Avui anem de Lucerna a Baden-Baden per assistir dins el seu Festival de Pasqua, a un concert dedicat a Ludwig van Beethoven, amb dues obres quasi diria que convencionals si no fos per la bella excepcionalitat de la proposta, amb el concert per a violí i orquestra i la sisena simfonia, l’anomenada pastoral, amb la prodigiosa i poderosa Berliner Philharmoniker dirigida pel degà (l’Olympia em fa saber amb encert que el degà dels directors és el francès Georges Prêtre, Waziers 14 d’agost de 1924) dels directors actuals, l’holandès Bernard Haitink (Àmsterdam 4 de març de 1929), i amb la violinista alemanya Isabelle Faust com a magnífica solista per interpretar el concert que enceta el programa.

Sense tenir l’anomenada mediàtica d’altres violinistes, Isabelle Faust és una de les grans virtuoses d’aquest instrument, una estudiosa del repertori que lluny d’utilitzar l’obra per el seu lluïment, és llueix cenyint-se a l’estudi, la sonoritat i l’estil beethovenià. Tot està escrit, no cal res més que interpretar la partitura sense cops d’efecte i dosis de glamur estèrils i addicionals, ja que Faust extrau del Stradivari  “La Bella Dorment”, datat el 1704, us so humanitzat, puríssim, dolç i càlid, mai estrident, ni feridor, que fa que l’impacte del seu inqüestionable virtuosisme quedi en un terreny menys rellevant degut a la proximitat i claredat d’una interpretació apassionada i bellíssima.

Isabelle Faust interpreta a cadenza que Beethoven va escriure quan va transcriure el Concert per a violí al piano. És una cadència acompanyada pels timbals, d’efecte alhora que bell, interessant i original, si més no per ser menys escoltada.

No cal dir que l’acompanyament de Haitink amb la Berliner està a l’alçada del que s’espera de la “primera” orquestra del món i d’un director hores d’ara inqüestionable.

Isabelle Faust té previst interpretar les sonates i partites de Bach el proper 24 d’abril de 2016 al Palau de la Música Catalana dins el cicle Palau 100 Bach de la propera temporada, sense cap mena de dubte una cita obligada per els grans gurmets.

Pel que fa a la sisena simfonia dirigida per Haitink és d’una claredat expositiva meravellosa i la Berliner Philharmoniker, tan associada a les simfonies beethovenianes, ens ofereix amb el so prodigiós i mític que la caracteritza, una versió equilibrada, serena, intensa, de virtuosístiques intervencions solistes i magnificència en el conjunt.

Encara que us sembli que ja heu escoltat mil i una vegada tant el concert per a violí com la simfonia, no deixeu passar la mil dues, de  veritat que us esperen 90 minuts de Beethoven en estat puríssim, i si no us quedeu satisfets no us puc retornar res, perquè a part del temps de baixada, res us costa fer-me cas.

Què vagi de gust!

ENLLAÇ VÍDEO

http://www.mediafire.com/watch/f1zr27xxz03efnn/Haitink_Beethoven.mkv

Versió àudio (mp3)

http://www.mediafire.com/listen/befyd7au9b9huzo/Haitink_Beethoven.mp3