “in crescendo”, si és que encara pot créixer més havent llegit lo que he llegit, i en fer-ho, he tornat a reviure amb emoció les mateixes sensacions que ja vaig tenir en els dos Siegfrieds presenciats i escoltats fins ara. Una òpera inabastable, Siegfried, impressionant, que si la prestació és com la del Liceu d’aquets dies et deixa en estat de xoc. Em pregunto com es pot arribar a les cinc hores d’una funció operística i no sentir-te esgotat i/o fart, sino tot el contrari, fascinat i aclaparat per una música i una tensió dramática que t’ha mantingut clavat a la butaca com si el temps s’haguès aturat. És un fet prodigiós. Únic. I emocionant tambè l’entrega de Stefan Vinke, al qui el Liceu li hauria de fer un monument. I per acabar, la sensació inapel.lable de que l’orquestra per fi l’he sentida implicada, amb ganes, amb força, motivada, interpretant una de les partitures més denses del randiós Wagner (que ja es dir) de manera més que digne. El que tu dius: memorable!
M'agradaM'agrada
El d’ahir va ser millor que el primer, i aquell ja em va semblar bo, però és que ahir hi havia l’entorn propici, molt més públic i molt més càlid. En lloc d’apujar la tarifa dels caps de setmana la propera temporada, ens haurien de fer rebaixa, som els meus entusiastes 😉
M'agradaM'agrada
Algunos vamos los fines de semana ya que vivmos fuera y por razones laborales solo podemos ir viernes sabado o domingo con la consiguiente maraton de regreso . desde hace años compramos las entradas con mucha antelacion en funcion de los cantantes ( si es un Wagner pus lo que sea ) y ahi primo la Theorin
Diso mio que gran noche
M'agradaM'agrada
Sabes aquello de sarna con gusto…pero esta vez fue algo excepcional. Me alegro que estuvierais presentes
M'agradaM'agrada
Cuánto lamento no haber hecho un esfuerzo (dadas mis circunstancias) por ir ayer a esta función, ya que en las últimas temporadas son muy escasas las ocasiones en que me emociono o disfruto en el Liceu.
Me he quedado sin poder ver de nuevo a mi adorada Podles (quizás ya no la volveré a ver), disfrutar de nuevo con Theorin y poder descubrir este fenómeno de Vinke. Es emocionante que la cuerda de tenor de calidad va aumentando en número: Spyres (olvidemos su Hoffmann del Liceu), Hymel, Vinke…a quienes tenemos que añadir los tenores ya consagrados y que están en la mente de todos.
Felicidades a los que asistísteis.
M'agradaM'agrada
Seguro que habrá alguna grabación y lo podrás oir, y a la Podles y a muchos más los verás muchas más veces! O te los traemos a casa, jejejeje!! Besos y ánimo!!
M'agradaM'agrada
No ho saps prou el que hagués pagat per animar-te a assistir al Liceu, i no serà per que no insisteixi…
M'agradaM'agrada
Quina enveja que em feu!! Jo tinc entrades per a anar-hi aquest dijous, i espero que no es cansin i no defalleixin i tingui també una tarda com la que descriviu!!!!!
Enhorabona!
M'agradaM'agrada
Dijous tocaria Ryan, però Vinke torna a cantar dissabte i haurà cantat dimarts, jo no crec que… però ja no sñé que dir-te, m’agradaria que tots poguéssiu viure el que varem viure ahir, per en el preàmbul de l’apunt ja dic que això és una animalada.
M'agradaM'agrada
Tot i l’hora no em puc estar d’afegir aquest comentari. Despres que em diguessis que em tocava Ryan i de llegir el teu apunt i els comentaris anava avui al Liceu amb em cor en un puny, desitjant que sortis la Sra. Schepplemann abans de començar. Efectivament apareix i quan començo a deixar anar l’aire que feia estona que aguantava sento aue ens diu que Mime no es troba be i que cantara el segon! Ai las! I damunt afegeix: el Sr. Ryan i el Sr. Vinke estan estupendament! Aqui la taquicardia majuscula! I finalment ens diu que el nostre Sigfried de la nit sera Vinke!!! Com m’ha fet patir! A partir d’aqui no cal que afegeixi res al que ja heu dit, el Sr. Vinke ,suposo que ja en el seu ambient, fins hi tot gaudia forjant l’espasa! (Li he vist la cara amb els binocles). I el Mime tambe ha estat molt bo! Joaquim, subscric allo de l’esgarrifançA a l’espinada al duet final!!!
Ampliament satisfet i encantat d’haver comprat l’entrada fora d’abonament al juny! Una nit rodona, d’aquelles que deixen bon gust de boca i fan aficio.
Salut i força!
M'agradaM'agrada
No saps pas com m’alegra el teu comentari. Que us toques Siegel encara va arrodonir més la festa.
Mai m’hagués imaginat que aquest Siegfried acabés sent en fenomen de la temporada, al menys per a mi.
M'agradaM'agrada
M’han agradat molt les teves reflexions i m’heu fet venir entre tots una enveja pecaminosa, espero que aguantin fins el darrer dia
M'agradaM'agrada
Quin repartiment veus?
M'agradaM'agrada
Ara, ja baixant de la roca de Brünhilde, una pregunta més seriosa i des de la més gran ignorància, ja que no hem pogut gaudir de segons quines veus que, sembla, van desaparèixer fa molt de temps. No sé si algú dels habituals va poder sentir Windgassen, per dir l’últim heldentenor unànimement considerat com a referència. Des de llavors, sembla que la corda ha anat a menys i ja hem arribat a parlar de “paper impossible” i similars. A banda de factors com que les orquestres avui dia sonen més i tenen un volum més alt, que també deu influir, ja que la capacitat natural de la veu no creix per molt que els costums d’interpretació de l’orquestra canviïn, ¿què li faltaria a Vinke, per exemple, per ésser considerat un heldentenor canònic, a l’estil d’un Windgassen? Només més volum o una veu més present en els moments més densos? Més tècnica per a projectar d’una altra manera? Ni idea… Entenc, pels enregistraments que hi ha dels anteriors, que no és ben bé el mateix tipus de veu, però se’m fa difícil imaginar com sonaria en el teatre una veu de Siegfried ideal: simplement, no imagino que ningú la pugui tenir per a sobrepassar constantment la barrera sonora d’una orquestra com la d’ahir en molts moments. I si ho fa, trobaria normal que ho fes molt just, sense omplir tant. Realment, en viu, un Windgassen o un Lorenz eren tan, tan diferents en el resultat? Si ho foren, potser algun dia en tornarà algun: també semblaven extingides les contralts i va venir l’Ewa Pódles…
M'agradaM'agrada
Heldentenor no vol dir necessàriament un tenor bo, de fet és la terminologia germànica de la vocalitat del tenor dramàtic i aleshores et pot venir a la memòria Mario Del Monaco o José Cura, doncs bé, com a heldentenor et pot venir a la memòria Lorenz, Melchior o Windgassen, tot i que aquest molts li discutien aquesta categoria vocal, segurament els que havien vist als de la generació anterior. En l’actualitat Stephen Gould té veu de heldentenor, si bé com a cantant, com Cura, no és gaire bo, però aquesta és una altra història.
Com que no vaig veure a Windgassen no et puc dir com era la seva veu, però sembla que més ample del que els discs ens fan entendre, com també passava amb Nilsson, que aquesta si que vaig veure al Palau.
Sembla que les veus hagin perdut gruix en tots els registres i en tot els repertoris. El diapasó hi deu tenir a veure, i també que no hi ha prou paciència per deixar que les veus madurin i es formin degudament. Quan hi ha matèria prima els llencen ràpidament al circuit, tinguin o no prou base tècnica per resistir una activitat frenètica i aquest podria ser el motiu de l’estat lamentable de Lance Ryan i la seva insuportable oscil·lació.
Vinke és un heldentenor, no en tinc cap dubte. Té un centre mol sòlid, uns aguts potents i ben timbrats, altre cosa és que a vegades es reservi o que el só quedi engolat, això més aviat és un problema de tècnica, perquè ell no fingeix la veu. Per altre part té registre greu i la veu és prou ample per fer Siegfried i també Tristan. No és gaire subtil i segurament en un altre rol no ens agradaria tant, però ahir es va mostrar pletòric, si no de musicalitat o subtileses, si de força i adequació dramàtica. No se m’acut cap altre tenor que pugui ser tan convincent a l’escenari com ell.
M'agradaM'agrada
Wolfgang Windgassen tenía una voz bastante ancha y potente. Suena más natural en las grabaciones en vivo que en las “filtradas” comerciales. Sobre la “filtración” que la Decca efectuaba con las voces Birgit Nilsson estaba muy molesta, pues su voz suena “delgada” y de volumen normal, cuando en vivo su instrumento vocal era ancho y el más potente que haya escuchado en vivo en una soprano.
A Windgassen lo ví en “Tannhäuser”(1961) en el Liceu y en mi función estuvo excelente. Días después cantó “Siegfried”, pero no puedo comentar su intervención porque no asistí.Tengo recuerdos muy agradables de esa función del citado “Tannhäuser, ya que me acompañó mi hermano (tenía 14 años), pues yo pretendía que se dejara seducir por la ópera, pero no fue así. Aceptaba “Turandot” -se pasaba el tiempo emitiendo las notas agudas de “In questa reggia” y las escalas de Yma Sumac-, pero poca cosa más…Y es que las aficiones no se pueden forzar.
M'agradaM'agrada
No, no es pot… Jo vaig portar una germana a La flauta màgica, la de l’escena de Ponnelle abans de l’incendi, amb preparació prèvia inclosa: li va agradar, però de gran no hi ha tornat. I al meu germà, que tindria també uns catorze anys, vaig portar-lo dos o tres cops amb el mateix resultat: no li va provocar rebuig, però ha tingut altres interessos i només hi ha tornat molt de tant en tant. És arriscat, però és que un Tannhäuser, encara que tingui parts relativament populars, és dur… Jo recordo una amiga que vaig portar a La italiana in Algheri: tampoc no va tornar, però va quedar entusiasmada i va trencar-se-li la idea que l’òpera era avorrida i sempre tràgica. I un altre, el mateix amb Il matrimonio segreto, que el va sorprendre molt favorablement.
En tot cas, com que sempre tenim el referent dels Windgassen-Vinay-Lorenz i similars, volia plantejar si, tenint alguna veu que potser s’hi aproxima, si realment és tan diferent. Si es deixés madurar amb temps, si no forcés massa la veu, si treballés més la tècnica ¿podria arribar Vinke a ser alguna cosa semblant a aquests mites? O hi ha alguna cosa intrínseca que ho fa impossible i que, ja avui, fa veure que no podrà tenir aquella qualitat? Ja sé que és complicat i molt abstracte, però costa de resignar-se a assumir que mai no es podrà sentir un Siegfried ben cantat i, ja posats a demanar…
M'agradaM'agrada
He de corregir les meves aprecicions sobre Vinke. Ahir va estar fantàstic! Algun dubte amb l’afinació i una nota agafada pels pels, pero quin Siegfried! No és Windgassen pero… ! Al final el vaig bravejar molt.
Theorin encara millor que l’altre dia.
Tarda/nit màgica.
M'agradaM'agrada
No has de corregir res, són dos dies diferents. Jo si et dic la veritat no vaig trobar gaire diferència entre un dia i l’altre, fins i tot ahir em vaig fixar més en la qüestió de l’afinació i penso que mé so menys va fer el mateix i en els mateixos fragments. Sap dosificar i sap on ha de fer l’essencial i on ha de donar-ho tot.
El més lloable és que transmet una energia i unes ganes d’agradar contagioses i tots al seu voltant es contagien de tan bon rotllo. Ahir va ser genial i topar-se amb una Brünnhilde com Theorin encara el fa créixer més.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig acabar en estat de xoc després de la representació d’ahir. Pensava en com m’havia avorrit amb la Valquíria de la temporada passada i com em va captivar aquest Siegfried, una òpera considerada en un principi molt més dura. L’orquestra semblava una altra! El senyor Vinke comença discret però a mesura que van passant els minuts i les hores es va creixent, fins arribar a l’imponent agut final que em va deixar amb la boca oberta (ja sé que Wagner no el va escriure, però no deixa de ser imponent poder-lo fer després de 5 hores d’òpera).
La resta de cantants em van encantar també (especialment la Theorin, com no…).
El que segueix sense agradar-me és la posada en escena: trobo que hi ha massa buidor en totes les escenes. Tot el duo final es va cantar en una especie d’habitació immensa però buida (això sí, il.luminada extraordinàriament). Trobava a faltar alguna cosa més a l’escena (com les papallones de les representacions del MET o l’explosió líquida de València). Per sort, tenint dos grans cantants com els que vam tenir ahir, per mi com si s’ho feien tot a les fosques…
Salutacions!
P.D: Davant meu tenia una nena d’uns 8 anys que es va empassar tot el Siegfried. Digne d’admiració, ella i el seu pare que li anava explicant cada escena.
M'agradaM'agrada
En a ni la posada en escena em va agradar, tret sobretot de la Erda com a senyora de la neteja del Walhalla, que ho trobo penós. La desolació de la resta i aquest món desolat i sense natura, amb paisatges erms i boscos talats em sembla molt interessant, la llàstima és que d’un producció a una altra passi tot un any, però degustada tots seguida tots deu tenir més coherència.a
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies Joaquim!! Divendres m’hauria agradat veure’t per comentar. Vaig conèixer infernemlandaires em va fer molta il·lusió. Gràcies per tota la feina que fas. Llàstima que diumenge no podia venir, m’hauria encantat. I després de llegir-te encara més.
M'agradaLiked by 1 person
Ocasió per dir que també vaig tenir la sort de conèixer divendres a l’Eva, gaudir de la seva simpatia, quedar impressionada per la seva bellesa (no t’enfadis Eva, algú ho havia de dir), i compartir amb ella les boníssimes sensacions que ens estava produínt l’obra.
És un tòpic, però IFL comença a ser una gran família.
M'agradaLiked by 1 person
Ja ho pots ben dir i cada vegada em costa més poder atendre a tothom com us mereixeu, els entreactes… 😦
M'agradaLiked by 1 person
Ooh moltes gràcies Roseta!! ♡ I moltes més vegades que ens hem de troba!. El Joaquim ens uneix a molts i moltes que estaríem desconnectats i ens contagia la seva passió per l’òpera. Som una gran familia! Cert!
M'agradaLiked by 1 person
Disculpeu les faltes, ara ho he vist!! Això d’escriure des del mòbil amb text predictiu i amb els dits més grans que les tecles es fa molt difícil…
M'agradaM'agrada
Passa a les millors famílies
M'agradaM'agrada
Divendres tocava OBC i el repartiment que vas veure tu el veuré el proper dissabte, no sé si amb Vinke o no, però la resta espero que sí.
M'agradaLiked by 1 person
Ahir vaig gaudir enormement, indubtablement va ser una gran funció. Per sort el Liceu ahir estava bastant ple i em va semblar que no hi va haver gaires desertors. La gran ovació final em va semblar ben merescuda.
Resignat com estava en sentir Ryan, em vaig alegrar enormement en veure anunciat Vinke (si us plau, que rescindeixin el contracte amb Ryan i contractin Vinke pel Capvespre). Amb Vinke sempre em va semblar sentir un heroi, i mai se’l confonia amb Mime. Davant el que va fer Vinke ahir, els defectes que pogués mostrar van quedar en un segon pla.
La resta també em van agradar molt, especialment Theorin, Podles, Broder i Dohmen. El que menys em va convèncer de tot va ser Fafner.
L’orquestra també va estar a l’alçada, sobretot en els moments més lírics, alguns dels quals van ser d’una gran bellesa.
Una funció per al record!
M'agradaM'agrada
Tant de bo en podem veure moltes d’aquest nivell, però representacions com les de diumenge tan sols passen de tant en tant, per això va ser excepcional.
M'agradaM'agrada
Infernems de poca fe…¿Y ahora… Qué decís?
Me alegro. 😉
¿Cuándo decís que la retransmiten?
M'agradaM'agrada
El lines proximo, pero con Ryan. La vida es injusta
M'agradaM'agrada
Home, el detall de l’agut final eleva la representació a la categoria d’històrica. No entenc que possin en Vinke de “cover” d’en Ryan. Comprendria que el fiquessin com a alternatiu a en Torsten Kerl però no d’en Ryan i tampoc que no comptien amb ell a Bayreuth (si es que li han proposat, naturalment). Tampoc no comprenc que no comptessin amb ell per als Siegfried de Berlin del centenari amb Janowski. Sí que ho van fer a Budapest (suggeriment per a propers actuacions de reciclatge). Magnífic post i magnífiques reflexions.
M'agradaM'agrada
En Vinke no era el cover, era el tenor de l’altra repartiment i com que no hi havia cover van demanar-li a ell si podia fer-se càrrec del rol una hora abans, i aquell favor l’ha catapultat
M'agradaM'agrada
Perdó. També Andreas Schager fa Siegfrieds i em sembla que és més finet que en Vinke però de veu mes fràgil, oi? Esperem amb impaciència les teues cròniques berlineses.
M'agradaM'agrada
Malauradament no et podré dir res de Schager ja que no podré anar l viatge de Berlín. ara no ve al cas, però em sap molt greu perdrem el primer viatge de IFL, qüestions personals m’ho impedeixen.
M'agradaM'agrada
Avui em podeu donar de bofetades las mereixo.Nosaltres teniem l’abonament pel dia 11,doncs no hi va anar ningú,en total 5 localitats.La idea inicial era que algú amic o familiar pogués aprofitar-les.V+arem contactar amb el menys 10 aspirants,tots deien que sí, però, no, i així successivament.A les 6 de la tarda no hi havia ningú disposat no per falta de ganes sino per impossibilitat.No em tornarà a passar,paraula de Kàtia.,la propera vegada ho sabré amb temps i us ho faré saber.
Gràcies per l’apunt,Joaquim,com sempre
M'agradaM'agrada
Són imponderables Kàtia, no cal fer mala sang d’un ja està fet.
M'agradaM'agrada
Ahir va ser la primera vegada en la meva vida que veia Siegfried en directe, sincerament em feia por trobar-la massa llarga i aburrida, me la vaig preparar a consciència i deu ser que l’esforç es premia, quina tarda! La recordaré mentre visqui i tingui memòria. S. Vincke va estar grandíssim, per a mi va ser l’encarnació de Siegfried, la funció va anar a més i més fins que al final vaig quedar electritzada.
Tot va sortir rodó, cantants, orquestra fins i tot la posada en escena em va agradar. Us vau fixar que no se sentia ni una tos? Ahir a la tarda si que la vida va ser un pretext per anar a l’òpera!
Per cert Joaquim, no vaig pujar a saludar-te perquè vaig pensar que no hi series, una altra vegada serà.
M'agradaM'agrada
Doncs per ser la primera va deixar el llistó tan enlaire que serà difícil superar-ho, ja que cantants bons possiblement n’hi haurà, però la màgia que va servir per emulsionar-ho tot, és molt més complicat.
Va ser una experiència fantàstica
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo con lo que escribes y los comentarios en general. Fue una función espectacular, un Siegfried fantástico, fresco, descarado, dinámico. A nosotros también se nos hizo corto. El niño sentado en el borde de la butaca sin perderse detalle (y eso es buena señal). Muy buena dicción, se entendía bastante el texto de todos y nos reíamos de las peleas verbales de Siegfried con Mime y luego con Wotan. Theorin de reclinatorio, al igual que Dohmen, Podles y por supuesto Vinke. Todos sin excepción totalmente creíbles en sus roles. Una de esas funciones que no olvidaremos. Gracias por tu crónica que me hace revivir la experiencia.
M'agradaM'agrada
Una festa del millor Wagner en una òpera que té una etiqueta injustament de feixuga.
M'agradaM'agrada
Tú ho has dit: una tarda memorable i un Siegfried per al record. Em vaig emocionar i em vaig posar tant dins el drama que encara estic desconcertat. Vinke va fer un treball impressionant, realment molt agossarat de fer el que va fer en una setmana però se’n va sortir més que be. Un gran mèrit per la seva part. Jo l’havia escoltat en un Tristany i en un Parsifal l’any passat i em va donar bones vibracions però lo d’ahir ho va superar. Sense paraules. Una vetllada inolvidable.
M'agradaM'agrada
Jo no crec que sempre canti com diumenge, perquè si fos així estaria molt més cotitzat i els teatres se’l disputarien, i crec que no és el cas.
M'agradaM'agrada
Jo, qué afortunad@s!
Espero que se haya reservado un poquito de estas buenas vibraciones para mis funciones (hoy martes y la última función)
M'agradaM'agrada
Ya nos contarás como estuvo Lance Ryan, y la última creo que también la cantará Ryan. Ya es mala suerte!!!
M'agradaM'agrada
Pues sí, ya es mala suerte la mía. La verdad es que Ryan estuvo bien, al igual que Foster y el Mime de Siegel. No tanto el Wotan de Grimsley ni la Erda de Radner. Bien la orquesta (nada que ver con La Valquiria de la temporada pasada) y una producción igual de interesante que en el Oro del Rhin. Espero un mejor siegfried (en conjunto) para la última función. Qué así sea!
M'agradaM'agrada
La última función sigue siendo Ryan, pero como va por radio quizás quiera dejar una honda impresión
M'agradaM'agrada
El pasado viernes tuve la suerte de presenciar un acontecimiento extraordinario con el Siegfried del segundo cast y con la mejor prestación orquestal y dirección que he podido presenciar en el Liceu desde el año 1978. Solo añadir que deseo ” que la fuerza i salud vocal le acompañen ” al TENOR Stefan Vinke. Gracias por lo que nos hizo disfrutar a la inmensa mayoría de los 2/3 de espectadores que estuvimos aquella inolvidable tarde/noche.
M'agradaM'agrada
Toni, jo no diria que és la millor prestació d el’orquestra des del 78, em sembla molt, però que l’orquestra està fent uns Siegfried sensacionals, sí. No entenc com hi ha qui continua fent el ridícul amb boicots incultes, absurds i mal educats, i comentaris aberrants en foros i altres llocs de debat.
M'agradaM'agrada
Amic Joaquim. Por mi parte te puedo afirmar que de lo presenciado en vivo en el Liceu, el viernes pasado la Orquesta fue la primera vez que no daba crédito a mis oídos, de si efectivamente estaba donde estaba, o estaba en París, London, New York e incluso Viena. He escuchado a Wagner en estos teatros y la verdad es que lo del pasado viernes me impactó a lo grande. Para mi ni punto de comparación, con los Wagner escuchados desde la re inauguración, orquestalmente hablando. Y siendo consciente que faltan músicos para completar al 100 x 100 la masa instrumental requerida para dichas obras. Obviamente he presenciado muchísimas menos actuaciones en vivo de la Orquesta del Liceu, que las presenciadas por ti, pero el Siegfried es una verdadera prueba del ” algodón ” para las Orquestas y directores, como también lo es el Tristan de ” hoy “, que deseo que por lo menos orquestalmente, compense las deficiencias vocales.
M'agradaM'agrada
No posaré en dubte les teves paraules.
El Tristan, ni orquestralment va compensar l’atemptat perpetrat.
M'agradaM'agrada
Un comentari…. ahir havia de cantar Vinke i finalment va cantar Ryan. Sembla que ara que ja està be Ryan, s’han canviat dimarts i dijous perque Vinke pugui descansar.
M'agradaM'agrada
I algú està en disposició de dir-nos com va estar Ryan?
M'agradaM'agrada
Ja vinc!
Demà Vinke, diuen al Twitter del Liceu.
Rebentem la guardiola.
M'agradaM'agrada
Gaudeix de l’ocasió
M'agradaM'agrada
Bon dia.
Aquesta tarda és el meu torn del Siegfried
Se sap alguna cosa de Lance Ryan?
ens decebrà?
vists els comentaris de Stefan Vinke, jo tinc dubtes.
Salutacions i gràcies
M'agradaM'agrada
Impossible saber-ho abans d’hora. El senyor Ryan venia com a primer tenor i ara s’haurà dpesforçar molt per superar al seu fantàstic col·lega. Sembla ser que l’altre dia només va cantar seriosament el tercer acte, la resta va anar fent.
Que tingueu sort…
M'agradaM'agrada
El “Siegfried” de diumenge passat a la tarda va ser inolvidable. Els afortunats que estàvem al Liceu vam poder gaudir d’una d’aquelles representacions excepcionals que fan que es sentim elevats a un món millor i no tornem en si fins que s’acaben.
M'agradaM'agrada
Va ser tan memorable que el Tristan d’ahir encara va ser més lamentable. Si m’ho haguessin dit diumenge matí no ho hagués comprat mai.
M'agradaM'agrada
El primer acte de Siegfried d’hair va ser el millor Wagner que he viscut mai, frenètic, tot: Vinke, Mime, que gran, que bo el nan, I ell, el Mime de Solti, cabrón, va ser el que em va barrar el pas a Siegfried. Vinke és mou exactament i com és mouria l’heroi. I els seus passatges més exaltats i violents fan aixecar-te de la cadira.
Ara entenc la vostre angunia vers l’orquestra de l’any passat a la Walkiria. Quin ve de déu de ritme, que emblemàtic, brutal els metalls greus. Compacte imaginativa i poderosa.
Em fascina l’entramat de leitmotiv (com es diu en català?) que desenvolupen l’Anell, com més avança la tetralogia més signifiquen i més me’ls estimo, sobretot el de Siegfried!
Ara, segon acte: FAFNER, ell és l’amo, el millor, ell i la seva cova, les llums, les ombres, era tan viu, tan immillorable…La resta queden dissolts en el seu costat més feixuc. FAFNER i prou aquí.
Algú ha entrat a l’Olimp de les veus, allà on regnava sol Goerne>>>>>>> Pondles, gràcies. He al·lucinat, de veritat. La meva mare diu que la Preciosa, la meva filla, tindrà veu de contralt, enhorabona Marc!
Hi ha agut algun tros que m’ha resultat avorrit, però això val més deixar-ho a l’oblit.
M'agradaM'agrada
Estic molt content que la trencadissa de la guardiola fos molt més que profitosa i si les prediccions de la teva mare acaben sent certes, espero que ens avisis el dia que la teva filla faci el primer concert.
Abraçada
M'agradaM'agrada
Abraçada Joaquim. I no pas petita. Que em podries recomanar si us plau una gravació on Ewa Podlés m’acabi de fer visible l’espectacular oreografia de l’infinit?
Un viatge agafat a la seva veu, vull fer.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Té moltes gravacions, però si vols xalar de manera còsmica has de comprar el CD de la Naxos cantant Rossini, és senzillament espectacular i definitiu.
M'agradaM'agrada
No m’esperava pas coloratures! Em recorda a Norma.
Molt bonissim, ja l’he escoltat 4 vegades i seguint més enllà encara. Amb Rossini l’atleta, nou per mi també.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
En todo caso Rossini anticipa “Norma”, ya que el propio Bellini pidió permiso al maestro de Pésaro para incluir en su “Norma” (1831) dos dúos, siguiendo la pauta de los dos de “Semiramide” (1823), a lo cual Rossini no puso ninguna objeción..
M'agradaM'agrada
Estic content que t’hagi agradat
M'agradaM'agrada
Esta grabación de estudio que cita Joaquim es de 1996. En 2001 apareció otra, grabada en directo en Varsovia con el mismo contenido más la Obertura de “Il barbiere di Siviglia”. Ambas grabaciones son sensacionales (tengo las dos), pero quizás la de Naxos tenga un sonido más perfecto.
Si vas a comprar ten en cuenta que la de Naxos apareció como: “Arias for mezzosoprano” y posteriormente rectificaron y retitularon “Arias for contralto” que es lo correcto. En algunos comercios se encuentra bajo las dos diferentes titulaciones.
El “Ciro in Babilonia” en DVD es magistral y data de dos años…Joaquim hizo un fantástico apunte sobre esta representación en Pésaro que puedes encontrar en este blog.
Quien no conoce mucho a Ewa Podles (se hace querer y actúa poco) se sorprende al escuchar su rápida y precisa coloratura, ya sea cantando Vivaldi, Haendel o Rossini, siendo como es una contralto dramática coloratura, por lo que se puede leer sólo comparable con Marietta Alboni -contralto de la segunda mitad del siglo XIX- o las contraltos de la época operística de Rossini que luego fueron escaseando hasta la irrupción de la Alboni. En todo el siglo XX no tengo referencias de otra contralto coloratura como ella. La gran Marilyn Horne era una mezzo/contralto, pero no una genuina contralto.
La pena es que los años pasan (el mes que viene cumplirá 63 años) y su voz comienza a manifestar ese paso del tiempo.
M'agradaM'agrada
Va succeir tal i com deies.
Confusió en el nom, mezzosoprano posava a la portada, i algun traductor que tinc activat i que va sol em deia contralt. Per un moment em vaig convèncer que contralt era la traducció al català de mezzosoprano. En fi…
Efectivament, em va sorprendre la coloratura, jo venia buscant les místiques i esfereïdores revelacions d’Erda i em trovo amb aquell espectacular vaivé dinàmic de colors. El viatge va ser ple i còsmic, ara bé, podrieu recomenar alguna grabació amb una contralt al estil Erda, amb alemany i que sigui protagonista?
Tindré present els noms i els productes que comentes. Gràcies per el coneixement Colbran.
M'agradaM'agrada
Té una mostra, i lligat bé el cinturó de seguretat
o
o
o
o aquest a partir del minuut 28
M'agradaM'agrada
M’ha encisat cantant el Lament de Dido de Purcell.
M'agradaM'agrada
Et preguntes com es pot dir “leitmotiv” en català. A mi la traducció que més m’agrada per “leitmotiv” és la de “fil conductor”. Amb Wagner crec que li cau perfecte.
M'agradaM'agrada
Si, fil conductor és una bona traducció, jo n’hi afegeixo una altre: emblema, o emblema musical. Ahir en vaig estar escoltant aïllats al youtube. És tota una aventura l’Anell.
M'agradaM'agrada
La funció d’ahir crec que va superar la del diumenge. Una passada. Durant el 3er acte sobretot em va semblar estar escoltant el més similar a Windgassen i Varnay. Ho dic seriosament. Si a més, tenim a Podles, Dohmen, un mime fantàstic, … Funció gloriosa.
M'agradaLiked by 1 person
Totalment d’acord amb en Jan. No vaig estar-hi el diumenge; de fet el d’ahir va ser el meu primer Siegfried en viu. Quin Siegfried! En teoria es podrà fer alguna cosa millor. Potser en pràctica també, però que no em demanin a mi com. Cantants fantàstics, orquestra finalment a l’altura. També la producció m’agrada—només les flames que protegeixen Brünnhilde em semblen poca cosa, serà que el teatre ja es va cremar dues vegades. Vam tenir sort, vam tenir una setmana màgica al Liceu.
M'agradaM'agrada
Home!!! En Windgassen i la Varnay?, vols dir?, no sé, no sé
M'agradaM'agrada
Sempre exagero, pero t’asseguro que duran el duet vaig pensar que estava escoltant algo molt molt gran. Pero molt.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt Jan
M'agradaM'agrada
Sr. Jan estoy completamente de acuerdo con usted. No se si es que acaso la acústica de los palcos de platea es tan deficiente que deforman las voces y la música, porque las voces que puede oir des de uno de ellos durante el estreno nada tuvieron que ver con las que oí yo el jueves (sentado en mitad de platea) . Según se acercaba el el final se me aceleraba el pulso. Que prestación señores !! Como mantuvo la compostura el señor Vinke a lo largo de la obra!! ni una sola vez le oí desfallecer!! el final con Theorin fue grandioso; de hecho nada más salir al acabar la función les cayó encima una alud de bravos completamente merecido. Todos los co-primarios (incluyendo a la Powdles, para que no te molestes Joaquim) estuvieron a un nivel muy notable.
Y ya para acabar, la orquesta si que me convenció y bastante, con un sonido más suntuoso y cálido que el primer día (con desbarajustes, claro está) pero sin ningún error de importancia. Y pensar que el Sr. Guasch nos quiso privar del Crepúsculo…
Ahora lo que la Sr. Scheppelman debería hacer es rescindir el contrato con Ryan y contratar a Vinke para la ultima jornada.
En fin grandísima noche en el Liceo, de esas que generan adicción. Ojalá todas fueran así…
Un saludo
M'agradaM'agrada
Si rescindir elcontrato significa indemnizar, veremos a Ryan, aunque por méritos, resultados y favores, no hay duda que Vinke debería ser el Siegfried de Götterdämmerung.
Yo no me enfado, pero tardarás muchos años, a pesar de tu edad, a volver a escuchar una voz como la de Podles, soy consciente que estoy ejerciendo de abuelete cebolleta, pero ahí queda.
M'agradaM'agrada
Yo también pienso que el Siegfried del Götterdammerung tiene que ser Stefan Vinke. Quizás no todas las funciones pero algunas las tiene que cantar él. Al final de la función del 19 le dije: Te queremos ver el año que viene 😉 Él respondió: Bueno, en eso estamos trabajando 🙂
Esperamos que sea verdad…
Creo que si el teatro quiere que repitamos varias veces nos tienen que traer a Vinke quizás no a todas las funciones pero si a unas cuantas.
M'agradaLiked by 1 person
No ho serà. Vinke està compromès per aquelles dates a Toronto, nosaltres mateixos el varem alliberar o sigui que estan treballant per tornar al Liceu, no er treure a Ryan o combinar-se.
M'agradaM'agrada
Llàstima… Ojalà sigui el Tristan de l’any 17 amb Theorin…!
M'agradaM'agrada
Per aquelles dates vols dir que JK no cantarà Tristan…. 😉
M'agradaM'agrada
Un bàlsam, una nateja de l’esperit, una reivindicació no ja de Wagner sino de la música… Magnètic duo Theorin-Vinke, repetint grandíssima actuació, i orquestra enxufada, i director fent disfrutar una monumental partitura. I creia que un Siegfried inmediatament desprès d’un Tristan podría ser un excès i ha resultat un allibarament!
M'agradaM'agrada
Quina enveja me feis tots plegats.¡Nosaltres nomes van veure la primera representació!.
Ara be, però tenim la compensació de haver “descobert” S Vinke fa ja 8 anys quan varem veure per primer cop Rienzi-Vinke. Aquest triomf, d’ara aquí, amb el Siegfried ens fa creure que la nostra apreciació i criteri eren, ja llavors, i son ara, correctes.
Gracies IFL
M'agradaM'agrada
Ës clar que sí Jaume, no teniu perquè infravalorar el vostre criteri, sigui o no, coincident amb el meu o el dels altres amics de IFL.
Gràcies a tu per ser-hi des del principi i seguir tan fidel.
M'agradaM'agrada
Debido a las localidades para esta función, segundo piso, esquina impares, me hizo no poder apreciar en toda su magnitud el primer acto. Sentimientos contradictorios en Vinke: no llega su voz… la orquesta lo apaga… ¿qué ocurría? cuando llego el momento de la forja ya empezaron las dudas a disiparse.
Y la emoción fue creciendo, de un final del primer acto prometedor, pasamos a un segundo acto fabuloso con otro final mágico, el cual dio paso a un tercer acto, en mi opinión sublime. Sin palabras me quedé cuando la música se apagó… la emoción me llenaba completamente tras haber presenciado uno de los momentos más mágicos que recuerdo en Wagner.
Personalmente estoy viviendo una de las temporadas más increíbles que recuerdo en el Liceu, no solo el cartel de intérpretes es de primera fila sino que el rendimiento que están dando es aún mejor. Desde la Traviata, ópera a la cual estuve a punto de no asistir por su mediatización y porque además, solo conozco un Alfredo que por desgracia falleció hace 16 años, siguiendo por una armoniosa Arabella, la voz de Joyce y luego Sondra y ahora la magia de Vinke.
Y ahora mi desilusión, que ha sido ver que el año que viene es Lance Ryan, con todos los respetos por su trillado Siegfried, quien asistirá al Ocaso… aunque para esto aún queda mucho por delante.
M'agradaM'agrada
No voy a entrar en un debate esteril, pero para mi la temporada empezó con Norma, todo lo anterior lo he olvidado, salvo algún cantante aislado.
M'agradaM'agrada
A mi el duet final em va fer força mandra, i la lletra de la cançoneta te tela…es va ben lluir aquí el geòleg alemany.
M'agradaM'agrada
Mandra el final de Siegfried? MAREDEDEUDELEMPENTA
M'agradaM'agrada
:))
Si noi, qui sap, potser algun dia la fem pujar una mica en el ranking d’escenes wagnerianes.
No em negaràs que aquí la lletra es ben ensucrada i gens inspirada.
Si vols la plantem en aquest blanc i l’hi fem un cop d’ull…
M'agradaM'agrada
Bueno, tampoc està tan malament, ara me l’he mirat. 🙂
Que segueixi la festa!
M'agradaM'agrada