IN FERNEM LAND

CONCERT DE BELCANTO AL CARNEGIE HALL (DiDonato-Brownlee-Claycomb)


The Philadelphia Orchestra with conductor Maurizio Benini, Laura Claycomb, Joyce DiDonato and Lawrence Brownlee (Richard Termine)

The Philadelphia Orchestra dirigida per Maurizio Benini, amb Laura Claycomb, Joyce DiDonato i Lawrence Brownlee (Fotografia Richard Termine)

Avui us porto un concert belcantista que va tenir lloc el passat 18 de març al Carnegie Hall de Nova York i que va  tenir com a protagonistes a la mezzosoprano Joyce DiDonato, la soprano Laura Claycomb i el tenor Lawrence Brownlee, acompanyats per la prestigiosa The Philadelphia Orchestra dirigida per Maurizio Benini.

Inicialment la soprano prevista tenia que ser Nicole Cabell, però una malaltia la va apartar del projecte i va ser substituïda per Laura Claycomb, que tot i no ser res de l’altre dijous, crec que hi sortim guanyant.

El concert té el gran atractiu de Joyce DiDonato cantant casi sempre de mezzosoprano, i això malgrat que la seva tessitura “sopranegi” molt i les notes més agudes perdin morbidesa i color, alhora que el vibrato s’evidencia més perquè la veu sobrepassa el seu límit natural i no s’emet amb la naturalitat deguda, cal dir que està esplèndida, sobretot amb el final espaterrant de “Riedi al soglio” de la bellíssima Zelmira de Rossini, però no només en aquest rol Colbran que tan bé li escau, també com el Romeo bellinià o el vibrant fragment de Stella di Napoli de Pacini.

El tenor Lawrence Brownlee fa ostentació de classe, línia, registre i estil, allò que sembla que per més d’un/a darrerament no sigui tan important però que en a mi segueix sent fonamental.

Laura Claycomb sent una cantant més que correcta, no està a l’alçada dels seus companys i en molts moments queda ostensiblement per sota, potser el fet de preparar el concert a darrere hora hi tingués alguna cosa a veure, però tant en els fragments en solitari, com en els duos i l’explosiu tercet de Le Conte Ory que ofereixen com a propina, ni el seu fraseig, ni les seves coloratures, ni la seva expressivitat emotiva es poden comparar amb les de DiDonato i també Brownlee.

Maurizio Benini dirigeix una esplèndida orquestra de Philadelphia que llueix uns solistes acompanyants de somni.

Tret de l’obertura que Rossini va escriure per Aureliano in Palmira i que després utilitzaria dues vegades més en obres que res tenien a veure, com van ser Elisabetta Regina d’Inghilterra i Il barbiere di Siviglia, us he posat tot el concert per escoltar, a part de l’enllaç pertinent, ara sí, amb l’obertura inclosa.

Espero que ho gaudiu, els belcantistes hi sucareu pa.

ROSSINI Obertura de Aureliano in Palmira
CARAFA “L’amica ancor non torna… Oh, di sorte crudel” de Le nozze di Lammermoor

DONIZETTI “Una furtiva lagrima” de L’elisir d’amore

DONIZETTI “Prendi, per me sei libero” de L’elisir d’amore

PACINI “Ove t’aggiri, o barbaro” de Stella di Napoli

BELLINI “Eccomi in lieta vesta… Oh! quante volte” de I Capuleti e i Montecchi

BELLINI “Oh! mia Giulietta” de I Capuleti e i Montecchi

DONIZETTI “La maîtresse du roi… Ange si pur” de La favorita

ROSSINI “Riedi al soglio” de Zelmira

Propina

ROSSINI “A la faveur de cette nuit obscure” de Le Comte Ory

Joyce DiDonato, Mezzo-Soprano
Lawrence Brownlee, Tenor
Laura Claycomb, soprano

The Philadelphia Orchestra
Directoir: Maurizio Benini

Live, New York, Carnegie Hall, March 18th, 2015

ENLLAÇ mp3

http://www.mediafire.com/listen/p892o29ohtetp6i/Belcanto_Carnegie_Hall_18032015.mp3

Un comentari

    • Joaquim

      Aquí és pot parlar de tot, però si és de Rossini encara més, ens agrada molt. Ja veur`+as com vagis descobrint les seves òperes serioses, com n’era de bo i genial, i un orquestrador avançadíssim a la seva època.

      M'agrada

      Respon
      • Marc

        Vaig començar amb l’explosiu cd de la Podles que em vares recomanar, uns dies després seguia amb la Cenerentola d’Abbado i Berganza. Em varen agradar les acceleracions vitaminades i les veus de baix i els recitatius, com m’agraden i quina sensació més estranya que em provoquen els recitatius. Potser vaig trobar que utilitzava els recursos per fer creixer la intensitat de la música d’una manera massa igual en el transcurs de l’opera, però tampoc voldria precipitar-me en l’anàlisi crític sent com soc un analfabet exaltat)

        Ara mateix he estrenat Semiramide, amb Sutherland i Horne. Així doncs que torno a estar de viatge.
        Ja t’enviaré una postal firmada per Baal!

        M'agrada

        Respon
        • Joaquim

          Semiramide és un monument operístic, però ja que t’has endinsat en el més grandiós, no oblidis Tancredi, Zelmira, Ermione, Bianca e Faliero, Mosé in Egitto, Maometto II i per suposar Guillaume Tell, i l’any vinent tens una cita ineludible amb l’Otello, tot i ser en versió de concert, al Liceu.

          M'agrada

  4. duran

    M’agradat mol aquest concert de bel canto, ja saps que per mi tan Rossini, Bellini, Donizetti,etc etc., son els meus favorits,per aixó e gaudit del concert, pero si em permets dir-te, trobo el tenor Lawrence Brownlee, (en veritat no el conexia), bastant fluixet i put-sé la veu un xic insegura, no se si estic equibocat, peró m´ha donat aquesta impresió. Si et diré que lórquestra está fantástica. Desprès de lária de Carafa, apuntes lària Una furtiva lagrima, peró es un altre ¿pots dir-me quina es?.Espero segueixis regalan aquets moments tan macos. Gracias Joaquim ets fantástic.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari