IN FERNEM LAND

LA PRIMERA ELEKTRA DE NINA STEMME


De la mateixa manera que la seva primera Salome al Liceu ningú hagués dit que debutava en el rol, tot i que després ha demostrat que el millorava, Nina Stemme ha fet front a la seva primera Elektra a l’Òpera de Viena, amb un domini del rol aclaparador, cosa que no vol dir que en properes produccions no es superi, però si el debut ja és així no hi ha cap dubte que ella, al costat i amb el permís de Theorin, Herlitzius, Goerke i la sorprenent Angela Brimberg, està destinada a ser un referent en aquest rol.

És una llàstima que el debut d’aquesta nova producció vienesa no hagi comptat amb un director més talentós, ja que amb una orquestra com la de la Staatsoper i un tercet protagonista d’alçada, el finès Mikko Franck no aconsegueix, tot i la correcció del seu treball, excel·lir. Penso amb el podria haver estat amb Thielemann

Stemme no té límits vocals, des del seu “Allein! Weh, allein ganz ” iniciat quasi i de manera sorprenent, des del xiuxiueig, la seva progressió psicològica és variadíssima, mostrant en cadascun del encontres cabdals amb Chrysothemis, Klytämnestra, Orest i Aeghist que el seu personatge no és tot d’un tros i que la seva polièdrica visió dóna joc per mostrar les seves possibilitats en el lirisme més refinat o la venjança més calculada i ferotge. El seu registre vocal és esplèndid en totes les zones, retallat i lacerant en els aguts, ampli, amb molt de cos en el centre, i “mezzosopranat” en els greus. Suposo que en el teatre ni la poderosa Wiener Philharmoniker pot eclipsar-la. En la retransmissió sempre se la sent amb una solvència envejable. Aquesta Elektra en el teatre ha d’emocionar per força, perquè només amb l’àudio ja m’he electritzat, sense la k.

Riccarda Merbeth substituïa a la massa sovint indisposada Schwanewilms. Merbeth és una cantant segura, potser no és genial, ni té aquell punt d’innocència tímbrica que tan bé els hi va a les sopranos que canten aquest rol i que les ha de distingir de la protagonista, ella quasi té veu d’Elektra i això fa que en l’escena amb la seva germana no hi hagi els dos colors ben diferenciats. Merbeth pateix en els aguts, que haurien de ser en el seu cas i per el rol que interpreta, molt més eteris i fàcils. La veu no sembla pas la de la germana petita de la protagonista.

Anna Larsson fa una digníssima Klytämnestra, mai cridada ni estripada, la canta i la canta bé, no estem davant d’una vella glòria que tira de carisma escènic per fer por, més aviat sembla que ella tingui por del que succeirà.

Falk Struckmann encara pot lluir en la zona central una veu profunda i noble, el rol d’Orest no és molt llarg, quasi secundari si no fos per la importància del encontre amb Elektra i el lirisme que conté aquesta escena, quasi una illa dins del mar de crits i gemecs, musicals i emocionals, i baríton alemany evidència un desgast que en un rol més llarg segurament el posaria amb molta més evidència. Sempre m’ha agradat la veu de Struckmann, trobo que té una distinció que el caracteritza i el distingeix, quelcom que com sabem no és gens fàcil de trobar. Sap greu que per a ell també es comença a apropar l’hora de la retirada.

Norbert Ernst és una aposta segura, i la Staatsoper de Viena el té molt actiu. Aegist és un rol molt petit per a ell, però li sap treure tit el partit possible sense tenir que fer una caricatura ridícula, com molts tenors han fet al llarg de la història. No cal estar acabat i molt menys fer crits histèrics per fer aquest rol.

La resta de la companyia amaga de tot, però en general el resultat és magnífic i com que no tenim la vessant visual, millor concentrar-se amb tot el que Stemme ens regala, perquè és molt i molt bo.

Gaudiu-la

De moment un tast, la seva entrada

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

Richard Strauss
ELEKTRA
llibret de Hugo von Hofmannsthal

Klytämnestra – Anna Larsson
Elektra – Nina Stemme
Chrysothemis – Ricarda Merbeth
Aeghist – Norbert Ernst
Orest – Falk Struckmann
Pfleger des Orest – Wolfgang Bankl
Die Vertraute – Simina Ivan
Die Schleppträgerin – Aura Twarowska
Ein junger Diener – Benedikt Kobel
Ein alter Diener – Marcus Pelz
Die Aufseherin – Donna Ellen
5 Mägde – Mionika Bohinec, Iselyar Khayrullova,Ulrike Helzel,Caroline Wenborne,Ildiko Raimondi

Chorus and Orchestra of the Vienna State Opera
Director musical: Mikko Franck

Viena, 4 d’abril de 2015

ENLLAÇ AUDIO (mp3)

enllaç eliminat per imperatiu de la Staatsoper de Viena

Demà més i aviat la crònica que la Marga ens farà del viatge berlinès.

Un comentari

  1. Hofmannsthal

    Joaquim… corrígeme si me equivoco (no seré yo quien me queje de ello, des de luego) pero ¿ya te ha dado la Opera de Viena permiso para publicar sus contenidos?

    M'agrada

  2. Ad

    ¡Muchas gracias Joaquim! Después de un par de semanas con muchísimo trabajo, tengo una semanita de mini-vacaciones, en la que pienso ponerme al corriente con todas las fantásticas cosas que has publicado 🙂

    M'agrada

  3. Isolda

    Gràcies Joaquim. Òpera meravellosa, una de les que més estimo. M’han agradat tots els cantants, a destacar Nina Stemme, l’he trobat “bestial”, amb “pell de gallina” des de la sortida. Mikko FranK dirigint l’orquestra de Viena, sense ser Carlos Kleiber, m’ha sorprés en els moments més lírics, en altres no tant. En general crec que és una bona “Elektra”. Jo voldria aquest nivell al Liceu!!

    M'agrada

  4. SANTI

    Estic aclaparat per aquesta Elektra i també per la quantitat de material que ens has deixat durant la Setmana Santa.
    M’entusiasma Stemme i malgrat que les que anomenes són molt bones, segurament no hi ha soprano dramàtica en el repertori germànic millor que ella.

    M'agrada

    • No ho sé Santi, quan es tracta de gustos personals és difícil establir arguments de discussió. Stemme és una de les grans, en això estarem d’acord, però les Elektra de Theorin, Brimberg, Goerke o Herlitzius estic segur que també estarem d’acord que són fenomenals. Tenim sort de poder escoltar-les a totes, ara faltaria que fos al Liceu.

      M'agrada

Deixa un comentari