Avui una de les perles d’aquesta Setmana Santa 2015, la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi amb un quartet solista estel·lar, la Staatskapelle de Dresden, el Cor de la Bayerischen Rundfunks i Christian Thielemann dirigint.
Com acostuma a passar quan s’espera molt una cosa, és probable que us acabi decebent una mica, molt o potser gens, hi haurà qui dirà que li manca italianitat, de fet no hi ha ningú sobre l’escenari que en sigui d’italià, però jo he trobat en mig de totes les peques que segurament pot tenir aquesta versió, coses bellíssimes de direcció i de cant, detalls de qualitat en els duos soprano/mezzo, a banda dels habituals refilats kaufmannians.
Christian Thielemann dirigeix de manera prodigiosa aquest Rèquiem, molt més espiritual i interioritzat del que es podria pensar, allunyant-lo de la teatralitat operística que aquesta música també té i que tant m’agrada, però trobo que sap dobar-li la volta amb intel·ligència, sense renunciar a Verdi però fent-lo, si em permeteu la “heretgia”, més luterà.
Thielemann intenta amb èxit, que els cantants s’arrepleguin a aquest recolliment i s’oblidin d’Amneris, Radames, Aida i Ramfis, fent-los cantar en molts moments a mitja veu o intentant que sigui el conjunt el que prevalgui sobre les individualitats vocals, fent que Monastyrska s’oblidi de Santuzza que està cantant aquest dies amb Kaufmann, i ens regali un reguitzell de pianíssims de gran volada, però també que el quartet sigui capaç de fer un “Hostias et preces” antològic, amb trinats inclosos.
Cal escoltar el Sanctus per veure com Thielemann estructura i equilibra perfectament el so sense deixar que el terrabastall habitual en molts directors s’apoderi del cor.
La Staatskapelle brilla com és habitual, a uns nivells que la situa com el que ha estat sempre, una de les grans orquestres del món, però que amb Thielemann ha tornat a trobar el director ideal per fer-ne ostentació.
Un quartet dominat per veus eslaves no semblaria el més ideal, i en canvi encara que els colors no siguin els més solars, càlids o meridionals, aconsegueixen moments esplèndids, especialment les dues senyores m’han semblat notables en els controls i reguladors, tant Monastyrska com Rachvelishvili fan un desplegament de sensibilitat i domini vocal magnífic. La soprano ucraïnesa, més spinto que dramàtica, canvia una mica de color en el “Libera me” final, però es fa un tip de deixar moments gloriosos amb uns pianíssims veritablement d’un altre món. La mezzosoprano georgiana també fa veritables esforços per no ser ni Amneris ni Eboli, quelcom que es d’agrair, ja que te moments on Verdi li reserva el bo i illor d ela partitura “Lux aeterna” i francament, poques com ella. Pel que fa a Kaufmann, es troba en un moment especialment dolç i fa amb la veu el que vol i per a la versió de Thielemann és ideal i crec que no hi ha cap altre tenor actualment que ho pugui fer així, i així de bé. Mentre que Abdrazakov aporta amb una apreciable dolçor i sense semblar la veu del càstig etern, l’equilibri a un quartet que supera amb molt el de la versió de la Scala amb Barenboim, on només repeteix Kaufmann, i que semblava ser el millor possible, o serà que aquí també Thielemann li ha guanyat la partida a Barenboin? Per a mi sense cap mena de dubte.
Estic segur que us agradarà tant com en a mi, que m’ha entusiasmat a la primera escoltada i abans d’anar a dormir el penso escoltar una altra vegada.
Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM
Liudmyla Monastyrska, Sopran
Anita Rachvelishvili, Mezzosopran
Jonas Kaufmann, Tenor
Ildar Abdrazakov, Baix
Chor des Bayerischen Rundfunks
Sächsische Staatskapelle Dresden
Director: Christian Thielemann
Großen Festspielhaus Salzburg, 31 de mars de 2015
ENLLAÇ mp3
https://mega.co.nz/#F!nIskkA4K!UxFD3eCu3IIOozH99_S-UA
Aviat més coses del Festival de Pasqua…
Oh!, Oh!, Oh!……….un regal maravellós .
M'agradaM'agrada
jajajajajaja, a gaudir-lo!
M'agradaM'agrada
Lo escucharé con gran atención porque en estos momentos y en todo lo que no sea Wagner , Barenboim me interesa poco y sí en cambia la batuta de Thielemann
En cuanto a lo cantantes solo puedo opinar porque lo vi y escuché el pasado sábado en Paris , puedo manifestar que Ildar A. canta , frasea Admirablemente ( por cierto, muy notable su Mephisto de un gran FAUST el pasado sábado, con un excelente Plasson concertando, magnífica la Stoyanova y un buen diamante en bruto el joven M. Fabiano )
M'agradaM'agrada
Thielemann tiene un bagaje italiano importante, antes de hacerse el nombre que tiene ahora, dirigió mucho en los teatros italianos todo el repertorio sin exclusión, pero lo que me parece más notable de este Requiem es el trabajo global de la obra, lejos de una concepción individualizada de los diferentes números y sobretodo, dentro de lo posible, eliminando la teatralidad que tanto se le critica a Verdi. Es una dirección magnífica que supera en mucho a la de Barenboim en la Scala y que DECCA publico con un resultado para mi muy decepcionante a pesar de un cast más espectacular que este pero con resultados, incluso de Kaufmann, interiores.
Lástima que el Otello que ha anunciado en año próximo en Salzburg tenga un cast ta poco verdiano, aunque si está en racha quizás se obre el milagro.
Estoy esperando la grabación de este Faut parisino, cuando me llegue la publicaré.
M'agradaM'agrada
Gracias de nuevo, por dejar todo el audio y el enlace e descarga.
Por lo escuchado hasta el momento, me parece una versión majestuosa.
Tu celeridad es prodigiosa
M'agradaM'agrada
Estaba preparando otro post cunado me llegó el audio y claro, no m eresiste al cambio, sobretodo después de escuchar el arranque
M'agradaM'agrada
Joaquim, moltíssimes gràcies! Haig de confessar que de fa temps en tinc una versió en CD d’aquest rèquiem (no em facis dir quina per què no ho sé) i la veritat les poques vegades que l’he escoltat mai m’ha cridat molt l’atenció i ha quedat caigut al fons d’un calaix. Ara bé, després d’aquest apunt que has fet, ja tinc descarregada la versió que ens has servit i friso per a escoltar-la!!! Probablement aquest apunt estigui entre els més emocionats que recordo haver-te llegit!!! I com no, ha fet el seu efecte i m’ha enganxat!!!
Moltes, moltes, moltes mercès per la tasca titànica de mantenir el blog!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro d’haver-te entusiasmat, ara només espero que les expectatives creades es compleixin i t’acabi entusiasmant la versió com en a mi.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, com a mínim ja l’he escoltat cinc vegades!!! Entusiasme pur!!! Moltíssimes mercès!! Ara estic processant la resta de posts de la setmana que he estat fora!!! No sé com pots generar aquest volum d’informació si jo no tinc temps ni de llegir-la gairebé!!!
Moltes, moltíssimes mercès,
Jordi
M'agradaM'agrada
Ets una mica exagerat, però no m’estranya, és una versió esplèndida.
Processa, processa, que demà torno a carregar 😉
M'agradaM'agrada
Quin bombonás el d’avui, ara no el pùc escoltar sencer amb l’atenció que mereix però ja m’engresca el que m’apuntis que no es una versió tan operistica com moltes de les que s’escolten, tot i sient Verdi un Requiem es un Requiem i comporta altres matissos, estic amb ansia per arribar al cap-vespre que será quan l’escolti com mereix, gràcies Joaquim, una abraçada i Bona Pascua !!!
M'agradaM'agrada
Això, ja ho veuràs, és una capsa de bombons, no només un bombonàs, ja m’ho sabràs dir
Bona Pasqua per a tu
M'agradaM'agrada
Amb diferència aquest és el millor blog de música que jo conec i en conec diversos, però en cap altre s’expliquen de manera tan entenedora les impressions del blogger i es regala tot el que es regala a IFL i sempre al dia. AQUEST RÈQUIEM VA TENIR LLOC AHIR!
M'agradaM'agrada
Acabo de dir que estava preparant l’apunt previst per ahir i em va arribar l’àudio,no ho vaig dubtar, estava molt interessat i després d’escoltar el inici no vaig tenir-ne cap dubte, calia alterar la programació.
Gràcies per les amables paraules.
M'agradaM'agrada
Merci infiniment . Quel plaisir de réécouter ce requiem qui me semble plus harmonieux que celui dirigé par Barenboim; On a l’impression que les chanteurs chantent vraiment ensemble, ce qui manquait au requiem de Barenboim.
M'agradaM'agrada
Merci pour le commentair, Arrighi Ilse et bienvenue sur le blog.
En effet, la grande œuvre de Tielemann est d’obtenir un ensemble, qu’il fait avec sa direction différent et vraiment remarquable, en supprimant le quatuor vocal des moments grandioses.
M'agradaM'agrada
Mil gracias por este regalazo, que habría querido escuchar en directo pero el estruendo de las procesiones me impidió hacerlo. Feliz Pascua
M'agradaM'agrada
Hola María Lpourdes.
Muchas gracias por comentar y bienvenida a IFL
Procesiones estruendosas?, es un contrasentido ¿no?
Espero que lo disfrutes mucho
M'agradaM'agrada
Estruendosas es poco; la entiendo muy bien ¡Gracias!
M'agradaM'agrada
Desconozco el tema, creía que el silencio es lo que imperaba, saetas aparte.
M'agradaM'agrada
En absoluto, salvo el viernes (quizá el más silencioso) y las saetas son “mal menor” (cantarlas bien es un arte); bandas, tambores, trompetas, etc, etc, etc.
M'agradaM'agrada
Es cierto, no me acordaba de las bandas y las cornetas….
M'agradaM'agrada
¡Muchísimas gracias Sr. Joaquín por este gran regalo! Escuché la grabación y estoy totalmente de acuerdo con tu evaluación. Es una versión majestuosa, tanto por los solistas que por la calidad de la orquesta, la gran dirección de Thielemann, y el fabuloso coro. De los solistas admiro mucho a Liudmyla Monastyrska. La vi en vivo en el Met de NY este pasado noviembre y vocalmente estuvo fenomenal y me encantó. Creo que es una de las mejores sopranos de la actualidad, sobre todo en el repertorio Verdiano aunque espero con anticipación su Norma y otros papeles de bel canto, Wagner y Puccini. Tiene una voz muy privilegiada, no solo por la amplitud de registros, volumen y agilidad en cuanto a la coloratura sino también por el timbre y el color de la voz el cual es cálido, muy bonito y distintivo (al menos para mi). Su registro agudo es fenomenal y su habilidad de variar la dinámica en todos los registros, pero sobre todo en el agudo es algo muy especial. Muestra un buen dominio sobre su voz y canta con mucha expresividad, aunque todavía puede mejorar en este aspecto, y en el registro bajo y en la pronunciación tambien. Gracias por reconocer que es una spinto y no una soprano dramática como dicen los críticos. Su registro medio tiene una cualidad dramática y cuando canta forte la voz puede llenar el teatro, pero ni el registro agudo ni el bajo son dramáticos, precisamente porque puede flotar las notas más agudas y en general su voz carece de esa cualidad metálica que tienen muchas sopranos dramáticas. En realidad su voz es mas hibrida, y posee las mejores características de las dos categorías (lirica y dramática). Ojala realice su potencial.
En este Réquiem cantó muy bien, con unos pianísimos bellos como bien dices, variaciones excelente de dinámica, cambios de color, y portamentos elegantes y expresivos. Me pareció que apresuró un poco el tempo en el Libera Me pero además de eso fue genial su interpretación.
En cuanto a los otros solistas, me encantó Anita Rachvelishvili y los duetos entre ella y LM fueron espectaculares. A Jonas lo noté un poco agotado pero como siempre canto con mucha delicadeza, y un nivel de musicalidad excepcional. Ildar cantó muy bien aunque encontré la voz un poco entubada en ciertas partes.
Gracias nuevamente y feliz Pascua!!
M'agradaM'agrada
Bienvenida al blog Julie, y muchas gracias por comentar de manera tan completa.
Yo no creía que este Requiem llegara a ser tan bueno, no por los solistas, pero no confiaba que Thielemann llegara a hacer una dirección tan buena y a la vez diversa. Los solistas me han gustado todos, porqué aún utilizando como es lógico, sus particulares virtudes, se pliegan al conjunto para hacer que el Requiem no sea una sucesión de números sueltos y sea, casi te diría que por primera vez, una obra compacta.
Espero que esta no sea la única vez que nos dejas tus interesantes comentarios, estás en tu casa.
M'agradaM'agrada
Gracias nuevamente Joaquín. Soy fiel lectora de tu blog desde hace tiempo pues me encanta la opera y tu blog es una maravilla, no sólo por todas las grabaciones y todos los videos que compartes con nosotros sino también por tus críticas, muy profundas e incisivas. Te agradezco tu amabilidad también. Saludos y disculpa por escribir en español!
M'agradaM'agrada
Ninc adebes pedir disculpas por escribir en tu idioma, al menos en IFL.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Germà Joaquim, per a heretge jo que vaig anar a una magnífica representació de Tristany a Stockholm en ple Divendres Sant. Clar que en el pecat -ja posant-nos teològics- hi ha la penitència: un grup de la secta d’estossegadors estratègicament col”locats va sabotejar parcialment la funció, sovint en mig dels pianíssims de l’orquestra o les mitjes veus del fantàstic Michael Weiniuss que va fer el millor Tristany que mai no hagi escoltat en viu. Tornant als aspectes penitencials del temps que ens pertoca, gràcies pels exercicis espirituals que ens receptes. Aquest matí volia escoltar-me aquest Requiem però m’he trobat amb la Passiò segons St. Joan i no m’he sabut resistir.
Bones Festes.
M'agradaM'agrada
Me’n descuidava,
Comparteixo el teu criteri que la música litúrgica de Bach -per molt protestant que sigui- ha de ser expressiva, la qual cosa sembla adequar-se prou bé al corrent “pietista” al qual pertanyia el Pare de la Música. Gràcies de nou.
M'agradaM'agrada
L’austeritat luterana ha capat masses coses.
M'agradaM'agrada
Trobo que la teva heretgia és magnífica, i sempre pots fer una meravellosa penitència amb Bach.
La resta del repartiment van estar bé?
M’apunto en Michael Weiniuss, buscaré coses
M'agradaM'agrada
Bé, interpreto que estic absolt. La única pega que se li pot retreure a en Weiniuss és que li van tallar la part més difícil del duo de l’acte segon, vaja, el tall tradicional. Hi havia l’Emma Vetter de la qual se’n va anunciar un constipat però va complir-hi, tot i que amb alguna reserva.La veu és gran però, no sé si pel constipat li vibrava massa. Hi havia també la Dalaymann com a Brangäne, que va estar bé i prou (m’esperava més d’ella). No sé si és que ja està en fase declinant o si es que vol donar descans als rols de soprano. Em va sorprendre veure-la com a Brangäne en comptes de com a Isolde. Molt bé Johan Edholm com a Kurwenal i correcte (i una mica passat de rosca) el veterà Lennard Forsén com a Marke. Molt bé l’orquestra conduïda per Lawrence Renes. Decebedora l’escena -malgrat els bonics llocs de llum- del mític Hans Peter Lehmann. Crec que vaig enviar-te un Lohengrin i un Parsifal fa uns mesos però si cal, te’ls torno a trametre. Aquí hi tens una Walkyria
Curiosament, en Weinius va estar més bé a Tristany que a Parsifal o a Lohengrin, malgrat adaptar-se més bé aquestes dues darreres a la seva veu que no el primer.
Que les fruïsques.
M'agradaM'agrada
Si no recordo malament vaig descobrir a Dalayman fent una fabulosa Brangane al Tristan und Isolde del MET que es va editar en DVD amb Eaglen i Heppner. Com a soprano m’interessa molt malgrat les mancances, però és una cantant que s’implica molt i això sempre é sun punt a favor tot i que el registre de soprano dramàtica li exigeixi uns aguts que ella sempre ha tingut que treballar molt.
És cert Vicent, tinc aquell Lohengrin i el Parsifal.
Moltes gràcies per tot
M'agradaM'agrada
Me’n descuidava, l’enlla,c del Tristany:
http://www.operan.se/en/Var-repertoar/20142015/Tristan-och-Isolde/?view=ensemble
M'agradaM'agrada
Danke
M'agradaM'agrada
A la Dalaymann la vaig veure anteriorment quan va venir al Palau a cantar un acte I de la Walkyria, fent de Sieglinde amb Wolfgang Schmidt, sent dirigida per Riccardo Chaily. A llavors era forc,a desconeguda i feia repertori de soprano…
M'agradaM'agrada
Sempre deu haver alternat les dues cordes, de fet, i ho hem dit moltes vegades, les sopranos dramàtiques i les mezzos, en les òperes de Wagner són bastant intercanviables, sempre i quan les mezzosopranos tinguin un bon registre agut, tant si és per fer la Kundry, amb les temibles exigències del segon acte, ja sigui per les Brünnhilde o Isolde, Sieglinde té un registre més central i més “còmode”.
M'agradaM'agrada
Una passada. Gràcies pel regal! M’ha agradat tot. Jo tampoc n’esperava tant de Thielemann, m’he quedat al·lucinat 😀 Tot i això, no crec que Monastyrska sigui la millor soprano per interpretar el requiem ara mateix, com a mínim des de la radio jajaja Diuen que al teatre la veu és acollonant. Veurem en uns dies si és així. Ojalà! 🙂
Rachvelishvili fantàstica (la seva amneris em sembla que una producció diferent que la de la scala, amb millors cantants, ens semblarà a tots més espectacular, bé, a mí ja m’ho ha semblat), Kaufmann fantàstic com sempre, Abdradzakov fantàstic i Monastyrska també però grabada penso que perd. 😀
Gràcies de nou!
M'agradaM'agrada
Suposo que hi deu haver alguna soprano que pugui cantar aquesta part tant o potser millor que Monastyrska a Salzburg, però pe ra mi no és tan important el volum que tingui, perquè precisament el que m’ha semblat prodigiós és que tots quatre s’hagin concentrat en la manera que Thielemann té d’entendre el Rèquiem i el resultat em sembla meravellós i un Rèquiem així és bastant improbable tornar-lo a escoltar.
M'agradaM'agrada